Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actividades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actividades. Mostrar tots els missatges
29/05/2011
26/04/2011
poesia a les caves
El poeta , i amic de Vespres Literaris, Santi Borrell i Giró organitza, des de fa uns anys, el festival POESIA i CAVA a Sant Sadurní d’Anoia. Enguany ha preparat quatre recitals els divendres del mes de maig, a les 22.30 hores.
Divendres 6, caves Gramona
Divendres 13 , caves Benet
Divendres 20, caves Blancher
Divendres 27, caves Jaume Giró i Giró
Us animen a gaudir de la poesia .
19/04/2011
lectura popular
El proper dissabte, 23 d’abril -diada del llibre i la rosa- , els Joves d’Esquerra Verda i Vespres Literaris organitzen una lectura popular del llibre Indigneu-vos!, de Stéphane Hessel, amb pròleg de José Luis Sampedro.
La lectura, a la que tothom està invitat, tindrà lloc a la Plaça Abat Oliba a les 12.00 hores.
Us esperem !!!
"Text que Vespres Literaris llegirà en defensa de la lectura:
"Vespres Literaris és un club de lectura que es reuneix un cop al mes al Centre Cívic de Montflorit. El lema del nostre grup és: “Vespres Literaris és un lloc de trobada, debat i anàlisi. Tot ens importa, res ens és aliè i el coneixement compartit ens fa una mica millor cada dia” i així és com entenem el paper que fa la lectura en les nostres reunions mensuals.
17/04/2011
veu de poetes
 |
| Juani Torio |
Divendres passat, Vespres Literaris va organitzar una trobada de poesia i música al B’Art de l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès.
L’acte va començar recordant (per part de la companya del grup, Juani Torio) les paraules del Ramon Vidal de Besalú que a mitjans del segle XII va dir en el seu “Razós de Trobar”:
“Cal que sabeu, primerament, que tothom, cristians, jueus, sarraïns, senyors, emperadors, reis, prínceps, ducs, comtes, vescomtes, comdors, vescomdors, cavallers, clercs, burgesos, vilatans, homes vells o infants, passen tot el dia fent versos i cantant, de manera que, que en volen fer , o que en volen entendre, o que en volen dir, o que volen sentir; doncs no trobareu lloc tan privat o tan solitari, on hi hagi molta gent o poca, que ara no sentiu cantar l’un o l’altre o tots alhora, que fins i tot els pastors de la muntanya el major plaer que tenen és cantar. I tot el bo i el dolent del món són en boca i ment dels poetes. Que ja no trobareu molt ben o malt dit, com els poetes l’han fet rimar, que cada dia no sigui recordat, perquè recitar i cantar són l’arrel de totes les gallardies”.
 |
| Antonio Jiménez Ruiz |
“Se baja los pantalones
La inconciencia
Le bajo la falda a la vida”.
de "Visiones Urbanas, Poemas de la noche que no duerme" (fragment)
 |
| Santi Borrell Giró |
El segon a pujar a l’escenari, Santi Borrell Giró, és l’organitzador del festival de poesia Kinzena Poetika, de Vilafranca del Penedès i, des de fa tres edicions, també del festival “Poesia a les Caves”, que es celebra a Sant Sadurní. “Els dies a les mans” és la seva primera obra editada.
“Tu em dónes els dies a les mans.
Tu fas de la lluna un diamant.
Tu tens una paraula per dominar el temps.
Tu portes de la vinya l’olor del vi”
Maig del 2003
"El dies a les mans",(fragment)
 |
| Ramat de Pedres |
Per últim van actuar els companys del Ramat de Pedres, un col•lectiu de Cerdanyola, format l’any 2005, dedicat a, com ells mateixos diuen, una missió: “promoure la difusió oral de la poesia en català”.
Impulsors de la biennal de poesia “Còdols” i promotors de la poesia per tots els barris de la nostra ciutat, van fer la preestrena, en petit format, del seu muntatge ”Cap més consol: polifonia patriòtica i de la repressió”, obra que assaja la polifonia vocal en la recitació dels textos.
LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: - la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
5 de març 1939
Màrius Torres
Llibre quart. Poesies
 |
| Ivan Valls i Alvaro Lafuente |
La col·laboració desinteressada dels musics locals Alvaro Lafuente i Ivan Valls van posar música a les "veus dels poetes".
04/04/2011
Vespres amb la poesia
 |
| cartell de l'activitat |
El proper divendres, 15 d’abril, a les 20 hores i en el B’Art de l’Ateneu de Cerdanyola, Vespres Literaris organitza una vetllada poètica i musical que hem anomenat: “Veus de poetes”.
A “Veus de poetes” intervindran el Santi Borrell, poeta de Vilafranca del Penedès, i organitzador de la Kinzena Poetika, que ens presentarà i llegirà poemes del seu llibre “Els dies a les mans”. L’Antonio Jiménez Ruiz, jove poeta i music rubinenc, que parlarà de la seva obra poètica, especialment del seu darrer llibre “Visiones Urbanas”. Per últim, el grup local de difusió de la poesia, Ramat de Pedres, posarà en escena l’espectacle ”Cap més consol: polifonia patriòtica i de la repressió”, obra que assaja la polifonia vocal en la recitació dels textos.
Al mateix acte actuaran, en directe, musics locals; i la llibreria l’Aranya tindrà una paradeta amb llibres de poesia.
06/03/2011
Presentació llibre
 |
| Nadia Ghulam i Agnès Rotger |
El proper dijous 17 de març, la Plataforma Cultural de Dones i Vespres Literaris organitzen la presentació del llibre El secret del meu turbant, de Nadia Ghulam i Agnès Rotger.
La novel·la narra l’historia –real- de la Nadia , una noia afganesa que amb només vuit anys va patir greus ferides a causa d’una bomba. Després de dos llargs anys de convalescència , va sortir de l’hospital, quan el regim talibà ja s’havia instaurat a l’ Afganistan . Sense casa, amb el pare malalt, i el germà mort, la Nadia ha de treballar per mantenir la família, però es troba amb que el nou govern prohibeix que les dones treballin fora de casa.
En aquest moment, Nadia pren una decisió radical: es vesteix de noi i durant deu anys es farà passar per un home per portar un sou a casa.
El llibre va obtindre el premi Prudenci Bertrana de l’any 2010.
La presentació, inscrita dintre dels actes que es fan a la ciutat al voltant del Dia Internacional de la Dona, comptarà amb la presencia de les autores i tindrà lloc a l’Ateneu de Cerdanyola: Aula 22 , a les 19 hores.
Gràcies a la Llibreria l’Aranya, hi haurà una paradeta amb exemplars de l’obra.
Contraporta del llibre:
“La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m’han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s’està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure’m fora d’allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l’abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: “Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia”.
Serà l’última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l’home de la família.”
06/02/2011
Trobada propostes
Com cada any per aquestes dates, hem de pensar, preparar i proposar lectures per al curs vinent.
Us recordo la mecànica: es poden presentar, com a màxim, dos títols (poden ser novel·les, contes, biografies, autobiografies, poemaris, assajos, obres de teatre, ... en català o en castellà).
Si es possible, a la trobada heu de portar per escrit les vostres propostes – si no podeu venir en la data senyalada, ens les podeu enviar per correu electrònic o a la propera trobada de Vespres Literaris, el dia 5 de març, i les llegirem al grup – i així podrem confeccionar un recull amb totes les propostes .
Aquest recull el farem arribar per correu electrònic a tots els membres del grup, desprès de la trobada, per poder fer les votarcions.
Aquest any triarem vuit títols (enlloc dels deu habituals) perquè tenim dues sessions amb les que parlarem del llibre amb les mateixes autores, tot un luxe!.
La trobada la farem el dissabte 12 de març
02/11/2010
Crónica ruta Miguel Hernández
El sábado 30 de octubre se celebraba el centenario del nacimiento del poeta Miguel Hernández. Con motivo de tal efemérides, algunos de los que formamos Vespres Literaris, emprendimos viaje a la ciudad de Orihuela, cuna del poeta, para recorrer sus calles y disfrutar de su poesía.
Nuestra primera parada, tras una visita relámpago al colegio de Santo Domingo, ya que cerraba a cal y canto sus puertas porque, nos dijeron, ¡se celebraba una boda! (sic), fue, el mismo sábado en la casa del poeta, antaño calle de Arriba y hoy de Miguel Hernández. La casa está dispuesta con el mobiliario familiar según la distribución que recordaba Josefina Manresa, su esposa. Las paredes están cuajadas de fotografías de todos los tamaños: del poeta en su infancia, en su juventud, en el homenaje a Ramón Sijé, en el frente…, todas ellas muy conocidas y difundidas en todos los medios. Una fotografía de gran tamaño preside el comedor-sala que recibe al visitante.
Visita obligada fue a la famosa higuera con el tronco nudoso que se halla en un rincón del huerto. Pero lo que de verdad mereció la pena de la visita a la “Casa del poeta” fue la reunión posterior que tuvo lugar en la misma. Al atardecer un nutrido grupo de amantes de la poesía hernandiana nos reunimos; éramos gentes de todas las edades y procedencias con un deseo común: leer, recitar, cantar o escuchar las creaciones del poeta oriolano. Gustavo, un miembro del grupo participo, en nombre del grupo, recitando el poema “Las desiertas abarcas” La emoción y los sentimientos de la poesía de Miguel Hernández presidieron la reunión, que se completo, ya entrada la noche, en el Teatro-Circo de la ciudad con el recital de Joan Manuel Serrat “Hijo de la luz y de la sombra”. ¡Soberbio!
Al día siguiente, recorrimos la Orihuela de Miguel Hernández: visitamos la casa del canónigo Luis Almarcha, su lugar de nacimiento, la tahona de los hermanos Fenoll, la casa de Ramón Sijé, la Catedral, la plaza donde conoció a Josefina, el seminario donde estuvo prisionero, tras ser reconocido por un vecino y detenido en 1939, etcétera… En cada lugar fuimos desgranando los principales momentos de su vida tanto en la ciudad como en otros lugares, a la par que todos leíamos sus poemas. En la “Casa del Paso”, lugar que hoy ocupa la Universidad Miguel Hernández y que por aquellos años ocupaba la casa-cuartel de la Guardia Civil donde trabajaba el padre de Josefina, conocimos a José. José es un sabio y viejo oriolano que ha vivido los estragos del enfrentamiento en una ciudad extrema como es Orihuela. Estando exiliado, nos contaba emocionado, escucho en una emisora del exilio español la voz del poeta: era la grabación que Alejo Carpentier le había hecho en Paris en 1937, con la lectura de su poema “El esposo soldado”. Pero José lo que recuerda de aquel momento es cómo se presento Miguel: como un poeta de Orihuela, de su tierra.
Tras la comida, un delicioso arroz con costra, Jesús y Gustavo leyeron, en la sobremesa, la famosa “Elegía”; la sorpresa fue que un hombre de otro grupo, con el que compartíamos comedor, se levanto y declamo tan famoso poema con un profundo y hondo sentimiento. Tras tantas emociones, al atardecer visitamos la tumba del amigo de Miguel Hernández: Ramón Sijé.
El lunes, uno de noviembre, de regreso, visitamos la tumba del poeta en el cementerio de Alicante. Aquí Mabel leyó el poema “Llamo a los poetas” y firmamos unas palabras dedicadas al poeta.
26/10/2010
Cuento hernandiano desde la cárcel
Miguel Hernández no cultivo con especial dedicación la narrativa, pero, ya en la cárcel, escribió unos pocos cuentos para su hijo Manuel. El año pasado se descubrió un pequeño cuaderno que contenía dos cuentos: "El potro obscuro" y "El Conejito"- adaptaciones de cuentos clásicos europeos-, escritos en tiras de papel higiénico e ilustrados por el mismo Hernández con ceras y acuarelas. El pequeño librito, encuadernado por el poeta, lleva por título "Dos cuentos para Manolillo (para cuando sepa leer)". A lo largo de nuestro viaje a Orihuela podremos hablar un poco de esta tan poco conocida faceta de Miguel Hernández. Mientras tanto, ahí va otro breve cuento de Miguel: la historia del pájaro Pio-Pa
24/10/2010
26/09/2010
Espriu, crònica de la ruta
Ahir vam realitzar la ruta Salvador Espriu pels carrers d’Arenys de mar - la Sinera espriuenca-. Sota la llum d’un esplèndid mati de tardor, vam recórrer uns espais i un paisatge que, malgrat estar molt malmès per las bogeries urbanístiques dels anys seixanta, ens recorden, encara avui, els que van inspirar gran part de l’obra del poeta.
Endinsats en la geografia de l’autor de La pell de brau, vam compartir els trets més importants de la seva biografia, vam escoltar com es descrivia a si mateix, que li agradava llegir o contemplar i les seves reflexions intel•lectuals i polítiques. Però, per damunt de tot, vam llegir poesia, la poesia de l’Espriu home i poeta d’un paisatge que sempre va contemplar com l'escenari d'un món perdut... Sinera... i l’infinit de la mar.
Assentiré de grat, car només se’m donà
d’almoina la riquesa d’un instant.
Si podien, però, durar
la llum parada, l’ordre clar
dels xiprers, de les vinyes, dels sembrats,
la nostra llengua, el lent esguard
damunt de cada cosa que he estimat!Voltats de por, enmig del glaç
de burles i rialles d’albardans,
hem dit els mots que són la sang
d’aquest vell poble que volem salvar.
No queden solcs en l’aigua, cap senyal
de la barca, de l’home, del seu pas.
L’estrany drapaire omplia el sac
de retalls de records i se’n va,
sota la fosca pluja, torb enllà,
pels llargs camins que s’esborren a mar.
(Llibre de Sinera, 1963)
07/09/2010
Ruta Espriu
Joaquín Soler Serrano entrevista a Salvador Espriu, programa “A fondo”, TVE, 19 de desembre de 1976.
