A la pàgina oficial de l'autor llegim:
“Douglas Stuart és un autor supervendes del New York Times l'obra del qual ha estat traduïda a més de quaranta idiomes.
La seva primera novel·la, Shuggie Bain, va guanyar el Premi Booker 2020 i va ser finalista del National Book Award. Va ser guardonada com a Llibre de l'Any i Millor Òpera Prima als British Book Awards, i el Sunday Times la va seleccionar com una de les “25 millors novel·les del segle XXI”.
La seva següent novel·la, Young Mungo , va ser número u a la llista dels més venuts del Sunday Times i finalista de la Medalla Carnegie. La seva última novel·la, John of John, es publicarà el maig del 2026.
Els seus assajos sobre gènere, classe i lluita obrera, al seu Glasgow natal, han aparegut a Literary Hub i els seus contes curts es publiquen a The New Yorker .
Nascut a Glasgow, Escòcia, posseeix una màster del Royal College of Art de Londres i doctorats honoris causa de la Universitat de Glasgow i la Universitat Heriot-Watt d'Edimburg. Anteriorment, va treballar com a dissenyador per a Calvin Klein, Ralph Lauren, Kate Spade i The Gap. Des de l'any 2000, resideix i treballa a la ciutat de Nova York, encara que passa el major temps possible a Glasgow.”
A l'article Poverty, Anxiety, and Gender in Scottish Working-Class Literature, publicat a la pàgina web “Literary Hub” del 10/02/2020, recorda la vida de la classe treballadora a finals dels anys 70 i 80, destacant que ell va créixer en una casa sense llibres i envoltat de pobresa. Aquesta va ser l'època en què les polítiques econòmiques de l'era Thatcher havien delmat la classe treballadora, traslladant la indústria de la costa oest d'Escòcia i deixant darrere seu una desocupació massiva, alcoholisme i drogoaddicció.
L'any 2000 es va traslladar a viure a Nova York, on va iniciar carrera en el disseny de moda. Va treballar per a nombroses marques, entre elles Calvin Klein, Ralph Lauren, Banana Republic i Jack Spade, al llarg d'uns vint 20 anys.
La seva primera novel·la “Shuggie Bain: A Novel”, que és la que estem llegint, es va publicar el 2020 a l'editorial Grove Atlantic, i va ser publicada aquí el 2021 per l'editorial Sexto Piso, sota el títol “Història de Shuggie Bain”, amb traducció de Francisco González López.
L'obra va guanyar el Premi Booker 2020. En declaracions després de la concessió del premi, va afirmar que el llibre li va canviar la vida, ja que va ser “una de les primeres vegades que va veure la seva gent i el dialecte a les pàgines d'un llibre”.
"Shuggie Bain: A Novel" també va ser preseleccionada per a la Medalla Andrew Carnegie a l'Excel·lència en Ficció de 2021, finalista del Premi a la Primera Novel·la del Center for Fiction de 2020, i finalista tant del Premi Kirkus de 2020 com del Premi Nacional del Llibre de Fi0 de 2020.
No obstant això, quan el nostre autor va escriure la novel·la, la resposta de les editorials no va ser gens encoratjadora: trenta-dos editorials nord-americans i una dotzena del Regne Unit), la van rebutjar abans que finalment es vengués a l'editorial independent nord-americana “Grove Atlantic” , que la va publicar l'11 de febrer de 2020. Posteriorment, es va publicar al Regne Unit pel segell “Picador” de l'editorial “Pan Macmillan”.
Un lloc per a Mungo narra la història de Mungo Hamilton, un adolescent que viu en la pobresa i pateix l'abandó dels seus pares al Glasgow de principis dels noranta. Quan s'enamora d'un noi anomenat James, cal enfrontar-se a l'homofòbia, la masculinitat tòxica i els conflictes religiosos de la societat de la seva època.
Podeu llegir el relat curt Found Wanting , publicat a The New Yorker el 13 de gener de 2020, a l'enllaç a la seva pàgina oficial, i el relat The Englishman, publicat al mateix mitjà el 07 de setembre de 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.