exposició Carlos Utrera

  

    Des del 9 de desembre 2025 al 25 de gener podreu visitar la exposició "Creativitat", de l’artista cerdanyolenc i amic Carlos Utrera, a la sala B’Art, de l´Ateneu de Cerdanyola del Vallès.

    De la seva nova exposició, Carlos Utrera ens diu: "Rompiendo moldes, imaginando, cambios y ofreciendo ilusiones. El Arte es la forma de expresar mis sentimientos"

    Us animem a visitar les darreres creacions de l’amic Carlos .

    La inauguració de la exposició estava prevista per al dimecres 10 de desembre. Per motius personals es posposa fins a una data a determinar que anunciarem degudament.

exposició amazònia

 

    Avui els de Vespres Literaris hem visitat l’exposició AMAZÔNIA al Museu Marítim de Barcelona, un recorregut fotogràfic per la regió de la mà de Sebastião Salgado, una de les persones que més s'identifiquen amb la lluita per la preservació d'aquest espai natural i la vida dels seus habitants.

    Amb més de 200 fotografies en blanc i negre, aquesta mostra ens trasllada a l’interior de la selva amazònica. Les imatges, extretes de set anys d’expedicions, ofereixen una visió única d’aquest entorn natural, que avui dia lluita per sobreviure davant múltiples amenaces que l’assetgen.

    Les instantànies de Salgado alternen paisatges únics amb retrats íntims, capturant l’essència d’aquest món ancestral que es troba en perill.

    A la selva amazònica, considerada el pulmó del món, hi viuen més de 300.000 indígenes repartits en 169 grups ètnics diferents. El seu estil de vida, basat en un profund respecte per la natura, ressona amb força en cada imatge. La mostra és una invitació a reflexionar sobre la urgència de preservar tant la selva com la seva gent, que són fonamentals per a l’equilibri del nostre planeta.

    L’exposició, comissariada per Lélia Wanick Salgado (esposa y sòcia del fotògraf) , dona vida a un univers sensorial que va més enllà de la fotografia. Les imatges es fusionen amb una banda sonora creada pel compositor Jean-Michel Jarre, que combina música amb sons naturals de la selva, com els cants d’ocells i el murmuri dels rius. Aquest diàleg entre la imatge i el so crea una experiència que connecta directament amb l’ànima de l'Amazònia.

    Més enllà de la seva bellesa visual, AMAZÔNIA és també un crit d’alerta. Salgado no busca exposar la devastació directa, sinó mostrar la grandesa d’aquest paisatge com a recordatori del que està en joc. La seva obra ens porta a contemplar l’Amazònia com el laboratori natural més gran del món, una regió que acull una desena part de les espècies de flora i fauna del planeta i que és crucial en la lluita contra el canvi climàtic.

Fins al 28 de febrer de 2025.

(in)visibles i (o)cultes, i 5

 

    Les dones en la ciència, un treball de Teresa Nebot Sanjuan, Alba Ripollès Boix i Victor Bailo Pobes,  del Centre de Formació i Qualitat “Manuel Sanchis Guarner”, de la Universitat de Valencia.

(in)visibles i (o)cultes, 4

 

L’educació domèstica del període isabelí

    "Llibres com el de Madame Campan eren traduïts i editats a Barcelona a mitjan segle XIX, i en aquest sentit el seu manual Tratado de la educación de las niñas (1845) constitueix una mostra de la pauta que les famílies burgeses benestants havien d ’imprimir en les seves filles.

    La introducció d’aquest llibre s’inicia amb una citació de Napoleó: «L’avenir des enfans est l’ouvrage des mères» (El futur dels nens és obra de les mares) , la idea que les mares són les primeres a influir en la descendència i la importància d’aquestes primeres impressions en els infants. El discurs és convencional i no sembla posar en perill la jerarquia de gènere. Va adreçat especialment a les mares, principals responsables de l’educació de les filles.

    Aquest tractat resulta interessant perquè hi convergeixen la pedagogia tradicional i la nova pedagogia per a les dones burgeses. Aquesta confluència de virtuts morals i experiència en l’educació de la infància permetrà la incorporació progressiva de les dones dins la xarxa escolar. Les reticències dels recalcitrants envers l’escolarització de les nenes seran apaivagades amb la confirmació dels rols d’esposa submisa i mare que proposa l’autora com a finalitat educativa. Aquesta doble codificació és pròpia del vuit-cents i sembla un doble parany. Per una banda, les dones han de sortir del nucli domèstic per rebre la nova educació, per l’altra, l’educació ha de tenir per última finalitat que les dones tornin a la llar per poder bastir el seu domini, un espai propi on quedaran recloses. El joc d’imatges dins-fora, públic-privat permet una doble interpretació que complau ambdós gèneres i estableix dicotomies, amb unes correlacions i uns equilibris delicats.

    

L’autora manté convencions d’altres tractats clàssics d’educació de les filles, que advoquen més per una educació moral que per la instrucció o l’educació intel·lectual; convencions de l’educació tradicional de les dones, com ara que no cal emprar massa temps en llur educació per no caure en l’extrem indesitjable de les dones sàvies i pedants, o bé que la feblesa inherent a la naturalesa de la dona s’ha de combatre amb la fortalesa moral i l’exemple de la mare virtuosa perquè aquesta constitueix el model més eficaç, ja havien estat expressades pels manuals de clergues com Fénelon (Traité de l’éducation des filles, 1687), qui havia aconseguit llur reconeixement amb la publicació de llibres sobre educació de les dones. Madame Campan, sense voler trencar amb la tradició, incorpora al discurs convencional elements de modernitat; s’havien d’introduir nous principis per tal d’assolir els objectius per a l’educació de les filles, com l’ordre, la higiene i l’economia domèstica que, si no eren matèries conegudes per la mare, s’havien de procurar ensenyar a l’escola. L’autora deixa clar que es tracta d’un model educatiu nou, que s’adiu amb el canvi de règim constitucional i persegueix la finalitat de preparar les dones per al govern de la llar, la criança de la descendència i el manteniment de la pau social. La dona haurà de ser «capaz de poner en orden la economia, de arreglar los espíritus y de conservar la salud de su familia». Aquesta funció cabdal però anònima tindrà un àmbit privat d’actuació, l’esfera domèstica, defugint qualsevol protagonisme i contribuint a la reforma de la moral pública. Amb aquesta manera de procedir les dones sostenien l’eix al voltant del qual girava la moral burgesa: l’espai domèstic, la intimitat, la privacitat."

a "L’educació domèstica al segle XIX: 

teoria de les esferes i els models de professionalització docent.

per Raquel de la Arada Acebes

 Universitat de Barcelona

Llegir el text complert

(in)visibles i (o)cultes, 3

 

    “Mujeres con ciencia” és un projecte de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) que es presenta en aquests termes:

​

    “Las mujeres no gozan de las mismas oportunidades que los hombres para desarrollar una profesión científica y para progresar en ella. Los datos al respecto son muy claros y se pueden resumir en el hecho de que conforme se avanza hacia puestos más altos en los escalafones académicos o profesionales, la proporción de mujeres va siendo cada vez menor.

    Ese desequilibrio se viene produciendo desde hace mucho tiempo, tanto que, para justificar su permanencia, no cabe aducir que es la consecuencia de un estado de cosas en épocas pasadas y que desaparecerá, sin más, en unos años. La persistencia y magnitud del desequilibrio entre la presencia de mujeres y la de hombres en el mundo de la ciencia y la tecnología y, en especial, en los niveles altos de las carreras científicas hace necesarias actuaciones que lo corrijan, y eso es algo que solo se puede producir orientando esas actuaciones a combatir las causas.

(…)

    Mujeres con ciencia nace con el objetivo de mostrar lo que hacen y han hecho las mujeres que se han dedicado y dedican a la ciencia y a la tecnología. Biografías, entrevistas, eventos, efemérides y todo tipo de crónicas o hechos relevantes tendrán cabida en este medio. Nuestro propósito es que Mujeres con ciencia dé a conocer la existencia de esas mujeres, su trabajo y las circunstancias en que lo desarrollaron o lo desarrollan.

(…)

    La edición de “Mujeres con ciencia” corre a cargo de Marta Macho Stadler.”

Visitar el blog MUJERES CON CIENCIA

(in)visibles i (o)cultes, 2

 

    El proper dissabte 9 de març de 2024, a les 18,30h i a l’Espai Feixa Baixa, l’aula didàctica del Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver (Carrer de València, 19; 08290 - Cerdanyola del Vallès), l’Associació Cultural Vespres Literaris organitza un acte-debat al voltant de la primera botànica espanyola, Blanca Catalán de Ocón y Gayolà, que hem anomenat:

 “Blanca Catalán de Ocón: una nota a peu de pàgina”

  

 L’acte està vinculat a l’exposició “Invisibles i ocultes”, un viatge a través de l’espai i el temps per la vida de 24 dones científiques, les quals la història ha fet invisibles.

    L’acte constarà de tres parts: a la primera un vídeo ens endinsarà en la vida i el treball de la Blanca, amb les poques dades que ens han arribat, i il·lustrarà el paper de la dona en la segona meitat del segle XIX. 

    A la segona part, farem una lectura dramatitzada d’un fragment de la obra teatral “Un pájaro en el garlito”, estrenada el 1871, de la actriu i autora teatral Joaquina García Balmaseda. Aquesta autora, per mitjà dels seus personatges femenins, il·lumina la realitat conflictiva i l'ideari, de vegades contradictori, de la dona que volia participar a la vida pública. 

    Per últim, invitarem als assistents a una xerrada-debat.

(in)visibles i (o)cultes

 

    El passat dissabte, 25 de febrer de 2024, va tindre lloc la inauguració de l’exposició   “(In)visibles i (O)cultes” a la sala d’exposicions temporals del Museu de Ca n’Oliver.

    L’exposició, produïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona, mostra com al llarg de la història de la ciència, l'home ha estat el protagonista i les dones s'han vist sotmeses, per raó de gènere, a una exclusió total. Des de l'antic Egipte fins a la Gran Bretanya del segle XXI, passant per totes les èpoques i tots els continents, les dones han estat ocultes, a tot arreu i des de sempre.

    La mostra ens proposa un viatge a través de l'espai i del temps per la vida de vint-i-quatre dones científiques que la història ha fet invisibles. Per lluitar contra aquesta discriminació, el 2016 es va instaurar l'11 de febrer com el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència.

    L'exposició es pot gaudir del 25 de febrer al 11 d'agost.

fira d'art al mac

 

    La Fira d'Art al MAC és una manifestació artística organitzada per l‘Associació d’Artistes Plàstics de Cerdanyola que es celebra al pati del Museu d'Art de Cerdanyola.

    L’objectiu consisteix en apropar la creació artística a la ciutadania fent-la entenedora i oferint-la al públic que passeja pels carrers i places de la nostra ciutat en un format d’exposició temporal a l’aire lliure.

    Dins les deu carpes que hi ha al pati del MAC diferents artistes exposaran les seves obres, com la Marutxi Beaumont, la Carme Brasó, la Maria José Escuder, el Grup de tapís, l’amic Sergi Martínez, el company Carlos Utrera, el Xavier Ferré, la Martina Flórez, la Maite Montull, l’ Anna Duran i la Susana López.

Lloc: Museu d'Art de Cerdanyola (carrer de Sant Martí, 88)

Dies 18 i 19 de novembre de 2023

Horari: de 10:30 a 14 h i de 16:30 a 19 h

exposició col·lectiva

 

Durant tot el mes de març podeu visitar l’exposició col·lectiva “Motxilles. I tu ... que hi portes ?", on participa el nostre company Carlos Utrera i vint-i-tres artistes més.

 El tret comú de l’exposició és que tots han fet intervencions artístiques utilitzant com a suport una motxilla, que representa tots aquells sentiments i experiències de vida que tothom porta dins la seva motxilla de vida.

A la Sala Elisa Arimany de la Biblioteca Central de Cerdanyola.

El treball de l’amic Carlos es titula “La felicidad de la inocencia”, composta amb objectes de la seva infantesa.

exposición fotográfica

 

    Del 2 al 30 de marzo de 2023 en la Sala B-Art del Ateneu de Cerdanyola se expone el trabajo fotográfico de Danny Romero Mas, periodista, fotógrafo, escritor y músico. 

    La exposición, titulada “Lecturas robadas” (Fotografía y letras. Imágenes y palabras. Una mirada fotográfica de la intimidad del lector), son instantáneas obtenidas en la calle de forma natural y espontánea, en blanco y negro. Las fotografías tratan de plasmar ese momento de intimidad y recogimiento de la lectura, sin alterar en ningún momento el vínculo mágico entre lector y libro. Por otra parte, cada imagen va acompañada de una reflexión poética escrita por el mismo autor, en la que detalla qué sensaciones tuvo en el momento de captar el instante que refleja la fotografía.

    El conjunto de la exposición lo componen veintisiete momentos que aproximan al espectador a la simbiosis mágica del libro, lectura y la pasión que despiertan.

Muy recomendable

connnexions

 

    Ayer, los de Vespres Literaris, asistimos a la inauguración “Connexions” de Carlos Utrera.

    En esta entrada os mostramos ejemplos de la última obra de Carlos, orgánica, multi cromática, inspirada en las redes neuronales.

    A la vista de esta obra, recordamos aquella frase de nuestro premio Nobel de Medicina (1906), Santiago Ramón y Cajal:

    “Las neuronas son como misteriosas mariposas del alma, cuyo batir de alas quién sabe si esclarecerá algún día el secreto de la vida mental.”

    Este es un dibujo de una célula neuronal realizado por Santiago Ramón y Cajal.

Y esta imagen, de D. Berger, N. Kasthuri y J.W. Lichtman, del departamento de Biología Molecular y Celular de la Universidad de Harvard, nos muestra una reconstrucción de una dendrita [Las dendritas son cada una de las partes membranosas de una célula nerviosa o neurona, (en rojo) y sus axones [prolongación filifome que arranca del cuerpo de la neurona], (de varios colores) en la parte externa del cerebro de un ratón.

...conexiones.

exposición carlos utrera

 

Dimecres que ve, 9 de novembre a les 19.30 hores, tindrà lloc l'acte d'inauguració de la darrera exposició del nostre amic Carlos Utrera.

    L´exposició la podreu fins l´11 de desembre a la sala B’Art, de l´Ateneu de Cerdanyola del Vallès.

    Titulada "Connexions", és el fruit de la lluita diària de l'artista, després de la pandèmia, per reconnectar les sensacions, vivències i atzars personals amb l'ésser col·lectiu.

    Us animem a acompanyar el Carlos a la inauguració i visitar les seves darreres creacions.

exposición carlos utrera

 

    

    Divendres que ve, 4 de novembre a les 19.30 hores, tindrà lloc l'acte d'inauguració de la darrera exposició del nostre amic Carlos Utrera.

    L´exposició la podreu visitar del 3 de novembre a l´11 de desembre a la sala B’Art, de l´Ateneu de Cerdanyola del Vallès.

    Titulada "Connexions", és el fruit de la lluita diària de l'artista, després de la pandèmia, per reconnectar les sensacions, vivències i atzars personals amb l'ésser col·lectiu.

    Us animem a acompanyar el Carlos a la inauguració i visitar les seves darreres creacions.

exposició col•lectiva VL: desllegir 5

 

Miedo,

Inseguridad,

alegría,

tristeza.

Hoy soy yo el que decide vivir sin más...

el bosque, la lluvia, los pájaros

invitan a …

caminar

CARLOS UTRERA

 

ROSADA

Cada dia,

Si em llevo d’hora,

la nit porta lectures

unes línies de rosada.

Si em llevo tard,

el sol me les pren,

foses amb la seva escalfor.

Per això, gaudeixo de la lectura

de bon mati

amb una tassa de cafè

PACO MARTINEZ

IMAGINEU!!!!

Que podeu emplenar el carro

amb lectures:

matí o tarda

compreu la vostra ració

de lectures diàries i les anem posa’n amb

el pa

l’enciam

les fruites

i tota la resta de productes

necessaris

per la nostra supervivència.

PACO MARTINEZ

A mi vida

le urge amarte,

es que hace mucha vida que te estoy esperando….

¡¡¡ Apúrate, amor!!!!!

Mª IGNACIA PAVÓN

 

  

Podeu visitar la exposició: VESPRES LITERARIS EN EL SENTIT MÉS AMPLI DE LA PARAULA a l'Espai Elisa Arimany, de la Biblioteca Central de Cerdanyola de Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1),  del 3 al 28 de juny.

exposició col•lectiva VL: desllegir 4

 

M’atrau allò que es troba

més enllà....

Desig de travessar fronteres,

d’escodrinyar el que esta més enllà...................................................

La trobada ensenya humilitat

la gran lliçó

 

EVA

 

La poesia és una eina

de coneixement

Des de la més intima

fins la col·lectiva

És la millor

manera d’enfrontar-se

a un mateix,

amb tot el que això comporta

en cada moment de la vida.

EVA

 

Si no sales del bosque

jamás ocurrirá nada

….

… y tú vida jamás empezará.

MABEL GIULANO

 

ESTADO DE ALARMA

                                               pérdida de derechos

PANDEMIA

                                               libertad

COVID 19

 

JUAN MESA

 

Podeu visitar la exposició: VESPRES LITERARIS EN EL SENTIT MÉS AMPLI DE LA PARAULA a l'Espai Elisa Arimany, de la Biblioteca Central de Cerdanyola de Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1),  del 3 al 28 de juny.

exposició col•lectiva VL: desllegir 3

 

Des de la finestra …

primavera enmarcada

 

JUANI TORIO

 

Las palabras se divierten,

se combinan a su antojo

sin pudor, mesura ni temor.

De una historia...

hacen mil.

De mil

una tan solo.

MARI CRUZ ACEVO

 

En momentos de desafíos inabordables

¡párate!

Observa tú alrededor

y...¡disfrútalo!!!!!

LOLES

 

Toda cultura

tiene palabras

para transmitir conocimientos…,

emociones.

La cultura es

atemporal

y no conoce fronteras

LOLES

 

Podeu visitar la exposició: VESPRES LITERARIS EN EL SENTIT MÉS AMPLI DE LA PARAULA a l'Espai Elisa Arimany, de la Biblioteca Central de Cerdanyola de Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1),  del 3 al 28 de juny.

exposició col•lectiva VL: desllegir 2

 

La semilla de la lectura

Mortimer Adler, un antiguo profesor de la Universidad de Chicago, escribió el “Arte de leer un libro”; tras su publicación, I. A. Richards, profesor y crítico de la Universidad de Harvard, publicó  “Arte de leer una página”. Angostando el tema, se podría pasar a un tratado que se titulara “Arte de leer un renglón”, para rematar con un “Arte de leer una palabra”, porque cuán emocionante sería indagar, por ejemplo, sobre la voz amor y sus variantes, ya sutiles, ya abismales, según las hubiera escrito un Ovidio, un Dante, un Bocaccio, un San Juan de la Cruz, un Racine, un Byron, un Kierkegaard, un Bertrand Russell o un Pedro Salinas.

Los sonidos,  fonemas y morfemas que conforman una lengua son la argamasa que suelda ideas, pensamientos, sueños; les da forma y el perfil deseado para ser transmitido, comunicado, tal como una flor que, al amanecer, abre sus pétalos  a un nuevo día, esparciendo la fragancia de su néctar.

Las palabras son la simiente de nuestra flor: Vespres Literaris.

ANDRÉS

 

Com veiem el món?

                              Com veiem als demés i a nosaltres mateixos?

Podem aprendre a mirar ?

                                     Podem ampliar l’horitzó de la nostra mirada ?

 

LA MIRADA ATENTA ÉS L’AUTÈNTICA ESSENCIA DEL RESPECTE

ROSER

 

Som el que hem llegit

Llegir es veure, escoltar, viure infinitat de mons, històries, personatges…

                               creant un mon ideal

que ens acompanya

      tota la vida,

com un amic fidel.

           Només cal recordar un tret

per tenir-lo a prop

                                                                                               una vegada més.

MONTSE PRIM

 

23 d’abril 2020

 

                                                                    flors....espines

JUANI TORIO

Podeu visitar la exposició: VESPRES LITERARIS EN EL SENTIT MÉS AMPLI DE LA PARAULA a l'Espai Elisa Arimany, de la Biblioteca Central de Cerdanyola de Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1),  del 3 al 28 de juny.

exposició col·lectiva VL: desllegir 1

 

Un món d'il·lisions,

                  escull, obre i gaudeix

de l'aventura

                  viu-la,

tot és posible!!!!!

JOAN FRANCESC

No me he alejado de "El Patriarca"....

                            no sé

a mi me llegó

                                    hasta la última célula

del alma...

quizás, por eso.

                        la he elegido!!!

AMIRA

Acaso nuestro cerebro

                                    sea como un rodillo,

amasa palabras

                para...

transmitir pensamientos.

GUSTAVO ARIAS

DOLOR, DOLOR..... 

                                    por lo que sucede en las

residencias.

                perder formas, márgenes, orden ...

GRITOS,...GRITOS

denunciar la injusta situación.

CARMEN ROMEO

Podeu visitar la exposició: VESPRES LITERARIS EN EL SENTIT MÉS AMPLI DE LA PARAULA a l'Espai Elisa Arimany, de la Biblioteca Central de Cerdanyola de Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1),  del 3 al 28 de juny.

exposició col·lectiva

 

El company i amic de Vespres Literaris, Carlos Utrera, participa a l’exposició col·lectiva organitzada per l’Associació d’Artistes Plàstics de Cerdanyola del Vallès:

 

UN LLIBRE PER VIURE

 

“Aquesta és una exposició col·lectiva i les obres que es presenten tenen entre elles el llibre com a fil conductor.

En un món cada cop més digital i avesat a la tecnologia, en ple confinament un element ben tradicional pren una renovada rellevància: el llibre.

Així, aquesta exposició vol reflexionar al voltant de la importància del llibre –i en extensió, de la cultura– en una època de crisi sanitària, social i econòmica, i com les pàgines escrites ens ha obert una finestra de llibertat.”

 

Hi participen:

Pere Adell

Mariano Álvarez

Marutxi Beaumont

Carme Brasó

Brezo Cagigal

Carme Campaña

Jesús Cera

Montserrat Chamorro

Montserrat Crespo

Jorge Extremera

Elvira Fernández

 Eugenio Fernández

Xavier Ferré

Sergi Martinez

Maite Montull

Anna Riverola

Esther Rodríguez

Neus Senties

Manoli Tapias

Dolors Termens

Carlos Utrera

 

         Podeu visitar l’exposició a l’Espai Elisa Arimany (Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès) del 6 d’abril al 5 de maig de 2021.

I aquesta es la obra de Carlos: