Si véns, amor, i jo no hi sóc,
sobre els fogons, hi trobaràs
les restes d’un silenci mal cuinat.
Després distreu el cos pel meu estudi.
La teva llum aclarirà les ombres
de totes les mentides que dormiten
damunt la meva taula.
Sabré trobar-t’hi al meu retorn?
Quan marxis,
tanca la porta sense fer soroll.
Francesc Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada