17 d’abr. 2025

propostes cinefòrum 25-26, 7

 

7

Proposta de Fabiola

Pel·lícula: Sufragistes

Tema: Lluita de les dones per tenir el sufragi.

Direcció: Sarah Gavron

Durada 106 min

Gènere Drama, Històrica, Política, Feminisme

Any 2015

Proposta:

    La pel·lícula recrea la història de l'incipient moviment feminista que van protagonitzar les dones angleses a principis del segle XX.

    La protagonista de la història és una obrera de 24 anys que no només pateix les injustícies de les condicions laborals de la classe obrera sinó també per la seva condició de dona. (salaris més baixos, pitjors condicions laborals, abusos, violència sexual... ) Dones sotmeses als patrons i als marits. La seva història és la de milers de dones treballadores de l'època.

    D'altra banda, també se'ns explica la lluita de les dones pel seu dret al vot, la seva organització, les seves demandes i com un cop el diàleg no va funcionar, quines van ser les seves estratègies de protesta que van tenir com a resposta la violència i la dura repressió de la policia.

    La pel·lícula s'explica amb molt de realisme i rigor històric.

    A banda dels temes ja comentats, apareixen temes com els drets de les dones vers els seus fills i filles, la lluita per ser ciutadanes de ple dret o el naixement del feminisme tal i com ara l'entenem.

    La pel·lícula ajuda a crear consciència sobre la importància del moviment feminista i de la lluita de les nostres antecessores, en la consecució de l'avenç dels drets de les dones i en la millora de les condicions de vida de tota la societat.

    Ara que els discursos de l'extrema dreta i dels sectors més conservadors amb la radicalització del discurs patriarcal que tornen a qüestionar les polítiques i els drets assolits per les dones, és un bon moment per debatre i reflexionar al voltant del que s'ha aconseguit, del que encara ens resta per avançar i del que podem perdre i retrocedir no només les dones sinó tota la nostra societat.

    Per a acompanyar el fòrum, proposo a la politòloga, ex-senadora i responsable del Curs de Lectures de Teoria Política Feminista de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, Maria Freixanet.


16 d’abr. 2025

vpropostes cinefòrum 25-26, 6

 

6

Proposta de la Comissió de Cinefòrum

Pel·lícula: Martha Marcy May Marlene

Tema: Identitat i manipulació en les sectes.

Direcció: Sean Durkin

Durada 102 min

Gènere Drama, Thriller psicològic

Any 2011

Proposta:

Sinopsis:

    La pel·lícula es desenvolupa en un futur distòpic, on la genètica juga un paper central a la societat. En aquest món, les persones són concebudes per selecció genètica per garantir que naixeran sense defectes i amb les característiques desitjades, en quant a intel·ligència i salut. Com a resultat, els individus nascuts de forma natural, sense intervenció genètica, són considerats inferiors i se’ls classifica en una mena de sistema de “castes”.

    Martha és una jove que fuig d’una comunitat sectària liderada per un home carismàtic i manipulador. Després de la seva escapada, intenta refer la seva vida amb l’ajuda de la seva germana, però les experiències viscudes a la secta i la seva por constant a ser perseguida la submergeixen en una espiral de confusió i ansietat. La pel·lícula construeix un relat psicològic intens, explorant els efectes del control mental i les dificultats per reconstruir la pròpia identitat després d’haver estat sotmesa a una influència destructiva.

Temàtica:

    Aquesta proposta busca reflexionar sobre el poder de la manipulació psicològica i com les sectes capten, controlen i anul·len la voluntat de les persones. La pel·lícula ens permet analitzar els mecanismes de coerció i dependència emocional que dificulten l’alliberament de qui ha estat sotmès a una estructura sectària. També planteja un debat sobre les seqüeles psicològiques d’aquest tipus d’experiències i la dificultat d’adaptació a una vida "normal" després d’haver format part d’un grup d’aquestes característiques.

    Martha Marcy May Marlene ens convida a qüestionar fins a quin punt la identitat es pot fragmentar i com la societat pot donar suport a aquelles persones que intenten refer les seves vides després d’una experiència tan traumàtica.

propostes cinefòrum 25-26, 5

 

5

Propuesta de Mari

Película: El triunfo

Tema: El poder del teatro como herramienta de reinserción social.

Dirección: Emmanuel Courcol

Durada 102 min

Género Drama carcelario, Comedia, Basadas en hechos reales.

Año 2020

Propuesta:

    El triunfo (Un triomphe, 2020) es una película francesa dirigida por Emmanuel Courcol e inspirada en hechos reales.

    La historia sigue a Étienne, un actor en horas bajas que acepta dirigir un taller de teatro en una prisión. A medida que trabaja con un grupo de reclusos, decide montar una representación de Esperando a Godot, de Samuel Beckett. Contra todo pronóstico, la obra se convierte en un proyecto motivador tanto para él como para los presos, e incluso logran llevarla de gira fuera de la cárcel. Este viaje artístico se transforma en una experiencia reveladora para todos los implicados, pero también está lleno de riesgos e imprevistos.

    La película explora el poder del teatro como herramienta de reinserción social y plantea cuestiones sobre la libertad, la segunda oportunidad y la humanidad de quienes están privados de ella.

15 d’abr. 2025

propostes cinefòrum 25-26, 4

 

4

Proposta de la Comissió de Cinefòrum

Pel·lícula: Gattaca

Tema: Genètica - La ètica en la investigació genètica.

Direcció: Andrew Niccol

Durada 106 min

Gènere Ciència ficció, distòpia, intriga

Any 1997

Proposta:

Sinopsis:

    La pel·lícula es desenvolupa en un futur distòpic, on la genètica juga un paper central a la societat. En aquest món, les persones són concebudes per selecció genètica per garantir que naixeran sense defectes i amb les característiques desitjades, en quant a intel·ligència i salut. Com a resultat, els individus nascuts de forma natural, sense intervenció genètica, són considerats inferiors i se’ls classifica en una mena de sistema de “castes” basades en la perfecció genètica.

    El protagonista, Vincent Freeman, és un dels “nascuts de manera natural” i, per tant, té una “càrrega genètica” que el fa més susceptible a malalties i el classifica com una persona de “baix rang”. Tot i les expectatives socials i les limitacions imposades per la seva genètica, Vincent somia amb viatjar a l’espai… un privilegi reservat només per als “perfectes”. Per aconseguir el seu somni, decideix fer-se passar per un “genèticament millorat”, adoptant la identitat d’un home anomenat Jerome Morrow, que va néixer amb una genètica perfecta però que va quedar discapacitat després de patir un accident.

    La pel·lícula aborda temes com ara la discriminació genètica, la llibertat individual i el determinisme biològic, preguntant-se si realment el destí d’una persona està predeterminat per la seva genètica o si l’esforç humà pot superar aquestes limitacions.

Temàtica:

    Gattaca va ser una pel·lícula avançada al seu temps donat que gairebé 30 anys després de ser estrenada continua mostrant els temors que avui dia estan presents al voltant de les tecnologies de manipulació genètica… donat que a dia d’avui la ciència que es mostra a Gattaca és teòricament possible amb les noves tècniques d’edició de gens CRISPR-Cas-9, o amb la utilització de procediments com les proves genètiques preimplantacionals, (que es fan servir a les clíniques de fertilitat per a la fecundació in vitro) que permeten als metges analitzar embrions en busca de determinats trets.

    Així doncs Gattaca és una bona pel·lícula per iniciar el debat sobre l’ètica de la investigació genètica, aquesta “GenÈtica” ha de sortir de l’àmbit purament científic per

propostes cinefòrum 25-26, 3

 

3

Propuesta de la Comisión de Cinefórum

Película: El viejo roble

Tema: Guerra y acogida a los refugiados.

Dirección: Ken Loach

Durada 113 min

Género Racismo, Inmigración, Drama social

Año 2023

Propuesta:

    La última película dirigida por Ken Loach y considerada como la despedida de este director siempre comprometido y conocido por centrar su obra en el realismo social y la realidad política.

    La película está ambientada en un antiguo pueblo minero del condado de Durham en el noroeste de Inglaterra y “El viejo roble” hace referencia al último pub que queda en este pueblo. Se están cerrando las minas, la gente se está marchando y, por tanto, las casas aquí son baratas y se están quedando vacías, razón por la cual los refugiados sirios que llegan a Inglaterra se alojan en ellas. Las reacciones que provocan las llegadas de refugiados en los empobrecidos habitantes de la zona son el eje sobre el que se centra el film.

 La crítica ha dicho:

“Una parábola social vital y conmovedora, llena de fuerza, solidaridad y resistencia”

“Película lucida, recomendable y provechosa, que supura sentimientos que conectan directamente con las terminales afectivas de cualquiera. Loach siempre llega a donde se le espera…”

“Loach ha querido retirarse con un aliento esperanzador”

“Loach vuelve a demostrar a sus 86 años que su cine anti-cínicos aún tiene sentido. Quizá todo lo que ocurre es predecible, pero reivindicar la solidaridad como única esperanza desde la pantalla es algo que no debería agotarse nunca”.

14 d’abr. 2025

propostes cinefòrum 25-26, 2

 

2

Propuesta de José Antonio


Película: Te doy mis ojos

Tema: Violencia de género.

Dirección: Iciar Bollaín

Durada 106 min

Género Drama social, Celos, Familia

Año 2003

Propuesta:

    Dirigida por Iciar Bollaín en el año 2003 y magistralmente protagonizada por Laia Marull y Luis Tosar, la película narra la historia de Pilar, una víctima de violencia de género, que huye de casa en plena noche llevándose con ella a su hijo y que intenta rehacer su vida. Mientras ella empieza a relacionarse con otras mujeres, Antonio, su marido, emprende un proceso de recuperación y promete cambiar y Pilar le da otra oportunidad….

    Según Iciar Bollaín la película “nos cuenta la historia de Pilar y Antonio, pero también de quienes les rodean: la madre que consiente, la hermana que no entiende, un hijo que mira y calla, unas amigas, una sociedad y una ciudad Toledo que añade con su esplendor artístico y su peso histórico y religioso una dimensión más a esta historia de amor, de miedo, de control y de poder”.

Algunos comentarios de la crítica:

“La película más estremecedora que he visto sobre el maltrato de género”
“Sobrecogedora y necesaria”
“Tan necesaria como buena, tan triste como real, tan terrible como la vida de algunas mujeres”

Premios:

Concha de plata al mejor actor y mejor actriz en el Festival de San Sebastián
7 premios Goya incluyendo mejor película, dirección, actriz y actor

propostes cinefòrum 25-26, 1

 

1

Propuesta de Cesa/Jesús y Ferran.

Película: Carmen y Lola

Tema: Homosexualidad en el mundo gitano.

Dirección: Arantxa Echevarria

Durada 103 min

Género Drama, Romance, Homosexualidad

Año 2018

Propuesta:

    Carmen y Lola, es una peli que dibuja con frescura y sensualidad la historia de dos jóvenes gitanas de 17 y 18 años que se enamoran y se niegan a aceptar el rol que les exigen las costumbres y tradiciones, que se resume en el caso de las gitanas a los 18 o antes estar casada para alumbrar cada año un churumbel.

    Se niegan a aceptar todo lo que no pase por el impulso de sus corazones por más miedo que tengan al rechazo de la familia, y en la cultura gitana la familia pesa mucho, (recordemos las obras de Lorca) más rechazo social, discriminación y opresión en un entorno como la venta ambulante de los mercadillos.

    Cabe destacar que cuando salta el caso a la prensa local no son pocas las voces que se posicionan pidiendo respeto para las jóvenes.




13 d’abr. 2025

propostes lectures 25-26, i 28

 

EL EXTRAÑO CASO DEL DR. JEKYLL Y MR. HYDE


ROBERT L. STEVENSON


96 pàgines


Proposa: PAKITA




    Robert Louis Stevenson volvió a ocuparse de un tema que le preocupó durante toda su vida: la dualidad de la naturaleza humana. Localizada en el corazón de un Londres victoriano, la novela viene a ser una sucesión de testimonios procedentes de varios testigos cuyo presunto fin es desvelar un misterio. Jekyll y Hyde son como una entidad disociada en dos. Hyde es la personalidad demoníaca, monstruosa de Jekyll, al que horrorizan las acciones de su doble maligno, y simboliza el mal que Jekyll se reprime a sí mismo, el cual, una vez liberado, no puede controlar.

Motivo de la propuesta:

    Se adelantó a su tiempo, mostrando la extrema y malvada dualidad humana y el virtuosismo de la manipulación. Con mucha maestría, nos abre los ojos y nos ayuda a comprender en estos tiempos tan convulsivos como eran los que él escribió, quienes y como somos; nuestra condición.

    Este es un libro que deberíamos leer justo cuando estamos despertando a la vida. Si no, falta.

   

propostes lectures 25-26, 27

 

SUZURAN


ALI SHIMAZAKI


184 pàgines


Proposa: JOSEP Mª T.




    La autora de la aclamada Luna llena aborda las complejas relaciones entre dos hermanas.

Anzu acaba de modelar y hornear un delicado jarrón de arcilla. Está satisfecha, lo exhibirá en su próxima exposición, y, como su forma le recuerda la de una campanilla, lo llama Suzuran. Porque Anzu es una joven y reputada ceramista consagrada al mundo de la loza tradicional japonesa. Está divorciada, vive con su hijo preadolescente y, por más que le insistan sus amigas, no quiere volver a enamorarse. Su apacible vida cotidiana, en una ciudad junto al mar del Japón y al pie del monte Daisen, se ve alterada de pronto cuando su hermana mayor, Kyoko, anuncia que tiene novio y que va a casarse. Lo cierto es que la relación entre las dos hermanas no es muy estrecha; en realidad, sus personalidades son casi opuestas. Y Kyoko viajará en breve desde Tokio para presentar a su prometido a toda la familia.

12 d’abr. 2025

propostes lectures 25-26, 26

 

LA FURIA DE LA LECTURA


POR QUÉ SEGUIR LEYENDO EN EL SIGLO XXI


JOAQUÍN RODRÍGUEZ


352 pàgines


Proposa: ANDRÉS


    Este ensayo es una profunda reflexión sobre si la lectura continúa teniendo sentido en pleno siglo XXI. «Es necesario —anota Joaquín Rodríguez en el prólogo— reescribir la historia de la lectura para que la lectura siga teniendo el lugar que merece en una civilización como la nuestra, que vuelve a necesitar que salvaguardemos la condición y la dignidad humanas por encima de cualquier otra cosa».

    La furia de la lectura es un ensayo amplio, profundo y riguroso que aborda numerosos aspectos que, o bien resultaban desconocidos para la gran mayoría de lectores, o bien nos habían pasado totalmente inadvertidos. En su investigación, Joaquín Rodríguez centra su atención sobre ciertos hitos —momentos históricos y personas— que a su juicio pueden ofrecer los cimientos para realizar esa «reescritura» necesaria de la historia de la lectura. Para ello el autor se focaliza en tres cuestiones fundamentales: la primera, necesitamos entender las razones de nuestro fervor por la lectura y por qué deberíamos extender a los demás esa pasión; en segundo lugar, y en esto se insiste mucho, comprender las razones de los que no leen, tomándolas en serio; y por último, indagar las complejas relaciones históricas y antropológicas que el ser humano ha mantenido con esta actividad desde sus inicios. En cada uno de los capítulos del libro, el autor finaliza realizando una serie de preguntas muy pertinentes que quedan sin respuesta, o mejor dicho, quedan para que cada lector las medite e intente responderlas







propostes lectures 25-26, 25

 

EL TAMBOR DE HOJALATA


GÜNTER GRASS


680 pàgines


Proposa: EMI




    El tambor de hojalata fue considerado de difícil lectura cuando se publicó en 1959. El tiempo le ha otorgado la facilidad de las obras maestras, la indiscutible afirmación de su propio genio, la talla enorme de su desmesurada inventiva, la clara penetración de su crítica cruel, casi masoquista ( de alemán sobre Alemania). La historia de Óscar, el pequeño que no quería crecer, es uno de los símbolos literarios más entrañables de nuestro tiempo. El tambor de hojalata es, sin ninguna exageración, uno de los libros que el siglo XX dejará en la Historia de la Literatura. Nadie sabrá leer nuestro presente sin haberlo leído

    El día de su tercer cumpleaños es un fecha determinante en la vida de Oscar, el pequeño que no quería crecer. No sólo es el día en que toma la decisión de dejar crecer, sino que recibe su primer tambor de hojalata, objeto que habrá de convertirse en compañero inseparable para el resto de sus días. La crítica mordaz, la ironía despiadada, el espectacular sentido del humor y la libertad creadora con que Günter Grass construye esta obra maestra convierten a "El tambor de hojalata" en uno de los títulos más deatacados de la historia de la literatura.

propostes lectures 25-26, 24

 

MI PLANTA DE NARNAJA LIMA


JOSÉ MAURO DE VASCONCELOS


208 pàgines


Proposa: AMALIA




    De mayor Zezé quiere ser poeta y llevar corbata de lazo, pero de momento es un niño brasileño de cinco años que se abre a la vida. En su casa es un trasto que va de travesura en travesura y no recibe más que reprimendas y tundas; en el colegio es un ángel con el corazón de oro y una imaginación desbordante que tiene encandilado a su maestra. Pero para un niño como él, inteligente y sensible, crecer en una familia pobre no siempre es fácil; cuando está triste, Zezé se refugia en su amigo Minguinho, un arbolito de naranja lima, con quien comparte todos sus secretos, y en el Portugués, dueño del coche más bonito del barrio.

    Publicada por primera vez en 1968, Mi planta de naranja lima es la emocionante historia de un niño al que la vida hará adulto precozmente. En esta novela, José Mauro de Vasconcelos recreó sus recuerdos de infancia en el barrio carioca de Bangú con un lirismo y una ternura que cautivaron a los lectores desde su aparición y que la han convertido en uno de los libros más leídos de la literatura brasileña contemporánea.

    «Un clásico de la novela de aprendizaje latinoamericana que conjugó como ninguna otra la crudeza de la situación social del continente con la ingenuidad, el lirismo y la ternura de la infancia.»Matías Néspolo (El Mundo)

    «Recomiendo a todos la lectura de este libro de Vasconcelos, cuya obra está exigiendo un serio estudio, pues es uno de los más espléndidos narradores que ha dado Brasil.» Antonio Olinto (de la Academia Brasileña de Letras)

    «Mi planta de naranja lima es un documento social y un estudio psicológico que suena como una canción y donde hay una realidad intensa y por eso también ternura y amor.» Euclides Marques Andrade

11 d’abr. 2025

propostes lectures 25-26, 23

 

YO PUDE SALVAR A LORCA


VÍCTOR AMELA


496 pàgines


Proposa: AMIRA




    Un gran secreto familiar. Una verdad oculta. Un destino.

    «Yo pude salvar a Lorca reconstruye la vida de Manuel Bonilla, mi abuelo, labriego y pastor de la Alpujarra convertido en pasador clandestino de personas de un lado al otro del frente de guerra de Granada. La sublevación militar le arrastró al pozo de uno de los sucesos más trágicos y universales de la guerra de España: el asesinato del poeta Federico García Lorca. Un horror que le pesará para siempre en una vida que se entrevera con la de otros personajes, célebres algunos —Luis Rosales, Ramón Ruiz Alonso, Gerald Brenan, Agustín Penón, Emilia Llanos— y anónimos otros, como Josep Amela, soldado republicano que será prisionero suyo: el tiempo y el azar les convertirán en miembros de una misma familia.»

    La novela rescata la vida anónima de un vencedor de la guerra y vencido de la historia. Subido al tren de un ideal —como todos los demás—, la vida de Manuel Bonilla cruza la Alpujarra mísera, la Granada de Lorca y la España de posguerra hasta depositar al lector —mediante la búsqueda de su nieto— en la Barcelona actual. Un viaje cuyos giros y rebotes resonarán en la sensibilidad y en la entraña —familiar y colectiva— de cualquier lector de la España actual.

propostes lectures 25-26, 22

 

ESPERANDO A MISTER BOJANGLES


OLVIER BOURDEAUT


152 pàgines


Proposa: CARME C.

    Olivier Bourdeaut (Nantes, 1980) ha estat, des de molt petit, un lector voraç. Ha portat una vida itinerant en la qual ha exercit una notable varietat d'oficis, des de recollir escames de sal, fins a treballar de fontaner a un hospital.

L'any 2016 va irrompre com un tifó en el panorama editorial amb la publicació de la seva primera novel·la, Esperant a mister Bojangles. El llibre causà un impacte inaudit, seduint tot tipus de públic i a la immensa majoria de la crítica. Així, a més d'escalar fins la primera posició de les llistes, es va veure reconegut amb una reguitzell de premis: el Grand Prix RTL-Lire, el Prix du Roman des étudiants France Culture-Télérama, el Roman France Télévisions, l'Emmanuel-Roblès i el Prix de l'Académie littéraire de Bretagne. També va ser seleccionat pel premi Goncourt a la primera obra.

SINOPSIS

    Celebrada amb un entusiasme desbordant per la crítica i els llibreters francesos, que la van catapultar al primer lloc en les llistes de llibres més venuts el 2016, aquesta deliciosa novel·la hipnotitza el lector no només amb les seves imatges d'aire surrealista, sinó també pel sentit de l'humor i la subtil malenconia que emana de les seves pàgines, que harmonitzen amb la cançó que ha inspirat el títol. Un text que arrenca amb un to d'enganyosa frivolitat i que, a mesura que avança el relat, quasi imperceptiblement, va calant en les zones més sensibles de l'esperit fins a culminar amb una emoció intensa i profunda.

    Davant la mirada absorta del seu fill, una parella embriagada d'amor balla al so de Mr. Bojangles, de Nina Simone. L'escena, màgica, vertiginosa, només és un record més dels molts que broten de la memòria del protagonista de la història, que rememora una infància marcada per l'excentricitat d'uns pares amb un estil de vida aliè a qualsevol convenció social. El pare, la vitalitat feta persona, no concep una vida assossegada i monòtona -fins al punt de «rebatejar» la seva dona amb un nom diferent cada dia-, i la mare, capaç d'interpretar tot tipus de papers amb la convicció de l'il·lusionista més avesat, fa que la rutina familiar sigui una festa perpètua, un espai on només caben el plaer, la fantasia i l'amistat. Tanmateix, a poc a poc, comença a entreveure's que aquest univers ple de poesia, de quimeres, de moments meravellosos, s'assenta sobre un precari sentit de la realitat, i que, quan les cançons i els somnis arribin a la fi, el despertar pot ser molt dolorós.

propostes lectures 25-26, 21

 

LA CULPA


MARÍA SOLAR


360 pàgines


Proposa: AMPARO




    Dos mujeres atadas de por vida por un crimen. La historia de una amistad que se transforma en posesión

    Cada seis meses, como un clavo, los empleados de una pequeña sucursal bancaria reciben la desagradable visita de la señora Gondar, una mujer de aspecto miserable y olor corporal insoportable que controla hasta el más mínimo detalle sus millonarias cuentas. Amanda, una nueva oficinista, la atiende una vez. Un mes después de la reunión, la señora Gondar fallece y Amanda se convierte inesperadamente en su única heredera.

    La joven, junto a su amante periodista, Enric, inicia una investigación sobre la identidad de la anciana y descubre la historia de vida que unió de por vida a dos poderosas mujeres: los terribles secretos que las devoran, la culpa que las acecha y los tóxicos relación entre ellos que termina en un final inquietante, Amanda no solo heredó una fortuna, también heredó una culpa.

    Con "La culpa", María Solar nos sumerge en una narrativa en la que no podemos respirar hasta que desvelamos por completo esta historia de dominación, locura y muerte donde la culpa es omnipresente.

10 d’abr. 2025

propostes lectures 25-26, 20

 

BAUMGARTNER


PAUL AUSTER


264 pàgines


Proposa: CONCHI




   « El retrato de este hombre reflexivo que abraza la pérdida y el amor es una revelación magnífica y llena de suspense de los dramas encubiertos de cualquier vida.» Booklist «Una emocionante reflexión acerca de lo que significa amar a alguien. A Auster siempre le han encantado el azar, el eco, y en Baumgartner, esa obsesión maravilla y electriza.» Financial Times «Una novela preciosa sobre el consuelo de la memoria. Un libro para subrayar.» Publishers Weekly

    Baumgartner es un eminente escritor y profesor universitario, tan excéntrico como increíblemente tierno, que hace nueve años perdió a su mujer. Su vida estuvo definida por el amor profundo y duradero que sentía hacia Anna y ahora, con 71 años, continúa luchando por vivir en su ausencia. Su historia común arranca en 1968, cuando se conocen como estudiantes sin dinero en Nueva York y a pesar de ser casi opuestos en muchos aspectos, inician una apasionada relación que se prolongará a lo largo de cuarenta años. La superación del duelo por la pérdida de Anna se intercala con historias maravillosas -desde su juventud en Newark hasta la vida de revolucionario fracasado de su padre en Europa del Este- y con una poderosa reflexión acerca del modo en que amamos en distintas etapas de la vida.

propostes lectures 25-26, 19

 

EL CHICO DE LA ÚLTIMA FILA


JUAN MAYORGA


132 pàgines


Proposa: PACO



    Germán y Juana son un matrimonio maduro sin hijos, él es profesor de instituto y ella trabaja en una galería de arte contemporáneo cuyas dueñas están a punto de cerrar ya que no es un negocio rentable. Durante las primeras semanas del curso, Germán manda a sus alumnos hacer una redacción que narre qué han hecho durante el fin de semana, entre todas las redacciones sobresale con diferencia la de Claudio, que se sienta en la última fila. En su redacción cuenta cómo proponiéndole un intercambio de clases particulares a Rafa Artola, un compañero de clase, ha podido entrar en su casa y conocer a su familia, algo que le había tenido obsesionado durante todo el verano mientras los observaba desde el parque. A Juana no le parece bien ni el hecho ni el tono utilizado e insta a su marido a hablar con el alumno y aunque Germán lo hace se siente atrapado por la capacidad del chico, y este, como en un juego, decide continuar la redacción y por tanto su relación con la familia de Rafa. Tal es, por una parte, la admiración que Germán siente hacia el chico como por otra, su afán de sentir que su labor didáctica sirve para algo, que a través de una complicidad no manifiesta permite que Claudio vaya creando una narración sobre la vida de los Artola y los manipule para que el texto se vaya adaptando a los requerimientos que, según Germán, una buena novela necesita (profundizar en los personajes, factor sorpresa, conflictos, un buen título, la necesidad de un final necesario e imprevisible…). Lo que no sabe Germán, pese a la inquietud de Juana, es que inconscientemente ha entrado en un juego en el que él es un peón más del afán de Claudio por inmiscuirse y reescribir las vidas ajenas, y que este no solo está interesado en la historia de los Artola sino también en la él. Los temas principales de la obra son la relación maestro-discípulo, el interés que generan las vidas de otros, y sobre todo, la manipulación. La manipulación es evidente, Claudio manipula la existencia de los Artola en pro de una obra narrativa, y Claudio manipula a Germán en pro de la misma obra narrativa. Los Artola no se saben manipulados, Germán sí, pero él más bien se considera cómplice hasta que al final descubre que estaba siendo manipulado en pro de un segundo objetivo y entonces su cólera estalla. La obra está escrita de forma continua, no hay escenas. Además, hay saltos constantes entre unos personajes y otros, entre unos espacios y otros, incluso se entremezclan, lo que da como resultado una estructura muy dinámica. A no perdernos en este maremágnum de cambios nos ayudan los nombres de los personajes que hablan, son ellos los que nos permiten saber en qué espacio estamos en cada momento, algunas acotaciones también lo hacen.

propostes lectures 25-26, 18

 

LA MUERTE DE AMALIA SACERDOTE


ANDREA CAMILLERI


208 pàgines


Proposa: MARI CRUZ



    Amalia Sacerdote, hija de un diputado conservador, aparece muerta en su apartamento de Palermo. El acusado del asesinato es su novio, que además es hijo del líder de la izquierda siciliana.

    Los periodistas que siguen el crimen son una parte importante de la novela, en la que se habla de sus relaciones profesionales, personales y de las presiones externas a las que son sometidos. Desde el punto de vista periodístico, el auto de procesamiento del acusado tiene un interés indudable, especialmente si se trata de dar una exclusiva. Sin embargo, a Michele Caruso, director de los servicios informativos de la RAI en Palermo, le parece demasiado arriesgado que esa noticia abra el noticiario de la tarde.

    Prefiere que sea otro medio el primero en darla a conocer porque le parece una historia oscura, que puede tener consecuencias imprevisibles para quien se atreva a difundirla.

    El choque de intereses entre políticos, su complicidad cuando les resulta provechosa, las relaciones familiares y la presencia de la mafia, hace que la trama se vaya enredando, formando una maraña espesa, que al final se ordena en un consistente ovillo.

    Andrea Camilleri ganó con esta novela el II Premio de Novela Negra de RBA

9 d’abr. 2025

propostes lectures 25-26, 17

 

EL JARAMA


RAFAEL SÁNCHEZ FERLOSIO


488 pàgines


Proposa: FERNANDO




    Publicada en 1955, cuenta el domingo de un grupo de jóvenes, de unes familias que viven en Madrid ciudad, y de personas que viven y trabajan en un merendero ubicado junto a una zona aledaña al río Jarama, donde se pueden refrescar del calor de la urbe. Allí se pueden bañar porque el agua se amansa por una presa.

    Durante esa jornada conoceremos mucho de esas vidas, leeremos unas descripciones del entorno y personales que me impactaron cuando lo leí hace unos 50 años, quizás tuvo que ver mi entorno familiar, que sin ser el de la novela, sí que tenía algunos puntos en común. La historia acaece en los años 1950-1960.

Capità Fantàstic, la crònica i 2




    La pel·lícula Captain Fantastic, dirigida per Matt Ross, segueix la història de Ben Cash, un pare que cria els seus sis fills en un entorn aïllat als boscos del Pacífic Nord-est dels Estats Units, ensenyant-los a través de mètodes no convencionals i molt centrats en el pensament crític i l’autosuficiència. La història se centra en la lluita de Ben per mantenir els seus ideals davant de les pressions del món exterior, especialment quan s’enfronta a la mort de la seva dona i mare dels seus fills.

    La pel·lícula explora molts temes diferents com la vida a la Natura, el concepte de familia, la mort, la societat de consum, l’educació alternativa i la socialització dels éssers humans, sent una crítica de la societat moderna i de consum.

    El director Matt Ross va voler recrear a Captain Fantastic part de les seves vivències de la infància ja que va viure en una comunitat d'aquest tipus durant una temporada, quan la seva mare va crear una comunitat alternativa a Oregon als anys 80. D'altra banda la pel·lícula parteix del desig de Matt de “somiar” amb la possibilitat de viure una vida alternativa en què pogués dedicar “cada minut” de la seva vida als seus fills, que en aquells moments tenien 9 i 13 anys.

    Captain Fantastic toca diversos punts clau que mereixen la pena de ser explorats:

1. Educació alternativa i crítica amb el sistema educatiu tradicional:

    La pel·lícula planteja una crítica al sistema educatiu convencional, on l'educació formal s'enfoca a la memorització i al conformisme, en lloc de promoure el pensament crític, el qüestionament i la creativitat. Els fills de Captain Fantastic són educats pels seus pares en temes com ara la filosofia, la política, la ciència i les matemàtiques, i tot això en un entorn natural.

    El terme «escoles alternatives» fa referència a qualsevol escola que ofereixi un pla d'estudis, un entorn d'aprenentatge o una predisposició filosòfica diferents dels de l'escola ordinària. Montessori, Waldorf, Reggio Emilia i Arrowsmith són exemples típics de centres alternatius de preescolar i primària.

    Però a més l’educació alternativa, va més enllà de l'aula tradicional, establint mètodes com l'educació a casa (“homeschooling”) o les escoles lliures, que lluny de ser una utopia, estan cada cop més en auge i proliferen més, no només als EUA sinó també al nostre entorn, com es pot veure a l'article. Educacion alternativa: 5 Millones de niños estadounidenses no van al cole y estudian fuera del colegio tradicional

    On apareix una entrevista de la presidenta d'ALE (Associació per la Lliure Educació) parlant sobre el homeschooling a Espanya

    A Captain Fantastic, Matt Ross desmunta els nostres estereotips educatius, confrontant l'ensenyament institucional amb un altre no reglat en què prevaleixen uns valors molt més funcionals. Els fills del protagonista no van a l'escola, però el seu pare atén la seva educació combinant l'exercici físic i les lectures que poden convenir a la seva edat, sense deixar d'imbuir-los cultura musical i proporcionar-los una visió crítica sobre totes les coses, fet que converteix els protagonistes de la pel·lícula en veritables conductors de la seva pròpia vida

2. Crítica a la societat moderna i al consumisme:

    Captain Fantastic també fa una crítica al consumisme i la vida moderna, qüestionant com la societat valora el materialisme, les comoditats i el confort, sovint a costa de la connexió genuïna amb la naturalesa i el benestar mental. El mode de vida de Ben i la seva família deixa clar que el consum irresponsable no dóna la felicitat

3. Concepte de família i gestió de la mort:

    El concepte de “família” a la pel·lícula es redefineix fora de les convencions socials. En un món on la família tradicional s'associa amb una estructura nuclear, Ben proposa un model de suport mutu diferent, basat en principis d'amor i autosuficiència.

    Un altre tema important a la pel·lícula és com Ben i els seus fills afronten la mort de la mare, ella és budista i com tal no vol ser enterrada, com reflecteix la creença budista de no aferrar-se al cos i permetre que l'energia de l'ésser s'alliberi, seguint la idea d'impermanència que és central al budisme. En moltes branques del budisme, la cremació és vista com una manera d’alliberar l’esperit del cos físic. Per tractar aquest fet el director fa servir el símil d'una “pira funerària”, com una picada d'ullet a costums ancestrals que celebraven, i no ploraven, la mort dels seus éssers estimats, ballant i cantant al seu voltant, creant una de les escenes més commovedores de la pel·lícula.

4. Vivència a la natura i el “back-to-the-land”:

    La pel·lícula reflecteix el moviment “back-to-the-land” (tornar a la terra), que ha estat un tema recurrent en diverses cultures i contracultures, especialment als anys 60 i 70. Aquest moviment buscava tornar a un estil de vida més simple i autosuficient, en comunió amb la natura.

5 Les interaccions socials. El taló d'Aquil·les de Captain Fantastic

    Hi ha molts paral·lelismes entre la filosofia de Plató i l'educació que reben els nens i nenes protagonistes de Captain Fantastic. No obstant això, que hagin estat educats aïllats de la societat (fins i tot amb una educació inigualable) els converteix en “torpes” socials. No saben res de la vida en societat i no saben interactuar amb els seus semblants. De fet això serà el pilar base al voltant del que girarà la pel·lícula.

    Per tenir una visió més profunda de les intencions darrere de la pel·lícula, en aquest video,  podràs veure una entrevista amb el director Matt Ross, on explica les seves motivacions per rodar aquesta pel·lícula, així com les claus seguides per Viggo Mortensen per a la preparació del personatge de Ben Cash


    La pel·lícula Captain Fantastic no només és un retrat d'una família no convencional, sinó que també és una crítica a moltes de les normes establertes a la societat moderna, en molts aspectes. És una pel·lícula que parla també de les contradiccions, la intolerància i la manca de comunicació. En el fons la pel·lícula és una crítica als extremismes, i ensenya el que és bo i el que és dolent dels dos mons

    I a mesura que el film avança, un es va adonant que res no és absolutament perfecte i que l'essencial és trobar un equilibri entre tots dos mons. Tot plegat fa de Captain Fantastic una excel·lent pel·lícula que convida a reflexionar . Trailer:

propostes lectures 25-26, 16

 

SILENCIO ADMINISTRATIVO


LA POBREZA EN EL LABERINTO BUROCRÁTICO


SARA MESA


120 pàgines


Proposa: JUAN ANTONIO




    Esta es una historia real. La de una mujer sin hogar, discapacitada y enferma que trata de solicitar la renta mínima a la que tiene derecho según los optimistas mensajes de la administración y los medios. Pero el laberinto burocrático que debe recorrer para ello, los escollos y trabas con que tropieza y la crueldad de un sistema que exige más a quien menos tiene desembocan en la desesperación. Mientras tanto, los ciudadanos se quedan con la impresión contraria: hay montones de prestaciones y ayudas para los más pobres.

    «Privilegiados.» «Caraduras.» «Vagos.» Los prejuicios se acumulan. Este es uno de los comienzos de la aporofobia: el odio al pobre.

8 d’abr. 2025

Capità Fantàstic, la crònica 1

 



    El passat divendres 4 d’abril va tenir lloc una nova edició del cinefòrum de Vespres Literaris, que en aquesta ocasió duia per títol “Alternativa o utopia? Repensant l’educació i la vida”. Per introduir-nos en el tema vam poder veure la pel·lícula “Capità Fantàstic”, un film de l’any 2016 escrit i dirigit per Matt Ross i protagonitzat per Viggo Mortensen, que es va estrenar exitosament al prestigiós festival de cinema independent de Sundance.

    El protagonista i la seva esposa, decebuts de l’estil de vida nord-americà, han decidit portar un tipus de vida aïllada de la societat inculcant als seus fills habilitats de supervivència a la natura i un pensament crític. Però en el moment que la tragèdia els colpeja hauran d’abandonar el seu “paradís” i travessar el país en un viatge, la llargada del qual és equiparable a la distància que hi ha entre el seu estil de vida i tot allò que veuen al seu voltant. Matt Ros, que havia crescut dins el que ell mateix anomenava “comunitats de vida alternativa” es va plantejar fer aquesta pel·lícula en el moment que ell i la seva parella van començar a prendre decisions educatives respecte als seus fills. El resultat, tot i que va posicionar a la crítica en posicions contraposades, no deixa indiferent a ningú i ens planteja, sota l’estètica atractiva d’una comèdia d’entreteniment, tot un grapat de problemàtiques de la societat moderna: el consumisme, els vincles familiars, la col·lisió entre civilització i natura, l’afrontament del dol, els models educatius… i ens formula una gran pregunta: Es pot educar i viure al marge del sistema? I quines conseqüències té?



    Per parlar del tema van tenir la sort de comptar, d’una banda, amb l’Anna Forés, doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i directora de la Càtedra de Neuroeducació d’aquesta mateixa universitat, i d’altra banda, amb la Carme Trinidad, especialista en psicologia social i membre de la mateixa càtedra i que ja ens havia acompanyat a la sessió del Cinefòrum on van veure la pel·lícula “La ola” per tractar el tema de la formació dels totalitarismes.



    Les ponents van plantejar una sèrie de preguntes que van incentivar un debat molt participatiu. Partint de la idea que la pel·lícula es mou sempre en el concepte de dualitat i ens pregunta constantment on ens posicionem davant de diferents situacions, elles van plantejar diverses qüestions per debatre: quines opcions prenem en el viatge de transitar pel món?, quins són els límits entre viure i sobreviure?, hem d’aprendre a sobreviure o aprendre a conviure?, qui educa? la família, l’escola, la societat? podem deixar de banda una part d’aquest tot?, a què renunciem i quines apostes fem en la decisió sobre la nostra filosofia de vida?, quins són els límits educatius? cal la disciplina? quina és la diferència entre aquesta i la por?, podem parlar de tot amb els nostres fills?, que ens aporta l’opció d’una vida a la natura?, que significa ser família?, quins són els límits entre llei i alegalitat?, que significa ser un bitxo “raro”? tenim l’esperança de la possibilitat de canvi a partir de l’error o de l’èxit?

    Aquestes qüestions van marcar la línia del debat on tothom va poder expressar les seves reflexions, posicionaments o discrepàncies; tot i que el debat es va centrar majoritàriament en el tema dels models educatius. Al debat també van assistir i participar membres de la Coordinadora Catalana de Homeschooling.

    Us esperem a la següent sessió que tindrà lloc el divendres 6 de juny altre cop als locals de l’Associació de Veïns de Fontetes, i on per parlar de la indústria farmacèutica, veurem primer la pel·lícula “El jardinero fiel” i després podrem parlar amb un expert en el tema.




propostes lectures 25-26, 15

 

EL TATUADOR DE AUSCHWITZ


HEATHER MORRIS


320 pàgines


Proposa: XAVIER M.




    Llibre basat en la gran història real de Lale i Gita Sokolov, dos jueus eslovacs que van aconseguir, contra tot pronòstic, sobreviure a l’holocaust. Per Lalke, els dies passen entre l’horror i el seu treball com tatuador de presoners., Entre aquests presoners en troba Gita, una jove de la que s’enamora. En aquest moment, la vida de Lale adquireix un nou sentit i farà tot el possible per a que Gita i la resta de presoners sobrevisquin.

    Després de la guerra, decideixen anar-se’n a Austràlia per poder començar de nou.

    Quan Gita mort, Lale sent el pes del seu passat i la necessitat de contar-ho.

    Aquesta és la seva història real d’amor i superació en mig de l’horror d’Auschwitz per a tothom que s’ha emocionat amb la “Llista de Schindler”, “La bibliotecària d’Auschwitz” o “El nen amb el pijama a ratlles”

propostes lectures 25-26, 14

 

LA DECISIÓN


VIOLA ARDONE


336 pàgines


Proposa: EULÀLIA




    Una història commovedora sobre una nena que volia ser lliure en una època en què néixer dona era una condemna.

    Som a l’any 1960, l’Oliva Denaro té quinze anys, viu en un petit poble de Sicília i des de petita té claríssim (perquè l’hi han repetit milions de vegades) que les dones són com un càntir: qui el trenca, se’l queda. A ella li agrada estudiar, anar corrent amunt i avall com un «xicotot», buscar cargols amb el pare i tirar pedres a qualsevol que es rigui del seu millor amic, un noi coix que es diu Saro. Pateix pel dia que li vingui la regla, ja que se li haurà acabat fer totes aquestes coses que li encanten i haurà de començar a «defensar-se dels nois per arribar intacta al casament». Però el dia que es veu obligada a acceptar un abús, l’Oliva es rebel·la contra el patriarcat salvatge en què viu fent valer el seu dret a triar però pagant-ne un preu altíssim.

    Viola Ardone ha escrit una història meravellosa que explica les contradiccions humanes que genera l’amor, entre mares i filles, entre pares i filles, i l’ambigüitat del desig, que afalaga i alhora espanta. Amb aquesta història, també, denuncia la violència dels rols socials, que afecta tothom, també els homes. Si l’Oliva és un personatge inoblidable, aquell pare seu que contra tot pronòstic la deixa decidir és una de les figures masculines més commovedores de la literatura recent.

    Viola Ardone va néixer a Nàpols el 1974. És llicenciada en Literatura i durant algun temps va treballar al sector editorial. Actualment és professora de llatí i italià en un institut. Amb EL TREN DELS NENS (Columna, 2020) va aconseguir un èxit sense precedents a Itàlia, on va captivar centenars de milers de lectors, alhora que es va convertir en un dels fenòmens internacionals més destacats dels últims anys amb la seva publicació a vint-i-cinc països. Amb LA DECISIÓ ha gaudit d’un reconeixement idèntic i s’ha consagrat com una de les grans veus de la literatura italiana contemporània.

Basada en un fet real a Sicilia.

7 d’abr. 2025

propostes lectures 25-26, 13

 

EL BESO DE LA MUJER ARAÑA


MANUEL PUIG


328 pàgines


Proposa: JOAN Mª C




    El esquema de esta novela es de genial simplicidad. Se configura como una sucesión de escenas dialogadas entre dos presos recluidos en una misma celda de una prisión bonaerense. Así, Martín, un homosexual de gran imaginación, irá relatando viejos melodramas cinematográficos a Valentín, activista político e idealista, para aliviarle de los efectos de las sesiones de tortura a que lo somete la policía política de la dictadura.

    En la conversación de los presos, Puig lleva a sus últimas consecuencias uno de sus más originales procedimientos narrativos: el empleo de elementos de la cultura pop como correlato objetivo de las vivencias de los protagonistas. La confrontación entre los dos hombres se resolverá en una profunda transformación interior, para cerrarse en un sacrificio estéril sólo en apariencia: inmolándose verán al fin su verdadero rostro, llegarán a ser ellos mismos. El beso de la mujer araña consolidó la fama de Manuel Puig en el ámbito internacional gracias al extraordinario éxito de su versión cinematográfica y teatral, y fue, también, su novela más popular.

propostes lectures 25-26, 12

 

LA ISLA DEL SILENCIO


LAIA VILASECA


336 pàgines


Proposa: MABEL




    Una novela negra que cumple con todas las expectativas de quien busca en ella una novela con crímenes, investigación, idas y venidas y también amor. Pero vamos por orden.

    Estamos ante una trama que se desarrolla en varios hilos temporales, por una parte estamos en 1982 cuando se produce el asesinato de tres turistas en el pirineo catalán en la Isla del Silencio, la investigación acaba con la detención de un hombre. Tiempo después Nil el hijo del policía que llevó a cabo la investigación decide hacer un documental acerca de lo ocurrido, pero a medida que se va metiendo en el terreno descubre que puede que no todo sea tal y como contaron, tiempo después . Nil desaparece sin dejar rastro. En la actualidad nos encontramos con la muerte accidental de un guardia civil jubilado pero su mujer sospecha que hay algo detrás y decide contratar a un investigador privado que contará con la ayuda de Emma, una antigua amiga de Nil.

    Las tres tramas o mejor dicho los sucesos que ocurren a lo largo del tiempo están relacionados entre sí y, en ocasiones, aparecen algunos personajes en una y otra época. Todo esto puede que pensemos que nos va a llevar a confusión en su lectura, pero ya te adelanto que todo está muy bien ordenado y estructurado para que los lectores tengamos claro en qué momento de la trama nos encontramos.

    La isla del silencio es una de esas historias que te enganchan y que no puedes soltar, es necesario esperar a conocer lo sucedido en cada una de las épocas para luego tener una mejor visión de todo y así seguir con buen ritmo los acontecimientos que se van desarrollando.

6 d’abr. 2025

propostes lectures 25-26, 11

 

NIEVE


ORHAN PAMUK


504 pàgines


Proposa: LOLES




    En mitad de una tormenta de nieve, Ka, un periodista turco recién llegado de un largo exilio político en Alemania, se desplaza a la remota ciudad de Kars, al nordeste de Turquía. Lo que encuentra es un lugar conflictivo: han asesinado al alcalde y todo apunta a que los islamistas van a ganar las inminentes elecciones, hay un terrible temor al terrorismo kurdo y una ola de suicidios de chicas a las que se les ha prohibido llevar la cabeza cubierta a la escuela.

    Cuando la tormenta se recrudezca y la nieve impida las comunicaciones con el exterior, el peligro de que la tensión estalle alcanzará cotas inimaginables.

    Una de las obras más importantes del Premio Nobel de Literatura, una novela política centrada en el enfrentamiento entre el islamismo radical y las ideas occidentales.

    La nueva novela del premiado y prestigioso autor de Me llamo Rojo es un thriller político que desenmascara las contradicciones que aprisionan el corazón humano en muchos lugares del mundo islámico