30 de gen. 2023

presentació "todo es agua"

 



    El divendres 3 de febrer de 2023, l’associació cultural Vespres Literaris organitza la presentació del llibre de relats de la Begoña Fidalgo “Todo es agua”.

    Amb la presencia de l’autora i la introducció del nostre company Gustavo Arias, l’acte tindrà lloc l'espai Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1), a les 18.30 hores.

L’autora:

    Begoña Fidalgo Domingo (Terol, 1966), ha estudiat Escriptura Creativa a l'Escola d'Escriptors, als tallers d'Isabel Cañelles, a cursos de Narrativa de la Universitat de Saragossa i a les escoles Ítaca i En el camino.

    És autora del llibre de relats Todo es agua (Pregunta, 2020, pròleg de Ricardo Menéndez Salmón, finalista del Premi Setenil 2021 a millor llibre de contes publicat a Espanya) i ha participat a l'antologia De bares y mujeres (Pregunta, 2021).

El llibre:

    El primer llibre de relats de la Begoña Fidalgo és una galeria de retrats de dones que viuen atrapades a les rutines, dones que no necessiten brillar fins que descobreixen certs secrets que poden conduir-les cap a la seva pròpia llum.

    “Todos es agua és celebratiu i incòmode, com qualsevol literatura que es preï”.

Ricardo Menéndez Salmón
al pròleg del llibre.

    Solitàries i compassives, abandonades i ressentides, però sempre valentes, així són les protagonistes de l'univers que Begoña Fidalgo desplega a Todo es agua, el seu primer llibre de relats. Dones atrapades a les seves rutines, dones que no necessiten brillar fins que descobreixen certs secrets que les condueixen cap a la seva pròpia llum. Una galeria de retrats que converteixen l'anhel en virtut i la redempció en supervivència.

ausencia

 




Ayer, por la tarde, murió Concepción, la Concha , madre del que, mal que bien, se encarga de dar noticias y complementar las actividades de nuestro grupo en este espacio.


Es la casa un palomar
y la cama un jazminero.
Las puertas de par en par
y en el fondo el mundo entero.

El hijo, tu corazón
madre que se ha engrandecido
El hijo te hace un jardín
y tú has hecho al hijo.

Tú y tú vientre caudaloso,
el hijo y el palomar.

Miguel Hernández



29 de gen. 2023

el fill del xofer, 1

 


Autòpsia d'un cadàver que feia pudor en vida: ressenya d''El fill del xofer', de Jordi Amat

L'assaig sobre Alfons Quintà és una brillant anàlisi de la Transició a Catalunya

per Quim Aranda
Diari Ara
25/11/2020

    "Jordi Amat ha remuntat el riu Congo de la història del país a la recerca de la figura d'un Kurtz de torn: no pas un comerciant d'ivori com a la novel·la de Joseph Conrad sinó, en aquest cas, d'un traficant d'informació.

    Sobre la taula d'autòpsies de l'escriptor i assagista barceloní (1978) no només hi ha el cadàver d'un psicòpata i, finalment, assassí de dones, Alfons Quintà (1943-2016), primer director de Televisió de Catalunya. A El fill del xofer s'acumula molt de material ara d'enderroc, o per acabar d'enderrocar; ras i curt, les pedres amb què s'ha construït –o destruït, segons com s'interpreti– la Catalunya i l'Espanya del present. El cadàver que s'hi esbudella no és pas el de Quintà, que només és una excusa, un símptoma de malalties col·lectives amb origen en la dictadura més greus que els desequilibris que patia el periodista, dels quals s'ofereixen prou pinzellades perquè el lector s'adoni de la perversió moral del personatge.

    El cadàver que interessa a Amat –i no és el primer llibre en què, d'una manera o d'una altra, en parla– és el de la Transició: al Principat, definida i encotillada per la ficció real i tèrbola de l'oasi català; a l'Estat, per una reforma que havia d'evitar la ruptura i que fa anys que sabem que només era un decorat rere el qual, sobretot, hi ha corrupció –la del franquisme que s'estén i en treu profit en democràcia– i l'oblit dels derrotats, que viuen fins pràcticament la victòria electoral de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004 amb la pistola al cap perquè no recuperin la memòria, que és una altra forma de perdre la vida i el futur.

    L'assaig, no pas cap biografia –menys encara en un sentit anglosaxó del terme, per bé que la figura de Quintà el travessi de banda a banda– també il·lumina les cireres podrides que es remenaven a i des de Madrid, amb especial atenció al poder mediàtic (El País) i la seva connivència amb el poder polític. L'anàlisi més minuciosa d'Amat és, però, el pujolisme en sentit estricte i, en sentit ampli, el país que genera. El resultat de l'autòpsia és la detecció d'elevadíssims nivells de toxicitat.

    Quintà, a més de ser fill del xofer de Josep Pla, posició de la qual s'aprofita fins a la ignomínia, és poc més que un sicari que acaba triant el cantó fosc de la força (el quart poder). En algun moment es va creure que era el Walter Cronkite, el Bob Woodward, el Carl Bernstein o el Ben Bradlee de Catalunya i Espanya, i només era una mena de Tom Ripley sempre disposat a passar per caixa.

    Amat explica la tara psíquica de Quintà com un producte de l'abandonament del pare del niu familiar. En part, pot ser perfectament. Amb tot, el mateix escriptor admet les limitacions de la feina que té entre mans: "Però ningú coneix l'argument complet de la seva vida. La vida no té argument. Només l'inventen els biògrafs quan elaboren les seves il·lusions biogràfiques. Aquesta n'és una i és fosca, massa, com el seu protagonista". Per tant, ¿i si, a més de ser la víctima dels cops de la sivella del cinturó del pare fos també la personificació de la maldat perquè, senzillament, en gaudia?

    ¿Era aquest el gran secret de Quintà? Ho sembla. Perquè una altra de les grans hipòtesis d'Amat és que el que semblava tenir –proves inculpatòries contra Jordi Pujol en el cas Banca Catalana– no existia. I si no n'hi havia, de proves, que en algun moment aquest monstre hagués arribat a tenir tant de poder als mitjans de comunicació de Catalunya i Espanya només posa de manifest la disfunció del sistema.

    Tot això i molt més mostren les 250 pàgines d'un llibre que només té una mancança no pas atribuïble a l'autor sinó als editors. El lector també té dret a veure una mica del material gràfic a què sovint fa referència Amat. Els que vam treballar sota les ordres de Quintà sabem quina mirada de boig tenia. Si tothom la pogués veure seria més fàcil censurar tots els que li van pagar i li van lliurar poder en safata de plata. Per passar-ne pàgina, Amat ens proporciona un mirall. Sortir del laberint i del miratge que s'hi reflecteix també depèn de la lectura que en fem. L'eina hi és. Llegir-la fa mal. Però fer-ho és beneficiós."

28 de gen. 2023

jordi amat, obres i 13

 

Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater

Jordi Amat


Grup 62, 2022

pàgines: 384

Sinopsis:

    En tota la postguerra civil hi ha poques figures tan brillants i decisives com Gabriel Ferrater (1922-1972), i probablement és una de les més mal conegudes. Poeta revolucionari, lector excel·lent, professor atípic i baula clau per a la reincorporació del sistema literari català a la modernitat, Ferrater ja era un mite per als que el van conèixer, i es va convertir en una llegenda després del seu suïcidi anunciat.

    Amb intel·ligència lúcida i saviesa autodidacta, seduïa parlant de literatura, de pintura, de matemàtiques, de lingüística i de tot allò que realment li interessés. I bevia per brillar, ja fos en les reunions amb els més prestigiosos editors europeus o en qualsevol bar amb estudiants o amb companys de tertúlia inesperats. Un cop a casa, a Reus, Barcelona, Hamburg o Sant Cugat, seguia llegint per allunyar una por que travessa la seva intimitat i la seva poesia, i que mirava de vèncer a prop de les dones amb qui volia compartir la vida.

    Escrit com un vibrant relat de no-ficció, des de la veracitat i el rigor, i atenent als fets contrastats amb tota mena de documents i cartes, Jordi Amat va més enllà del mite i ens redefineix les angoixes i els dies d’un personatge fascinadorament complex. Per primer cop una biografia autèntica d’una de les figures més atractives de la cultura de la segona meitat del segle XX. El retrat més complet de Gabriel Ferrater.

27 de gen. 2023

jordi amat, obres 12

 

La confabulació dels irresponsables

Jordi Amat


Anagrama, 2017

pàgines: 104

Sinopsis:

    El fracàs d’una operació política de gran envergadura –la reforma de l’Estatut, captiva des del començament de populismes i nacionalismes, tacticismes i partidismes– ha desembocat en la crisi institucional més profunda des de la Transició. Més enllà de relats interessats, tal vegada es pot descriure el procés com una suma d’irresponsabilitats.

    Posseïdor d’un estil veloç, proper i juganer, sempre informat –i potser per això de vegades polèmic–, Jordi Amat és un dels grans assagistes de la seva generació.

26 de gen. 2023

jordi amat, obres 11

 

Com una pàtria. Vida de Josep Benet

Jordi Amat


Edicions 62, 2017

pàgines: 584

Sinopsis:

    La vida de Josep Benet (1920-2008) és la història d’un país que lluitava per reconstruir la seva identitat després de la derrota de la Guerra Civil. Si algun activista va tenir la fortalesa i la tenacitat per recórrer tota la paràbola de l’antifranquisme democràtic va ser ell. En relació amb els principals homes de lletres del seu temps –de Josep Pla a Joan Sales o de Joan Fuster a Josep Maria de Sagarra– i col·laborant amb els nous líders del nacionalisme de postguerra –de Fèlix Millet a Jordi Pujol, de Jaume Vicens Vives a l’abat Escarré–, aquest polític i intel·lectual va ser un motor de la societat civil i un dels seus protagonistes més destacats al llarg de la segona meitat del segle XX.

    Ja fos a la resistència o a l’Assemblea de Catalunya, defensant figures de l’oposició davant de consells de guerra o organitzant les Festes de l’Entronització de Montserrat, Josep Benet va esdevenir una peça clau del catalanisme d’esquerres durant la Transició i es va enfrontar amb contundència a Josep Tarradellas.

    Aquesta biografia, basada en centenars de documents inèdits, explica les fites i les vicissituds de la seva lluita, i descobreix els rostres d’un personatge complex que va ocultar molts secrets i va ser reconegut com un símbol transversal.

25 de gen. 2023

jordi amat, obres 10

 

La primavera de Múnich: Esperanza y fracaso de una transición democràtica

Jordi Amat

Tusquets Editores, 2016

pàgines: 480

Sinopsis:

    Durante la primera semana de junio de 1962, 118 españoles ―antifranquistas del interior y del exilio, vencedores y vencidos de la guerra civil― se reunieron para trazar una hoja de ruta que trajese la democracia a España con la esperanza de integrar al país en el proyecto europeísta. La dictadura respondió como una bestia herida, represalió a los asistentes y bautizó el encuentro como el Contubernio de Múnich. Este libro reconstruye el origen, el nudo y el desenlace de este episodio capital de la cultura democrática y lo enmarca en los intensos debates ideológicos de la guerra fría.

    A través de las figuras de un revolucionario profesional condenado al olvido ―Julián Gorkin– y un socialdemócrata de pasado totalitario ―Dionisio Ridruejo―, viajando de Madrid a México, de París a Nueva York y de Múnich a Toledo, La primavera de Múnich descubre la existencia de una sólida alternativa a la tiranía franquista y esclarece las causas de su fracaso. Entre la política y la literatura, con material inédito procedente de diversos archivos, Jordi Amat pinta un retablo coral de una época gris y convulsa –donde destaca la actividad intelectual desarrollada a través del Congreso por la Libertad por la Cultura ―en su origen una operación encubierta de la CIA― y matiza el relato sobre los orígenes de la Transición no para impugnarlo sino para problematizarlo cuestionando así la solidez de sus raíces.