crónica trobada març 2015

vista del Vallès des de Samalús

Els passats dies 13, 14 i 15 de març, els de Vespres Literaris ens vam reunir a la localitat de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental), en la tradicional trobada anual on proposem les lectures per la propera temporada. Ens vam allotjar en el petit nucli de Samalús, en una masia, el Mas Berenguer del segle XVI, impressionant pel munt de salons, espais per reunir-se, jugar o llegir. Tots vam quedar gratament sorpresos pel lloc,  així com per les atencions del Gonzalo, representant de la cinquena generació   de la família titular del mas.

Mas Berenguer

Històricament, el territori de la parròquia de Cànoves depenia jurisdiccionalment del Castell de Cànoves, conegut des del 1113. Més tard en dependria Samalús. Si bé en un principi aquest pertanyia al domini reial de La Garriga, més tard va passar en mans dels Centelles, fet que va unir Samalús a la batllia de Cànoves, poble del qual encara en depèn i en formen un únic terme municipal: Cànoves i Samalús. Samalús es va unir administrativament a Cànoves el segle XIV, però s'erigí en batllia o municipi independent des de mitjan segle XVII fins a mitjan segle XIX. El seu centre històric és la parròquia de Sant Andreu de Samalús, situada al peu de la carretera de La Garriga a Llinars del Vallès.

A Samalús s’han trobat restes d'un poblat ibèric, habitat entre els segles IV i III aC, a Puig Castell, sobre can Flaquer i Can Pujades. També han aparegut tombes de lloses prop de Cal Mestre i de la capella de Santa Eugènia que pertanyen a l’edat mitja-alta. A prop de Can Pericas també hi apareix un forn ibèric.

Casa Barbey

El dissabte 14, vam dedicar la jornada matinal a fer un passeig pels edificis modernistes construïts sota la direcció de l’arquitecte garriguenc d’adopció Manuel Joaquim Raspall i Mayol. L’obra de Raspall, alumne  de Lluís Domènech i Muntane i Josep Puig i Cadafalch, la seva obra va del modernisme al noucentisme per acabar en un déco incipient. El període de màxima activitat es produeix entre 1905 i 1911 quan, a més d'assumir les responsabilitats d'arquitecte municipal de diverses poblacions del Vallès Oriental, ha d'atendre les demandes dels clients que volen instal·lar-se a les torres d'estiueig.

Nosaltres vam visitar la Casa familiar, l’illa Raspall, el conjunt modernista més important de la Garriga i únic a tot Catalunya. L’illa està protegida com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Es tracta d’una illa de quatre cases –la casa Barbey, la Torre Iris, la Bombonera i la casa Barraquer- situades a l’inici del Passeig i construïdes per Raspall entre 1910 i 1913.

detall del timbre

La tarda del dissabte està dedicada, com sempre,  a presentar les nostres propostes de lectures . La cloenda de la jornada, literària i musical però sempre festiva,  va comptar amb: una particular benvinguda d’any nou de la ma dels nostres particulars Anne Igartiburu i Ramón García (amb capa inclosa). Una entranyable Charlie Rivel. Les divertides aventures d’una ovella bruna, per, tot seguit, traslladar-nos al port de Barcelona dels anys 20 gràcies a la Contxa Piquer. Vam reviure la turmentada relació de Chavela Vargas amb Frida Khalo. El to reivindicatiu el va posar el nostre Carlos i una particular murga de currants. Tot seguit, un conte infantil ens va entendrir i una mica d’òpera transportar. De nou viatgers, ens vam trobar en el Berlin dels any trenta, per tornar a la dura realitat d’avui de corrupcions, atur i molt, molt “caloret”.  Maria ens va retornar l’alegria i una singular parella la felicitat.

Diumenge al matí, desprès de la dilatada jornada del dissabte, la vam dedicar a estirar una mica les cames pel camí que, partint de Cànoves, va serpentejant la riera de Cànoves fins arribar al pantà de Vallfornes. El recorregut es molt fàcil de fer , es planer i  bona part passa per les rodalies de la riera de Cànoves fins arribar a l’aparcament antic, on fa una important pujada fins el Pantà.

Sóm collonuts!!!!