17/11/2026

El dilema de les xarxes socials, la fitxa

El dilema de les xarxes socials

Manipulació a les xarxes socials:

 L’algoritme

    

    Podem utilitzar les xarxes sense que elles condicionin la nostra manera de pensar i actuar?


Dimarts 01 de desembre 2026
Hora d’inici: 17.30h
Lloc: Teatre Ateneu de Cerdanyola del Vallès
Carrer de la Indústria, 38-40
Entrada lliure i gratuïta.


FITXA:

Titol original: The Social Dilemma
Any:  2020
Duració:  93 minuts.
Direcció: Jeff Orlowski.
Guio:  Davis Coombe, Vickie Curtis i Jeff Orlowski.
Música Mark A. Craeford
Fotografia: John Behrens i Jonathan Pope
Repartiment:  Catalina Garayoa, Barbara Gehring, Skyler Gisondo, Chris Grundy, Sophia Hammons i altres.
I professionals tecnològics com, Tristan Harris, Tim Kendall, Aza Raskin, Justin Rosenstein entre altres.

Palmarès 
    El dilema de les xarxes socials va ser estrenat al Festival de Sundance el 2020 i va obtenir una notable repercussió internacional. El 2021 va rebre 7 nominacions als Premis Emmy, dels quals en va guanyar 2, pel guió i el muntatge d'un programa de no-ficció. També va ser nominat als Premis BAFTA en la categoria de millor documental. El film va rebre, a més, diversos premis i mencions en festivals de cinema documental. Entre aquests, destaca l'Impact Film Award del Boulder International Film Festival.
També va obtenir una menció d'honor al CPH de Copenhaguen. Va ser reconegut igualment per associacions de crítica cinematogràfica dels Estats Units.

    La seva repercussió va anar més enllà de l'àmbit estrictament cinematogràfic. El documental es va convertir en una de les obres de referència del debat sobre els efectes socials de les xarxes. La seva difusió a Netflix va contribuir decisivament a fer arribar aquest debat a un públic internacional.

Sinopsis 
    El dilema de les xarxes socials és un documental que examina els efectes que les xarxes socials poden tenir sobre les persones i sobre el conjunt de la societat. A través de les declaracions d'antics professionals de companyies com Google, Facebook, Twitter, Instagram i YouTube, el film aborda el funcionament intern de les plataformes, el seu model econòmic i les tècniques utilitzades per captar i retenir l'atenció dels usuaris.

    El documental posa el focus en qüestions com la recollida de dades, la personalització dels continguts, els algoritmes de recomanació, l'addicció al dispositiu i a les plataformes, la desinformació, la polarització social i els possibles efectes sobre la salut mental, especialment entre els adolescents. La  narració combina les entrevistes amb una trama de ficció dramatitzada, protagonitzada per una família i un adolescent que va incrementant el seu grau de dependència de les xarxes. Aquesta combinació permet al documental explicar conceptes tecnològics i psicològics mitjançant situacions quotidianes.

    El documental planteja així una pregunta central: què passa quan les eines creades per connectar les persones tenen un model de negoci basat precisament a aconseguir que aquestes persones hi passin cada vegada més temps?

Crítica 
    La recepció crítica del documental va ser, en general, positiva pel seu caràcter divulgatiu i per la capacitat d'apropar al gran públic un problema complex, però també va generar debat sobre la manera com presenta alguns dels seus arguments. Entre els aspectes més valorats hi ha la participació de persones que havien treballat directament en empreses tecnològiques. El documental dona veu, entre d'altres, a Tristan Harris, antic especialista en ètica del disseny de Google i posterior cofundador del Center for Humane Technology; Jeff Seibert, antic responsable de producte de Twitter; Bailey Richardson, membre inicial de l'equip d'Instagram; Jaron Lanier i Shoshana Zuboff, entre altres experts.

    També s'ha destacat la seva accessibilitat: en comptes de presentar únicament explicacions tècniques sobre algoritmes, dades o publicitat comportamental, el film les tradueix en situacions fàcils d'entendre. The Guardian, per exemple, va descriure el documental com una combinació d'anàlisi dels danys psicològics i socials associats als sistemes de continguts algorítmics i de dramatització de les decisions de disseny que poden afavorir el consum compulsiu. Però també hi ha crítiques importants. Una de les principals és que el documental adopta una posició molt definida i presenta alguns dels seus arguments d'una manera que pot resultar alarmista o excessivament simplificadora. John Naughton, a The Guardian, el considerava una temptativa valuosa però imperfecta per qüestionar la nostra relació amb les xarxes i assenyalava que la seva explicació podia deixar poc espai al paper de les decisions individuals.

    També s'ha qüestionat que els antics treballadors de Silicon Valley que hi intervenen no representen necessàriament totes les perspectives existents dins de la indústria tecnològica. El documental selecciona
testimonis que comparteixen, en bona mesura, una mirada crítica sobre el model actual.

Antecedents 
    El documental no apareix en un buit. Quan Jeff Orlowski comença a treballar en El dilema de les xarxes socials, ja existeix un debat creixent sobre la transformació d'internet i de les xarxes socials. Un dels antecedents fonamentals és la transformació del model d'internet: d'un espai inicialment concebut com una eina de comunicació i accés a la informació a un ecosistema dominat per grans plataformes comercials que competeixen per l'atenció dels usuaris. Paral·lelament, es desenvolupen sistemes cada vegada més sofisticats de recollida i anàlisi de dades, publicitat dirigida i personalització del contingut.

    En aquest context apareix el concepte de capitalisme de vigilància, desenvolupat especialment per la investigadora Shoshana Zuboff, que precisament participa en el documental. La seva obra The Age of
Surveillance Capitalism va contribuir a popularitzar el debat sobre l'extracció i utilització comercial de dades derivades del comportament humà. Un altre antecedent directe és Tristan Harris, que havia treballat a Google com a especialista en ètica del disseny. Després de deixar l'empresa va participar en la creació del Center for Humane Technology, des d'on ha qüestionat el disseny de les plataformes digitals i els incentius econòmics que poden afavorir determinats comportaments. El mateix equip del documental explica que la trobada entre Harris i Orlowski el 2017 va ser decisiva per al projecte. De fet, els antecedents personals del director també són significatius. Orlowski havia treballat anteriorment en documentals sobre el canvi climàtic, Chasing Ice i Chasing Coral. Segons explica el propi equip, va establir un paral·lelisme entre els problemes mediambientals que havia investigat i el que considerava una altra gran força invisible capaç de transformar la societat: les plataformes tecnològiques.

    Per tant, podem situar els antecedents del documental en la confluència de diversos fenòmens: internet → xarxes socials → economia de l'atenció → explotació de dades → personalització algorítmica → preocupació per l'addicció → desinformació → polarització → qüestionament del poder de les grans plataformes tecnològiques.

Definició 
    El dilema de las xarxes socials és un documental de denúncia i divulgació, amb elements de docudrama, que analitza el funcionament i el model de negoci de les grans plataformes de xarxes socials i les seves possibles conseqüències sobre el comportament individual i col·lectiu. Dirigit per Jeff Orlowski, combina entrevistes amb antics professionals de la indústria tecnològica, investigadors i especialistes amb una història de ficció dramatitzada que mostra, a escala familiar, alguns dels mecanismes i efectes que el documental descriu.

    La seva tesi central és que les plataformes digitals no són eines neutrals: el seu disseny, els algoritmes i els incentius econòmics condicionen quins continguts veiem, durant quant temps hi restem exposats i quines dades generem. A partir d'aquí, el film reflexiona sobre l'atenció, la privacitat, l'addicció, la manipulació, la desinformació, la polarització i l'impacte de les xarxes en la societat.

Presentació de la sessió al programa de Cerdanyola Radio Auto Cine (105.3 FM)



I desprès hi haurà col·loqui amb temes com:

- Addicció i dependència de les xarxes socials.
- Economia de l'atenció i disseny addictiu de les plataformes.
- Privacitat i ús de les dades personals.
- Algoritmes i manipulació del comportament.
- Desinformació, polarització i radicalització.
- Impacte en infants i adolescents i salut mental.
- Llibertat individual versus responsabilitat de les plataformes.
- Model de negoci: publicitat, dades i atenció dels usuaris.
- Responsabilitat de les empreses tecnològiques i dels governs.
- Podem utilitzar les xarxes sense que elles condicionin la nostra manera de pensar i actuar?
......



16/11/2026

l'autor del mes de desembre: manuel vilas

 

    Nuestro autor del mes de diciembre, Manuel Vilas, es, como destaca en su página personal, un escritor, poeta y novelista oscense (Barbastro, 1962).

    Vilas es licenciado en Filología Hispánica por la Universidad de Zaragoza y durante más de dos décadas ejerció como profesor de enseñanza secundaria en diferentes institutos. Durante estos años de docencia, compaginó la enseñanza con la escritura hasta que decidió dedicarse a tiempo completo a la literatura.

    Amén de su obra, que a continuación detallaremos, colabora habitualmente como articulista en diferentes medios de comunicación y revistas literarias, como ABC, El País, El Mundo, La Vanguardia o el Heraldo de Aragón.

    Nuestro autor, inició su trayectoria literaria en la poesía:

El cielo (2000)
Resurrección (2005), que recibió el XV Premio Jaime Gil de Biedma.
Calor (2008); VI Premio Fray Luis de León.
Gran Vilas (2012); XXXIII Premio Ciudad de Melilla.
El hundimiento (2015); XVII Premio Internacional de Poesía Generación del 27.

La obra lírica de Vilas ha sido recopilada en volúmenes como:

Amor (2010)
Poesía completa (1980-2015); (2016)
Una sola vida (2022)

    La poesía de Manuel Vilas se caracteriza por la utilización de un lenguaje cotidiano, accesible, alejado de adornos literarios. En su verso, parte de la experiencia y la memoria personal para retratar la sociedad contemporánea en la cual vive el poeta.

    Utiliza frecuentemente el humor, el tono irónico,  con el fin de desmontar los múltiples mitos de la tradición literaria. Otra característica destacable de su poesía es la reivindicación de la cultura pop,  incorporado  marcas comerciales, canciones, o mitos del rock en sus poesías.


    En el apartado del ensayo y la crónica, destacar la biografía novelada Lou Reed era español (2016) y el libro de viajes América (2017).

En cuanto a su obra narrativa:

Zeta (2002). Libro de relatos, del cual ha realizado posteriormente diversas ampliaciones.
España (2008). Novela elegida por la revista Quimera entre las diez más importantes en español de la primera década del siglo XXI.
Aire nuestro (2009). Obra narrativa de corte satírico.
Los inmortales (2012). Una ficción sobre personajes históricos.
El luminoso regalo (2013).
Setecientos millones de rinocerontes (2015). Volumen de relatos cortos.
Ordesa (2018). Novela autobiográfica que resulto su consagración como escritor, ya que fue todo un a en fenómeno editorial y ha sido traducida a más de veinte idiomas. Ganadora del Prix Femina Étranger en Francia (2019).
Alegría (2019). Continuación de su universo íntimo y memorialístico iniciado en la obra anterior. Novela finalista del Premio Planeta en 2019.
Los besos (2021). Historia de amor ambientada durante el confinamiento de 2020.
Nosotros (2023). Novela sobre el duelo, el amor y la memoria. Ganadora del Premio Nadal en 2023.
El mejor libro del mundo (2024). Obra auto ficcional sobre el oficio de escribir y el éxito literario.
Islandia (2026). Su novela más reciente. Un relato íntimo y reflexivo sobre una ruptura sentimental y el afrontamiento del divorcio a los sesenta años.

    Como en su poesía, el estilo narrativo de Vilas es directo, transparente, en el que busca la complicidad y cercanía con el lector. En sus obras narrativas hay unos temas recurrentes: la pérdida, la reconstrucción de los vínculos familiares, la añoranza de los tiempos pasados, en que la escritura adopta el papel de tabla de salvación y resistencia frente al olvido. A pesar de profundizar en la auto ficción y el desnudo personal, sus novelas persiguen retratar la evolución de la clase media española, las transformaciones sociales del país, la nostalgia y las contradicciones de la identidad.

    Podemos leer una extensa entrevista realizada por Recadero Veredas a nuestro autor y publicada el 20/01/2025 en la revista República de las letras; revista de la ACE (Asociación Colegial de Escritoras y Escritores de España).


Manuel Vilas: «Escribir un libro a los sesenta te aleja de la hipocresía»

10/11/2026

El dilema de les xarxes socials, presentació

 

El Cinefòrum de Vespres Literaris

Presenta 

«El dilema de les xarxes socials»



    Manipulació a les xarxes socials: L’algoritme

    Podem utilitzar les xarxes sense que elles condicionin la nostra manera de pensar i actuar?

    El dilema de les xarxes socials (The Social Dilemma, 2020), dirigida per Jeff Orlowski, documental que examina els efectes que les xarxes socials poden tenir sobre les persones i sobre el conjunt de la societat. A través de les declaracions d'antics professionals de companyies com Google, Facebook, Twitter, Instagram i YouTube, el film aborda el funcionament intern de les plataformes, el seu model econòmic i les tècniques utilitzades per captar i retenir l'atenció dels usuaris.

    El documental posa el focus en qüestions com la recollida de dades, la personalització dels continguts, els algoritmes de recomanació, l'addicció al dispositiu i a les plataformes, la desinformació, la polarització social i els possibles efectes sobre la salut mental, especialment entre els adolescents.

    La narració combina les entrevistes amb una trama de ficció dramatitzada, protagonitzada per una família i un adolescent que va incrementant el seu grau de dependència de les xarxes. Aquesta combinació permet al documental explicar conceptes tecnològics i psicològics mitjançant situacions quotidianes.

    El documental planteja així una pregunta central: què passa quan les eines creades per connectar les persones tenen un model de negoci basat precisament a aconseguir que aquestes persones hi passin cada vegada més temps?

La sessió tindrà lloc el dimarts 1 de desembre de 2026
de 17:30 a 21:00
a l’Ateneu de Cerdanyola – Sala teatre
Carrer de la Indústria, 38-40 de Cerdanyola del Vallès

    La introducció al debat anirà a càrrec Javier Feliz Álvarez, llicenciat en Psicologia i Criminologia i psicòleg general sanitari, és director d’Operacions de Desconect@, on treballa en la prevenció i abordatge de les addiccions comportamentals i els problemes relacionats amb l’ús de les noves tecnologies, especialment entre adolescents. Actuarà com a ponent i contribuirà a conduir el debat posterior.



I desprès, col·loqui obert ....:

Manipulació a les xarxes socials: L’algoritme

Algoritmes: ens coneixen millor que nosaltres mateixos?

08/11/2026

presentación Nkelidé, la crónica

 


    El pasado viernes, Vespres Literaris organizó la presentación del libro Nkelidé (de donde vengo) del autor guineano Hassimiou Bangoura, conocido como “Bangu”.

    La presentación tuvo lugar en el Centro Cívico de Montflorit, y su conducción corrió a cargo de nuestro compañero Joan Francesc Sánchez.






    Joan Francesc, en su presentación, destacó que Bangu, nacido en Guinea Conakry, llegó a Catalunya con 17 años, después de un viaje migratorio que empezó atravesando el Mediterráneo en patera. El proceso de adaptación a esta tierra estuvo marcado por múltiples dificultades, dudas, incertidumbres y el desgarro de vivir alejado de la familia en un país totalmente desconocido.


    En la obra, un relato en primera persona de la vida diaria del migrante, pero que no se conforma con ese loable propósito testimonial, sino que también habla de la familia, de sus orígenes, de pérdidas y nuevos descubrimientos, todo ello sustentado en un sentimiento profundo de comunidad, de los valores transmitidos en la familia y una fe inquebrantable en la dignidad personal.

    En el texto aborda, con dignidad, sin rencor y honestidad el racismo cotidiano sufrido en su nuevo destino, los esfuerzos por integrarse en el mismo y preservar cierta cordura mental frente a tantos momentos de desaliento y frustración. Bien al contrario, Bangu ha luchado desde el principio, y sigue luchando, contra los estereotipos que encorsetan y estandarizan la rica, plural y desbordante realidad del continente africano.

    Bangu, simplemente, ha deseado contar su historia con su propia voz, para advertirnos de que detrás de cada historia migratoria hay, en primer lugar, una persona, con una trayectoria única y un futuro por onstruir.

    Tras ocho años, desde su llegada, Bangu trabaja como agente comunitario de salud mental en el Hospital Vall d'Hebron y es el creador del podcast “Sabías_Bangu”,  y (en Instagram) un espacio dedicado a dar visibilidad a la diversidad cultural africana y combatir los prejuicios. También acompaña a jóvenes que viven situaciones parecidas a las que él mismo afrontó.



    Bangu, en su intervención, acompañada de imágenes con frases como la que sigue: “Mi largo camino de miles de pies empieza con un pequeño paso---“, recuerda que el libro es fruto de una necesidad de verter en la escritura sus experiencias diarias a modo de válvula de escape o desahogo a tanta tensión y frustración de todo lo que estaba viviendo: Bangu vino a Catalunya para enriquecer y mejorar su formación y estudios (destacar, como puntualizó uno de los asistentes a la presentación, de origen angoleño, que si tienes estudios en centros europeos, al regresar al país de origen, tus titulaciones tienen mucho más valor que las locales) , pero la realidad que se encontró al llegar aquí, abocado a vivir a la intemperie, él, que en su casa siempre tuvo un techo donde cobijarse, le provocó una profunda frustración y desasosiego.

    A pesar de tantas adversidades, y gracias a una tenacidad innata, él supo gestionar ese momento de dificultad, sin caer en soluciones rápidas y fáciles, y creer firmemente en si mismo y en lo acertado del camino que había emprendido. Tras superar las infinitas dificultades de la integración, Bangu, con este libro, ha querido narrar “su” historia, que es una historia compartida por cientos de miles de personas. Como indicó “soy la voz de los que no tienen voz”.




    En cuanto al título, “Nkelidé”, se lo inspiró su padre, que, antes de partir, le conminó a no olvidarse jamás de dónde venía, de no perder sus raíces.

    Para finalizar esta crtónica, agradecer a Ansoublacky, músico, cantante y compositor griot de Guinea Cronakry sus intervenciones musicales.





07/11/2026

el llibre de novembre, fragment

 


    “Acaso a alguien se le ocurre, en este punto, que este afán mío por el trabajo refleja un deseo por aferrarme a la vida, o el amor que por ella siento a pesar de que la Ocupación haga lo posible por destruirla, o la convicción de que existe algún ser que merece la vida en esta tierra. Desde luego, lo que no puedo hacer, y yo menos que nadie, es hablar en nombre de los demás… En mi caso, lo que ocurre es que soy incapaz de juzgar sobre nada de manera equilibrada, o decidir cuál es la acción que conviene o no conviene emprender. De manera que lo único que puedo hacer sin esperar consecuencias funestas es dedicarme a mi trabajo en la oficina o sentarme en mi casa, a la mesa, ante el ventanal, donde tendré ocasión de leer ese artículo en el que me ha llamado la atención un detalle relativo a la historia del suceso referido. El hecho tuvo lugar cierta mañana, que vendría a coincidir, transcurrido un cuarto de siglo con exactitud, con la mañana de mi nacimiento. Doy por descontado que esto debe de parecer narcicismo puro. La verdad es que, si algo me sobrecogió en aquel suceso, fue ese detalle menor y no ninguno de los principales, que pueden calificarse de atroces. Bueno, tampoco es tan raro que un ser humano se deje llevar de narcisismo. Es una tendencia, puede que espontánea, que nos hace creer en la particularidad del yo y en lo apreciable de la vida que llevamos, tanto que solo podemos amarla, por sí misma y por cuanto con ella está relacionado. Pero, como no amo mi vida particular, ni la vida en general, y actualmente todos mis esfuerzos en ese ámbito se centran en seguir viviendo, dudo que pueda sostenerse que el mío es, en efecto, un caso claro de narcisismo. Se trata de algo distinto, que tiene mayor relación con mi incapacidad para distinguir los límites entre las cosas, y para juzgar sobre los asuntos de manera lógica y racional, lo que me lleva en muchas ocasiones a ver el excremento de la mosca sobre el cuadro en lugar del cuadro. De entrada, es evidente que cabe burlarse de una actitud semejante, que lleva a alguien, justo después de que hayan echado abajo con explosivos un edificio cerca de su nuevo trabajo, a incomodarse tan solo por el polvo que ha provocado la detonación y se ha posado en su escritorio y no por la muerte violenta de los tres jóvenes que estaban allí refugiados, por poner un ejemplo. Pero la cosa es que hay quienes adoptan esa manera de ver, y, fijándose sobre todo en detalles menores, tales como el polvo en el escritorio o el excremento de mosca en el cuadro, logran una vía de acceso a la verdad, cuando no una prueba concluyente de esta. “

Un detalle menor
Adanía Shibli
traducció de Salvador êña Martín
Hoja de Lata, 2019 (4ª)
pàgines 84-86


05/11/2026

Nkelidé, i 2

 


    L'Associació Cultural Vespres Literaris presenta Nkelidé (De dónde vengo) , de Hassimiou Bangoura, “Bangu”. L’autor conversarà amb Joan Francesc Sánchez, de Vespres Literaris, i comptarà amb la presència de Ansoublacky, cantant que acompanyarà amb la seva veu i les seves cançons la vetllada..

    Us hi esperem demà, 6 de novembre, a les 18.30 h, al Centre Cívic de Montflorit (carrer de la Mare de Déu dels Dolors, 17-19).

    Enllacem el vídeo on l'entrevisten a l'espai "El díficil mereix ser comptat" de data 21/08/2026.

04/11/2026

el llibre de novembre, lectures

 


    El proper 7 de novembre posarem en comú les nostres lectures del llibre de la Adanía Shibli “Un detall menor”

    Per enriquir el debat, posem en aquesta entrada que s’ha dit i debatut d’aquest llibre:

    Al “ara.cat!, Bernat Puigtobella publica el 13/06/2024 l’article “Un viatge al cor del terror Adania Shibli descriu una opressió mental, sexual i política que travessa generacions a ‘Un detall menor’ (Navona).”

    On diu: 
    “L’autora hi exposa de manera poderosa i sense estridències el terror latent en què viuen els palestins, la indefensió que pateixen davant la militarització d’un territori ple de barreres i controls que els impedeix de moure’s amb llibertat.

    Responent a una critica al seu llibre publicada en un diari alemany, Shibli es preguntava per què els seus personatges, israelians o palestins, no solen tenir rostre ni nom. L’autora palestina parlava d’aquell dolor dels altres que no podem experimentar nosaltres mateixos, ni tan sols tenir-hi accés.

    El gran mèrit de Shibli és fer-nos accessible un dolor que nosaltres, els occidentals, no hem sabut entendre. Perquè hem estat més amatents a justificar el terror d’un soldats israelians que maten en legítima defensa que no pas a fer-nos càrrec del terror que viuen els palestins sotmesos a una violència policial institucionalitzada.

    Un detall menor és com una bufetada.”


    A “eix diari” llegim l’article del Frederic Llopart ,publicat el 18-08-2024, : 
    “Novel·la que denúncia la situació dels palestins assetjats permanentment pels jueus amb un estil directe, impactant, sense concessions, amb una capacitat de descripció notable i amb una descripció global dels personatges molt reeixida.

    "Un Detall Menor" es fa una obra imprescindible per comprendre millor la problemàtica del conflicte entre Palestina i Israel que ja fa molts anys que es manté i augmenta de manera cíclica. Adania Shibli ha escrit un llibre extraordinari.”


    Al suplement “Quadern” de “El País, de data 24/09/2026, llegim l’article del Paul Sánchez Keighley, titulat: “Adania Shibli i la dificultat d’escriure honestament sobre Palestina”, on llegim:

    “A hores d’ara, de Shibli sempre podem esperar un artefacte literari interessant, com a “Un detall menor” (Navona), en què l’estructura de díptic reflecteix la divisió de la terra en dues entitats. Fa literatura, sembla, amb l’objectiu d’humanitzar els palestins, no des del patetisme, sinó des d’una distància que es vol objectiva, tot i que la travessa un filó inevitable de sarcasme.”


    Patricia Crespo, a “Zenda libros”, signa l’article “La importancia de los detalles”, de data 29/10/2024:

    “El aullido de un perro en la madrugada une dos tiempos, dos espacios, dos miradas sobre un mismo suceso acontecido en agosto de 1949 en el desierto del Néguev durante la Nakba: la violación y posterior ejecución de una joven beduina palestina, tras masacrar a su familia y ser retenida en un campamento militar, por parte de un grupo de soldados israelís, que controlaban la zona. A partir de estos hechos reales, la escritora palestina Adanía Shibli nos arroja en su novela Un detalle menor (Hoja de Lata, 2019, traducción de Salvador Peña Martín), a descubrir la alteración de los mapas geográficos, físicos y emocionales del pueblo palestino, de la que sólo el aullido del perro parece dar testimonio.”


A la  República de las Letras parlan del llibre de la Adanía Shibli: