“Tothom volia baixar a Ribera per veure el tren. La gent de la Quera tenia
curiositat per contemplar de prop aquella màquina que fins llavors només havien
pogut ataüllar des d'allà, mentre avançava a poc a poc pel fons de la vall sota
una fumera blanca, amb estrèpit de ferralla i esbufecs de bèstia grossa. Jo hi
vaig baixar un diumenge al matí en sortir de missa amb una colla d'homes i de
canalla. De casa nostra només hi anava jo, perquè el meu veí i el Mingo ja
l'havien vist treballar a la carretera i el padrí no volia ni sentir parlar de
màquines. El tren era uns centenars de metres més amunt de Ribera (...)
-Aquesta
màquina, tal com la veieu -va pontificar el Jaume- té una potència de dos-cents
cavalls.
-I això quants
bous són?, va preguntar un vell de Castellet.
El jove expert
en màquines va calcular que més de mil. I va posar un exemple.
-Penseu que si
la carretera fos recta podria carregar en un sol viatge tot el bestiar de la
Vallnegra i portar-lo a la fira de Salàs.
-Mala feina
fotríem, llamp de Déu!- va remugar el vell-, amb tantes bèsties per vendre, les
hauríem de donar regalades, a preu llençat.
Fet i fet, més
que no pas per força de la màquina, el que més admiràvem els tafaners era que
la balierna de ferro es pogués moure per ella sola, sense necessitat de ser
arrossegada per cap animal. El Jaume s'esforçava per fer-nos entendre que es
tractava d'una màquina de vapor i que el seu funcionament era molt senzill:
així com una olla d'aigua, bullint als quatre galls, fa aixecar la tapadora,
doncs de la mateixa manera aquesta caldera plena de milers de litres d'aigua fa
moure la màquina i tot el que se li enganxi al darrere.”
El segle de la llum (1997)
Pep
Coll
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada