La carta oblidada "Manel Gimeno és qui més sap de la guerra civil al Pallars. Autodidacte, a principis dels anys vuitanta del segle xx va començar a investigar sobre l’impacte d’aquest conflicte en paral- lel a la seva passió per la localització de material bèl·lic que encara restava en abundància als boscos i als camps de la comarca. La història oral li va permetre recollir el testimoni de molts dels protagonistes que davant seu, i sense gravadora, trencaven un silenci de dècades fruit de la por, del neguit i de la voluntat de no voler traslladar als seus familiars detalls d’uns anys i d’uns fets especialment tristos i dramàtics. La tasca d’anys l’ha fet esdevenir un referent al qual els pallaresos acudeixen per formular-li consultes o per facilitar-li noves informacions.
Una tarda d’inicis d’abril del 2017, mitjançant diversos missatges a través del telèfon mòbil, Gimeno m’envia fotografies d’uns documents antics. La conversa telefònica posterior m’informa del seu origen. Eugeni Capdevila, un ferrer de Sort, també interessat pel patrimoni bèl·lic de la guerra civil, acaba de localitzar uns documents procedents d’una antiga fonda de Sort. Un primer examen de les fotografies rebudes em fa concloure que es tracta d’una llista de les adreces dels consolats estrangers establerts a la ciutat de Barcelona durant els anys de la Segona Guerra Mundial.
—Però hi ha més coses, em diu Gimeno.
—Moltes factures de l’allotjament de clients a la fonda i un document que crida molt l’atenció: un sobre amb una carta al seu interior dirigit a una adreça de Tel-Aviv.
—Segur que t’interessa.
—Li he dit a l’Eugeni que ets la persona indicada per identificar aquests documents.
Aquella mateixa tarda contacto telefònicament amb l’Eugeni Capdevila i ens emplacem pel següent cap de setmana per tal de revisar els documents. Després d’anys de recerca sobre el paper de Sort com l’indret per on passaren prop de tres mil refugiats de la Segona Guerra Mundial, el fet de poder explorar noves dades em fa retornar a l’emoció viscuda anys abans, quan vaig descobrir a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà els llibres de registre dels presoners tancats a la presó del partit judicial de Sort o consultar els expedients dels internats al camp de concentració de Miranda de Ebro a l’arxiu militar de Guadalajara sota la mirada del coronel director de l’època, o, quan, temps després, vaig revisar la carpeta que guardava la família Aytés-Gallardet, propietaris de l’Hotel Pessets de Sort, que em va permetre identificar el sistema establert entre les ambaixades, la Creu Roja i les organitzacions benèfiques jueves i Josep Farré, propietari de l’hotel per atendre alguns dels refugiats que arribaven a la capital del Pallars Sobirà.
Ara es tracta d’un petit establiment, la Fonda Martí Cases, de la qual prèviament ja havia descobert que havia allotjat refugiats, però en cap cas conec el volum de persones que hi passaren i quins contactes mantenia el seu propietari amb ambaixades i agències jueves. La fonda estava ubicada al carrer Major, la principal artèria de Sort abans del seu desenvolupament turístic als anys setanta. Segur que havia passat davant l’establiment quan de petit acompanyava el padrí durant les seves setmanals visites a la seva germana Juanita que vivia molt a prop d’allí, a casa Picoi, situada al número 6 del carrer de la Costa. Fins i tot, potser havia entrat a l’hostal perquè el padrí saludés els propietaris tal com feia amb altres botigues del carrer Major. Jo esperava amb il·lusió aquells recorreguts dels dissabtes al matí, perquè em permetien constatar l’orgull que sentia el padrí pels seus orígens i dels molts amics que tenia.
L’Eugeni Capdevila m’espera la tarda del següent dissabte a la seva casa de Bressui. Hi vaig amb un exemplar d’Huyendo del Holocausto, el llibre publicat al 2014 on es recullen les històries de desenes de famílies jueves que aconseguiren fugir del nazisme a través de les muntanyes del Pirineu lleidatà. L’obra inclou un apèndix amb les dades de les persones que passaren per la presó del partit judicial de Sort. En bona lògica, els noms que apareixen a les factures que l’Eugeni ha rescatat també haurien de constar en aquesta llista.
En arribar, l’Eugeni té sobre la taula una vella carpeta que conté factures, llistes, cartes i anotacions diverses. Ell desconeix la història del fet que Sort hagués estat un lloc de pas de persones que fugien del nazisme i de la Segona Guerra Mundial. Després de posar-lo en antecedents i explicar-li les meves recerques, el convido a fer les comprovacions i contrastar els noms d’una factura que Martí Cases va trametre al consolat britànic de Barcelona amb la llista alfabètica publicada al llibre. Efectivament, tots els cognoms citats a la factura havien estat registrats a la presó. Una prova més que alguns dels refugiats que arribaven a Sort en aquells anys no passaven cap nit a la presó i, simplement, eren anotats al registre per conduir-los als establiments hotelers prèviament concertats per ambaixades i organitzacions benèfiques jueves.
Aviat l’atenció se centra en el sobre que conté dos fulls escrits en alemany utilitzant una lletra minúscula, qui sap si per tal d’encabir en aquell espai el màxim de contingut. El paper de la carta i del sobre porten la capçalera de la fonda que oficialment s’anomenava Comidas y Bebidas Martín Cases i el sobre està obert. Està destinada a una adreça de Tel-Aviv, “Señorita Rachel Gewürz, Ben Yehuda, 77, Tel-Aviv”.
Em crida l’atenció el fet que el sobre tingui estampats un bon nombre de mata-segells la qual cosa fa pensar que va recórrer diversos països fins arribar al llavors mandat britànic de Palestina. En una primera revisió constato que havia passat per Espanya, Portugal, Egipte i Palestina des d’on fou retornada a Sort perquè no es va poder lliurar a la seva destinatària.
L’Eugeni em comenta que ha lliurat una còpia de la carta a una professora jubilada que viu a Sort i que coneix l’alemany i a qui li ha estat impossible desxifrar-ne el contingut atès la mida de la lletra. Han passat setanta-quatre anys des que fou escrita. La carta és signada per Fanny Gewürz i s’adreça a Rachel Gewürz. Fanny Gewürz consta al registre de presoners de Sort, on s’havia anotat la seva entrada el dia 13 de maig de 1944 i la seva sortida el dia 16 del mateix mes. La lògica ens porta a pensar que Rachel era una germana seva que vivia a Palestina.
Amb la complicitat i l’amabilitat de l’Eugeni fotografio la documentació per analitzar-la amb deteniment. Tot seguit, començo a examinar les factures adreçades a consolats aliats i a la Creu Roja Internacional, però la meva atenció segueix centrada en la carta. Des d’aquest moment, l’objectiu és localitzar la família Gewürz. Transmeto a l’Eugeni que serà una tasca complicada. Les dues noies probablement són mortes i, ben segur, van perdre el seu cognom de solteres quan es van casar, fet que afegeix un grau més de dificultat a la recerca. Tampoc sabem el lloc on se’n va anar Fanny després d’abandonar Espanya. Les dues destinacions més probables eren els Estats Units o el mandat britànic de Palestina. La pretensió no és fàcil però l’impuls és gran per desvetllar el contingut de la carta i esbrinar qui són aquestes dues noies, d’on eren originàries i quina va ser la seva vida un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. Durant les tres hores que dura el viatge de retorn des del Pallars a Barcelona començo a plantejar la recerca. L’experiència acumulada en els darrers anys dedicats a la investigació i a la reconstrucció d’històries de vida de famílies jueves m’ha d’ajudar a dirigir les gestions cap a la línia correcta.
La primera acció és rastrejar entre els meus papers, entre les anotacions recollides durant les consultes efectuades en diversos arxius. Dades dels fons de la presó del partit judicial de Sort, de l’antic Govern Civil de Lleida i dels ministeris de l’Exèrcit i d’Afers Exteriors recopilades amb paciència durant anys a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, als arxius generals militars de Guadalajara i d’Àvila i a l’Arxiu del Ministeri d’Afers Exteriors, primer a Madrid i després a Alcalà de Henares. Tot aquest treball m’havia servit per desenvolupar la tesi doctoral presentada l’any 2008 i per posar les bases dels llibres Les muntanyes de la llibertat i Huyendo del Holocausto. La llista de les persones detingudes a Sort que es reprodueix en aquest darrer llibre forma part d’una base de dades més extensa elaborada a partir de la informació procedent d’aquests arxius. La dada amb la qual inicio la recerca prové de la llista i indica que Fanny Gewürz va arribar a Sort el 13 de maig i va abandonar el poble en direcció a Lleida tres dies després. No tinc cap informació addicional. Cal tornar a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà per cercar més referències entre la correspondència que mantenien l’alcalde i el governador civil per raó del trasllat de presoners. En aquella època s’anotava qualsevol incidència i se n’informava. Tot quedava registrat.
Després de repassar tota la correspondència generada per l’Ajuntament de Sort l’any 1944, l’únic document que localitzo és un escrit del dia 15 de maig notificant al governador civil el trasllat d’un grup de jueus a Lleida. L’escrit va acompanyat d’una llista annexa on s’esmenta Fanny Gewürz. També comprovo que no hi ha cap més referència als altres arxius espanyols. El rastre de Fanny Gewürz es perd a Sort. Aquesta línia de recerca resta bloquejada ben aviat. Com continuar i cap on dirigir els següents passos?"
Del llibre Sort–Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme, editat per Pagès
Editors el març de 2021.
El proper dimarts, 19 d’octubre de 2021, Vespres
Literaris, organitza la presentació del llibre de Josep Calvet ,
“Sort - Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme”.
Amb la presencia de
l’autor, l’acte el presentarà el nostre company Joan Francesc
Sánchez a l'espai Enric Granados, de la Biblioteca Central de
Cerdanyola del Vallès (Plaça d'Enric Granados, 1), a les 19.00 hores.
