La pel·lícula “La habitación
de al lado” del director Pedro Almodóvar, estrenada el 2024, és un drama íntim que aborda l’amistat,
la malaltia i la decisió sobre la pròpia mort des d’una mirada serena i
profundament humana. A través de la relació entre dues dones que es retroben en
un moment límit, el film reflexiona sobre la dignitat, la llibertat individual
i la manera com afrontem el final de la vida.
Aquesta pel·lícula pertany a
una etapa de maduresa dins de la trajectòria del director, lluny del primer
Pedro Almodóvar provocador, i marcada per una mirada més continguda i reflexiva.
Si bé el seu cinema dels anys vuitanta i noranta es caracteritzava per l’excés
estètic, la vitalitat i la provocació —en films com Mujeres al borde de un
ataque de nervios o La ley del deseo—, en les darreres dècades ha anat
orientant-se cap a relats més íntims, on el dolor, la memòria i la pèrdua
ocupen un lloc central.
La habitación de al lado
dona continuïtat a pel·lícules com Dolor y gloria, molt més intimista, Madres
paralelas o Julieta, que consoliden un Almodóvar més íntim, reflexiu i
literari, un director que, en la seva maduresa, mostra un Interès creixent per
temés com el pas del temps, el cos malalt, els vincles afectius, la memòria
històrica, el dret a escollir la pròpia mort, l’acompanyament i la cura al
final de la vida.
Fruit d’aquesta inquietud
neix “La habitación de al lado” la seva vint-i-tresena pel·lícula i el seu
primer llargmetratge rodat íntegrament en anglès, protagonitzat per Julianne
Moore i Tilda Swinton.
La pel·lícula està inspirada
en la novel·la What Are You Going Through, traduïda al castellà com Cuál es tu
tormento, de Sigrid Nunez, que tracta el dret fonamental a morir dignament, com
i quan cadascú ho decideixi, i ens introdueix directament en el debat sobre
l’eutanàsia.
La pel·lícula dialoga, a
més, amb el context social contemporani, especialment amb el debat sobre l’eutanàsia,
legalitzada a Espanya el 2021, i planteja la qüestió des d’una perspectiva
humanista, centrada en la dignitat i l’acompanyament afectiu. Així, no només
representa un pas més en la maduresa temàtica del director, sinó que també
reflecteix inquietuds ètiques i socials del present.
Per la promoció d’aquesta
pel·lícula, Pedro Almodóvar ha concedit nombroses entrevistes i ha participat
en rodes de premsa on ha expressat obertament el seu posicionament davant temés
tan delicats com l’eutanàsia o el ressorgiment de l’extrema dreta arreu del
món, amb plantejaments negacionistes i homòfobs. En la següent entrevista feta per eldiario.es, podeu trobar un interessant exemple de les seves pròpies
reflexions.
I per què Pedro Almodovar va
fer una pel·lícula el 2024 sobre l’eutanàsia als Estats Units, on aquesta pràctica
encara és il·legal en molts estats?
El director situa la
història als Estats Units per evidenciar la duresa de la clandestinitat i la criminalització
de l'eutanàsia en aquells llocs on encara no és legal. Almodóvar defensa la
llibertat de decidir sobre la pròpia vida i considera inadmissible que, en
molts països, s'hagi de recórrer a la il·legalitat per exercir aquest dret.
Podeu veure els seus plantejaments en el següent enllaç.
Així doncs, malgrat que a
Espanya l'eutanàsia està regulada des de 2021, el cineasta utilitza el context internacional
per mostrar una realitat que encara és vigent en altres llocs del món.
I quin és el motiu pel qual
a Espanya fa ja 5 anys que l’eutanàsia està legalitzada?
El principal motiu de
la seva legalització va ser donar resposta a una demanda social sostinguda durant
dècades, Així com reconèixer el dret a una mort digna i evitar el patiment
físic o psíquic insofrible de persones amb malalties greus, cròniques,
invalidants, i incurables… permeten que les persones afectades decideixin
lliurement posar fi a la seva vida, evitant l'allargament innecessari del
dolor.
A més, la llei té com a
objectiu dotar els individus de seguretat jurídica, ja que abans de la llei,
ajudar algú a morir era considerat un delicte tipificat al Codi Penal. La llei
estableix un marc garantista i segur tant per als pacients com per als
professionals sanitaris.
Aquesta demanda social
sostinguda no s’hauria consolidat de no existir l'Associació pel Dret a Morir Dignament
(DMD) entitat sense ànim de lucre que es va fundar el 1984, activa a Catalunya,
des de fa més de 40 anys, per defensar "la llibertat de tota persona a
decidir el moment i la manera de finalitzar la seva vida, especialment quan
pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable" pàgina webDMD . DMD ha impulsat diverses accions claus per conscienciar la societat i
promoure la legalització de l’eutanàsia a Espanya, amb accions com:
1. 1. Creació
i visibilització del debat social: La iniciativa va començar el 1983 amb unacarta publicada al diari El País que va obrir el debat sobre la mort digna a la
societat espanyola i va contribuir a la posterior fundació de l’associació el
13 de desembre de 1984. Aquest text va generar un ampli suport social i va ser
clau per iniciar la lluita contra el tabú de la mort i per la llibertat de decidir
sobre el propi final de vida.
2. 2. Campanyes
de conscienciació i presència mediàtica: Al llarg de les dècades, DMD ha fet campanyes
informatives, materials divulgatius i ha tingut una presència constant en
mitjans de comunicació per explicar què és la mort digna, què suposen els
documents de voluntats anticipades (testaments vitals) i per què la societat
hauria de reconèixer el dret a triar.
3. 3. Pressió
política i interlocució institucional: L’associació ha mantingut reunions amb parlamentaris
i grups polítics, presentant propostes i arguments perquè es legisli sobre
l’eutanàsia i la mort digna, incloent peticions de modificacions de normés
sobre voluntats anticipades.
4. 4. Referents
i casos simbòlics: DMD ha ajudat a donar veu pública a casos emblemàtics de persones
que patien malalties incurables, com Ramón Sampedro que va morir el 1998, als
55 anys, amb l'ajuda d'11 amics, amb les tasques prèvies repartides per evitar
que ningú acabés condemnat. Ho va fer amb la ingesta de cianur i deixant
gravats els últims moments de la seva vida. El seu cas, narrat a la pel·lícula
Mar adentro il·lustra les dificultats de poder decidir lliurement el moment de
la mort. Casos com el seu han contribuït a posar la qüestió al centre del debat
ètic i polític.
5. 5. Formació
i suport als socis: A banda de la visualització pública, l’associació ha ofert
informació, suport i acompanyament a persones sobre els seus drets de final de
vida, incloent instruccions per fer testaments vitals i com comprendre les
implicacions de la llei.
6. 6. Influència
en la normativa: Tot aquest treball sostingut va formar part de la pressió
social i política que va culminar en l’aprovació de la Ley Orgánica de
Regulación de la Eutanasia (LORE) el 18 de març de 2021, que va entrar en vigor
el 25 de juny de 2021 i va legalitzar la prestació d’ajuda per morir per primer
cop a Espanya.
En resum, l’associació DMD
ha combinat visualització pública, educació ciutadana, acció política i suport
a persones afectades per fer evolucionar l’opinió pública i les institucions, i
així aconseguir que Espanya reconegués legalment el dret a una mort digna.
I aquesta tasca continua
fins al dia d’avui, moment en què l’entitat Dret a Morir Dignament Catalunya ha
rebut el segon Premi al Voluntariat 2025, atorgat per la Generalitat de
Catalunya. Precisament d’aquesta associació és la nostra convidada com a
ponent, Montserrat Colominas, treballadora social i llicenciada en Ciències del
Treball, amb un màster en Bioètica. És sòcia i voluntària de l’Associació Dret a
Morir Dignament i actualment coordina el Grup de Salut dins de l’entitat DMD.
La Llei Orgànica de
Regulació de l'Eutanàsia (LORE) que es va aprovar definitivament al Congrés dels
Diputats el 18 de març de 2021, al tercer intent després de més d’un anyd’iniciats els tràmits, estableix que poden rebre ajuda per morir les persones
majors d’edat amb malalties greus i incurables que els comporti un patiment
físic o psíquic constant i intolerable. El procés de sol·licitud, valoració iprestació del servei d’ajuda per morir queda recollit en la següent infografia.
La llei no només
despenalitza l’eutanàsia, sinó que la converteix en una nova prestació del sistemasanitari públic, garantint-ne l’accés.
Alguns dels aspectes més
significatius de la llei són:
- - El
pacient haurà de confirmar la voluntat de morir almenys quatre vegades al llarg
del procés.
- -Tres
metges han de validar el compliment dels requisits, un jurista i una comissió
de garantia revisa el procediment.
- - En
tots els casos en què s'aprovi serà un professional sanitari qui ho practicarà,
tot i que els metges es podran acollir a la llibertat de consciència.
- -En
els casos en què s'aprovi, els sol·licitants podran optar entre l'eutanàsia
activa o el suïcidi assistit, i la defunció resultant es considerarà legalment
una mort natural.
- - També
podran triar el lloc on fer-ho: al centre on estiguin ingressads, sigui un
hospital, un centre sociosanitari, una residència o també a casa seva.
- - La
persona afectada podrà rebre l'eutanàsia unes cinc setmanes després d'haver-la
demanat
Espanya es va convertir així
en el sisè país del món i el quart d'Europa — després de Bèlgica, Holanda i
Luxemburg— que despenalitza l'assistència per a una mort digna. En el següentenllaç al programa Col.lapse de 3Cat podreu trobar una entrevista al Dr. Xavier
Busquet, especialista en cures pal·liatives i metge referent —segons la LORE,
el metge referent és una figura que acompanya els metges de família i altres
professionals sanitaris al llarg de tot el procés d’aplicació de l’eutanàsia—.
Aquesta llei també obre un
nou repte dins del col·lectiu de professionals sanitaris —metges, infermeres i
personal de cures pal·liatives— pel que fa a assumir la posada en pràctica
d’aquesta prestació d’ajuda per morir. En aquest sentit, és molt interessant el
pòdcast del programa Hora 25, presentat per Aimar Bretos a la Cadena SER, en
què la Dra. Aida Molera, metgessa de família, i el mateix Dr. Xavier Busquets
expliquen les seves experiències des de que la llei está vigent.
En definitiva, “La
habitación de al lado" és una pel·lícula que ens convida a reflexionar
sobre el dret a decidir quan i com volem morir, i que connecta amb un debat
ètic, jurídic i social plenament vigent. El film no només és una obra
cinematogràfica de maduresa artística, sinó també una proposta que interpel·la
directament la nostra concepció de la dignitat, la llibertat i l’acompanyament
al final de la vida.
Al següent enllaç trobareuel tràiler.
