Presentació llibre

Nadia Ghulam i Agnès Rotger

El proper dijous 17 de març, la Plataforma Cultural de Dones i Vespres Literaris organitzen la presentació del llibre El secret del meu turbant, de Nadia Ghulam i Agnès Rotger.

La novel·la  narra l’historia –real-  de la Nadia , una noia afganesa  que amb només vuit anys va patir greus ferides  a causa d’una bomba.  Després de dos llargs anys de convalescència , va sortir de l’hospital, quan el regim talibà ja  s’havia instaurat a l’ Afganistan . Sense casa, amb el pare malalt, i el germà mort, la Nadia ha de treballar per mantenir la família, però es troba amb que el nou govern prohibeix  que les dones treballin fora de casa.

En aquest moment,  Nadia pren una decisió radical: es vesteix de noi i durant deu anys es farà passar per un home per portar un sou a casa.

El llibre va obtindre el premi Prudenci Bertrana de l’any 2010.

La presentació, inscrita dintre dels actes  que es fan a la ciutat al voltant del Dia Internacional de la Dona, comptarà amb la presencia de les autores i tindrà lloc a l’Ateneu de Cerdanyola:  Aula 22 ,  a les 19 hores.

Gràcies a la Llibreria l’Aranya, hi haurà una paradeta amb exemplars de l’obra.

Contraporta del llibre:

“La mare xiscla mentre em treu amb mans frenètiques els trossos de guix i de ciment que m’han caigut al damunt. Els seus ulls plens de pànic busquen algun indici de vida al meu cos de vuit anys. Acaba de caure una bomba a casa. I ella es llança a apagar amb el seu cos les flames que encenen el meu, amb una abraçada en què em vol tornar a donar la vida. Ignora que ella també s’està cremant, ignora que és una dona feixuga i poc àgil, ignora el fum i la runa i em treu a braços, i en pocs segons, del que podia haver estat la meva tomba. Només després de veure’m fora d’allà, i de comprovar que encara respiro, a la mare l’abandonen les forces. Llavors es posa a tremolar descontroladament i a repetir el meu nom com si no pogués parar mai més: “Nàdia, Nàdia, Nàdia, Nàdia”.

Serà l’última vegada que la mare em dirà Nàdia a la nostra casa de Kabul. El proper cop que tindrem una casa, jo seré l’home de la família.”