el imperio de la luz, la crònica

 

per Pilar Marcos

    El passat divendres 4 de juliol va tenir lloc la darrera sessió de la segona temporada del Cinefòrum de Vespres Literaris. Es tractava d’una sessió especial en la qual volíem provar la sala 22 de l’Ateneu com a possible seu per alguna de les projeccions de la temporada vinent. Però, a més a més, vam voler aprofitar l’ocasió per gaudir d’una bona pel·lícula que donés peu a poder parlar i debatre sobre temes d’interès i actualitat; i la pel·lícula que vam triar va ser “El imperio de la luz”, que tracta temes com la salut mental, la solitud, el racisme, l’assetjament laboral o el paper del cinema com a refugi.

    “El imperio de la luz” és una pel·lícula britànica de l’any 2022 del premiat i prestigiós director Sam Mendes, conegut per films com “American Beauty”, “Camino a la perdición”, “Revolutionary Road” o “1917”. A “El imperio de la luz”, Mendes, els projectes del qual tenen en comú viatjar al passat i posar en situacions complicades a personatges atrapats en vides que no els satisfan, decideix situar-nos a l’Anglaterra dels anys vuitanta i el thatcherisme per desenvolupar un projecte que feia temps que duia el cap: fer un homenatge a la seva mare i oferir una visió realista de les malalties mentals.

    De la pel·lícula podem destacar, d’una banda, la magnífica interpretació d’Olivia Colman que aconsegueix en tot moment transmetre les seves emocions, sentiments i solitud a través dels gestos, les mirades i els silencis; i d’altra banda, la fotografia de Roger Deakins, guanyador de dos premis Òscar, l’últim dels quals per “1917” del mateix Sam Mendes. Mendes i Deakins aconsegueixen reforçar a través de la il·luminació, la planificació i els colors suaus l’estat emocional dels personatges, crear una atmosfera melancòlica i mostrar de manera brillant l’esplendor de les antigues sales de cinema. A tot això també ajuden el ritme pausat del muntatge i la música nostàlgica que podem escoltar en moltes escenes.

    Inspirant-se i recordant altres pel·lícules que tracten el tema del cinema com a refugi, com per exemple “La rosa púrpura del El Cairo”, “Los 400 golpes” o “The last picture show”, Mendes aprofita “El imperio de la luz” per fer un homenatge també al cinema i a la seva capacitat d’emocionar. Les escenes rodades a dins del cinema i sobretot a la sala de projecció estan filmades amb una màgia especial: mentre que l’exterior és fred i carregat de tensions, l’interior és càlid i reivindica el cinema com un espai d’acollida.

    I el públic del nostre Cinefòrum sembla que també es va sentir atrapat per aquesta sensació, perquè al col·loqui que vam fer després de la projecció la majoria dels participants van comentar que la pel·lícula els havia agradat molt i que els havia sorprès favorablement.

    Al debat es va parlar dels diferents temes proposats per la pel·lícula, però sobretot es va centrar en el tema de la salut mental i l’estigmatització d’aquesta, de com moltes vegades es busca una solució basada més en la química que en l’acompanyament social i de la manca de polítiques socials de suport. Relacionat amb aquest tema es va proposar la lectura del llibre “Sedados: como el capitalismo moderno creo la crisis de salud mental” de l’antropòleg James Davis. El llibre investiga l’origen, precisament a l’Anglaterra de Margaret Thatcher, de la indústria al voltant de la salut mental i com els problemes estructurals de la societat es presenten com a incapacitats individuals.

    Us esperem el pròxim 3 d’octubre per inaugurar la temporada 2025-2026 del Cinefòrum. Si no hi ha canvis serà al teatre de l’Ateneu i el tema a tractar serà el declivi de l’esquerra. Per introduir el tema veurem la pel·lícula documental “Regreso a Reims” i tindrem com a convidat al sindicalista i polític Joan Coscubiela. En aquesta ocasió la pel·lícula serà en versió original en francès amb subtítols en castellà, per tant, si voleu i aprofitant l’estiu podeu veure-la primer a casa per tal que sigui més fàcil el dia de la sessió.