El jardinero fiel, la crònica

 

per Pilar Marcos

    "El passat divendres 6 de juny vam gaudir d’una nova edició del Cinefòrum de Vespres Literaris. El tema proposat per aquesta ocasió era “Experimentar amb els pobres: la cara oculta de la investigació farmacèutica?”.

    Com introducció al tema, a la primera part de la sessió vam veure la pel·lícula “El jardinero fiel”. Es tracta d’una pel·lícula britànica de l’any 2005 basada en la novel·la del mateix títol de John Le Carré, dirigida pel prestigiós director brasiler Fernando Meirelles i protagonitzada magníficament per Ralph Fiennes i Rachel Weisz. La història narra la investigació d’un diplomàtic britànic per esbrinar la veritat sobre la mort de la seva dona, una investigació que el durà a descobrir més del que esperava i a posar en tela de judici a les poderoses empreses farmacèutiques i a les seves, a vegades, pràctiques discutibles. El que podria haver estat un thriller polític amb una trama més o menys enrevessada de la mà de Meirelles es converteix en un film crític i compromès que denuncia la doble ètica de la indústria farmacèutica. Per aconseguir aquest enfocament el director utilitza recursos cinematogràfics propis del cinema documental com per exemple la càmera en mà, l’ús de llum natural, el rodatge en localitzacions reals, etc. Altres aspectes destacables de la pel·lícula són: el muntatge, amb la utilització de flashbacks, salts temporals, escenes paral·leles… que aporten gran dinamisme a la història; la fotografia i l’ús del color (tons càlids per les escenes africanes i freds per les escenes europees); i la música, sempre present i plena de ritmes africans.

    Com a expert en el tema en aquesta ocasió vam comptar amb el Miguel Álvarez- Tejado, llicenciat en Biologia per la Universitat Complutense de Madrid i doctorat en Biologia Molecular a l’Hospital 12 d’octubre on va fer recerca en Immunologia; actualment és cap de màrqueting i gestió de productes a Zyntomics, empresa que es dedica a la investigació de sistemes de diagnòstic clínic del càncer. Tot i que per motius laborals d’última hora no va poder assistir personalment, ens va gravar un vídeo i preparar un PowerPoint molt entenedor amb informació essencial per entendre com funcionen els assaigs clínics, com han evolucionat al llarg del temps i la seva complexitat.

    En la presentació vam poder veure com tot i que el primer control sobre els assaigs clínics es va realitzar al s. XVII, és a partir del s. XX quan aquests tenen un desenvolupament exponencial i comencen a establir-se els codis ètics necessaris per controlar la màxima seguretat del fàrmac. En l’actualitat un assaig clínic consta generalment de quatre fases: la fase I es tracta d’una prova amb dosis petites i en poca població (20-100 persones) per comprovar la seguretat i la toxicitat del fàrmac; la fase II ja es fa sobre centenars de pacients i serveix per conèixer l’efectivitat del producte; la fase III, que es fa sobre centenars o milers de persones, és per comparar el nou fàrmac amb el tractament estàndard si existeix, i si es comprova que és millor, posar en marxa la seva aprovació; i finalment, a la fase IV es fa un seguiment del producte un cop comercialitzat. D’ençà que comença una investigació fins al moment que s’aprova el nou fàrmac poden passar més de 10 anys i s’ha de tenir en compte que només 1 de cada 15.000 o 20.000 arriba a ser aprovat per l’organisme competent. Tot això suposa un enorme cost econòmic per les empreses farmacèutiques i és per aquest motiu que aquells productes que finalment són aprovats han d’incloure el cost d’aquells que s’han quedat pel camí.

Altres aspectes que destaca el Miguel Álvarez-Tejado en la seva presentació són les consideracions ètiques que sempre s’han de tenir en compte a l’hora de fer un assaig clínic. Aquestes consideracions són molt estrictes, estan regulades per la normativa internacional, i inclouen punts com que totes les persones que participen han de signar un consentiment informat i han de participar voluntàriament, que s’ha d’evitar l’explotació de grups vulnerables, que sempre ha de ser en benefici de les persones minimitzant els riscos al màxim… També destaca que és important que la mostra es faci sobre una selecció equitativa i diversa de gènere, raça, edat, etc., evitant els “sesgos” que podrien derivar en desgràcies un cop comercialitzat el producte.

    A la presentació també es posen en relleu algunes dades destacables de la situació dels assaigs clínics en l’actualitat com per exemple que l’any 2023 s’estaven realitzant 22.000 assaigs clínics a tot el món, sobretot als països occidentals i a la Xina, la major part d’ells en l’especialitat d’oncologia. Cal fer menció del paper destacat que té Espanya en aquest sector, el país de la Unió Europea on es fan més assaigs clínics.

      

     Per finalitzar la seva intervenció, el Miguel Álvarez-Tejado ens va plantejar tres preguntes per poder iniciar un debat: Fins a quin punt les grans corporacions farmacèutiques poden justificar les seves accions en nom del progrés mèdic?, com reflecteix la pel·lícula l’explotació d’Àfrica per part de les empreses estrangeres?, quin paper haurien de jugar els ciutadans en la denúncia de les injustícies globals?

    A la xerrada final la nostra companya Fina, amb la seva experiència professional, va poder també resoldre algunes dubtes que els assistents a la sessió van plantejar relacionades amb la velocitat en què es van desenvolupar les vacunes contra la Covid-19, les males praxis de les farmacèutiques relacionades amb el fentanil, etc.

    Us esperem a tots a la pròxima sessió del Cinefòrum que tindrà lloc a la sala 22 de l’Ateneu el divendres 4 de juliol. Podrem veure la pel·lícula “El imperio de la luz” dirigida per Sam Mendes l’any 2022 i protagonitzada per Olivia Colman, on es tracten temes com la soledat i la desaparició de les sales de cinema tradicionals.