29 de març 2013

el nostre Terenci


"(…) Terenci tremendo i desvergonyit, pencaire i apassionat amb la seva mitologia(...) un creador absolutament lliure, un home que ens va sorprendre a tots a principis dels 90 publicant les seves memòries en el qual ens explica sense embuts la seva educació ètica, sentimental i estètica fins als 23 anys. També d'aquella època és la definitiva versió d'El sexe dels àngels, una altra novel·la potent per a l'antologia moixiana. Hi ha hagut altres Terencis, però. El descaradament comercial i gamberro de Garras de astracán, Mujercísimas o Chulas y famosas. I el Terenci ambiciós que, malgrat tot, s'equivoca de vegades a l'hora de calcular esforços (Venus Bonaparte). Terenci era tot un regal per als seus entrevistadors: sempre sabia posar la frase que tothom li esperava en el moment i amb el to que més s'esqueien. Es ficava a la butxaca els mitjans de comunicació perquè destil·lava una imatge que a qualsevol altre no se li hauria perdonat però que en ell era bandera. Potser en el fons era l'esperit xava de la Barcelona bandarra del carrer de Ponent, del qual mai, en el fons, no va renegar. Retorn als orígens I, finalment, hem tingut també el Terenci Moix que se les veia magres. El que coneix les xacres de la salut mal cuidada i que retorna al seu món egipci i, sobretot, al seu món de programes dobles familiars cada dissabte. El món de les xerrameques de les veïnes del carrer Ponent i de Valldonzella. Són les seves darreres produccions: El amargo don de la belleza, del 1996, i sobretot la recentíssima El arpista ciego. Exercicis de llibertat creativa i de desvergonyiment davant de les convencions del gènere que ens parlen d'un Terenci madur, clarivident, pencaire, mitòman, intel·ligent i sempre divertit. Un home lliure.


“El meu Terenci” (fragment)
per Joan Josep Isern
Publicat al diari “Avui” el tres d’abril de 2003







"Volvía constantemente la gran pregunta de Roma: ¿qué había sido de los dioses de antaño?  En aquella colina que había albergado las más suntuosas villas de los patricios, se levantó un templo a Quirino, el dios del pueblo, y también a Serapis, la divinidad de Alejandría, y tan  olvidada como irrecuperable era la ciudad. ¿Y acaso no le conto Renzo que debajo de cada iglesia cristiana había habido un santuario pagano?
Tiempo que acampaba sobre el tiempo, dioses que levantaban sus tiendas de campaña sobre otros dioses fenecidos; nombres y nombres que solo servían para informar sobre la inevitable fugacidad de las cosas.
Ni siquiera Venus, la invicta, ejercía ya influencia alguna sobre aquella ciudad provinciana."

Terenci Moix
Venus Bonaparte
Pág: 445-446

25 de març 2013

dia mundial del teatre 2013

grups participants

Recordant William Shakespeare:

Ahir diumenge, 24 de març de 2013, vam celebrar en els Jardins de Ca n’Ortadó, el dia mundial del teatre a Cerdanyola del Vallès.

El GAT- Grup d'Acció Teatral- , en el primer acte de “Molt soroll per no res”, “Romeu i Julieta”, per l’Aula de Teatre, “Enric VIII” i “El mercader de Venècia”, per Vespres Literaris, “Hamlet”, per Així som-Así somos, un monòleg de “Molt soroll per no res”, per l’Aula de Teatre,  l’epíleg de “Somni d’una nit d’estiu”, Aula de Teatre, van escenificar algunes de les obres més recordades de l’autor teatral anglès, amb petits fragments de la seva biografia evocades per part de Passi-ho-bé Teatre. 


21 de març 2013

dia mundial de la poesia





Sonet XVIII

¿Et comparo amb un dia del temps primaveral?
En tu hi ha més bellesa i més comportament:
els bells capolls del maig sovint sacseja el vent,
i a tota primavera li arriba el seu final.
Massa ardent, de vegades, fulgura l'ull del cel
i sovint el seu rostre daurat empal·lideix,
i tot allò que és bell, del bell se n'evadeix
o per l'atzar o bé pel curs del temps cruel.
Però la teva primavera durarà,
guardarà la bellesa com una recompensa,
i detenir-te en l'ombra la mort no es vanarà
quan en versos eterns el temps tu pugis vèncer,
mentre els homes respirin i els ulls puguin mirar,
mentre els meus versos visquin i et puguin recrear.

William Shakespeare


Vespres Literaris paraticipa, amb els grups teatrals locals GAT, Passi-ho Bé Teatre, T-Atreves Teatro, Així Som - Así Somos, i Aula de Teatre,  amb la mostra del teatre de William Shakespare als jardins de Ca n’Ortadó, diumenge 24 de març, a les 12 hores.

18 de març 2013

manifest dia mundial del teatre


" Fa molt de temps, el poder va resoldre la intolerància contra els comediants expulsant-los del país.
Actualment, actors i companyies teatrals tenen dificultats per trobar teatres i espectadors, tot a causa de la crisi. Els dirigents, per tant, ja no estan preocupats per controlar aquells que els citen amb ironia i sarcasme, atès que els actors no tenen espais ni públic a qui adreçar-se.

Al Renaixement, a Itàlia, era just el contrari. Els qui governaven, van haver de fer un esforç important per mantenir a ratlla els Comediants que gaudien d’abundant públic. Se sap que el gran èxode d’actors de Commedia dell’Arte va tenir lloc al segle de la Contrareforma, que va decretar el desmantellament de tots els espais teatrals, especialment a Roma, on van ser acusats d’ofendre la ciutat santa. El Papa Innocent XII, sota pressió d’insistents requeriments de l’ala més conservadora de la burgesia i dels màxims exponents del clero, va ordenar, el 1697, l’eliminació del teatre Tordinona que, segons els moralistes, havia acollit el major nombre de representacions obscenes.

A l’època de la Contrareforma, el cardenal Carlo Borromeo, del nord d’Itàlia, es va consagrar a una fecunda activitat de redempció dels ‘fills milanesos’, tot establint una clara distinció entre l’art, com a la màxima expressió d’educació espiritual, i el teatre, la manifestació d’allò profà i vanitós. En una carta adreçada als seus col·laboradors, que cito de memòria, s’expressa més o menys així:

“Els qui estem resolts a eradicar les males herbes, hem fet els possibles per cremar textos amb discursos infames, per extirpar-los de la memòria dels homes, i alhora perseguir a tots aquells que difonen aquells textos impresos. Però, evidentment, mentre dormíem, el diable ha maquinat amb renovada astúcia.

Fins a quin punt és més penetrant en l’ànima el que els ulls poden veure que el que poden llegir dels llibres d’aquell gènere! Fins a quin punt, la paraula dita amb la veu i el gest apropiat és més devastadora per a les ments de nens i adolescents que la paraula morta impresa en un llibre!

Per tant és urgent treure la gent del teatre de les nostres ciutats, com ho fem amb les ànimes indesitjables.”

Per això, l’única solució a la crisi es basa en l’esperança que s’organitzi una gran cacera de bruixes contra nosaltres i especialment contra la gent jove que desitja aprendre l’art del teatre. Una nova diàspora de comediants que, sens dubte, des d’aquesta imposició, provocarà beneficis inimaginables per a una nova representació."

Dario Fo

exposició Carlos Utrera




"utilizando formas geométricas y vivos colores, puedo transmitir la simbiosis del ser humano con la Tierra"

Carlos Utrera

PUNT SOBRE PUNT 


Exposició de les ultimes creacions de Carlos a: 


CAL PINTXO del 19 de març fins al 16 d’abril de 2013

Carrer san Ramon, 154 

Inauguració, dimarts 19 de març, a les 20.30 hores



17 de març 2013

requiem...aiscondel



Avui hem viscut una experiència única en les antigues naus de Aiscondel, a Cerdanyola del Vallès: escoltar la Missa de Rèquiem, de Mozart, en aquest espai desolat, abandonat, sense vida ni ànima ..., hem quedat esglaiats per la música i. ... per l'espai.




"Dóna'ls Senyor, l'etern descans,
i que la llum perpètua els il · lumini, Senyor"


"Dies Irae"
"Dia de la ira serà aquell en què
el món serà reduït a cendres,"


"Oh dia ple de llàgrimes,!"






14 de març 2013

crònica trobada


Els passats dies 8, 9 i 10 de març, els de Vespres Literaris ens vam reunir a Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, per celebrar la reunió anual on proposem, seduïm i intentem convèncer als companys sobre les bondats de les nostres lectures triades per la propera temporada.

El topònim “Vila Domenio” es documenta  l'any 938 i ,  fins l’any 1037, la futura vila de Sant Jaume dels Domenys,  va pertànyer al llarg braç del monestir de Sant Cugat del Vallès. L’origen de la vila medieval, segurament, cal cercar-la en una antiga masia romana, lloc de pas en el camí que venia de Barcelona, passant per dins del Penedès, i passaria per Olesa de Bonesvalls, Avinyonet, La Munia, Sant Jaume, La Bisbal i Vila-rodona.

El nom de "Domenio" ve del llatí “dominium" -propietat del Senyor- , però no se sap de qui ni de quan, però el senyoriu dels Arcs podria existir de quan es va construir l’aqüeducte.  L'any 1228 i dintre els límits del Castell Vell (Castellví), ja es té notícia de la parròquia de "Sancti Iacobi dels Domenys". Segons el fogatge de l'any 1385, hi havia 6 focs. L'any 1553 eren ja 16 els focs existents a la parròquia. Després del decret de Nova Planta, Sant Jaume ja té terme propi amb 96 habitants el 1783. El 1847 es van incorporar a Sant Jaume dels Domenys els pobles de Letger, La Torregassa i Gimenells. (extret de la pàgina municipal)


Dissabte al matí vam fer una passejada pel camins de la comarca, resseguin els camins d’un dels fruits bàsics de la nostra dieta des de l’ època romana: l’oli i el paisatge de les oliveres. Vam visitar la cooperativa CEOLPE, Centre Oleícola del Penedès,  una cooperativa de segon grau que aplega tot un seguit de cooperatives dels diferents pobles dels voltants.

La producció d’oli d’aquestes contrades, en gran part per autoconsum i comercialització en las agrobotigues dels diferents pobles associats, es basa en dos tipus d'oliva: l'un de la varietat Arbequina protegit sota la D.O. Siurana i l'altre de la varietat Menya.  El resultat es un d'oli verge extra, molt natural i afruitat que vam gaudir en una tast al final de la visita a les instal·lacions.


Com es habitual en aquestes trobades, la tarda la vam dedicar a presentar les nostres propostes de lectures per la propera temporada i vam finalitzar la jornada amb la lectura d’un poema viatger “La vuelta al mundo en 80 cercanías”. Un “cuentero” colombià ens va portar les seves narracions. Vam gaudir del relat de cec “Magi, cel o infern” a càrrec d’un narrador arribat directament del cor de  Collserola.  Ens van presentar la preestrena d’una proposta teatral shakesperiana i un singular diàleg a tres bandes, en un sol narrador,  d’uns “señoritos andaluces”. També ens van visitar els “Payasos de la tele”, “Alaska y Dinarama” les noies de “The Bangles”, “Los cinco latinos” i el pasdoble de Pascual Marquina “España cañi”. Per finalitzar, la chirigota de Vespres Literaris va cantar “las verdades del banquero”. Tots vau estar genials!!!!!




13 de març 2013

KOSMOPOLIS 2013



K13 La festa de la literatura amplificada

VIIª edició 14 - 16 de març

Barcelona, Centre de Cultura Contemporànea




8 de març 2013

dona treballadora



Drap de la pols, escombra, espolsadors,

plomall, raspall. Fregall d’espart, camussa,

sabó de tall, baieta, llexiu, sorra,

i sabó en pols, blauet, netol, galleda.



