literatura xinesa III

Leslie T. Chang és una periodista xinesa autora del llibre: “Les noies de fàbrica: del poble a la ciutat en una Xina canviant”. de l’any 2008. 

Xina té 130 milions de treballadors migrants, el major moviment migratori en la història de la humanitat. En aquest relat revelador i inèdit sobre la vida quotidiana dels que emigren per subsistir, l'autora acompanya durant tres anys a dues noies joves que intenten obrir-se camí i deixar enrere les cadenes de muntatge de Dongguan, una ciutat industrial al delta del riu Pearl. Chang ens descobreix el món desconegut dels que es veuen obligats a abandonar les seves cases per llaurar-se un futur. 

Dels obrers xinesos, el primer que pensa el món occidental és que treballen sempre, que són avorrits, repetitives i de classe baixa. Davant d'aquest criteri unilateral, Chang pensava que la cosa no era tan senzilla. Els camperols emigren a les grans ciutats només per sofrir? Si fos així, no és possible que 150 milions de persones hagin triat aquest camí. Chang aquesta segura que aquestes persones tenen el seu propi opinió sobre la seva decisió: "Encara que treballar fora de casa és molt dur, els proporciona moltes oportunitats i una gran experiència". Aquesta opinió va portar a escriure aquest llibre.

A més, no escriu sobre els treballadors emigrants tradicionals, sinó d'una generació més jove. "Són les elits del camp, són joves, ben educats. Ells surten per quedar-se a les ciutats, per perseguir les seves oportunitats allà. Aquests canvis de vida representen la urbanització de la Xina. És la migració més gran del món. En total, dues vegades més que els europeus que van emigrar als Estats Units durant cent anys ".

Es fixa més en el llibre en les noies de la nova generació de treballadors .Treballar fora els canvia totalment la seva vida; la vida a les ciutats els canvia les seves expectatives cap al matrimoni; no els ve de gust casar-se amb els nois que es queden al poble. Guanyen més diners, tenen més poder adquisitiu que els seus pares. Les ciutats canvien els seus costums de viure. Diu Chang: "Tinc molta sort d'aquesta dècada. He vist els canvis de molta gent, i penso que la gent normal pot viure al màxim en aquesta època. "

Inconscientment Xina s'ha convertit en la fàbrica del món. En qualsevol època de globalització, sempre ens oblidem d'escoltar la veu dels emigrants, gent amb gran energia, potència, esperança ...; però també víctimes.".