El passat dia catorze
s'ha publicat, a Proa, un nou llibre de poemes de Joan Margarit. "Des d'on
tornar a estimar". Transcrivim un poema del llibre
Assegut en un tren contemplo els
camps
i de sobte, fugaç, passa una casa
que és el llampec d’alguna veritat.
Seria un error baixar del tren.
Ja no hi seria.
Estimar és on, i sempre hi ha una
cosa
que m’ho revela: un terrat al sol,
la tarima del director d’orquestra
sense ningú, només amb una rosa,
mentre al voltant els músics toquen
sols.
Un dormitori a l’alba, un camp
segat.
Per descomptat, el cant d’aquells
ocells
al cementiri un matí de juny.
Estimar és on.
Perdura al fons de tot: és d’on
venim.
I és aquell lloc on va quedant la vida.
Joan Margarit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada