12 de jul. 2016

presentació poemari d’Enric Piera

El proper dissabte, 16 de juliol de 2016,  es farà, a les 11.30 hores,  la presentació del recull de poemes de l’Enric Piera Angelet al Centre Cívic de Montflorit .
El poemari del poeta, traspassat l’agost de 2015, recull poemes escrits entre els anys 2011 i 2015: Geografia ambigua, 2011; Galetes assortides, 2011;  Producte interior brut,  2014 i  Amb un 6 i un 4 faig el meu retrat,  2015; així com uns poemes dispersos. 
 Anteriorment,  Piera havia publicat el  llibre de poemes Miniatures salvatges, 2013.

El llibre, prologat per Francesc Parcerisas, qui va ser professor seu en el Taller d’Escriptura a l’Ateneu Barcelonès, recull una selecció de poemes a cura de Xavi Costa i Joan Rocamora. La portada i la maquetació d’aquesta edició ha estat realitzada pel dissenyador Jordi Mascarell .

Vespres Literaris col·labora llegint alguns poemes. 

Us esperem!


Amor massa incondicional
Vaig créixer mig pam
per estar a la teva alçada,
em vaig aprimar per tenir
una cintura com la teva.
em vaig fer corredor de
maratons d'obstacles
per poder-te atrapar,
em vaig convertir en el teu reflex.
i t'agradava tant que
vas prescindir dels miralls.
Em vaig tornar ros amb ulls blaus
perquè poguessis cardar
amb la teva fantasia:
he oblidat cl meu nom i cognoms,
Í no recordo res del meu passat.
espero que no m'abandonis
ara que t'has adonat.
que sóc un amaní virtual
fet per enganyar la solitud.
Per casar-me amb tu
em vaig divorciar del meu jo.
Í ell no em vol ni veure.

Enric Piera
“Geografia ambigua”


Estic cansat, em sento absent, aixafat.
En un món amb tants pocs punts de referència
indesxifrable com un desert de boira baixa.
Desmemòria i un pensament erràtic
i les façanes de la ciutat que canvien l'expressió
amb l'empenta, potser l'última, d'un intent
d'un comerç que vol sobreviure amb emprenedors
que viuen en un estat de d'expectatives i desànim.
El meu Alzheimer de cada dia, veure com s'esborra
el paisatge de la infantesa i la jovenesa.
Ni el record ni la imaginació el saben reconstruir.
Una ciutat que cada dia em fa sentir més exiliat,
com si hi acabés d'arribar amb una pastera.

Enric Piera
“Producte interior brut”


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada