30 de set. 2013

seis reglas para escritores


1-    Nunca use una metáfora, símil u otra figura retórica que esté acostumbrado a leer.

2-   Nunca use una palabra larga donde pueda usar una corta.

3-   Si es posible cortar una palabra,  hágalo siempre.

4-   Nunca use la voz pasiva cuando pueda usar la voz activa.

5-   Nunca use una frase extranjera, palabra científica o una palabra propia de una jerga, si puede utilizar una palabra similar en su idioma.

6-   Rompa cualquiera de estas reglas tan pronto como sea necesario para evitar decir alguna estupidez.
George Orwell
La política y el lenguaje inglés,

1946

29 de set. 2013

"Amb fils d'oblit": ruta Maria Mercè Marçal, crònica visual

Crònica ruta MMM

Estany d'Ivars Vila-Sana

Ahir,  després de veure la pel·lícula "Ferida arrel" el dia anterior, els de Vespres Literaris vam realitzar la ruta poètica Maria Mercè Marçal pels carrers i els espais més singulars d'Ivars d'Urgell, poble de la plana de l’Urgell,  on la gran poeta va viure els seus primers anys .

Hem titulat a la nostra particular ruta "Amb fils d'oblit", primer vers d’un poema del llibre “Raó del cos”, que diu:

una casa del poble

Amb fils d'oblit
l'agulla enfila.
Desfà l'estrip que veu,
deixa el que troba.
Encerta pell
morta, teixit,
aire, carn viva:
cus la memòria,
la sargidora cega.




Anomenem a la nostra ruta “particular” perquè hi ha un projecte de ruta oficial, impulsada per l'Ajuntament d'Ivars d'Urgell, que resta a l'espera de temps millors per a la seva posada en marxa.  En una visita anterior,  l'alcalde-president del consistori d'Ivars, el senyor Ramon M. Guiu Pujol, ens va facilitar informació i una còpia de l'esmentat projecte de ruta que ens ha estat de gran utilitat per confeccionar la nostra. Des d'aquí li volem donar les gràcies per l'ajuda rebuda i desitjar que el projecte de ruta i el Fòrum Maria Mercè Marçal siguin una realitat el més aviat possible.

detall de l'estany

Comencem la ruta a l'estany d'Ivars Vila-sana, espai natural feliçment recuperat i proper a la localitat, per prosseguir per l'escola, el monument a la poeta, l'ermita de la Mare de Déu de l'Horta, l'església de Sant Andreu, el nucli antic d'Ivars, l'edifici del futur Fòrum M.M. Marçal, per finalitzar al cementiri municipal on reposen les seves restes.

monument a Maria Mercè Marçal

La guia de la nostra ruta va ser en tot moment la pròpia autora: amb les seves idees i pensaments plasmats en el llibre pòstum "Sota el signe del drac", i en una selecció de poemes dels seus poemaris "Cau de llunes", "Bruixa de dol "," Terra de mai "," Sal oberta "," La germana, l'estrangera "," Desglaç "i la pòstuma" Raó del cos ".

una placeta del poble


Per a tots nosaltres aquest cap de setmana ha estat el de la descoberta de l'obra d'una autora en contínua exploració per la cerca de reafirmar el seu jo com a persona, com a dona i com a escriptora, configurant una de les millors i més singulars veus poètiques de la literatura catalana.

cementiri


el grup 


27 de set. 2013

estrena teatral



El companys del Grup Artístic Teatral "G.A.T.", posaran  en escena l'obra de William Shakespeare "Molt soroll per res" els propers divendres 4  i diumenge 6 d'octubre. Les representacions es faran  a l’Ateneu de Cerdanyola a  les 22 hores i  a les 19 hores,  respectivament.


El diumenge 24 de març de 2013, dins del marc del dia mundial del teatre que es celebra a Can Ortadó,  el GAT va representar el primer acte d'aquesta obra. 

programa festival de blues cerdanyola 2013



Ja falta molt poc perquè comenci la 25a edició del Festival de Blues de Cerdanyola del Vallès.


Aquest és el programa de concerts i actes:

26 de set. 2013

cap de setmana Maria-Mercè Marçal, 5



"Sóc algú -una dona- que escriu: aquesta frase insinua una única resposta per a la doble pregunta que encapçala aquest text. Evidentment, no sóc només això, però l'escriptura ha estat, és per a mi una activitat vertebradora. Tot i que molt sovint se m'ha fet, des de fora, la pregunta «per què escric», espontàniament a mi se m'ocorre més aviat de preguntar-me per què no escric quan passo gaire temps sense fer-ho. Durant molts anys he escrit només, o fonamentalment, poesia, i la poesia ha estat el meu esquelet intern, la meva manera de dir-me a mi mateixa, d'ordenar provisionalment amb la paraula el caos que l'imprevist desencadena... Com el mirall on es reconeix, unificada i dotada de sentit, per un instant, la vivència fragmentària i sense forma. També, potser, com una segona memòria."

Maria Mercè Marçal
Sota el signe del drac


DIVISA

Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.

Jo tinc un nom
i amb guix l'escric a sota.


Maria Mercè Marçal
Bruixa de dol


25 de set. 2013

cap de setmana Maria-Mercè Marçal, 4



Cançons de paper fi
m'omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades

Maria Mercè Marçal
"Cau de llunes"


24 de set. 2013

cap de setmana Maria-Mercè Marçal, 3


Si ens afegim tu i jo,  peça per peça,
com un encaix vivent,  dues figures
es perfilen completes,  contundents:
una d’elles es dreça sòlidament segura,
amb tots els atributs de la dona com cal
i com ella,  també,  sense retop ferida.
L’altra s’arrenca,  balba,  d’un pastel insabut,
s’esbossa com un gest tentinejant,  avança
a batzegades,  tempta camins sense fressar,
es perd i es troba,  parla sense llengua…
I,  així,  si cadascuna,  per separat,  ens lliga
i ens fa indestriables – meitat vora meitat –
entre elles dues lluiten sense donar-nos treva
i segellem amb sang el pacte del desig.

Maria-Mercè Marçal
“Contraban de llum”

Desglaç

23 de set. 2013

álvaro mutis


"Un bel morir tutta una vita onora", 

Petrarca


Un bel morir

De pie en una barca detenida en medio del río
cuyas aguas pasan en lento remolino
de lodos y raíces,
el misionero bendice la familia del cacique.
Los frutos, las joyas de cristal, los animales, la selva,
reciben los breves signos de la bienaventuraza.
Cuando descienda la mano
habré muerto en mi alcoba
cuyas ventanas vibran al paso del tranvía
y el lechero acudirá en vano por sus botellas vacías.
Para entonces quedará bien poco de nuestra historia,
algunos retratos en desorden,
unas cartas guardadas no sé dónde,
lo dicho aquel día al desnudarte en el campo.
Todo irá desvaneciéndose en el olvido
y el grito de un mono,
el manar blancuzco de la savia
por la herida corteza del caucho,
el chapoteo de las aguas contra la quilla en viaje,

serán asunto más memorable que nuestros largos abrazos.

Álvaro Mutis




¡Hasta siempre,  Maqroll!

62a Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern


Pispat de la pàgina:  

"És veritat què avui s’inicia la 62ª Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern a Barcelona?.
Ningú ho diria.
A la web del Gremi de Llibreters de Vell no diuen ni piu, a La Vanguardia no he vist cap anunci ni res de res.
En El Periódico surt alguna cosa, no gaire,  i a Timeout i en una pàgina de l’Ajuntament i a Quèllegeixes surt el mateix, que es fa una Fireta del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, sense Cartell, ni quines llibreries hi ha. En alguns llocs sembla que surt perquè coincideix amb la Mercè i  ho afegeixen com un acte més de la Festa Major de Barcelona.
Ens indiquen dies, horari i lloc i poca cosa més.
En alguns dels llocs que donen la notícia crec que no hi van gaire, perquè quasi tots repeteixen el mateix i diuen que entre d’altres coses es por “remenar”, “tocar el piano” que diuen alguns llibreters de vell a  qui no els hi agrada massa això del tria i remena.
Crec que hi ha entre 35 i 36 parades, menys que a la Fira de València passada y menys que a la de Madrid.
Escriuen que hi ha llibreries catalanes i d’altres llocs d’España convidades, crec que això de convidades ho haurien de confirmar perquè crec que una de les causes de que quasi cada any el número de llibreries vagi baixant és perquè, diuen els llibreters, cobren molt per les parades, que els hi surt molt car vendre llibres en aquesta Fireta.
Malgrat tot hi aniré ,al menys dues vegades, i intentaré triar i remenar mentre em deixin tocar el piano i segur que trobaré alguna cosa per comprar.
Sort."

Informació per a lletraferits i nostàlgics:

Passeig de Gràcia de Barcelona, del 20 de setembre al 6 d’octubre.





cap de setmana Maria-Mercè Marçal, 2


Heura que m’envaeixes el ventre i la follia!
Freu entre el cel i l’aigua, ennuvolat de foc.
T’estimo: sóc la pluja que amara l’enderroc
d’on, tenaç, s’obre un fruit amb colors d’alegria.

Heura que véns de mar. Freu amb l’ona a ple brull.
L’estrall tot just et frega la pell: la vida es bada.
Per tu, jo seré el sol i la lluna granada
i una casa sense urc amb celler, pou i trull.

L’hort foscant de l’atzar que esbatana les portes
a peu pla i que convida a la festa dels lilàs.
La tendresa que estrena balcó i cel de domàs.
El bleix que aviva en dansa d’aram les fulles mortes.

L’olivera i el cep. Bòbila, farga i era.
I el gresol d’on treu flama el vol de la quimera.


Sal oberta

20 de set. 2013

cap de setmana Maria-Mercè Marçal

FERIDA ARREL

MARIA-MERCÈ MARÇAL

El proper divendres, 27 de setembre de 2013, a les 19.30 hores i a la sala 22 de l’Ateneu de Cerdanyola, Vespres Literaris organitza la projecció de la pel·lícula “Ferida arrel” .

“Ferida Arrel” és una pel·lícula col·lectiva a l’entorn de la figura de la poeta catalana Maria-Mercè Marçal i composta per la mirada de vint-i-dues realitzadores de diferents generacions que s’endinsen en la seva vida i obra per reflexionar sobre la construcció de la mirada i la identitat femenina.

 Realitzadores:  JUDITH COLELL,  ANNA PETRUS,  LAIA MANRESA,  MERCÈ IBARZ,  ONA PLANAS, MARTA VERGONYÓS,  LYDIA ZIMMERMANN,   ALBA SOTORRA,   NEÚS BALLÚS, ELISABETH PRANDI,  GIOVANNA RIBES,  LAURA GINÉS,   ROSA VERGÉS,   EVA SERRATS,  ANDREA NUNES-RAQUEL REI,   MARIONA OMEDES,  ELENA MOLINA,  ELISABET CABEZA,  FRANCESCA LLOPIS,  NURIA ARAÜNA,  MIREIA IBARS i  GRETA FERNÀNDEZ

11 de set. 2013

presentació llibres


L'autora del mes, Silvia Adela Kohan, presenta, junt amb Francesc Miralles, autor especialista en llibres de psicologia i periodista de "El País", el seu llibre “La escritura terapèutica”. La presentació tindrà lloc el  proper dimecres, 18 de setembre,  a les 19 hores,  a la llibreria La Central del Raval , carrer Elisabets, 6 de Barcelona.


Al dia següent, l’autor cerdanyolenc Isidre Grau presenta el seu darrer llibre: "El dia de l'incident", de la ma de l'escriptor Jordi de Manuel i de Jordi Fernando, editor de Meteora. Dijous 19 de setembre, a les 19 hores (La Central del Raval,  Elisabets, 6, Barcelona)


4 de set. 2013

Nou poemari



Santi Borrell, poeta i amic, publica un nou poemari: "Fragments d'una pedra". 

Disponible a partir del 25 de setembre.


3 de set. 2013

quédate con nosotros, Ignatius

“… Este es un momento muy importante. Tengo la sensación de estar salvando a alguien.
—Lo estás haciendo, lo estás haciendo, sí. Pero ahora debemos irnos. Por favor. Ya hablaremos luego.
Ignatius pasó por delante de ella y bajó hasta el coche, abrió la puerta trasera del mismo, era un Renault pequeño, y se aposentó entro los carteles y montones de panfletos que cubrían el asiento. El coche olía como un quiosco de periódicos—. ¡De prisa! No tenemostiempo para montar un tableau vivant aquí delante de la casa.
—Oye, ¿pero vas a ir detrás? —preguntó Myrna, dejando caer su cargamento de cuadernos por la puerta de atrás.
—Claro que sí —gritó Ignatius—. No estoy dispuesto a sentarme delante, en esa trampa mortal, para viajar por la autopista. Vamos, entra en este cochecito y salgamos de aquí.
—Espera, espera. Me he dejado un montón de cuadernos —dijo Myrna, y corrió de nuevo a la casa, la guitarra golpeteándole en el costado.
Bajó las escaleras con otra carga y paro en la acera de ladrillo, volviéndose para mirar la casa. Ignatius comprendió que estaba intentando grabar la escena: Eliza cruzando el hielo con un genio particularmente voluminoso en sus brazos. Como Harriet Beecher Stowe, Myrna aún estaba dispuesta a irritar.  Por fin, en respuesta a los gritos de Ignatius,  bajó basta el coche y le echó en el regazo el segundo cargamento de cuadernos «Gran Jefe».
—Creo que aún quedan algunos debajo de la cama.
— ¡No te preocupes! — gritó Ignatius—. Sube y pon esto en marcha. Oh, Dios mío. No me metas la guitarra en la cara. ¿Por qué no puedes llevar un bolso como una señorita decente?
—Vete a la porra —dijo Myrna furiosa; se deslizó tras el volante y puso el coche en marcha—. ¿Dónde quieres pasar la noche?
— ¿Pasar la noche? — atronó Ignatius— No vamos a pasar la noche en ningún sitio. No podemos parar.
—Ignatius, estoy que me caigo. Llevo en este coche desde ayer por la mañana.
—Bueno, crucemos el lago Pontchartrain por lo menos.
—De acuerdo. Podemos coger el paso elevado y parar en Mandeville.
— ¡No! —Myrna le llevaría derecho a los brazos de algún alertado psiquiatra—. Allí no podemos parar. E! agua está contaminada. Hay epidemia.
— ¿Sí? Entonces iré por el puente viejo hasta Slidell.
—Sí. Es bastante más seguro, desde luego. En ese paso elevado siempre hay problemas con las barcazas. Podríamos caernos al lago y ahogarnos —el Renault estaba muy hundido atrás y aceleraba muy despacio—. Este coche es demasiado pequeño para mi talla. ¿Estás segura de que podrás llegar a Nueva York? Dudo seriamente que yo pueda sobrevivir más de uno o dos días en esta posición fetal.
—Eh, ¿dónde se van ustedes dos,  pareja? de beatniks? —dijo la voz desmayada de la señorita Annie desde detrás de las persianas. El Renault se desplazó hacia el centro de la calle.
— ¿Aún vive ahí esa vieja zorra? —pregunto Myrna.
— ¡Cállate y salgamos de aquí!
— ¿Vas a andar siempre fastidiándome así? —Myrna miro furiosa hacia la gorra verde por el espejo retrovisor—. Porque me gustaría saberlo.
— ¡Oh, mi válvula! — jadeó Ignatius—. No me hagas una escena, por favor. Mi psique se desmoronaría por completo después de los ataques que ha sufrido últimamente.
—Lo siento. Por un momento, me pareció que volvíamos al pasado, yo de chófer y tu fastidiándome desde el asiento de atrás.
—Espero que no esté nevando allá por el Norte. Mi organismo sencillamente se negaría a funcionar en esas condiciones. Y, por favor, durante el viaje, cuidado con los autobuses Greyhound. Serían capaces de hacer papilla un juguetito como este.
—Ignatius, me pareces otra vez el ser horrible que eras. Creo que estoy cometiendo un error muy grave.
— ¿Un error? No, por supuesto que no —dijo Ignatius dulcemente—. Pero ten cuidado con esa ambulancia. No podemos empezar nuestro peregrinaje con un accidente.
Al pasar la ambulancia, Ignatius se estiro y vio “Hospital de Caridad” escrito en la puerta.  La luz roja giratoria de la ambulancia salpicó al Renault un breve instante, al cruzarse los dos vehículos. Ignatius se sintió ultrajado.  Esperaba un camión grande, un camión enrejado. Le habían subestimado al enviar aquella ambulancia vieja, aquel Cadillac desvencijado. Habría podido destrozar fácilmente todas aquellas ventanillas. Luego las relampagueantes aletas del Cadillac quedaban ya a dos manzanas tras ellos y Myrna giro para entrar en la Avenida St. Charles.
Ahora que Fortuna le había salvado al fin de un cicló espantoso, ¿qué le reservaba para e! próximo? El nuevo cicló iba a ser distinto a cuanto había conocido hasta entonces.

Myrna condujo el Renault por el tráfico urbano con destreza, entrando y saliendo por vías absurdamente estrechas hasta que dejaron atrás la última farola  parpadeante del ultimo suburbio cenagoso.  Luego, entraron en la oscuridad de las marismas. Ignatius contemplo el indicador de la autopista que reflejaba sus faros. U.S. 11.  El indicador paso. Bajó el cristal de la ventanilla unos centímetros y aspiro el aire salino que llegaba del Golfo.
Como si aquel aire fuera un purgante, se le abrió la válvula. Respiro de nuevo, esta vez con más intensidad. La jaqueca sorda desaparecía.
Miró agradecido la nuca de Myrna, la cola de caballo que golpeaba inocente sus rodillas. Gratamente.  Qué irónico,  pensó Ignatius.  Y, tomando la cola de caballo con una de sus manazas, la apretó cálidamente contra su húmedo bigote.”

La conjura de los necios
John Kennedy Toole
pág 363-365