 |
| Juani Torio |
Divendres passat, Vespres Literaris va organitzar una trobada de poesia i música al B’Art de l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
L’acte va començar recordant (per part de la companya del grup, Juani Torio) les paraules del Ramon Vidal de Besalú que a mitjans del segle XII va dir en el seu “Razós de Trobar”:
“Cal que sabeu, primerament, que tothom, cristians, jueus, sarraïns, senyors, emperadors, reis, prínceps, ducs, comtes, vescomtes, comdors, vescomdors, cavallers, clercs, burgesos, vilatans, homes vells o infants, passen tot el dia fent versos i cantant, de manera que, que en volen fer , o que en volen entendre, o que en volen dir, o que volen sentir; doncs no trobareu lloc tan privat o tan solitari, on hi hagi molta gent o poca, que ara no sentiu cantar l’un o l’altre o tots alhora, que fins i tot els pastors de la muntanya el major plaer que tenen és cantar. I tot el bo i el dolent del món són en boca i ment dels poetes. Que ja no trobareu molt ben o malt dit, com els poetes l’han fet rimar, que cada dia no sigui recordat, perquè recitar i cantar són l’arrel de totes les gallardies”.
 |
| Antonio Jiménez Ruiz |
El primer poeta que va recitar va ser l’Antonio Jiménez Ruiz, escritor i music rubinenc, que va presentar el seu quart poemari “Visiones Urbanas”, al que han precedit “Habitación sin sueño”, “Ciudad suicida” y “El Corazón y la luna”.
“Se baja los pantalones
La inconciencia
Le bajo la falda a la vida”.
de "Visiones Urbanas, Poemas de la noche que no duerme" (fragment)
 |
| Santi Borrell Giró |
El segon a pujar a l’escenari, Santi Borrell Giró, és l’organitzador del festival de poesia Kinzena Poetika, de Vilafranca del Penedès i, des de fa tres edicions, també del festival “Poesia a les Caves”, que es celebra a Sant Sadurní. “Els dies a les mans” és la seva primera obra editada.
“Tu em dónes els dies a les mans.
Tu fas de la lluna un diamant.
Tu tens una paraula per dominar el temps.
Tu portes de la vinya l’olor del vi”
Maig del 2003
"El dies a les mans",(fragment)
 |
Ramat de Pedres
|
Per últim van actuar els companys del Ramat de Pedres, un col•lectiu de Cerdanyola, format l’any 2005, dedicat a, com ells mateixos diuen, una missió: “promoure la difusió oral de la poesia en català”.
Impulsors de la biennal de poesia “Còdols” i promotors de la poesia per tots els barris de la nostra ciutat, van fer la preestrena, en petit format, del seu muntatge ”Cap més consol: polifonia patriòtica i de la repressió”, obra que assaja la polifonia vocal en la recitació dels textos.
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
5 de març 1939
Màrius Torres
Llibre quart. Poesies
 |
| Ivan Valls i Alvaro Lafuente |
La col·laboració desinteressada dels musics locals Alvaro Lafuente i Ivan Valls van posar música a les "veus dels poetes".
