 |
| aqüeducte romà de Sant Jaume dels Domenys |
En la trobada anual de Vespres Literaris, que enguany celebrem a la localitat de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), gaudirem d'una xerrada amb l'autor de "Joc de déus", Josep Ma Riera. "Joc de déus" rescata, transmutat, el personatge de Pepita Sanchís, la voluble i corupta protagonista de les sis novel · les anteriors de Riera.
Us deixo una petita mostra de la tercera de la sèrie: "Sant Cugat i Marràqueix, terres d'artistes."
"Ara feia prop d'un any que
treballava a l'Ajuntament. Va ser la primera sorpresa quan va guanyar el
concurs on demanaven un “coordinador de cultura”.
S'hi va presentar amb poc
convenciment, però farta d'avorriment al costat de l'Enric, el seu home, amb
aquells caps de setmana a casa, solitaris i tristos, especialment des de les
primeres volades del seu fill, que ja havia fet catorze anys i marxava molts
caps de setmana cap El Figaró, a fer cursets d'escalada amb els del Centre
Excursionista.
Participava en projectes
culturals des de feia anys els quals l'obligaven a sortir de nit sovint. Els
sopars amb en Romà Canell, un amic urbanista de tota la vida, acabaven al
Boccacio o de vegades al llit a l'estudi d'arquitectura d'Esplugues.
La Pepita practicava la llei de
la palanca, i calia potenciar el punt de recolzament, per canviar el seu món. Per fi la convocatòria
de Sant Cugat havia trencat el que en podríem dir, amb coneixement de causa, un
cercle viciós. (...)
La democràcia era el
somni, una espècie de noia jove que havia
d'arribar exuberant i fecunda, fins i tot amb un pit a l'aire, com a senyal de
llibertat i d'aliment dels cos i de l'esperit. Aquesta democràcia, on es veuria
millor seria en els ajuntaments, la
veritable casa de tothom.
Encara que les eleccions generals havien disminuït els generals, i que la tornada de la Generalitat
ens emocionava, musicalment fins al moll de l'os, la
veritable mesura la teníem al costat de casa.
Les
cares conegudes del bar de la l'estació, de la missa d'onze
al Monestir, en les trobades al club Muntanyenc, les cares dels pares i mares dels companys dels
fills, a les escoles o de la cua al
forn de pa; aquestes cares, ara ocuparien els llocs de comandament en la sala
de plens de l'ajuntament.
Sant Cugat i
Marràqueix, terres d’artistes
Josep Ma Riera Gassiot
Pàg. 9-10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada