Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cerdanyola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cerdanyola. Mostrar tots els missatges

23/07/2020

llibres, lectures i llibreries




En un dia com avui, hem de recordar que per Vespres Literaris, enamorats com som dels llibres i les seves lectures compartides, cada dia celebrem l'existència de tan íntim i universal instrument de cultura, així com dels llocs on obtenir-lo: les llibreries.

Per això, un grup de companyes i companys de grup han volgut recomanar-nos les seves lectures per aquest estiu des d'aquests llocs que tenim a un petit passeig de les nostres llars, les llibreries de Cerdanyola de Vallès.

Gràcies per ser-hi sempre!!!!!!!!!!!




24/11/2013

TRENTATENEU

Crida per celebrar els trenta anys de l’Ateneu:



VINE A CELEBRAR AMB NOSALTRES EL TRENTATENEU EL DISSABTE 30 DE NOVEMBRE

Aquest 14 d’abril va fer 30 anys que s’inaugurà l’Ateneu.

Per tal motiu, les entitats reunides en el Consell de Cultura vàrem decidir que era un bon motiu de celebració:

·        Per què l’Ateneu ha estat un equipament d’importància cabdal per al desplegament cultural i associatiu de la nostra ciutat durant aquests darrers 30 anys. 

·               Per què l’Ateneu, junt amb la Biblioteca i els diferents Museus, continua sent un dels pilars més visibles de la nostra identitat cultural i ciutadana.

·         Per què esperem que la visibilitat de l’aniversari serveixi per projectar l’Ateneu a tota la ciutadania en benefici del futur de la cultura i l’associacionisme de Cerdanyola.

Per tot plegat, EL PROPER 30 DE NOVEMBRE, al llarg de tot el dia, de 10 a 20 hores, farem activitats i una jornada de portes obertes i mostrar com es el dia a dia de les entitats culturals de la ciutat.

Activitats per a infants i adults. Música, dansa, teatre, cinema, mostres de cultura popular, fotografia, radioaficionats, i enmig un dinar plegats per conèixer-nos millor. Amb una xerrada a l’hora del cafè amb entitats de les més veteranes fins les més novelles. Amb imatges de la seva història i una mostra de cartells explicant qui son i que fan cadascuna de les entitats.

Volem que ens coneixem millor. Vina i participa. Treballem per a tu però també volem treballar amb tu.


Tots som ciutat. Fem més rica i alegre Cerdanyola.

21/04/2013

concurs de relats Montflorit



Aquest matí s'ha fet entrega, al Centre Cívic de Montflorit, del premi al millor relat del Primer concurs de relats infantils organitzat per l'Associació de Veïns i Amics de Montflorit i Vespres Literaris, amb la col·laboració del Bar-Restaurant Montflorit.

El premi ha recaigut en el relat "Una aventura d'allò més perillosa ", una creació de l'Uc Riera Rojas, de 8 anys d'edat.

Us transcrivim en aquesta entrada el relat guanyador.  Que ho gaudiu i animem a Uc a escriure més relats i als avis a explicar contes als seus néts.


UNA AVENTURA D’ALLÒ MÉS PERILLOSA

"A l’època de les pessetes, ara fa uns 30 anys, hi havia un noiet que tenia una malaltia molt greu que no la coneixia ningú, tret d’un metge que vivia a les muntanyes de  l’est. Però no sabien que existien i llavors van posar un anunci a un canal de televisió i van aparèixer moltes poques persones.
I una d’aquestes va dir :
-         -  A les muntanyes de l’est hi viu un vell metge molt tranquil.
Van anar al lloc indicat segons la persona. Van enfrontar-se a molts perills: llops, porcs senglars... I al cap d’una setmana, van veure un refugi amb llum i s’hi van acostar. Van trucar a la porta, i llavors, es van sentir unes passes que s’acostaven a la porta. Es va obrir i es va veure una mà que sortia d’una vella molt arrugada, que els va dir que entressin i els va oferir menjar i quedar-se a dormir.
Quan se’n van anar a dormir, els viatgers va sentir més passes que feien tremolar la fusta, es va sentir algú que afilava un ganivet...I  quan va parar el soroll es va veure una ombra que s’acostava i llavors  es va obrir la porta...
Van veure la vella amb dues banyes i un ganivet i llavors, els va matar. I encara no han tornat.. Però el noi es va curar sol.
Això és el que expliquen els vells savis dels pobles com Cabra del Camp i Cerdanyola."
                                               FI

Uc Riera Rojas

l'Uc llegint el seu relat



04/10/2012

Cerdanyola blues



PROGRAMACIÓ

Dijous 4 d’octubre:

22:30h – The Fabris /TEART
23:00h – Rocking Stones /The 1916 Irish Pub

Divendres 5 d’octubre:

20:00h – August Tarrats & Amadeu Casas/La Tía Felipa
20:30h – Marlam Barahona/Comedy Bar & Show
21.30h – Los Serruchos + Transeroides Rock/Bosc Tancat
23:00h – Pastora/Sala Acme
23:00h – Acontrablues/Sala Circus
23:00h – Peyote/B’art Ateneu
23:45h - Lewis Enma & The BCN Fireballs/Sociedad Blues 
Cerdanyola

Dissabte  6 d’octubre:

12:30h – The Walking Stick Man/La Tía Felipa
22:00h – Cosmic Groove/Heaven & Hell
23:00h Fuzz-Off /THE 1916 IRISH PUB
23:00h – Ster & The Waxer´s/ SALA CIRCUS
23:00h – Sol Lagarto/B’art Ateneu
23:45h – The Walking Stick Man Band /SOCIEDAD BLUES CERDANYOLA

Diumenge 7 d’octubre:

12:00h – Tofol Martinez /ENCLAVE
13:00h – D’om/Cal Pepelu
13:00h – Trama Band /B’art Ateneu
12:30h – Korsak + Jam Session/Sala Circus

Dilluns  8 d’octubre:

20:00h – Per determinar/La Taberna

Dimarts 9 d’octubre:

20:00h – Per determinar/La Taberna
20:00h – Ernesto Piano – New Orléans Piano /VINILO

Dimecres 10 d’octubre:

20:00h – Per determinar/La Taberna
20:00h – Blues Crashing Trio/La Tía Felipa
21:30h  - Mike Shanon + Almendra Blues Band /Bosc Tancat
22:00h – Jam Session amb Joan Vigo/Sala Circus

Dijous 11 d’octubre:

20:00h – Per determinar/La Taberna
20:00h – Huckelberry Finn/La Tía Felipa
23:00h – Wax & Booguie/The 1916 Irish Pub
23:00h – Pepe Gómez Electric Band + Candy Animals/Sala Circus
23:00h – Trama Band/B’art Ateneu
23:45h – A.F. Hand/Sociedad Blues Cerdanyola

Divendres 12 d’octubre:

20:00h – Joan Pau Camellas & Miguel Talavera/La Tía Felipa
21:30h – Almendra Blues Band + Mike Shanon/Bosc Tancat
22:00h – Casino Montreaux (Tributo Deep Purple)/ Heaven & Hell Rock Club
22:30h – Chino & The Big Beat/ Teart
23:00h – Blas Picon & The Junk Express/Sala Circus
23:00h – The Bacos/B’art Ateneu
23:45h –  Carlos Navarrete Band/Sociedad Blues Cerdanyola

Dissabte 13 d’octubre:

12:30h – Butifarra & Blues/Parc del turonet
22:00h – Acustica (Tribut Jimmy Hendrix)/Heaven & Hell Rock Club
23:00h - Lone Rhino Club/Sala Circus
23:00h – Oh!! Well & Det Ferring/B’art Ateneu
23:45h – Egypt/Sociedad Blues Cerdanyola

Diumenge 14 d’octubre:

13:00h – Sun Street Blues/B’art Ateneu
19:00h Jam Session Blues/Sociedad Blues Cerdanyola

05/02/2012

visita exposició


Imatges de l’exposició “tants caps, tants barrets”, del col·lectiu Aula 9, de la qual forma part el company de Vespres Literaris Juan Mesa.

 Aula 9 és un col·lectiu d’artistes, heterogeni i multidisciplinari, format per una colla d'amics, el nexe d'unió dels quals és, a mes de l’amistat, l’interès per l'art.
Des de l'any 2001 Aula 9 ha fet diverses propostes d'activitats artístiques:
2001. Ripollet. Col·lectiva d'Escultura al Centre Cultural.
2002. Santa Perpetua de Mogoda. Projecte “La Sardana”. Concurs Públic d'Escultura.
2004. Ripollet. Col·lectiva "un llibre, és-cultura" al Centre Cultural.
2005. Cerdanyola del Vallès. Col·lectiva "un llibre, és-cultura" a l'Espai Enric Granados, amb motiu de l’any del “Llibre i la lectura", i amb motiu també de la inauguració de dit Espai.
2007. Ripollet. Col·lectiva "aigües 1000" al Centre Cultural.

Es pot visitar la exposició fins al 25 de febrer al l’Espai Enric Granados.


Obres de Juan Mesa










Artistes de la mostra:

Montse Chamorro
Mª José Codosero
Montse Cògul
Ana Duran
Francesc Farran
Francisco Fernández
Mlquel Ángel González
Anna López
Jimena Lucas
María Martín
Juan Mesa
Ramón Pin
Anna Rlverola
Susanna Sigiran
Ada Terceño
Juan Antonio Torralba

31/07/2011

La biblioteca de Montflorit, una realidad

El pasado viernes, 29 de julio, inauguramos, ¡al fin!, la largamente deseada biblioteca. La idea de crear una biblioteca en el Centro Cívico surgió en el seno de  Vespres Literaris hace unos años,  cuando el grupo de lectura ya estaba plenamente consolidado, pero no ha cristalizado hasta ahora,  tras las obras de remodelación que han permitido ganar espacios en el  pequeño Centro que compartimos.
Ante todo, hemos de dar las gracias a todas las personas que han donado, de forma desinteresada ejemplares para nutrir nuestras estanterías: personas del barrio, pero también de Cerdanyola e, incluso, de otras ciudades del Vallès como Ripollet y Sabadell. Queremos también destacar el apoyo y colaboración de las bibliotecas públicas de Cerdanyola y Ripollet y, cómo no, hacer una mención especial al trabajo de  las compañeras de Vespres Literaris: Juani, Cesa, María Ignacia y Montse, que han permitido, con su trabajo,   que esta idea sea hoy una realidad.
 La biblioteca, nuestra biblioteca, nace con la vocación de que la lectura y la cultura, idearios fundacionales de Vespres Literaris,  sean accesibles a todos- especialmente para los vecinos de Montflorit-  y, al mismo tiempo,  que su cuidado y crecimiento sea una responsabilidad de todos.  Decimos esto  por la forma en que se ha creado la misma- donaciones desinteresadas de muchas personas e instituciones- , por ello, porque muchas personas han contribuido a crearla, es  responsabilidad de todos velar por su mantenimiento, cuidado y ampliación día a día.

Cartel de bienvenida y su autor

Sección general

Rincón Pla

Consulta


Infantil y juvenil

Inauguración

Detalle puntos de libro



22/04/2011

la plaça



Fa unes setmanes, a la Plaça Sant Ramon,   es van restituir las cinc pedres  que , ara fa 80 anys, formaven part del monument a la República que l’escultor Josep Viladomat  estava fent per encàrrec de l’Ajuntament republicà presidit per Jaume Mimó .
Aquestes pedres son l’únic vestigi de un  monument inacabat per les circumstancies polítiques i socials de aquella època .  Al finalitzar  la Guerra Civil, van ser  vergonyosament  enterrades,  a la mateixa plaça,  per ordre dels  vencedors franquistes.
L’inacabat monument a la República torna a presidir la plaça, i és imminent la finalització de les obres de remodelació de la plaça ; per això , avui, els de Vespres Literaris,  hem presentat en el registre de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès una sol·licitud demanant el canvi de denominació de la plaça Sant Ramon pel de Plaça de la República.   
  

08/04/2010

La "Carmeta" amb el jutge Garzón

El proper diumenge Passi-ho-bé Teatre i Vespres Literaris representem en el Ateneu l’obra Carmeta, una dona de Cerdanyola, amb motiu del 79ª aniversari de la proclamació de la Segona República. L’obra és un homenatge a totes les dones i homes que van lluitar i morir pel somni republicà de conquerir un món millor i més just . Per això defensem la investigació dels crims del franquisme instruïda pel jutge Garzón i estem en contra del seu processament

dempeus pels caiguts

Deixeu-me que avui canti damunt de vostres tombes,

el foc de la recança que encén tot el meu cor,

traient-vos del silenci d'oblidances profundes

—poeta de la vida— sobre el camp de la mort.

Germans no us demano la llengua ni la raça,

ni per quin Déu movíeu els llavis en resar,

només sé que avançàveu amb fermetat la passa,

lluitant per la gran causa, contra el mateix tirà.

(...)

Sé més, si és que s'oblida, pels vius en llurs febleses:

que sou far i senyera per a seguir lluitant,

que estan les cendres vostres del tot encara enceses,

com focs follets que flamen, tots els crims acusant.

Que el vent no les escampi i en faci perdre el rastre,

que el temps amb sa petjada oblida el més sagrat,

fer-ne una gran estiba, muntanya de desastre

i que amb els fèmurs digui: morts per la llibertat

Alceu-vos de les fosses, refeu l'anatomia

— exèrcit, sacrifici, quedant-se ben plantat—,

i un mar irat, les veus, guanyant la llunyania,

crideu l’ànsia que us corca de vostra veritat.

Roc Llop i Convalia

Fragment del poema de Roc Llop i Convalia “Dempeus pels caiguts” (Miravet 1908-París 1992), extret del llibre Roc Llop i Convalia, l’exili d’un poeta miravetà; assaig de Josep María Sáez i Emigdi Subirats, editat pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, juliol de 2008.

Gràcies a la companya del grup, Juani, per donar-nos noticia del llibre i de l’autor del poema.

17/03/2010

Memòria e història a Ca n'Ortadó



El proper diumenge, 21 de març 2010, el museu d’història de Cerdanyola (Ca n’Ortadó) farà una nova activitat dins del programa “Cerdanyola en guerra”. En aquesta ocasió, la mirada del cicle es dirigirà a la història de l’exili a través d’un seguit d’escenes de l’obra “La Carmeta, una dona de Cerdanyola”, escrita i interpretada pels grups “Passi-ho bé teatre” i “Vespres Literaris”. L’activitat contarà també amb la presència d’un testimoni de l’exili cerdanyolenc: la Conxita Cabré. La Conxita explicarà com i perquè el seu pare va marxar amb l’alcalde Solé just abans de l’entrada dels nacionals a Cerdanyola. El pas del pare pel camp de concentració d’Argelés i com tota la família, un cop junts de nou a França, va emigrar a Veneçuela. I la tornada a Cerdanyola, als anys seixanta, del pare i la filla.
L’activitat començarà a les 12 del matí i es desenvoluparà per algunes sales del museu i, si el temps ho permet, pel jardí.

