La proposta de la Montse Prim
Títol: Els invisibles
Autora: Isabel Clara-Simó
pàgines: 280
editorial: Amsterdam llibres
any edició: 2013
Isabel-Clara
Simó (Alcoi, 1943 -
Barcelona 13 de gener de 2020)
Aquest mes de gener l’autora ens va deixar i com ja feia temps que aquest
llibre el tenia en la reserva, m’he animat a propossar-lo. Fa bastant anys que
vaig llegir alguns llibres de la Isabel Clara Simó i en tinc un bon record.
Aquest, en concret, no l’he llegit, però per la temática “els invisibles”
confio en que ens pot agradar i tenir temes per comentar.
Doctora en Filologia romànica, va
exercir l’ensenyament i el periodisme.
Escriptora extremament versàtil, va entrar en el món de la literatura amb el
recull de contes És quan miro que hi veig clar (Premi Víctor
Català 1978). Les seves nombroses obres l’han feta mereixedora dels premis
literaris més importants: el Premi de la Crítica del País Valencià 1986
per Ídols; el Premi Crítica Serra d’Or 1993 per Històries
perverses; el Premi Sant Jordi 1993 per La salvatge; el Premi
València de Literatura 1995 per La innocent, el Premi Andròmina de
Narrativa 2001 per Hum... Rita! L’home que ensumava dones, o el
Premi Joanot Martorell 2010 per Amor meva.
Altres obres remarcables
són Júlia, El mossèn, El gust amarg de la cervesa, Angelets o Adéu-suau.
També és autora d’assajos i del poemari El conjur.
Els
invisibles – Isabel-Clara Simó
La desaparició d’una nena posa en marxa els engranatges d’un univers
narratiu exuberant, amb protagonistes principals inusualment comuns i herois secundaris
singulars. Una novel·la polifònica sobre un poble imaginari on, malgrat mèrits
indiscutibles o tragèdies insuperables, sembla que un mal fat amagui tots els
seus habitants sota una capa d’oblit.”
Els invisibles és una magnífica novel·la coral ambientat en el poble
imaginari de Volterà. Un poble dividit per una carretera infernal però unit per
la solidaritat de la seva gent. I són precisament les històries dels seus veïns
les que ens mostraran que “els invisibles”, la gent anònima, d’aquest poble
(que representa a la societat en general), sobreviuen gràcies a la solidaritat,
l’empatia i el respecte de cadascun dels seus habitants. Gent que per diferents
circumstàncies han perdut trossets de la seva vida, un ésser estimat, la feina
o la dignitat però que saben tirar endavant i adaptar-se per seguir sent qui
són i sobreviure. En cadascun d’aquest invisibles el lector hi pot trobar els
temes que preocupen a la majoria de la societat; les relacions de parella,
l’avortament, gestió hospitalària, el malviure de l’artista, la feina, la mala
política, la sinceritat…
Una excel·lent prosa per a una novel·la que creix a mesura que avancem, i
és el conjunt de totes aquestes petites, però grans històries, les que fan que
la novel·la ens emocioni, sobretot, per la sensibilitat amb la que,
Isabel-Clara Simó, tracta cadascun del personatges i cadascuna de les seves
situacions. Uns personatges que enamoren, fan patir, il·lusionen o fins i tot
els podem arribar a admirar, ja sigui per la seva fortalesa, perseverança,
generositat, humanitat o per la manera que han tingut d’adaptar-se a la nova
vida. Una lectura que ens mostra la cara invisible de la societat, aquella que
no surt a la premsa a diari però que és, en definitiva, de la que majoritàriament
ens envoltem. Les històries personals aniran formant part d’un enorme teixit
narratiu fins arribar, en algun punt, a coincidir i, totes elles, estaran
destinades a donar veu als diferents invisibles (o indignats, segons el cas) de
la nostra societat, tal com ha explicat la mateixa autora.
