rodoreda, un bosc (crònica)

 

    Ahir un grup de Vespres Literaris vam anar a recórrer, comentada per personal del CCCB, l'exposició “Rodoreda, un bosc”, que finalitza el proper dilluns, 25 de maig.

    El fulletó de presentació assenyala que aquesta exposició “aprofundeix en l'imaginari de l'escriptora en llengua catalana més important del segle XX i situa al centre la radicalitat de la seva literatura.

    L’exposició reivindica la contemporaneïtat formal i temàtica de l’obra de Rodoreda i planteja una nova mirada a la seva narrativa, construïda en diàleg amb l’obra visual d’altres artistes”

    Per exigències del centre, ens vam dividir en dos grups. Mar va ser la guia que ens va acompanyar al grup de les 16 hores, a la qual agraïm la proximitat, entusiasme, simpatia i erudició de les seves intervencions. Gràcies, Mar.!!!!

    L'exposició -no biogràfica-, i comissariada per la Neus Penalba, assagista, professora universitària i crítica literària, especialista a l'obra de Rodoreda, i que ha publicat el llibre “Fam als ulls, ciment a la boca. Una lectura de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda”, ens proposa una immersió a l'imaginari rodoredià, articulat com un bosc que connecta sales i temes de manera orgànica. Aquest bosc es desplega en àmbits simbòlics, amb materials literaris, visuals i sonors que dialoguin entre si.

    El principal objectiu de la Neus Penalba és erradicar de socarrell el prejudicis i estereotips al voltant de l'obra de l'autora, considerada “durant dècades, tant en alguns cercles intel·lectuals com per part del gran públic lector, com una autora més aviat carrinclona i cursi: aquella senyora gran de cabells blancs, voltada de flors i obsessionada amb els jardins. “

    Per això, aquesta mostra ens proposa “una lectura en profunditat de la seva literatura (que ens) permet adonar-nos, en canvi, de la unitat inseparable de contraris que la recorre tota: el subtil equilibri de forces oposades que sosté la seva obra d’ambigua bellesa. La referència constant a la natura en els seus contes i novel·les no pretén —o no només— mitificar un paradís infantil perdut, sinó que apunta a una correspondència simbòlica amb temes com el desig, el suïcidi, el desarrelament, l’escarni o la metafísica. L’exposició planteja, doncs, una nova mirada a la seva narrativa, construïda en diàleg amb l’obra visual dels artistes convocats i convidats a celebrar la imaginació literària de Rodoreda."

    Els àmbits proposats són sis: Innocents, dèsig, quanta guerra!, cases i carrers, matamosfosis i ànima; que representen les arrels vitals i literàries de l’autora, l’experiència del desarrelament. l’exili i , la pèrdua i il’dentitat. També ens mostra la seva vivència de la guerra civil, amb la seva càrrega de dolor.

    Tot aquest viatge literari es connecta amb els grans noms de la cultura occidental: pintors, escriptors, cineastes, mostren influències i diàlegs. Per últim, ens mostra la projecció de la seva obra, amb les adaptacions teatrals i cinematogràfiques de les seves creacions.

    La sensació final és que ens trobem davant d´una autora que relaciona profundament la seva vida amb la seva obra, resultant una obra densa, molt, molt personal, on s´emmiralla la seva experiència personal amb un estil i una prosa senzilla, poètica i molt delicada.

    Per finalitzar aquesta crònica, recordem unes paraules de l'autora, vesades al pròleg a “Mirall trencat”:

“Potser escric per afirmar-me- Per sentir que soc”; o "Els ulls són el mirall de l'ànima. I del món"