14/02/2010

Historia y textos

Hoy hemos revivido una parte de nuestra historia gracias a la labor divulgadora y pedagógica del grupo que dirige el museo de Ca n'Ortadó.
La propuesta, magistralmente escenificada por la compañía local de teatro soterrània, muestra, a través de una serie de textos seleccionados, como las luchas y enfrentamientos de la Guerra Civil se trasladan a los discursos y las creaciones de los políticos e intelectuales de la época.

La propuesta arranca con la recreación del ambiente vivido el 12 de octubre de 1936 en el paraninfo de la Universidad de Salamanca: Unamuno, rodeado del obispo de Salamanca, el Gobernador Civil, la señora de Franco y el General Millán Astray, le recuerda a éste:
Este es el templo de la inteligencia. Y yo soy su sumo sacerdote. Estáis profanando su sagrado recinto. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis. Para convencer hay que persuadir. Y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil el pediros que penséis en España. He dicho”
Esta fue su última aparición en público. Falleció el 31 de diciembre del mismo año.

A continuación se leyó el poema de Miguel Hernández "Vientos del pueblo", publicado en la revista " El Mono Azul" el 22 de octubre de 1936:

"Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta."



Discurso de Lluís Companys, Presidente de la Generalitat de Catalunya, a los dirigentes anarquistas que controlaban la ciudad de Barcelona tras la sublevación de los militares el 18 de julio de 1936. Barcelona, 20 de julio de 1936:

"Heu vençut i tot està en el vostre poder, si no em necessiteu o no em voleu com a President de Catalunya, digueu-m’ho ara. Que ja passaré a ser un soldat més en la lluita contra el feixisme. Si pel contrari, creieu que en aquest lloc, que només mort deixaria davant el feixisme triomfant, puc, amb els homes del meu partit, el meu nom i el meu prestigi, se útil en aquest lluita, acabada avui a la ciutat , però que no sabem ni quan ni com acabarà a la resta d’Espanya, podeu comptar amb mi i amb la meva lleialtat d’home i de polític que està convençut que avui mor tot un passat de vergonya i que desitja sincerament que Catalunya marxi a la capdevant dels països mes avançats en matèria social."


Años atrás, Apel·les Mestres habia escrito un poema, de título premonitorio, con motivo de la invasión de Bélgica por parte de los alemanes en la Primera Guerra Mundial. El poema se titulaba:


No passareu

No passareu, i si passeu
serà damunt d’un clap de cendres;
les nostres vides les prendreu;
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

No passareu, i si passeu,
decidirà més tard la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà per més que feu,
no passareu.

A sang i foc avançareu
de fortalesa en fortalesa;
però, què hi fa! si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa.
Per ço cantem: per més que feu,
no passareu.


El 18 de julio de 1938, Azaña pronuncia su último discurso en el Ayuntamiento de Barcelona:


"cuando la antorcha pase a otras manos, a otros hombres, a otras generaciones, que se acordarán, si alguna vez sienten que les hierve la sangre iracunda y otra vez el genio español vuelve a enfurecerse con la intolerancia, y con el odio y con el apetito de destrucción, que piensen en los muertos y escuchen su lección: la de esos hombres, que han caído embravecidos en la batalla luchando magnánimamente por un ideal grandioso y que ahora, abrigados en la tierra materna, ya no tienen odio, ya no tienen rencor, y nos envían, con los destellos de su luz, tranquila y remota como la de una estrella, el mensaje de la patria eterna que dice a todos sus hijos: paz, piedad y perdón"


Joan Oliver (Pere Quart), como tantos otros, vivió las amarguras del exilio, que él expreso en su famoso poema "Corrandes d'exili":

"Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res.
Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena."

