“Antoinette tornava de passejar amb la Miss, eren prop de les sis. Com que
ningú no contestava als trucs de la campaneta, Miss Betty va colpejar el
picaporta. A l’altre costat se sentia un enrenou de mobles arrossegats d’una
banda a l’altra.
—Deuen estar instal·lant el guarda-roba —va explicar l’anglesa—. És aquesta
nit el ball? No me’n recordo mai, jo, i vós, estimada?
Va somriure a Antoinette amb un aire de recelosa i tendra complicitat.
Tanmateix, no havia tornat a veure, davant la petita, el seu jove amant; encara
que a partir d’aquella última entrevista, Antoinette s’havia tornat tan
reservada que, a la Miss, la inquietaven els seus silencis, les seves
mirades...
El criat va obrir la porta.
Al mateix moment, Madame Kampf, que del menjador del costat estant vigilava
l’electricista va salta:
—No podíeu passar per l’escala de servei, no —va esgaripar enfurismada—: ho
veieu perfectament, que estem col·locant el guarda-roba a l’avantcambra. Ara
haurem de tornar a començar. Si continuem així no acabarem mai —va rodinar tot
agafant uma taula per ajudar el porter i Georges que endreçaven La sala.
Al menjador i a la llarga galeria que venia a continuació, sis criats amb
esmòquing de tela blanca disposaven les taules pel sopar. Enmig de tot havien
parat el bufet adornat amb flors esplendoroses.
Antoinette
va voler entrar a la seva cambra; Madame Kampf va tornar a alçar la veu:
—No, no passis per aquí… A la teva habitació hem instal·lat el bar, i la
vostra també està ocupada, Miss, aquesta nit haureu d’anar a dormir al
planxador, i tu, Antoinette, a la cambra dels mals endreços del final del
passadís... és a l’altra punta de l’apartament, allà podràs dormir, no sentiràs
ni la música... Però, per l’amor de Déu, què feu? —va cridar a l’electricista,
que treballava tot cantussejant i sense pressa—. Ho veieu perfectament, que
aquesta bombeta no funciona...”
El
ball (Le Bal, 1930)
Irène Némiroovsky
traducció: Lluís Comes i Arderiu
Barcelona; Columna, 1987
pàg. 44-45
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada