31 d’ag. 2011

El primer dia de les nostres vides (i 4)



“La desesperació viu en els racons més insospitats de les nostres vides, alimentant-se de la por, de la ignorància.  […]
Sovint busquem una perfecció utòpica que ens allunya de la felicitat. I, en nom seu, ens condemnem a nosaltres mateixos a vagar en el temps, com ànimes en pena, intentant canviar coses que ja no poden canviar-se. [...] Sols l’ara i aquí ens pertany, amb l’esperança que ens portarà el futur si aprenem a acceptar-lo. Malgrat els buits o l’excés d’equipatge. Malgrat tot...cal saber tirar endavant.
La vida només por viure’s en present, no en passat,..."

El primer dia de les nostres vides
Teresa Roig
Proa, pagines 148-149

28 d’ag. 2011

estrena teatral



Els propers dies nou i deu de setembre, el GAT estrena, a l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès,  l’obra de Jordi Teixidor, “ El retaule del Flautista”. Us convidem a gaudir de l’obra en la que intervenen els companys de Vespres Literaris Joaquim i Juani.

Aquesta és l'informació que ens ha fet arribar el Lluis Tusell, sotsdirector del muntatge:
               
"El GAT presenta la obra “El retaule del flautista” a l’Ateneu de Cerdanyola els propers dies 9 de setembre,  a les 22 hores,  i 10 de setembre,  a les 19 hores.
Vint-i-nou  personatges a l’escenari per oferir aquesta obra del recentment desaparegut Jordi Teixidor, que satiritza la corrupció política i les contradiccions humanes, amanida amb cançons i regada amb bons rajolins d’ironia. La història és tan vàlida en l’actualitat com quan va ser escrita fa més de 40anys."

El primer dia de les nostres vides (3)




"Jo no pintava res en aquell quadre. Em sentia com un simple espectador. Algú de pas. Havia escapat de la rutina, o millor dir: me n’havien fet fora, i estava totalment descol·locat […]
Tothom camina per anar a algun lloc concret i com a últim recurs. Em general, es té massa pressa per arribar i és millor que un taxi, bus o metro agilitzi el tràngol de l’espera. Caminar és tan sol un mitjà, no és mai l’objectiu, si bé resulta sorprenent descobrir com es transforma el carrer si li dónes temps, si t’espolses el ritme frenètic i mecanitzat que se t’enganxa al cos.  Aleshores es converteix en tot un espectacle, digne només de l’observador més pacient. La ciutat és sempre canviant; infern per a uns, paradís per a uns altres; tot depèn de si ets capaç de frenar  enmig  de la multitud, nedar contracorrent...O, fins i tot, aturar-te.”
El primer dia de les nostres vides
Teresa Roig
Proa, pagines 29-55

22 d’ag. 2011

El primer dia de les nostres vides (2)



“Per un moment, vaig creure que volia llançar-se a les vies. I que ningú no se n'havia adonat. Només jo.  La seva mirada em tibava des de dins mentre caminava cap a ella... Ningú no m'havia mirat d'aquella manera des de feia molt de temps. Vaig sentir que existia, de nou; que no era invisible del tot.
Vaig desitjar salvar-la, amb tota la meva ànima. Llavors no en sabia la raó,  però... després ho vaig entendre. Necessitava saber que encara podia ajudar algú; ho necessitava amb una angoixa tan profunda... I per què no, malgrat que fos una desconeguda? Potser amb ella, almenys...
Així vaig recordar, de nou,  què se sent en estar enamorat. Què significa tenir un motiu per viure. Un fred matí d'hivern, a trenc d'alba, després de tant... Tot comença amb una mirada que t'ha atrapat, un moment. Després, algú et reclama, et necessita. I els sentiments es converteixen en un trencaclosques infinit, en constant moviment. Culpabilitat, por, seny, desconcert. L'amor no hi entén;  tot ho absorbeix. Pare, fill, marit... No sé què esperava trobar en mi ella. El consol d'un amic,  extraviat també, que sabes entendre-la?  Potser això i més en un sol home. Un bon home que la protegís, que l'abracés... O algú capaç d'estimar-la de veritat. Simplement.”
 El primer dia de les nostres vides
Teresa Roig
Proa, pagina 13-14

16 d’ag. 2011

El primer dia...


"Es deia Helena. Encara que, aixó, vaig saber-ho després. Quin nom tan bonic per a una noia tan trista, vaig pensar llavors...La seva bellesa empal·lidia sota el patiment. Mig dona, mig nena. (...), només els escarabats i les rates l'observaven am recel des de les vies del tren. Absent, recollia i cremava una punta de cigarret rere l'altra, hipnotizada per aquella petita brasa i la cendra vilàtil que llançava amb un sospir. En cada exhalació de fum semblava perdre el seu propi alè, com si un foc devastador la consumis per dins i, en qualsevol moment, pogués encendre's tota ella.
Així vaig trobar-la: al límit, ..."
El primer dia de les nostres vides
Teresa Roig
Proa, pagina 12-13



El  dissabte 3 de setembre, la Teresa Roig estarà amb nosaltres per parlar de “El primer dia de les nostres vides” , lectura triada pel grup para aquest mes, com de la resta de la seva obra: L’herència de Horst, Pa amb xocolata i la recentment publicada El blog de Lola Pons.