El dilema de les xarxes socials, presentació

 

El Cinefòrum de Vespres Literaris

Presenta 

«El dilema de les xarxes socials»

    Manipulació a les xarxes socials: L’algoritme

    Podem utilitzar les xarxes sense que elles condicionin la nostra manera de pensar i actuar?

    El dilema de les xarxes socials (The Social Dilemma, 2020), dirigida per Jeff Orlowski, documental que examina els efectes que les xarxes socials poden tenir sobre les persones i sobre el conjunt de la societat. A través de les declaracions d'antics professionals de companyies com Google, Facebook, Twitter, Instagram i YouTube, el film aborda el funcionament intern de les plataformes, el seu model econòmic i les tècniques utilitzades per captar i retenir l'atenció dels usuaris.

    El documental posa el focus en qüestions com la recollida de dades, la personalització dels continguts, els algoritmes de recomanació, l'addicció al dispositiu i a les plataformes, la desinformació, la polarització social i els possibles efectes sobre la salut mental, especialment entre els adolescents.

    La narració combina les entrevistes amb una trama de ficció dramatitzada, protagonitzada per una família i un adolescent que va incrementant el seu grau de dependència de les xarxes. Aquesta combinació permet al documental explicar conceptes tecnològics i psicològics mitjançant situacions quotidianes.

    El documental planteja així una pregunta central: què passa quan les eines creades per connectar les persones tenen un model de negoci basat precisament a aconseguir que aquestes persones hi passin cada vegada més temps?

La sessió tindrà lloc el dimarts 1 de desembre de 2026

de 17:30 a 21:00

a l’Ateneu de Cerdanyola – Sala teatre

Carrer de la Indústria, 38-40 de Cerdanyola del Vallès

    La introducció al debat anirà a càrrec Javier Feliz Álvarez, llicenciat en Psicologia i Criminologia i psicòleg general sanitari, és director d’Operacions de Desconect@, on treballa en la prevenció i abordatge de les addiccions comportamentals i els problemes relacionats amb l’ús de les noves tecnologies, especialment entre adolescents. Actuarà com a ponent i contribuirà a conduir el debat posterior.

I desprès, col·loqui obert ....:

Manipulació a les xarxes socials: L’algoritme

Algoritmes: ens coneixen millor que nosaltres mateixos?

presentación Nkelidé, la crónica

 

    El pasado viernes, Vespres Literaris organizó la presentación del libro Nkelidé (de donde vengo) del autor guineano Hassimiou Bangoura, conocido como “Bangu”.

    La presentación tuvo lugar en el Centro Cívico de Montflorit, y su conducción corrió a cargo de nuestro compañero Joan Francesc Sánchez.

    Joan Francesc, en su presentación, destacó que Bangu, nacido en Guinea Conakry, llegó a Catalunya con 17 años, después de un viaje migratorio que empezó atravesando el Mediterráneo en patera. El proceso de adaptación a esta tierra estuvo marcado por múltiples dificultades, dudas, incertidumbres y el desgarro de vivir alejado de la familia en un país totalmente desconocido.

    En la obra, un relato en primera persona de la vida diaria del migrante, pero que no se conforma con ese loable propósito testimonial, sino que también habla de la familia, de sus orígenes, de pérdidas y nuevos descubrimientos, todo ello sustentado en un sentimiento profundo de comunidad, de los valores transmitidos en la familia y una fe inquebrantable en la dignidad personal.

    En el texto aborda, con dignidad, sin rencor y honestidad el racismo cotidiano sufrido en su nuevo destino, los esfuerzos por integrarse en el mismo y preservar cierta cordura mental frente a tantos momentos de desaliento y frustración. Bien al contrario, Bangu ha luchado desde el principio, y sigue luchando, contra los estereotipos que encorsetan y estandarizan la rica, plural y desbordante realidad del continente africano.

    Bangu, simplemente, ha deseado contar su historia con su propia voz, para advertirnos de que detrás de cada historia migratoria hay, en primer lugar, una persona, con una trayectoria única y un futuro por onstruir.

    Tras ocho años, desde su llegada, Bangu trabaja como agente comunitario de salud mental en el Hospital Vall d'Hebron y es el creador del podcast “Sabías_Bangu”,  y (en Instagram) un espacio dedicado a dar visibilidad a la diversidad cultural africana y combatir los prejuicios. También acompaña a jóvenes que viven situaciones parecidas a las que él mismo afrontó.

    Bangu, en su intervención, acompañada de imágenes con frases como la que sigue: “Mi largo camino de miles de pies empieza con un pequeño paso---“, recuerda que el libro es fruto de una necesidad de verter en la escritura sus experiencias diarias a modo de válvula de escape o desahogo a tanta tensión y frustración de todo lo que estaba viviendo: Bangu vino a Catalunya para enriquecer y mejorar su formación y estudios (destacar, como puntualizó uno de los asistentes a la presentación, de origen angoleño, que si tienes estudios en centros europeos, al regresar al país de origen, tus titulaciones tienen mucho más valor que las locales) , pero la realidad que se encontró al llegar aquí, abocado a vivir a la intemperie, él, que en su casa siempre tuvo un techo donde cobijarse, le provocó una profunda frustración y desasosiego.

    A pesar de tantas adversidades, y gracias a una tenacidad innata, él supo gestionar ese momento de dificultad, sin caer en soluciones rápidas y fáciles, y creer firmemente en si mismo y en lo acertado del camino que había emprendido. Tras superar las infinitas dificultades de la integración, Bangu, con este libro, ha querido narrar “su” historia, que es una historia compartida por cientos de miles de personas. Como indicó “soy la voz de los que no tienen voz”.

    En cuanto al título, “Nkelidé”, se lo inspiró su padre, que, antes de partir, le conminó a no olvidarse jamás de dónde venía, de no perder sus raíces.

    Para finalizar esta crtónica, agradecer a Ansoublacky, músico, cantante y compositor griot de Guinea Cronakry sus intervenciones musicales.

el llibre de novembre, fragment

 

    “Acaso a alguien se le ocurre, en este punto, que este afán mío por el trabajo refleja un deseo por aferrarme a la vida, o el amor que por ella siento a pesar de que la Ocupación haga lo posible por destruirla, o la convicción de que existe algún ser que merece la vida en esta tierra. Desde luego, lo que no puedo hacer, y yo menos que nadie, es hablar en nombre de los demás… En mi caso, lo que ocurre es que soy incapaz de juzgar sobre nada de manera equilibrada, o decidir cuál es la acción que conviene o no conviene emprender. De manera que lo único que puedo hacer sin esperar consecuencias funestas es dedicarme a mi trabajo en la oficina o sentarme en mi casa, a la mesa, ante el ventanal, donde tendré ocasión de leer ese artículo en el que me ha llamado la atención un detalle relativo a la historia del suceso referido. El hecho tuvo lugar cierta mañana, que vendría a coincidir, transcurrido un cuarto de siglo con exactitud, con la mañana de mi nacimiento. Doy por descontado que esto debe de parecer narcicismo puro. La verdad es que, si algo me sobrecogió en aquel suceso, fue ese detalle menor y no ninguno de los principales, que pueden calificarse de atroces. Bueno, tampoco es tan raro que un ser humano se deje llevar de narcisismo. Es una tendencia, puede que espontánea, que nos hace creer en la particularidad del yo y en lo apreciable de la vida que llevamos, tanto que solo podemos amarla, por sí misma y por cuanto con ella está relacionado. Pero, como no amo mi vida particular, ni la vida en general, y actualmente todos mis esfuerzos en ese ámbito se centran en seguir viviendo, dudo que pueda sostenerse que el mío es, en efecto, un caso claro de narcisismo. Se trata de algo distinto, que tiene mayor relación con mi incapacidad para distinguir los límites entre las cosas, y para juzgar sobre los asuntos de manera lógica y racional, lo que me lleva en muchas ocasiones a ver el excremento de la mosca sobre el cuadro en lugar del cuadro. De entrada, es evidente que cabe burlarse de una actitud semejante, que lleva a alguien, justo después de que hayan echado abajo con explosivos un edificio cerca de su nuevo trabajo, a incomodarse tan solo por el polvo que ha provocado la detonación y se ha posado en su escritorio y no por la muerte violenta de los tres jóvenes que estaban allí refugiados, por poner un ejemplo. Pero la cosa es que hay quienes adoptan esa manera de ver, y, fijándose sobre todo en detalles menores, tales como el polvo en el escritorio o el excremento de mosca en el cuadro, logran una vía de acceso a la verdad, cuando no una prueba concluyente de esta. “

Un detalle menor

Adanía Shibli

traducció de Salvador êña Martín

Hoja de Lata, 2019 (4ª)

pàgines 84-86

Nkelidé, i 2

 

    L'Associació Cultural Vespres Literaris presenta Nkelidé (De dónde vengo) , de Hassimiou Bangoura, “Bangu”. L’autor conversarà amb Joan Francesc Sánchez, de Vespres Literaris, i comptarà amb la presència de Ansoublacky, cantant que acompanyarà amb la seva veu i les seves cançons la vetllada..

    Us hi esperem demà, 6 de novembre, a les 18.30 h, al Centre Cívic de Montflorit (carrer de la Mare de Déu dels Dolors, 17-19).

    Enllacem el vídeo on l'entrevisten a l'espai "El díficil mereix ser comptat" de data 21/08/2026.

el llibre de novembre, lectures

 

    El proper 7 de novembre posarem en comú les nostres lectures del llibre de la Adanía Shibli “Un detall menor”

    Per enriquir el debat, posem en aquesta entrada que s’ha dit i debatut d’aquest llibre:

    Al “ara.cat!, Bernat Puigtobella publica el 13/06/2024 l’article “Un viatge al cor del terror Adania Shibli descriu una opressió mental, sexual i política que travessa generacions a ‘Un detall menor’ (Navona).”

    On diu: 

    “L’autora hi exposa de manera poderosa i sense estridències el terror latent en què viuen els palestins, la indefensió que pateixen davant la militarització d’un territori ple de barreres i controls que els impedeix de moure’s amb llibertat.

    Responent a una critica al seu llibre publicada en un diari alemany, Shibli es preguntava per què els seus personatges, israelians o palestins, no solen tenir rostre ni nom. L’autora palestina parlava d’aquell dolor dels altres que no podem experimentar nosaltres mateixos, ni tan sols tenir-hi accés.

    El gran mèrit de Shibli és fer-nos accessible un dolor que nosaltres, els occidentals, no hem sabut entendre. Perquè hem estat més amatents a justificar el terror d’un soldats israelians que maten en legítima defensa que no pas a fer-nos càrrec del terror que viuen els palestins sotmesos a una violència policial institucionalitzada.

    Un detall menor és com una bufetada.”

LLEGIR L’ARTICLE COMPLERT

    A “eix diari” llegim l’article del Frederic Llopart ,publicat el 18-08-2024, : 

    “Novel·la que denúncia la situació dels palestins assetjats permanentment pels jueus amb un estil directe, impactant, sense concessions, amb una capacitat de descripció notable i amb una descripció global dels personatges molt reeixida.

    "Un Detall Menor" es fa una obra imprescindible per comprendre millor la problemàtica del conflicte entre Palestina i Israel que ja fa molts anys que es manté i augmenta de manera cíclica. Adania Shibli ha escrit un llibre extraordinari.”

LLEGIR L’ARTICLE COMPLERT

    Al suplement “Quadern” de “El País, de data 24/09/2026, llegim l’article del Paul Sánchez Keighley, titulat: “Adania Shibli i la dificultat d’escriure honestament sobre Palestina”, on llegim:

    “A hores d’ara, de Shibli sempre podem esperar un artefacte literari interessant, com a “Un detall menor” (Navona), en què l’estructura de díptic reflecteix la divisió de la terra en dues entitats. Fa literatura, sembla, amb l’objectiu d’humanitzar els palestins, no des del patetisme, sinó des d’una distància que es vol objectiva, tot i que la travessa un filó inevitable de sarcasme.”

LLEGIR L’ARTICLE COMPLERT

    Patricia Crespo, a “Zenda libros”, signa l’article “La importancia de los detalles”, de data 29/10/2024:

    “El aullido de un perro en la madrugada une dos tiempos, dos espacios, dos miradas sobre un mismo suceso acontecido en agosto de 1949 en el desierto del Néguev durante la Nakba: la violación y posterior ejecución de una joven beduina palestina, tras masacrar a su familia y ser retenida en un campamento militar, por parte de un grupo de soldados israelís, que controlaban la zona. A partir de estos hechos reales, la escritora palestina Adanía Shibli nos arroja en su novela Un detalle menor (Hoja de Lata, 2019, traducción de Salvador Peña Martín), a descubrir la alteración de los mapas geográficos, físicos y emocionales del pueblo palestino, de la que sólo el aullido del perro parece dar testimonio.”

LLEGIR L’ARTICLE COMPLERT

A la  República de las Letras parlan del llibre de la Adanía Shibli: 

com un bosc de cedres, la crònica

 

    Divendres passat vam organitzar la presentació del llibre “Com un bosc de cedres”, de la Laia Martorell i Camps.

    La nostra companya Fabiola Gil, encarregada de la conducció de l'acte, va descriure l'autora per les seves grans passions: la lectura, l'escriptura i viatjar, però sempre des d'una personal vessant sensorial i espiritual. Així, el llibre és el resultat de la necessitat d'explicar les seves experiències viscudes a l’Atles marroquí l'any 2009.

    Com ens va relatar l'autora, el material que va anar arreplegant durant aquells mesos de convivència i entrevistes va restar llarg temps reclòs en un calaix, ja que no sabia com donar-hi forma i estructura. L'empenta definitiva li va venir de la mà d'un taller d'escriptura que va cursar al llarg de tres anys, del qual va sorgir el llibre que tenim entre les nostres mans.

    Fabiola va destacar que el llibre transmet uns valors sòlids: la tolerància mútua, el desig sincer de compartir, el desig de dialogar i comprendre l'altre i, tot plegat, transit d'una gran espiritualitat.

    La Laia, per la seva part, va iniciar la seva intervenció explicant una senzilla història, de les infinites que es narren les nits del desert, que li van regalar per incloure-la al seu llibre. Per a l'autora, allò que el va atreure i empènyer a desitjar viure a l’Atles va ser, en primer lloc, el seu paisatge, tan diferent del nostre, on els protagonistes són la terra nua, essencial, eterna i una llum que envolta la comunió, austera, senzilla, essencial de l'ésser humà amb l'entorn.

    El llibre, va continuar l'autora, és un testimoni literari de les relacions i entrevistes que va establir durant aquells mesos del 2009 amb monjos trapencs, monges franciscanes i els habitants amazics musulmans seminòmades que habiten la zona, especialment de les dones de diverses cooperatives locals; però l'autora també aboca al llibre les històries que li expliquen els uns i els altres i les seves lectures.

    D'aquesta amalgama de relacions interculturals que s'estableixen entre les comunitats religioses i els amazics en el seu dia a dia, l'autora observa i dedueix que les seves relacions humanes s’assenten en uns valors de base molt profunds, on la hospitalitat, la generositat i l’altruisme sincers creen vincles sòlids,

    Al torn de preguntes es va plantejar l'origen del títol de l'obra. L'autora el va trobar en les paraules d'un habitant de l'Atlas, que li va dir: “tots respirem i vivim junts, com un bosc de cedres”.

Nkelidé, 1

    L'Associació Cultural Vespres Literaris presenta Nkelidé (De dónde vengo) , de Hassimiou Bangoura, “Bangu”.

     L’autor conversarà amb Joan Francesc Sánchez, de Vespres Literaris, el divendres 6 de novembre, a les 18.30 h, al Centre Cívic de Montflorit (carrer de la Mare de Déu dels Dolors, 17-19).

    Enllacem l'entrevista que li van fer a l'autor a la Fuandació "Exit", el 14 de juliol de 2026:

“Todos necesitamos a alguien que confíe en nosotros”