Cossi, cubell, i picamatalassos,

Esponja, pala de plegar escombraries,

Gibrell i cendra, salfumant, capçanes.



Surt el guerrer vers el camp de batalla.



Maria-Mercè Marçal

7 de març 2013

trobada Vespres Literaris

casa-museu Àngel Guimerà,  El Vendrell


En El Vendrell, capital de la comarca del Baix Penedès, molt propera a la localitat de la nostra trobada - Sant Jaume dels Domenys -, va viure durant un temps el dramaturg Àngel Guimerà,  – el seu pare era originari d’aquesta població -.

Durant la seva estada en aquesta població,  els germans Ramon i Vidales li encomanen el fervor per la Renaixença i,  gràcies a ells, es vincula al moviment literari català. Guimerà i els seus amics es reuneixen a la rebotiga d'una farmàcia de la plaça del Pi  amb joves intel·lectuals com Francesc Matheu, Francesc Ubach i Pere Aldavert.


6 de març 2013

sueños y pinturas

Enllacem un vídeo, amb una mostra de la seva obra, que el nostre company i amic Carlos Utrera ha pujat a internet

“El arte tiene muchas lecturas.
Estas son mis creaciones;
las que hago,
en las que creo”

Carlos Utrera

3 de març 2013

Pepita Sanchís

aqüeducte romà de Sant Jaume dels Domenys

En la trobada anual de Vespres Literaris, que enguany celebrem a la localitat de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), gaudirem d'una xerrada amb l'autor de "Joc de déus", Josep Ma Riera. "Joc de déus" rescata, transmutat, el personatge de Pepita Sanchís, la voluble i corupta protagonista de les sis novel · les anteriors de Riera. 

Us deixo una petita mostra de la tercera de la sèrie: "Sant Cugat i Marràqueix, terres d'artistes."

"Ara feia prop d'un any que treballava a l'Ajuntament. Va ser la primera sorpresa quan va guanyar el concurs on demanaven un “coordinador de cultura”.

S'hi va presentar amb poc convenciment, però farta d'avorriment al costat de l'Enric, el seu home, amb aquells caps de setmana a casa, solitaris i tristos, especialment des de les primeres volades del seu fill, que ja havia fet catorze anys i marxava molts caps de setmana cap El Figaró, a fer cursets d'escalada amb els del Centre Excursionista.

Participava en projectes culturals des de feia anys els quals l'obligaven a sortir de nit sovint. Els sopars amb en Romà Canell, un amic urbanista de tota la vida, acabaven al Boccacio o de vegades al llit a l'estudi d'arquitectura d'Esplugues.
La Pepita practicava la llei de la palanca, i calia potenciar el punt de recolzament,  per canviar el seu món. Per fi la convocatòria de Sant Cugat havia trencat el que en podríem dir, amb coneixement de causa, un cercle viciós. (...)

La democràcia era el somni, una espècie de noia jove que havia d'arribar exuberant i fecunda, fins i tot amb un pit a l'aire, com a senyal de llibertat i d'aliment dels cos i de l'esperit. Aquesta democràcia, on es veuria millor seria en els ajuntaments, la veritable casa de tothom.

Encara que les eleccions generals havien disminuït els generals, i que la tornada de la Generalitat ens emociona­va, musicalment fins al moll de l'os, la veritable mesura la teníem al costat de casa.

Les cares conegudes del bar de la l'estació, de la missa d'onze al Monestir, en les trobades al club Muntanyenc, les cares dels pares i mares dels companys dels fills, a les esco­les o de la cua al forn de pa; aquestes cares, ara ocuparien els llocs de comandament en la sala de plens de l'ajunta­ment.


Sant Cugat i  Marràqueix, terres d’artistes
Josep Ma Riera Gassiot
Pàg. 9-10


1 de març 2013

avui, estrena



TOT RECORDANT KARL VALENTIN

Teatre Ateneu de Cerdanyola del Vallès

22 hores

Passi-ho-bé Teatre i la Jonies Band