El ball de les boges (Le bal des folles en el seu títol original en francès), la nostra lectura del mes d’octubre, novel·la escrita per Victoria Mas i publicada el 2019, és un relat històric que recrea la situació de les dones diagnosticades amb "histerisme" a finals del segle XIX.
La novel·la ens situa al París de l'any 1885, en concret a l'hospital psiquiàtric de la Salpêtrière. Aquest centre, dirigit pel famós neuròleg Jean-Martin Charcot, utilitza la hipnosi per estudiar i exhibir les pacients davant de l'elit parisenca. La trama culmina amb el famós "ball de les boges", un esdeveniment anual de Carnaval on l'alta societat de París assisteix a l'hospital per ballar i observar les internes com si fos un espectacle de fira.
Del llibre s’ha dit:
Mario Guerrero, a l’espai llegir.cat, titula la seva critica: Les dones del psiquiàtric de Salpêtrière de París. 'El ball de les boges', de Victoria Mas, és la història d'unes dones que es rebel·len contra el patriarcat i l'opressió.
I escriu:
“El ball de les boges convida a plantejar-se si l’evolució de la societat occidental en tot just un segle i mig ha estat òptima en termes d’igualtat de gènere, però també pel que fa a no titllar de bojos (al menys no ingressar-los en un hospital psiquiàtric sense raons) a persones que parlen o creuen en assumptes impopulars.”
Laura Fernández, el 12 de febrer de 2021, signa la seva critica a “El País”, Bailad, bailad, malditas. La novelista francesa Victoria Mas recuerda el inhumano y misógino pasado del hospital parisino de la Pitié-Salpêtrière en ‘El baile de las locas’, una novela coral sobre los oscuros inicios de la psiquiatría.
“Escudándose también en la ficción o, mejor dicho, permitiendo que esta la lleve tan lejos como sea posible, Victoria Mas (Le Chesnay, Francia, 34 años) sí apunta y dispara en El baile de las locas (Salamandra) contra la misoginia del momento. Y también contra la inhumanidad de una sociedad que no sólo negaba cualquier potestad sobre su propio cuerpo —y mente— a la mujer sino que se jactaba de ello invitándose a sí misma a participar de la fiesta.”
A l'espai “La cueva de mis libros”, llegim:
“Como rasgo esencial de la novela he de hacer hincapié en su bruñida prosa, su nervio narrativo y su emotividad. Entrar en ella y deslizarse por ese lugar tan pulido es un auténtico placer intelectual. Pocas novelas poseen este tobogán sentimental en el que abandonarse equivale a dejar todo y gozar con las palabras. Así ha sido. Me la he bebido en dos días y me ha sentado tan bien que sobra añadir cuánto me ha gustado. En apenas unas páginas, ya me había trasladado al París de finales del XIX, al hospital psiquiátrico de la Salpêtrière. Allí me he encontrado rodeada de mujeres histéricas y del ínclito neurólogo Charcot, pionero en utilizar la hipnosis para tratar la histeria y conocido, desde luego, por tener como alumno apasionado al mismísimo Sigmund Freud, dato real que recupero de mis estudios de Psicología.”
Noemí, a l’espai Telèmac, el 09/07/2022, ens diu:
“La novel·la destaca precisament aquest element de performativitat en l'exposició pública de la bogeria. Les noies que participen en les classes magistrals de Charcot se senten protagonistes per un dia, com si fossin estrelles de teatre, de la mateixa manera que es deleixen per anar al ball de primavera amb l'esperança de cridar l’atenció a algú de la bona societat que les pugui arribar a alliberar del seu confinament forçat.”
L’any 2021 és va fer una pel·lícula de la novel·la. El seu tiotol “Le bal des folles“, amb una durada de 121 minuts, la va dirigir Mélanie Laurent, amb guió de Mélanie Laurent i Christophe Deslandes.
Aquest és el tràiler de la mateixa:
.jpg)