17/03/2010
Memòria e història a Ca n'Ortadó
El proper diumenge, 21 de març 2010, el museu d’història de Cerdanyola (Ca n’Ortadó) farà una nova activitat dins del programa “Cerdanyola en guerra”. En aquesta ocasió, la mirada del cicle es dirigirà a la història de l’exili a través d’un seguit d’escenes de l’obra “La Carmeta, una dona de Cerdanyola”, escrita i interpretada pels grups “Passi-ho bé teatre” i “Vespres Literaris”. L’activitat contarà també amb la presència d’un testimoni de l’exili cerdanyolenc: la Conxita Cabré. La Conxita explicarà com i perquè el seu pare va marxar amb l’alcalde Solé just abans de l’entrada dels nacionals a Cerdanyola. El pas del pare pel camp de concentració d’Argelés i com tota la família, un cop junts de nou a França, va emigrar a Veneçuela. I la tornada a Cerdanyola, als anys seixanta, del pare i la filla.
L’activitat començarà a les 12 del matí i es desenvoluparà per algunes sales del museu i, si el temps ho permet, pel jardí.
02/03/2010
Les xerrades de Vespres Literaris
Recorda, Victoria Martínez Alés ens parlara de viatges, Àfrica i moltes coses més aquest dissabte al Centre Civic del Turonet (19 hores).22/02/2010
Xerrada col·loqui
El proper dissabte, 6 de març, Vespres Literaris farà la segona part de la lectura del llibre de Ryszard Kapuscinski Eben .
Si el mes passat vam debatre i gaudir de les cròniques del gran periodista polonès, aquest mes, escoltarem i gaudirem de les opinions i anècdotes de la viatgera i amiga Victoria Martínez Ales en el continent africà. Victoria ha estat tot un any viatjant per aquell immens continent; ens parlarà de la riquesa del viatge com a font de coneixement i de les milers d’experiències viscudes al llarg del mateix.
Podeu seguir el diari del viatge en el bloc : http://unviajeexistencial.blogspot.com.
La xerrada debat tindrà lloc en el Centre Cívic del Turonet, Carrer Lepant, 97, a partir de les 19 hores.
15/10/2009
Noticia campanya
Barcelona acollirà del 2 al 6 de novembre una conferència internacional d’alt nivell amb representants dels diferents Estats per a ultimar les negociacions prèvies a la Cimera Mundial del Clima de la ONU que tindrà lloc del 6 al 18 de desembre a Copenhaguen.
Per a preparar la resposta que des dels moviments socials volem donar a les negociacions de la conferència de Barcelona, diferents entitats, col.lectius i organitzacions hem impulsat una campanya unitària, El Clima no està en Venda, que te previst... una manifestació i vàries activitats.
La crisi ecològica, energètica, social i econòmica actual dóna més rellevància que mai a les negociacions de la cimera de Copenhaguen i a la reunió preparatòria de Barcelona. Front als intents de mantenir l’actual model econòmic i ecològic insostenible és necessari mobilitzar-se en defensa de la justícia social i climàtica i per un canvi de l'actual model.!!!
Presentació de la campanya:
A càrrec dels membres de la Campanya:
A partir de les 22h: Sopar
Divendres 16 d'octubre. Ateneu Rosa de Foc, (c/Ventallat 26, Gràcia, Barcelona)
de 20h a 22h
A càrrec dels membres de la Campanya:
Andreu Coll
Jaume Grau
Josep-Lluís Moner
Salvador Pueyo
A partir de les 22h: Sopar
Glòria Pallejà
El tiempo se acaba
Glòria Pallejà, una compañera del grupo, nos hace llegar la ruta a un vídeo y a la página de Intermon Oxfam sobre el problema del cambio climático y la urgencia de adoptar soluciones radicales. Gustosamente ofrecemos este espacio para que, entre todos, difundamos la gravedad del problema, e intentar presionar a nuestros gobiernos para que , ante la próxima reunión de diciembre en Copenhague, no se limiten- como siempre- a bonitas y vacías declaraciones de intenciones.
INTERMON OXFAM
12/10/2009
Marrakech, uno
Vespres Literaris ha estado este fin de semana en la ciudad marroquí de Marrakech. En un artículo posterior haremos la crónica del viaje, pero es obligado hoy dar noticia del descubrimiento de la obra del artísta iraní Chayan Khoï.
Cuando fuimos a visitar el museo de Marrakech (instalado en un palacio, dentro de la Medina, del siglo XIX restaurado) nos "topamos", felizmente, con la exposición del artísta y fotógrafo iraní , con residencia en París, Chayan Khoï (Tehéran, 1963). La exposición, titulada "Carnets de voyages", es una colección impresionante de unos personalísimos cuadernos de viajes alrededor del mundo. Completa la exposición unas fotografías digitales de gran tamaño. Los cuadernos, auténticos collages integrados de objetos, fotografías y textos, muestran la visión singular del autor sobre su manera de entender "el viaje" como fuente de conocimiento.
Artículo dedicado a los artístas del grupo, Carlos y Juan: ¡un besote, compañeros!
08/10/2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)