sucre amarg, la crònica

 

    Ahir, a la sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès, es va desenvolupar la presentació del llibre (organitzada per Vespres Literaris i presentada pel nostre company Joan Francesc Sánchez) “Sucre amarg. Crònica d’un indià”, de l’autor andreuenc Sebas Puga Sitja. El llibre, editat per El Punt Volat, va sortir al carrer el 20 de gener d’enguany,

     Joan Francesc, a la seva introducció, va destacar, en primer lloc, el singular recorregut vital de l’autor, ja que arriba a la literatura després formar-se i treballar com enginyer (treball que va deixar, com ens va confessar ell mateix, quan els resultats econòmics van ser més importants que la investigació i la creació) ; posteriorment, desprès de formar-se com psicòleg clínic, s’especialitzà en teràpies cognitives i hipnosi ericksoniana i, una vegada jubilat, va iniciar-se en l’escriptura creativa en diferents escoles, completant-la a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Aquesta experiència diversa, va destacar Joan Francesc, es reflecteix en la seva narrativa per la profunditat psicològica dels personatges i per una mirada molt acurada sobre els clarobscurs de la condició humana.

    Sucre amarg és una novel·la històrica ambientada entre la Guerra del Francès, una Barcelona en plena industrialització i la Cuba colonial i esclavista del segle XIX. A través de la figura dels indians, l’autor retrata una època marcada per l'ambició, el comerç i els vincles econòmics i humans entre Catalunya i Cuba, sense defugir les profundes desigualtats que sustentaven una part d'aquella prosperitat.

    Més enllà de la reconstrucció històrica, la novel·la planteja una pregunta que continua sent plenament vigent: quin preu té el progrés quan es construeix sobre l'explotació d'altres persones?; així, estem davant d’una novel·la colpidora, profunda i ambiciosa que defuig els tòpics de la figura de l'indià. Fruit d'un minuciós treball de recerca, Sucre amarg destaca per la seva capacitat de trenar amb mestria els esdeveniments històrics, reals i certs, amb la historia de ficció d’uns personatges que evolucionen i creixen, amb les seves contradiccions, a mesura que llegim.

    

    Sucre amarg, temporalment, es situa a finals del segle XIX , John Ricard conversa amb el seu avi; d’aquestes converses, John va reconstruint la trajectòria vital del seu avi, una trajectòria marcada per la lluita, l'ambició, l'amor i la supervivència. El relat transita des de l'horror de la guerra napoleònica fins a la promesa de riquesa a ultramar, abastant dècades de canvis històrics fonamentals de la historia de Catalunya.

    El llibre, segons l’autor, utilitza el sucre com a metàfora. Si bé inicialment simbolitza riquesa i benestar, acaba revelant una realitat profundament amarga, mostrant que darrere la resplendor econòmica de l'època hi ha sempre grans ombres.

    Com va destacar Joan Francesc: hi ha novel·les històriques que ens expliquen el passat. I n'hi ha d'altres que, a més, ens ajuden a entendre el present. Sucre amarg pertany a aquesta segona categoria. Sebas Puga és una veu literària que debuta amb una obra ambiciosa, intensa i plena de matisos.

presentació llibre Sucre amarg, i 2

 

    Hi ha novel·les històriques que ens expliquen el passat. I n'hi ha d'altres que, a més, ens ajuden a entendre el present. Sucre amarg pertany a aquesta segona categoria.

    Sebas Puga Sitja debuta en la narrativa amb una obra sòlidament documentada que ens transporta des de la Guerra del Francès fins a la Barcelona industrial i la Cuba esclavista del segle XIX. Però més enllà del rigor històric, la novel·la ens convida a reflexionar sobre qüestions que continuen ben vives: l'ambició, el poder, la culpa, la memòria i el preu que, sovint, amaga la prosperitat.

    Enginyer de formació, psicòleg clínic especialitzat en teràpies cognitives i hipnosi ericksoniana, i format posteriorment a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, Sebas Puga aporta als seus personatges una profunditat psicològica poc habitual en una primera novel·la. Durant set anys de treball i documentació ha construït una història on cap personatge és completament innocent ni completament culpable.

    En aquesta trobada parlarem del procés de creació de la novel·la, de la recerca històrica que la sustenta, de la construcció dels personatges i dels grans dilemes morals que planteja, en una conversa oberta amb l'autor.

    Una magnífica oportunitat per descobrir una veu literària que debuta amb una obra ambiciosa, intensa i plena de matisos.

Data: dimarts 8 de setembre

Hora: 18:30 h

Lloc: Sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès.

Us hi esperem!!!!!

presentació llibre Sucre amarg

 

    L'Associació Cultural Vespres Literaris presenta Sucre amarg, la nova novel·la històrica de Sebas Puga Sitja.

    L'autor conversarà amb Joan Francesc Sánchez de Vespres Literaris el dimarts 8 de setembre, a les 18:30 h. a la Sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès.

    Amb aquesta nova proposta, Vespres Literaris continua apostant per obres que combinen qualitat literària, rigor històric i capacitat de generar reflexió i debat entre els lectors.

L'autor

    Sebas Puga Sitja arriba a la literatura després d'un recorregut vital singular. Enginyer de formació, posteriorment psicòleg clínic especialitzat en teràpies cognitives i hipnosi ericksoniana, va completar la seva trajectòria creativa a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Aquesta experiència diversa es reflecteix en una narrativa que destaca per la profunditat psicològica dels personatges i per una mirada molt acurada sobre les contradiccions de la condició humana.

Una mirada crítica al passat

    Sucre amarg és una novel·la històrica ambientada entre la Guerra del Francès, la Barcelona en plena industrialització i la Cuba colonial i esclavista del segle XIX. A través de la figura dels indians, Sebas Puga retrata una època marcada per l'ambició, el comerç i els vincles econòmics i humans entre Catalunya i Cuba, sense defugir les profundes desigualtats que sustentaven una part d'aquella prosperitat.

    Més enllà de la reconstrucció històrica, la novel·la planteja una pregunta que continua sent plenament vigent: quin preu té el progrés quan es construeix sobre l'explotació d'altres persones?

    El sucre, símbol de riquesa i benestar, esdevé també metàfora d'una realitat amarga. Sense caure en simplificacions, Sebas Puga construeix uns personatges plens de matisos, capaços de despertar alhora comprensió i incomoditat. Les seves decisions, condicionades pel context històric, conviden el lector a reflexionar sobre els límits de l'ambició, la responsabilitat individual i les justificacions morals que sovint acompanyen el poder.

    Amb una escriptura sòlida i una acurada documentació històrica, Sucre amarg transcendeix el relat d'una època per interpel·lar el lector d'avui. És una novel·la que convida a mirar el passat amb esperit crític i a preguntar-nos fins a quin punt les ombres d'aquell món continuen projectant-se sobre la nostra societat.

    La presentació serà una oportunitat per conèixer de primera mà el procés de documentació i d'escriptura de l'obra, així com per conversar amb l'autor sobre els personatges, el context històric i els grans interrogants que planteja la novel·la.

presentació Apnea, la crònica

 

    Ahir, a l’Ateneu, vam organitzar la primera presentació del llibre “Apnea”, de la Goretti Sánchez Colomé.

    La nostra companya Joana, encarregada de la introducció a l’autora i la seva obra, va destacar la formació acadèmica (en imatge i so) de la Goretti, remarcant que la autora conjumina la seva activitat d’il·lustradora amb el seu amor i cultiu de la l’escriptura.

    En la primera lectura del recull, ens va comentar, li va quedar un pòsit de tristesa i incomoditat. En lectures posteriors -seguint en el nivell de “impressions de lectura”- va trobar “espurnes de llum “i trets d’esperança.

    Per la Joana, “Apnea” és un recull de textos poètics que verbalitzen tot un món de sensacions, pors i dubtes de manera crua, despullada de artificis i molt directa. Aquest textos, moltes vegades enigmàtics, ens atansen, amb un lloc de paraules viu , a la nuesa, vulnerabilitat i sensibilitat amb que l’autora s’enfronta a les seves pors més intimes.

  Per part seva, l'autora ha afirmat que l’escriptura, per ella, és un acte com respirar, intuïtiu , vital per superar els moments de “apnees vitals” involuntàries. Per la Goretti, escriure li permet expressar-se amb total llibertat i, rotundament, amb un component terapèutic de primer ordre.

    El recull aplega tot un treball de més de deu anys d’escriptura a raig, sense gaire sistematizació ni reflexió en moments molt durs per l’autora, enfrontada a la presencia angoixant d’un mateix. Una vegada superat l’enfrontament amb els jos que ens habiten, Goretti pot afrontar posar ordre a aquest vast “mar” de deu anys d’escriptura. D’aquest procés neix “Apnea”, “una vida, un mar” amb múltiples camins on emergir i mostrar al món la metamorfosi que s’ha produït des de la immersió a la foscor fins a la llum de l’acceptació.

RIU, SI US PLAU

Jo vull ser l’aigua que fuig de la neu de les muntanyes.

Que escapa del fred i es torna fluir, buscant l’escalfor 

del mar.

Jo vull ser l’aigua clara com el gel i el cel, com la

Música del torrent, com la bassa de l’estiu rogent.

Jo vull ser l’aigua que cura, que san, que viu.

Jo sóc l’aigua que neix del riu.

(el subratllat és nostre)

Apnea

Goretti Sánchez Colomé

Ediciones Passer

Pàg. 28

    En finalitzar l'acte, vam fer entrega a la Fina i el Juan Antonio d'un petit regal, de part del grup, en homenatge a les seves atencions i hospitalitat a la nostra recent sortida a terres de Lleida.

presentació llibre Apnea

 

    La seva autora, Goretti Sánchez Colomé, diu a d’introducció del recull:

“Aquets escrits neixen sempre, des de la voluntat

d’expressar.

Quan, per quelcom sent la teva paraula emmudida,

més s’aferra la necessitat de dir.

La corda es destensa a vegades, però és un recull

que neix d’una època convulsa i complicada.”

(,,,)

Apnea

Goretti Sánchez Colomé

Ediciones Passer

Pàg. 9

    El proper dimarts 30 de juny de 2026, l’Associació Cultural Vespres Literaris organitza la presentació del llibre Apnea, de la il·lustradora barcelonina i col·laboradora de Vespres Literaris Goretti Sánchez Colomé.

    Amb la presència de l’autora, la presentació anirà a càrrec de la nostra companya Joana Moreno.

    L’acte tindrà lloc a la sala 22 de l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès, a les 18,30h.

LA VERITABLE BELLESA

És aquella que no es veu, com perfum, com

sentiment profund.

La veritable bellesa és la intuïció dels dies que

vindran.

La veritable bellesa resta amagada en un sospir, un

alè, en el vol d’un ocell, en el coratge

i el crit de la gent.

La veritable bellesa està a dins.

Ets tu i jo, i nosaltres, junts.

Apnea

Goretti Sánchez Colomé

Ediciones Passer

Pàg. 75

presentació llibre relats poètics il·lustrats

 

    El proper dimarts 30 de juny de 2026, l’Associació Cultural Vespres Literaris organitza la presentació del llibre Apnea, de la il·lustradora barcelonina i col·laboradora de Vespres Literaris Goretti Sánchez Colomé.

    Amb la presència de l’autora, la presentació anirà a càrrec de la nostra companya Joana Moreno.

    L’acte tindrà lloc a la sala 22 de l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès, a les 18.30 hores.

L’autora:

    Goretti Sánchez Colomé (Barcelona, 1983) és il·lustradora i escriptora, una creadora profundament vinculada al món de l’art des de la infantesa. Va créixer entre llapis, llibretes i càmeres fotogràfiques, moguda per una sensibilitat primerenca cap a la imatge i la paraula com a formes inseparables d’expressió.

    Es va formar en Imatge i So, un àmbit que li va permetre comprendre la narrativa des de la llum, l’enquadrament i el ritme visual.

    Més endavant, va ampliar la seva formació amb una especialització en il·lustració creativa, publicitària i editorial, consolidant un llenguatge propi on conviuen la delicadesa i la força expressiva. Durant molts anys va desenvolupar la seva carrera com a freelance, col·laborant en projectes diversos i explorant múltiples formats, sempre fidel a la seva mirada íntima i poètica.

    L’any 2021 va publicar el seu primer llibre infantil, Els colors de la vida, una obra que ja deixava entreveure el seu univers sensible i el seu interès pels matisos emocionals que habiten en allò quotidià.

    L’escriptura ha estat una constant en la seva trajectòria, entrellaçada amb la pintura, el dibuix i la fotografia. La seva obra es caracteritza per una recerca honesta de la bellesa en la imperfecció i per una exploració sincera de la fragilitat humana.

L’obra:

    En aquest llibre de relats poètics il·lustrats, Goretti reuneix textos i imatges gestats al llarg d’una extensa etapa vital. L’obra deixa entreveure les esquerdes de moments difícils, marcats per la intermitència i la duplicitat emocional, on la llum i l’ombra conviuen en tensió. Apnea és un testimoni artístic que transforma la vulnerabilitat en llenguatge i l’experiència en creació, consolidant una veu madura, introspectiva i profundament autèntica.

presentació "el càsting"

 

    Ahir, un Grup de Vespres Literaris, vam assistir a la presentació del llibre “El càsting”, de la Antònia Carré-Pons. 

    L’activitat, organitzada pel Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès, va ser possible gràcies al programa Autors a les aules de la Institució de les Lletres Catalanes.

    Antònia Carré-Pons és una filòloga medievalista, escriptora i investigadora catalana, reconeguda sobretot per la seva expertesa en l’obra “Espill” de Jaume Roig.

    Col·labora habitualment a la secció cultural d’El Punt Avui.

    L’any 2021 va fundar l’editorial Cal Carré, ubicada a l’antiga cansaladeria familiar.

    En la seva obra ha conreat diversos gèneres —narrativa, poesia, sàtira i assaig—.

     Entre les seves obres, destaquem:

“És l’amor que mou el cel i les estrelles!, novel·la històrica inspirada en la obra “L’Espill”, de Jaume Roig, de 2015; el llibre de poesia “Abecedari ignot” del 2005; el llibre satíric “Jo també vull ser funcionari”, del 2010; el recull de contes “Com s’esvrava la mala llet”, del 2018 i l'últim publicat, el 2025, “La gran família”, obra nominada al Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any, que s’entregarà a la Nit de les Lletres Catalanes d’enguany.

    L’obra presentada ahir, “El càsting”, està protagonitzada per dues dones, la Ernestina, actriu retirada que no surt al carrer i viu dels records i espiar a la seva veïna i la Paula, ex professora, amb un sentit molt pràctic de la vida.

    Guiades pel sentit pràctic de la Paula, decideixen llogar una habitació, convertint el procés de selecció en un passatemps hilarant i caòtic on desfilen diversos personatges.

    La història avança a través de capítols curts, cadascun centrat en un personatge diferent, esdevenint un mosaic de la societat actual.

    El llibre el dedica, com va mencionar l’autora a una pregunta sobre què li va inspirar la seva escriptura: “Al meu bon amic Marc Cerdó, escriptor que em va regalar la idea primigènia.”

    Al finalitzar l’acte, els de Vespres Literaris vam intervenir breument per donar-nos a conèixer als alumnes del Servei.

presentació "el maqui que encara lluita"

 

    Dimecres passat, 11 de març, Vespres Literaris va organitzar la presentació del llibre "El maqui que encara lluita. Joan Busquets Verge, una vida d'antifeixisme", escrit pel periodista tarragoní Enric Barcia Jardí.

    La presentació de l'autor i l'obra va anar a càrrec del nostre company Joan Francesc Sánchez.

    Joan Francesc va destacar del llibre la seva virtut d'obligar-nos a fer, desprès de la seva lectura,  tota una sèrie de preguntes incòmodes: els maquis van ser bandolers, com afirmava la propaganda franquista  o combatents antifranquistes que van mantenir viva l'idea que la dictadura no era un fet irreversible? On podem situar el llindar entre resistència armada i violència política?  I potser la pregunta més escaient: què dir d'un home que s'ha mantingut fidel a les seves posicions i conviccions polítiques i socials durant gairebé un segle?

    Us convidem a llegir la magnifica crònica publicada al “Cerdanyola Info” del dia 13/03/2026:

“Vespres Literaris i Enric Garcia porten a Cerdanyola la vida del maqui anarquista Joan Busquets”

sucre amarg, crònica de la presentació

 

    El passat divendres, 6 de març, el company de Vespres Literaris, Joan Francesc Sánchez va presentar el llibre “Sucre amarg. Crònica d’un indià” del Sebas Puga, a l’Ateneu l’Harmonia.

    Joan Francesc ens ha fet arribar la crònica de l’acte:

Sucre amarg omple el teatre de l’Ateneu L’Harmonia en una presentació literària molt participada

per Joan Francesc Sánchez

    "El divendres al vespre, el teatre de l’Ateneu L’Harmonia, al barri de Sant Andreu de Palomar, es va omplir amb prop de setanta-cinc persones per assistir a la presentació de la novel·la Sucre amarg, de Sebas Puga Sitja. L’acte, obert al barri, va esdevenir molt més que una presentació literària: va ser una trobada propera entre lectors, autor i comunitat.

    La conversa amb l’autor va permetre descobrir el llarg procés de gestació de la novel·la. Sebas Puga va explicar que el llibre és fruit d’un treball de prop de set anys, desenvolupat en bona part mentre es formava a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Aquest procés lent li ha permès construir una història amb una sòlida base documental i amb una atenció especial a la complexitat psicològica dels personatges.

    Durant la conversa, l’autor va compartir amb els assistents alguns aspectes del seu mètode de treball: la importància de la documentació històrica, la manera com els personatges van evolucionant mentre s’escriu la novel·la i el paper que té el context històric com a motor de la trama. En aquest sentit, Sucre amarg s’inscriu en la tradició de la novel·la històrica, però amb una mirada que combina la crònica d’època amb una reflexió moral sobre l’ambició, el poder i les conseqüències de la prosperitat.

    També es va parlar de la trajectòria vital de l’autor —enginyer de formació i posteriorment psicòleg clínic—, una experiència que es reflecteix en la manera com construeix els personatges, plens de contradiccions i matisos humans.

    La conversa va transcórrer en un ambient distès i participatiu, amb preguntes del públic que van ampliar el diàleg sobre el procés creatiu i sobre el rerefons històric de la novel·la. Sense revelar elements clau de la trama, l’acte va despertar la curiositat dels assistents i va convidar a endinsar-se en la lectura del llibre.

    

    La presentació va concloure amb una llarga tanda de dedicatòries, en què molts dels assistents van aprofitar l’ocasió per conversar amb l’autor i endur-se el llibre signat.

    Una vetllada literària que confirma, un cop més, que els espais comunitaris com l’Ateneu L’Harmonia continuen essent llocs privilegiats per compartir cultura, paraula i vida de barri.

el maqui que encara lluita

 

Presentació del llibre “El maqui que encara lluita” d’Enric Garcia Jardí

per Joan Francesc Sánchez

    “Enric Garcia Jardí (Tarragona, 1992) és periodista, ha escrit a diferents mitjans del Camp de Tarragona i col·labora amb el diari digital Núvol. És autor de la biografia Senyor Boada (Ganzell, 2022). Ha rebut el premi Mañé i Flaquer de Comunicació Local (2023) i el premi Salvador Reynaldos de Periodisme (Recvll,2018).

  

     El maqui que encara lluita, ens situa en un període sovint oblidat: els anys quaranta i cinquanta, quan la dictadura semblava consolidada i la major part de l’oposició era a l’exili o en silenci. Però no tothom va acceptar la derrota de 1939.

U    na història que travessa gairebé un segle. La vida de Joan Busquets i Verges, nascut a Sant Gervasi de Cassoles el 1928, fill d’un militant de la CNT, obrer metal·lúrgic, guerriller antifranquista, condemnat a mort pel règim i, avui, resident a Picauville, a Normandia.

Amb només setze anys, Joan Busquets treballava a la Hispano Suiza de Barcelona. El 1947 travessa la frontera i contacta amb el Moviment Llibertari Espanyol a Tolosa. El 1948 s’integra a la partida de Marcel·lí Massana. Participa en accions de sabotatge, com la voladura de torres d’alta tensió i vies fèrries a l’entorn de Terrassa el 1949. Posteriorment s’incorpora al grup conegut com “Los Primos”, vinculat als germans Sabaté i als Culebras, amb connexions amb figures com Ramón Vila Capdevila (Caracremada).

    El 18 d’octubre de 1949 és detingut. Durant dues setmanes és interrogat a la Prefectura de Via Laietana. El 7 de desembre és jutjat en consell de guerra. La sentència és clara: pena de mort.

    El fragment inicial del llibre ens fa sentir els passos del carceller a la matinada. La por concreta del condemnat que no sap quin dia l’aniran a buscar. Finalment, la pena li és commutada per trenta anys de presó.

    Però què significa trenta anys de presó en aquell context?

    Busquets passa per diverses presons fins al 18 d’octubre de 1969. En total: vint anys i sis dies empresonat.

    Quan surt, la vigilància policial continua. Després d’un breu pas per Madrid i Barcelona, decideix exiliar-se novament a França. S’instal·la a Tolosa, més tard a París, i finalment a Normandia. Continua militant, crea l’Associació de Presos Polítics del Franquisme a França, participa en accions de reivindicació de la memòria i, fins i tot el 2024, reclama l’anul·lació de la seva sentència i una reparació com a víctima del franquisme.

    Aquest llibre ens obliga a fer-nos preguntes incòmodes. Els maquis van ser bandolers, com deia la propaganda franquista? O combatents antifranquistes que van mantenir viva la idea que la dictadura no era irreversible? On situem la frontera entre resistència armada i violència política?

    I potser la pregunta més profunda: què significa mantenir-se fidel a unes conviccions durant gairebé un segle?

    Enric Garcia Jardí construeix un relat que evita l’èpica simplificadora però també la desqualificació fàcil. Ens mostra un home que es defineix com a pacífic, però que en aquell context va creure que la lluita armada era una resposta a la injustícia.

    Parlarem no només del passat, sinó de memòria, de dignitat i de com una societat afronta les seves ombres.!"

Graffiti en un mur de Sallent de Llobregat,
rememorant el maquis.

    El dimecres 11 de març de 2026, l’Associació cultural Vespres Literaris organitza la presentació del llibre “El maqui que encara lluita” de l’Enric Garcia Jardí.

    Amb la presencia de l’autor, la presentació anirà a càrrec del nostre company Joan Francesc Sánchez.

    L’acte tindrà lloc a la sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1), a les 18.30 hores.

Us hi esperem!!!!!

presentació llibre

 

    El proper divendres, 6 de març, el nostre company Joan Francesc Sánchez presentarà el llibre “Sucre amarg. Crònica d’un indià” de l’autor Sebas Puga, a les 18:30 a l’Ateneu l’Harmonia [carrer Sant Adrià, 20 (Fabra i Coats) 08030 – Sant Andreu de Palomar. Barcelona]

Sinopsi de la novel·la:

    A finals del segle XIX, en John Ricard arriba a Sant Pere de Ribes amb un propòsit: reconstruir la història de la seva família. Vol entendre què va portar els seus avis, en Marcel i la Maria, a emprendre el dur camí dels indians, a buscar fortuna a Cuba i a pagar-ne un preu profund i inesperat.

    A través de les converses amb el seu avi ja envellit, en John coneixerà una trajectòria de lluita, ambició, amor i supervivència. Des de l’horror de la guerra napoleònica fins a la promesa de riquesa ultramarina. Sucre Amarg transita per dècades de transformació personal i col·lectiva, on el sucre —emblema de prosperitat— revela els seus costats més foscos.

    Transcrivim la nota de lectura que ens ha fet arribar Joan Francesc:

    “Sebas Puga Sitja arriba a la literatura després d’un recorregut vital singular. Enginyer de formació, després psicòleg clínic especialitzat en teràpies cognitives i hipnosi ericksoniana, i finalment alumne de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Aquesta trajectòria no és anecdòtica: es nota en la manera com construeix els personatges. Hi ha una mirada molt fina sobre les contradiccions humanes.

    La noveŀla s’inscriu dins del gènere històric, però no és només una recreació d’època. Ens situa entre la Guerra del Francès, la Barcelona industrial i la Cuba esclavista del segle XIX. Hi trobem la figura de l’indià, el comerç, l’ambició, el retorn. Però el que realment articula la història és una pregunta moral:

    Quin preu té la prosperitat?

    El sucre —aquest element dolç, refinat, desitjat— es converteix en metàfora. Darrere la dolçor hi ha explotació, dolor, desigualtat. I aquí rau una de les grans virtuts del llibre: no idealitza. No construeix herois nets. Ens presenta personatges amb llums i ombres.

Ingenio ‘El Progreso’, propiedad del Marqués de Arcos,

 dibujado y litografiado por Eduardo Laplante

    El protagonista, Marcel Ricard, és probablement el millor exemple d’aquesta ambivalència. És capaç de generar empatia i, alhora, incomoditat. És víctima de les circumstàncies… però també n’és agent actiu. I aquesta tensió és la que manté viva la narració.

    Un altre aspecte interessant és l’estructura fragmentària. La història no avança només de manera lineal; es construeix a través de memòries, relats interposats, converses que revelen més del que sembla. Això dona a la novel·la un to gairebé de crònica íntima, com si reconstruíssim el passat peça a peça.

    I potser aquí hi ha una clau important:

    La novel·la parla del passat, sí. Però també ens interpel·la avui. Ens obliga a preguntar-nos si els mecanismes del poder, de l’ambició i de la justificació moral han canviat tant.

    Quan acabem el llibre, no ens queda només la història d’un indià. Ens queda una sensació més profunda: que el progrés, sovint, arrossega ombres. I que la dolçor, de vegades, té un regust amarg.

Sucre amarg no és només el que passa. 

És sobretot com passa i què es remou dins dels personatges mentre passa.

presentación "Gretel"

 

Autora: María Cruz Acero

Titulo: Gretel

Editorial: Maluma

Lanzamiento: 09/2025

Páginas: 195

    El pasado lunes, 10 de noviembre, Vespres Literaris organizó la presentación de la novela “Gretel”, primer libro publicado por nuestra compañera María Cruz Acero.

    La introducción corrió a cargo de Joan Francesc. En la misma, destacó la prosa diáfana y precisa de la autora, en una novela protagonizada por dos mujeres y en la que el peso de la mirada y el sentir “en femenino” es fundamental.

    Para Joan Francesc el tema de la novela es la búsqueda constante de la propia identidad, de reafirmar la personalidad en un mundo plagado de silencios, medias verdades o, simplemente mentiras. En esta lucha, asistimos a la metamorfosis de las protagonistas.

    Publicada por la editorial Maluma en septiembre de 2025, la editora presenta la obra en estos términos:

    “Gretel trata de la naturaleza humana vista a través de personajes como Elena y Rita, dos mujeres muy diferentes, que tienen en común el tesón que derrochan para conseguir los objetivos que desean alcanzar. Cada una sabe de la existencia de la otra, aunque la única relación que hay entre ellas se debe a la amistad que une a sus hijas.

    Elena es maestra en un colegio público. Escogió esa profesión por una vocación que sigue manteniendo viva con los años.

    Rita es un ama de casa con una marcada capacidad para curiosear todo lo que ocurre a su alrededor, cosa que le da un poder, en principio soterrado, sobre las personas implicadas en sus observaciones.

    Un día, la casualidad hace que Rita asocie sus deseos con sus anotaciones. Su cabeza empieza a conspirar. Decide actuar. ¿Alterará esto la, hasta entonces, plácida existencia de alguien? Todo indica que sí, pero el intrigante azar, siempre al acecho, decide actuar.”

    María Cruz, por su parte, definió su novela como “costumbrista y realista”, en la que desfilan una galería de más de cincuenta personajes, en una ciudad de Palencia -Aguilar de Campo- la cual no identifica como tal en la novela.

    En la obra vierte infinidad de temas y situaciones protagonizadas, confiesa, siempre por mujeres, en la que los personajes masculinos representan la injusticia, la doble moral, el estigma y el rechazo social hacia las protagonistas.

    Narrada en tercera persona, la intención de la escritora ha sido retratar la naturaleza humana de la forma más precisa, deseando que el lector, al finalizar el libro, se sienta satisfecho de haberla leído.

    María Cruz inició su andadura como escritora, tras jubilarse, en los talleres de escritura organizados por Vespres Literaris, que dirigía en aquella etapa, nuestro compañero Paco Martínez. En la actualidad tiene varios proyectos en marcha.

presentació llibre, Gretel i 2

 

    El dilluns 10 de novembre de 2025, organitzem la presentació del llibre de la nostra companya María Cruz Acero, “Gretel”.

    L’acte tindrà lloc a la sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès, a les 18.30 hores.

    En aquesta entrada Joan Francesc Sánchez, encarregat de conduir la presentació de la novel·la, ens ofereix una selecció de paràgrafs comentats.

    <<A Gretel, Maria Cruz Acero desplega una escriptura que transita entre la foscor i la llum.

    Amb una prosa densa i suggeridora, és capaç de convertir una escena nocturna en una pintura de misteri i emoció; de retratar, amb un realisme punyent, els prejudicis i silencis d’una comunitat; i d’elevar el relat fins a la faula simbòlica, on els barrots i les bruixes són metàfores de la por i la submissió.

La seva veu és poètica i precisa, tendra i implacable alhora —una mirada que busca la veritat amagada darrere dels gestos quotidians.

     Entre la foscor i el silenci, una presència és abandonada a la nit. 

    La prosa de Gretel és lluminosa fins i tot en l’ombra: crea bellesa en el misteri i tremolor en la tendresa:

    "Al entrar en la población, el coche apagó los faros. Circulaba sin prisa por las calles desiertas, apenas     iluminadas con algunas farolas provistas de bombilla de poca potencia.

    

    El conductor no parecía dirigirse a ningún lugar concreto; sin embargo, al llegar a la marquesina de la parada del autobús, detuvo el coche. El copiloto se apeó sin apenas hacer ruido, abrió la puerta trasera del vehículo, agarró lo que parecía un bulto inanimado y tiró del él con fuerza hasta que quedó derribado en la acera. Liberado de su carga, el coche se puso en marcha y desapareció, engullido en la negrura nocturna. Todo presagiaba que hasta la mañana siguiente no se conocería la naturaleza de aquel fardo: el tráfico rodado era poco frecuente a aquellas horas de la noche, no había servicio de autobuses hasta el amanecer y, además la noche era oscura y sin luna, por lo que no resultaba agradable pasear por la calle. A no ser que el objetivo de la salida fuera observar estrellas, porque en ese caso se daban las condiciones óptimas para hacerlo.

    Uma y Yacú sentían fascinación por los astros, por eso esperaban con impaciencia noches como aquella para subir a una loma que se elevaba en las afueras de la población, donde no había luces que contaminaran el resplandor del cielo. Como solían hacer, llevaron una manta que extendieron en su lugar favorito, un pedazo de tierra tapizada de plantas rastreras, y se tumbaron en ella mirando hacia arriba, cogidas de la mano, una muy cerca de la otra. ¡Qué hermoso paisaje ofrecía el cielo! Era un gozo para la vista contemplar aquella concentración de estrellas, tan juntas que cubrían todo el espacio visible sin dejar una ranura de oscuridad entre ellas. Ante tan fascinante espectáculo podían entretenerse buscando las costelaciones que conocían. Algunas veces lo habían hecho, pero en esa ocasión prefirieron abstraerse, dejarse embriagar por aquellas luces que titilaban sobre sus cabezas, sobrecogiéndolas hasta hacerles sentir escalofríos. No por la temperatura ambiente, sino por la turbación que les provocaba sentir lo pequeñas que eran bajo aquella capa luminosa que las envolvía. Se levantaron despacio y se abrazado conmovidas, agradecidas por disfrutar juntas de aquel regalo que activaba aún más el amor que se sentían la una por la otra. Emprendieron el camino de vuelta a casa en silencio, contentas, llenas de energía.

    Al pasar por la parada del autobús vieron algo extraño que les llamó la atención. Se acercaron. Enfocaron con su linterna lo que habían tomado por un objeto y vieron que se trataba de una persona tumbada en el suelo, con las piernas dobladas en posición fetal. Al iluminarte la cara, comprobaron que se trataba de una mujer.

(...)"

……

    La vida al poble s’omple de veus, murmuris i mirades que jutgen.

    L’autora retrata amb precisió i ironia la hipocresia domèstica i el pes dels costums.

    "Rita se interesó por la experiencia que tenían sus vecinas, muchas de las cuales tenían hijos en edad escolar. La mayoría los llevaban a la escuela pública de Lebu, que tenía muy buena fama por la plantilla de profesores, la línea pedagógica y las instalaciones que ofrecía.

    Rita se extrañó de lo que les estaban contando.

  _ ¿No sabéis que en el curso pasado llegó a la escuela una maestra que es madre soltera?

    _ Claro que sí, te refieres a Elena, es la tutora de mi hijo mayor. Es muy agradable y una excelente profesional, los niños están encantados con ella.

     Otra de las presentes se unió a la conversación:

    _¿Estáis hablando de Elena? Es muy maja. Vive al lado de mi tía Sole, se han hecho muy amigas.

    No podía creer lo que decían sus vecinas. ¿Dónde iríamos a parar? ¿Qué podía enseñar una mujer así? ¡Menudo ejemplo para las niñas! Desde su punto de vista era una inútil que se había quedado embarazada y no había conseguido casarse con el padre de la niña. Al enterarse de su llegada al pueblo, había intentado malmeter contra ella, siempre a la chita callando, pero no había tenido éxito; al contrario, la maestra se mostraba orgullosa de ser madre y eso frustró su campaña para desacreditarla.

(...)"

    Una porta tancada, barrots, la por antiga d’una bruixa.

    El llenguatge s’estreny i es torna simbòlic com una aŀlegoria sobre el control i la pèrdua de llibertat.

    "¿Lo ves? No puedes abrir la puerta, hay barrotes en las ventanas, tú estás en una jaula grande. Además, he visto salir a la bruja. Ten cuidado, hace tiempo que la conozco y sé que no es buena.">>

presentació llibre, Gretel

 

    El dilluns 10 de novembre de 2025,  organitzem, amb il·lusió i gran plaer, la presentació del primer llibre editat de la nostra companya de Vespres Literaris María Cruz Acero . El seu títol:  “Gretel”.

    Amb la presencia de l’autora, la presentació anirà a càrrec del nostre company Joan Francesc Sánchez.

    L’acte tindrà lloc a la sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès, a les 18.30 hores.

L’autora:

    María Cruz Acero Leal (Barcelona,1955), viu a Cerdanyola del Vallès. És integrant de l'Associació Cultural Vespres Literaris. Un cop jubilada va començar a escriure relats al Taller d'Escriptura que oferia aquesta associació. Gretel és la seva primera novel·la.

El llibre:

    Gretel tracta de la naturalesa humana vista a través de personatges com Elena i Rita, dues dones molt diferents, que tenen en comú la tenacitat que malbaraten per aconseguir els objectius que volen assolir. Cadascuna sap de l'existència de l'altra, encara que l'única relació que hi ha entre elles és deguda a l'amistat que uneix les filles.

    Elena és mestra en un col·legi públic. Va escollir aquesta professió per una vocació que segueix mantenint viva amb els anys.

    Rita és una mestressa de casa amb una marcada capacitat per tafanejar tot el que passa al seu voltant, cosa que li dóna un poder, en principi soterrat, sobre les persones implicades en les observacions.

    Un dia, la casualitat fa que la Rita associï els seus desitjos amb les anotacions. El seu cap comença a conspirar. Decideix actuar. Alterarà això la, fins aleshores, plàcida existència d'algú? Tot indica que sí, però l'intrigant atzar sempre a l'aguait, decideix actuar.

el té de la srta. marple, presentació

 

    El pasado jueves, 16 de octubre, Rafi Bonet, catedrática de Lengua i Literatura Española, presentó su último libro, “El té de la Srta. Marple”,  en el aula didáctica “Feixa Baixa”, del Museo de Historia de Cerdanyola.

    Nuestro compañero Xavier Martorell, tras la introducción bio-bibliográfica de la autora, leyó el cuento, recogido en el libro de relatos “Bolero de la Soledad”, titulado “Pareja de ases”, un emotivo escrito que reproducimos:

  

 "La miró dormida en el sillón. La cabeza ladeada sobre un hombro, el pelo blanco cortado a lo chico y las gafas sobre el pecho que se balanceaban al ritmo pausado de su respiración. Un libro reposaba abierto sobre su falda. 

    Una oleada de ternura lo invadió. Sí tenía sus años, pero él siempre la recordaba como la conoció: cabello largo sobre la espalda, ojos risueños color del trigo, y risa pronta. Ha llovido mucho desde entonces. Una vida junta, con altibajos y proyectos, siempre superados. Unidos siempre. 

    Luego saldrían a pasear. Ella cogida de su brazo. A paso lento. Deteniéndose en cada metro de acera. Una araña, una fila de hormigas, la flor amarilla del diente de león, el rastro de plata de un caracol nocturno…todo la admiraba. Todo era nuevo para ella. Él la veía descubrir los rastros más pequeños de la vida. Como un niño que sale a la calle por vez primera. 

    Yo le repito el nombre de las cosas y le sonrío apretando un poco su brazo. Ella me mira y también sonríe. Le hablo y le cuento anécdotas cotidianas. Que ha llamado la Nena, que el chico vendrá para vacaciones, que esta noche comeremos sopa de cabello de ángel… 

    Ella parece no escuchar, atenta a esas otras maravillas que ve en el suelo. 

    En la segunda manzana nos sentamos en una terraza. El cafelito de la tarde le encanta. El camarero le trae como cada tarde una magdalenita que ella se come con fruición. Voy un momento al baño. Cuando vuelvo me mira asustada. La tranquilizo. Se calma. La tomo del brazo y volvemos a casa. Sé que no recuerda mi nombre, pero me reconoce como alguien cercano. Yo ya no soy su marido, su compañero sino alguien que está cerca de ella cada día. No me importa, pero me importó mucho cuando comenzó el deterioro, su demencia. Me costó adaptarme a sus incongruencias, a sus olvidos cada vez más frecuentes. Pero no la llevaré a una residencia mientras yo pueda cuidarla en casa. Me gusta estar con ella en el sofá y ver la televisión cogidos de la mano. Acostarme a su lado, sentirla viva junto a mí.

    Muchas tardes le enseño fotos, le recuerdo escenas, lugares, amigos. Ella me mira y me sonríe. Le encanta ver fotos de su nieto, que no recuerda que es su nieto. La Nena, como la llamamos a nuestra hija, antes venía con frecuencia, ahora espacia sus visitas. No puede soportarlo y llora porque no la reconoce. Yo le digo que no importa, que la tenemos con nosotros, y eso es mejor que no tenerla. Puedo hablarle tardes enteras sobre cómo nos conocimos, de las trastadas de nuestros hijos, de cosas familiares…Ella me mira callada o se adormila. 

    Cuando me mandan chistes por wasap, se los leo y cuando me río ella se contagia y se ríe a carcajadas también. Yo la abrazo y la beso en el pelo y la mejilla. Ella apoya entonces la cabeza en mi hombro, como antaño, y yo me siento feliz. 

    -Rosalía, eres el amor de mi vida. Quédate conmigo todavía. -le digo en un susurro ronco. Lentamente la acompaño hasta la cama. La ayudo a desvestirse y me acuesto junto a ella. Me duermo con mi mano en su cintura como entonces. La luna derrama en la habitación sus hilos de plata."

Rafi Bonet.

    

“El té de la Srta. Marple”, nos comento Rafi, es fruto de los largos meses del período de pandemia; inicialmente concebido como una serie de entrevistas ficticias a detectives e investigadoras de ficción en un programa de radio, rápidamente salto a las páginas impresas de la revista digital “La Página Escrita”, revista literaria online de las Fundaciones Jordi Sierra i Fabra, en Barcelona y Medellín, de la cual la autora es colaboradora.

    La singularidad del libro y el formato (esa serie de entrevistas ficticias) , radican en la novedosa manera de la autora en darnos a conocer el rico género de la novela negra desde la óptica de los libros creados y protagonizados por mujeres; así como el fin último del libro, subrayo Rafi, de poner un pequeño grano de arena, como siempre ha hecho en su incansable labor profesional, de fomentar la lectura y la literatura en general. Un fin francamente loable en una época en que las plataformas, como señala atinadamente, Francisco Rincón en su prólogo a la obra , han sustituido la lectura por el visionado encadenado de series policiacas.

    En el citado prólogo, Rincón destaca que “La autora se sirve de una ingenua ficción, a través de la cual enfrenta al personaje creado por Agatha Christie, como repre­sentante de la primera llegada de la mujer a este tipo de relato, con una veintena de mujeres detectives más actuales, y de diver­sas nacionalidades, con las que habla amigablemente, resaltando en la conversación su forma de actuar, de vestir, sus costumbres, su situación social, sus métodos policíacos... para establecer a través de esos puntos la evolución-revolución realizada en el género por la presencia de la mujer, en papel de protagonista.”

    Una presencia, como nos explicó la autora, que se remonta a los alrededores del año 1860, donde ya aparece, en Inglaterra, la mujer detective en la ficción literaria, mientras que habría que esperar a 1919 para que la policía londinense contratara a la primera agente y a 1973 para contratar a la primera detective. 

    Para finalizar la presentación, Rafi Bonet y Mari Cruz González, nos obsequiaron con una lectura teatralizada de una de las entrevistas.