El proper diumenge Passi-ho-bé Teatre i Vespres Literaris representem en el Ateneu l’obra Carmeta, una dona de Cerdanyola, amb motiu del 79ª aniversari de la proclamació de la Segona República. L’obra és un homenatge a totes les dones i homes que van lluitar i morir pel somni republicà de conquerir un món millor i més just . Per això defensem la investigació dels crims del franquisme instruïda pel jutge Garzón i estem en contra del seu processament
dempeus pels caiguts
Deixeu-me que avui canti damunt de vostres tombes,
el foc de la recança que encén tot el meu cor,
traient-vos del silenci d'oblidances profundes
—poeta de la vida— sobre el camp de la mort.
Germans no us demano la llengua ni la raça,
ni per quin Déu movíeu els llavis en resar,
només sé que avançàveu amb fermetat la passa,
lluitant per la gran causa, contra el mateix tirà.
(...)
Sé més, si és que s'oblida, pels vius en llurs febleses:
que sou far i senyera per a seguir lluitant,
que estan les cendres vostres del tot encara enceses,
com focs follets que flamen, tots els crims acusant.
Que el vent no les escampi i en faci perdre el rastre,
que el temps amb sa petjada oblida el més sagrat,
fer-ne una gran estiba, muntanya de desastre
i que amb els fèmurs digui: morts per la llibertat
Alceu-vos de les fosses, refeu l'anatomia
— exèrcit, sacrifici, quedant-se ben plantat—,
i un mar irat, les veus, guanyant la llunyania,
crideu l’ànsia que us corca de vostra veritat.
Fragment del poema de Roc Llop i Convalia “Dempeus pels caiguts” (Miravet 1908-París 1992), extret del llibre Roc Llop i Convalia, l’exili d’un poeta miravetà; assaig de Josep María Sáez i Emigdi Subirats, editat pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, juliol de 2008.
Gràcies a la companya del grup, Juani, per donar-nos noticia del llibre i de l’autor del poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada