1ª sessió Cinefòrum 2025-2026, la crònica

 

per Pilar Marcos

    El passat divendres 10 d’octubre vam començar la tercera temporada del Cinefòrum de Vespres Literaris. Un inici de temporada molt especial que inaugura una nova etapa en què les nostres sessions tindran lloc al Teatre de l’Ateneu de Cerdanyola, la qual cosa suposa una gran millora pel que respecta a la visualització, el so i també a la comoditat de la sala.

    La sessió duia per títol “L’esquerra en declivi: de la promesa obrera al populisme” i com a convidat vam tenir la sort de poder comptar amb Joan Coscubiela: advocat laboralista, sindicalista i polític que ha estat Secretari General de CCOO de Catalunya i diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya.

    Per introduir el debat vam veure la pel·lícula “Regreso a Reims”, un documental francès de l’any 2022, guanyador del premi Cèsar en aquesta categoria i dirigit per Jean-Gabriel Périot. Es tracta d’una adaptació lliure de l’assaig del mateix títol del filòsof i sociòleg Didier Eribon on aquest reflexiona sobre l’evolució de la classe obrera a França.

    Périot opta en el documental per donar-li la veu de narradora a una dona (en aquest cas a una actriu compromesa políticament com és Adèle Haenel) i decideix centrar-se sobretot en els aspectes de classe i en l’anàlisi política. L’originalitat del projecte radica en el fet que està confeccionat amb retalls de cinema i documents d’arxiu, que el director sotmet al que s’anomena un procés de ressignificació, és a dir, utilitza material ja existent per donar-li un nou significat tot inserint-lo en nous contextos. D’aquesta manera, imatges que eren merament anecdòtiques adquireixen connotacions ideològiques o polítiques que ell fa servir per preguntar-se i preguntar-nos que ha passat perquè el vot de la classe obrera francesa s’hagi anat escorant cap a l’extrema dreta.

    Una pregunta, que un cop acabada la projecció, va ser el punt de partida per la intervenció del Joan Coscubiela i el col·loqui posterior.

    Després de destacar la qualitat cinematogràfica de la pel·lícula Joan Coscubiela va apuntar, però, que tenia escassa utilitat per analitzar el que està passant ara a les esquerres pel fet que està centrada en el cas francès i, per tant, no serveix per explicar un fenomen global però que, al mateix temps, a cada país té unes dimensions locals molt concretes.

    D’altra banda, ell destaca que el director de “Regreso a Reims” ens posa tres trampes en el seu plantejament: en primer lloc, fa una anàlisi exhaustiva de la lluita de classes, però en cap moment fa una reivindicació de les conquestes socials que també s’han aconseguit en aquest temps. La segona trampa, per ell, és fer una mitificació de la identitat de classe obrera basada en uns punts de vista més aviat judeocristians, és a dir, buscant culpables tot i que les “misèries” de l’esquerra no expliquen tot el que està passant: si es tracta d’un fenomen global, és difícil que aquesta sigui l’única explicació i més tenint en compte que hi ha hagut un declivi no només de l’esquerra sinó també d’altres partits tradicionals i de la democràcia tal com l’enteníem. I, en últim lloc, ell creu que el missatge d’esperança final és precisament la trampa en què poden caure les esquerres i que ens porta a un carreró sense sortida: la resposta no pot venir des de les emocions de la indignació, ja que precisament l’extrema dreta és una expressió d’aquesta indignació. Per tant, va fer èmfasi amb la importància de fer un diagnòstic encertat i no fer-nos trampes, per així poder arribar a una solució correcta i organitzar aquesta indignació de manera que tingui capacitat de mobilització.

    El Joan Coscubiela també va parlar de la poca autoestima de les esquerres que en els últims anys s’han hagut d’enfrontar no només als canvis tecnològics i a la globalització, sinó també a una batalla ideològica brutal per part de la dreta neoliberal. Per ell, estem al final lent i tortuós d’una era que va néixer amb la Revolució Francesa i la Il·lustració i que ara la digitalització ha fet saltar pels aires. D’altra banda, la globalització ha portat a un desequilibri de poder.

    La digitalització ha jugat un paper molt rellevant en tot el procés i el control de les dades ha permès a l’extrema dreta (paleoconservadors i tecnofeudals) que el seu missatge arribés a calar entre la població, provocant a més una pèrdua de confiança en les institucions que porta a la crispació i que alhora és un negoci per alguns mitjans i per les xarxes. Però l’esquerra no hauria de respondre amb més crispació ja que això porta al deteriorament de la democràcia. Per en Joan Coscubiela l’única manera de respondre a tot això és mitjançant una batalla de fons i lenta pel control democràtic de les xarxes, amb valors com la igualtat, l’ecologisme i la capacitat de mobilització de les emocions en positiu.

    Una interessant trobada de la qual esperem tots els assistents poguessin gaudir i que els animi a repetir a la següent sessió que tindrà lloc en el mateix escenari i horari el pròxim 5 de desembre i que durà per títol: “Identitat i manipulació: sectes”. Per introduir el debat veurem la pel·lícula “Martha Marcy May Marlene” dirigida l’any 2011 per Sean Durkin. 

Us hi esperem!!!!