Pere Calders publico sus experiencias en el frente, como técnico cartógrafo, en su libro: "Unitat de xoc":

“Per bé que no ens ho volguem confessar, sortim de Barcelona amb l'ànim deprimit. No sabem quan podrem reprendre la nostra vida civil, tan estimada, ni sabem si podrem reprendre-la. D'ara endavant, en la feina de bastir il.lusions haurem de comptar amb altres voluntats i ens caldrà prescindir una mica de la nostra; ens fa l'efecte que obrim un parèntesi, que la marxa de la nostra vida queda en suspens i aquest cop de ganivet a les nostres esperances ens fa mesells"

Rafael Alberti en su poemario "De un momento a otro (1934-1938)" escribe un poema de resistencia y esperanza:

Madrid, corazón de España

"No olvides, Madrid, la guerra;
jamás olvides que enfrente
los ojos del enemigo
te echan miradas de muerte.


Rondan por tu cuello halcones

que precipitarse quieren
sobre tus rojos tejados,
tus calles, tu brava gente."

Para finalizar, el grupo soterrània recreo el famoso discurso de despedida en Barcelona a las Brigadas Internacionales por parte de Dolores Ibarruri, La pasionaria, el 1 de noviembre de 1938:

"No os olvidaremos, y, cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República española, ¡volved!

Volved a nuestro lado, que aquí encontraréis patria los que no tenéis patria, amigos, los que tenéis que vivir privados de amistad, y todos, todos, el cariño y el agradecimiento de todo el pueblo español, que hoy y mañana gritará con entusiasmo: ¡Vivan los héroes de las Brigadas Internacionales!"



Companyia de Teatre Soterrània

23/01/2010

Cerdanyola teatre

Ayer el Teatre Lliure represento en el "Ateneu"  la obra de teatro "Nixon-Frost", de Peter Morgan, bajo la dirección de Àlex Rigola. No voy a entrar en el análisis de la obra ni de su puesta en escena, otros se han encargado de ello y de analizar las dos puestas en escena ofrecidas en la sede de la compañía, sino de la curiosa relación que mantiene nuestra ciudad con la cultura, en general  y con el teatro, en particular.


Soy un usuario habitual de los diversos teatros municipales del Vallès: el Teatre Auditori de Sant Cugat, La Faràndula o el Teatre Principal, de Sabadell, el Teatre Municipal de Ripollet… y, cómo no, de los de Barcelona, y en particular del Lliure…. Sinceramente, en ninguno, en ninguno de ellos he vivido la fría acogida que reciben las propuestas culturales que propone cada teatro como las que se viven en el teatro de mi ciudad. ¡Causa una auténtica congoja contemplar la platea del Ateneu una noche de estreno!
Esta entrada quiere, desea ser, el principio de un debate, reflexión o discusión del por qué la gente de Cerdanyola no llena el teatro ante propuestas tan estimulantes como la que el Lliure nos ofrecía ayer, o, sin ir más lejos,  In•fusió Teatre y su "Elsa Schneider", el 18 de diciembre pasado.
¿Estamos tan ensimismados que no vemos más allá de nuestros ombligos?
Quiero creer que no es eso.


13/01/2010

Exposición de Carlos


Nuestro entrañable compañero y amigo Carlos Utrera expone su obra (hasta el 2 de febrero) en la sala B'Art del Ateneu de Cerdanyola.
Noticia de la exposición en Cerdanyola Info.
Por cierto, hoy tenemos la oportunidad de oírle hablar de su exposición a las 19.00 horas y en Cerdanyola Radio: 105.3 de la FM.

14/06/2009

Solo es poesía,...


A pesar de todo y de todos, el viernes brillo en Montflorit la poesía y la creación por encima de cualquier contratiempo.
Poetas de Cerdanyola.
Roure antic,
arrogantment altiu.
Catedral vegetal,
cel amunt.
L'ombra convexa
acull un banc
que em crida,
m'espera.
M'hi atanso
pel pendent suau.
Mirar-me'l mentre arribo,
mirar des de l'ombra.
Un univers
creat des del pensament.
Home i mesura
Arquitectura de l'aire
Marutxi Beaumont

07/06/2009

Poesía y música


A iniciativa de Vespres Literaris, el próximo 18 de septiembre, viernes y en el Centro Cívico de Montflorit; actuará Emiliano Valdeolivas, profesor de literatura castellana y cantautor, que ha musicado numerosos poemas castellanos, desde sus inicios, con las jarchas, hasta los poetas actuales.

La velada músical y poética se complementará con una cena y actividades poético-literarias. Desde aquí, pedimos la colaboración de todos los compañeros y compañeras de Vespres Literaris con sus sugerencias e ideas para el desarrollo de la velada; ideas que podéis hacer llegar a Victoria.

17/10/2008

El auto

Ayer el juez Baltasar Garzón ordeno un auto para investigar la implicación de Franco y 34 jefes militares, que se revelaron contra el gobierno legítimo de la República, en la planificación y ejecución de un plan de exterminio y destrucción de sus supuestos oponentes políticos. El auto tiene escasos visos de prosperar, dada la desaparición biológica de los autores materiales del exterminio y las odiosas normas de la prescripción
Ya han surgido voces contrarías al necesario y obligado reconocimiento, testimonial o simbólico, de que el franquismo fue un régimen asentado en la aniquilación sistemática y planificada de cualquier idea o voz discrepante .El horror, la muerte y el miedo fueron su santo y seña. A pesar de todo, no hay norma o ley que pueda borrar la tozuda realidad de unos hechos que los supervivientes han venido contando y nos cuentan a los que queremos escuchar.
Vespres Literaris escenificó en enero de este año, en los jardines del museo de Ca n'Ortadó, un sencillo homenaje a las victimas (A TODAS LAS VICTIMAS) de aquel conflicto. Las victimas anónimas, aquellas de las que a día de hoy desconocemos su paradero y filiación, las representamos bajo la mortaja del silencio y el olvido. En nuestra propuesta era la gente, las personas de hoy, personas anónimas, nietos, hijos, los que levantaban la pesada losa del olvido. La realidad de esta iniciativa, me temo, será decepcionante; a pesar de todo, su restitución está en nuestras manos, en nuestras voces, que son las suyas, las de todos.
Transcribo aquí el poema de Mario Benedetti que se leyó en la representación:

DESAPARECIDOS

Están en algún sitio
concertados
desconcertados
sordos
buscándose
buscándonos
bloqueados por los signos y las dudas
contemplando las verjas de las plazas
los timbres de las puertas
las viejas azoteas
ordenando sus sueños sus olvidos
quizá convalecientes de su muerte privada

nadie les ha explicado con certeza
si ya se fueron o si no
si son pancartas o temblores
sobrevivientes o responsos

ven pasar árboles y pájaros
e ignoran a qué sombra pertenecen

cuando empezaron a desaparecer
hace tres cinco siete ceremonias
a desaparecer como sin sangre
como sin rostro y sin motivo
vieron por la ventana de su ausencia
lo que quedaba atrás
ese andamiaje
de abrazos cielo y humo

cuando empezaron a desaparecer
como el oasis en los espejismos
a desaparecer sin últimas palabras
tenían en sus manos los trocitos
de cosas que querían

están en algún sitio
nube o tumba
están en algún sitio
estoy seguro
allá en el sur del alma
es posible que hayan extraviado la brújula
y hoy vaguen preguntando, preguntandose
dónde carajo queda el buen amor
porque vienen del odio

MARIO BENEDETTI

06/03/2008

Vespres Literaris en Blocs de Cerdanyola

Leo en Carrer Clos, el blog de Jordi Jorba, el anuncio de la aparición en la Red de un portal dedicado a los Blocs de Cerdanyola.
En el mismo podreís encontrar enlaces a los distintos blogs de la ciudad, agrupados por temáticas y un resumen de las últimas entradas. Asimismo, en el apartado de enlaces de este blog, encontrareís un baner a dicho portal.