sense oblit, la memòria de Vespres 1

 

petjades sobre la sorra
MUME

"El passat 20 i 21 de maig del 2006 el grup va realitzar un viatge al sud de França, concretament al Rosselló, a les localitats d'Argèles sur Mer, Elne i Collioure, en un recorregut que pretenia evocar l'èxode republicà després de la caiguda de Barcelona."

    Així s'iniciava, fa dinou anys!!!, la crònica del nostre primer viatge col·lectiu, i que el cap de setmana passat (1, 2, 3 i 4 de maig de 2025) hem volgut recrear.

    Vam iniciar el viatge en un espai que l'any 2006 no existia, el Museu Memorial de l'Exili (MUME), situat a la població fronterera de la Jonquera, un espai per a la memòria, la història i la reflexió.

    Aquest centre d’interpretació, inaugurat el 16 de febrer de 2008, recorda els exilis provocats per la Guerra Civil , especialment l’exili dels vençuts en aquella contesa íntimament lligada amb l’Europa de l’ascens dels totalitarismes i que fou el preludi de la Segona Guerra Mundial. Molts dels homes i dones exiliats el 1939 van continuar lluitant per la llibertat des de les files de la resistència francesa i també des d’altres fronts de guerra de l’Europa ocupada pel feixisme, però un quants milers van ser enviats als camps de concentració nazis en un viatge que, per a la majoria, va ser només d’anada. D’altres van retornar, de grat o per força, a l’Espanya de Franco on van patir persecució, presó, mort i, tots ells, la tortura del silenci imposat, de l’exili interior. Una gran part va haver de buscar asil a milers de quilòmetres, en terres europees, americanes o africanes.

    Situat al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats, el MUME compagina les funcions museístiques, a través de les exposicions permanent i temporals, amb les de recerca històrica i la difusió pedagògica. La seva tasca divulgadora vincula el passat amb el present, ja què els conflictes que provoquen exilis han estat una constant en la història de tot el segle XX i segueixen essent-ho fins al dia d’avui.

    Una vegada acabada la visita al MUME, ens vam traslladar a la propera població de l’Agullana, un dels pobles fronterers de l’Alt Empordà que, des de mitjan segle XVIII, es va dedicar a la indústria del suro. A principis del segle XX (1913) s’han comptabilitzat més de 40 fàbriques i tallers de suro on treballaven cap a 600 persones.

    Gràcies a aquest desenvolupament i al progrés econòmic vinculat al suro, el poble es va anar dotant d’un aire de petita ciutat, i la riquesa del poble i d’algunes famílies es va notar en la modernitat i l’exclusivitat arquitectòniques sobretot entre 1850 i 1930, com les escoles “Lluís Marià Vidal” i la “Casa Estela” de l’arquitecte figuerenc Josep Azemar (1913), i també el xalet dels Gomis (can Parellada), dels arquitectes Antoni Gaudí i Josep Pijoan, La Societat “La Concòrdia” i l’asil Gomis.

    Al llarg de la guerra, la majoria de les cases de famílies benestants d’Agullana van ser confiscades pel Govern de la República i durant la retirada a Agullana es van establir delegacions de diverses administracions públiques de la República, com ara l’Estat Major Central de l’Exèrcit, el Ministeri d’Estat, el Ministeri d’Hisenda, el Ministeri d’Agricultura, la Presidència de la Generalitat, la Conselleria de Cultura de la Generalitat i delegacions del Govern d’Euskadi i de l’URSS.(6) També s’hi van establir les residències de diverses autoritats polítiques i militars, com ara el general Vicente Rojo o els presidents Juan Negrín, Lluís Companys i José María Aguirre. La Societat “La Concòrdia” es va habilitar com a hospital de campanya, on van morir molts soldats i civils.

    Cal destacar el paper del Mas Perxés durant la Retirada, ja que fou utilitzat per a dipositar-hi part del patrimoni artístic català salvaguardat de diverses ciutats catalanes i també com a la residència puntual d’un grup d’intel·lectuals de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) abans d’abandonar el país cap a l’exili. Amés d’aquest grup d’intel·lectuals vinculats a la Generalitat, pel mas van passar-hi molts diputats del parlament català, altres funcionaris de la Generalitat, artistes, escriptors, alguns dels seus coneguts i familiars, mossos d’esquadra, consellers com Antoni M. Sbert, Carles Pi i Sunyer, Josep Tarradellas, Pere Bosch Gimpera i el mateix president de la Generalitat, Lluís Companys.

    Per finalitzar la jornada, vam fer un petit tast de vins al celler “ Còsmic vinyaters”, un celler arrelat a dos paisatges molt diferents de la geografia catalana: Agullana, Capmany i La Vajol a l’Alt Empordà, on conreen varietats autòctones empordaneses, i Rodonyà i la Serra del Montmell al Baix Penedès, on cultiven varietats autòctones penedesenques juntament amb varietats foranes ben adaptades al terreny.

    Vam acabar la jornada al nostre allotjament, a la localitat de Saint Cyprien.