l'autora del mes de gener: Najat El Hachmi

 

L'autora. Fotografia EFE/Enric Fontcuberta

    L’ autora del mes de gener, Najat El Hachmi (1979), va néixer a Nador (Marroc) i amb vuit anys va anar a viure a Vic, on va estudiar i treballar de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic i de tècnica d'acollida a Granollers.

    Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona i presentà un informatiu setmanal en llengua amaziga a l'antiga emissora Catalunya Cultura. Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, ha publicat articles al diari El 9 Nou de Vic, a la revista digital Esguard, La Maleta de Portbou, L'Avenç o Letras Libres i El Periódico de Catalunya; actualment col·labora regularment als diaris El País i l’Ara.

Va començar a escriure quan tenia dotze.

Font: Wikipèdia

    Per la Latifa Laamarti, doctora en llengües i literatures hispàniques, al seu article “La narrativa de Najat el Hachmi, publicada a la revista “Hispanismo del Magreb”, el 14/04/2021, la nostra autora del mes “se libera en sus novelas y narra sus historias con un estilo realista, en un monologo interior continuo y desde una perspectiva reflexiva critica. Es profunda la crítica que hace al machismo dominante en los dos mundos a los que ella pertenece, al racismo y al eurocentrismo que afectan de forma directa a los inmigrantes no europeos.

(…)

    Lo primero que destacamos de Najat el Hachmi es su osadía en expresarse y en exponer sus ideas. Najat El Hachmi se libera en sus obras y libera su pensamiento de todos los tabús y ataduras y cuenta, desde dentro, sus historias en un monólogo interior continuo como vemos en La hija extraña, El último patriarca y Madre de leche y miel. Su estilo es muy realista, un realismo desnudo y crudo que pone al descubierto verdades humanas e injusticias sociales, pues Najat El Hachmi narra desde una perspectiva plural reflexiva crítica que le permite cuestionar los esquemas socioculturales de los dos lugares a los que ella pertenece. Es evidente su deseo de deshacerse de todas esas herencias culturales propias y otras coloniales que la tradición, las instituciones y las leyes le imponen por su condición de mujer y la de inmigrante marroquí. Podríamos decir que la literatura que nos ofrece esta escritora es utilitaria en el sentido de que se sirve de la escritura para dar a conocer otra realidad pensada y presentada al lector desde la periferia. “

LLEGIR L’ARTICLE COMPLERT

OBRA:

Jo també soc catalana. Columna Edicions. 2004

    En un article al diari Ara, del 29/01/2025, ens diu:

    “Fa exactament vint anys que vaig publicar el meu primer llibre: Jo també soc catalana. En aquell text hi vaig voler abocar tots els temes vinculats amb la meva condició de filla d’immigrants que m’inquietaven i em condicionaven: la identitat, la llengua, les dones i la religió. Ho vaig fer il·luminada per una de les experiències vitals més transcendentals que existeixen: la maternitat. Quan et neix un fill no et queda més remei que decidir qui ets, quins valors, quina cultura, quina llengua li vols transmetre. Potser una mica ingènuament vaig decidir que el millor que podia fer era reivindicar-me “d’aquí” i va resultar que aquest “aquí”, en el nostre cas concret, era la catalanitat, encara que una catalanitat real i no la construcció ideal que alguns han volgut representar. Real i, per tant, impura, mestissa, contaminada d’elements externs des del principi. No vaig fer-me catalana perquè pogués triar entre una infinitat d’opcions disponibles sinó perquè aquesta era la forma que tenia la ciutadania en el meu entorn immediat. Un entorn de barri de classe treballadora, amb vigatans dels “de tota la vida” que treballaven a les adoberies, catalans que parlaven castellà, gitanos. Més enllà també hi havia la cultura, la literatura i l’accés a una educació superior a la qual arribaven pocs dels meus companys (recordo, per exemple, la soledat de trepitjar l’Institut Jaume Callís per fer BUP quan tots els meus companys de primària o bé se n’anaven a FP o bé es quedaven a casa). També vaig decidir, coneixent la composició demogràfica de Catalunya i la seva història no de terra d’acollida sinó de terra d’immigrants, que la catalanitat havia de ser capgirada i ressignificada pels “nous catalans” del segle XXI. Si la majoria dels “autòctons” tenien en el seu arbre genealògic individus que havien nascut fora del país, per què no podíem fer el mateix els qui veníem d’altres continents? Això sí, ja des de llavors em vaig adonar que els principals obstacles per a la nostra integració no eren ni la llengua ni uns valors culturals diferents sinó la segregació, l’exclusió, la pobresa i les nombroses dificultats que ens trobem els qui vam cometre l’error de néixer en un lloc equivocat.”

L'últim patriarca. Editorial Planeta. 2008

    L'últim patriarca és la història d'una rebel·lió personal contra un ordre establert des de fa milers d'anys. També és una mirada lúcida sobre les víctimes i els botxins que en són partícips. Mimoun i la seva filla neixen per complir el paper que el patriarcat els ha assignat, però uns canvis en les circumstàncies que els envolten seran decisius per propiciar el capgirament de l'ordre de les coses. Aquesta és una història familiar, una història on les contradiccions internes dels personatges afloren per marcar unes relacions fetes de desencontres. Una història definida pel trencament que suposa la separació .La filla de Mimoun Driouch narra la seva vida des que ell neix fins que ella està a punt de començar la universitat. Ella vol entendre què ha fet del seu pare el tipus de persona que és, quines circumstàncies l'han convertit en una figura autoritària i dèspota, al mateix temps que inicia diversos intents per desfer-se del pes que té en la seva vida.

Aquest llibre el vam llegir al grup en maig de 2020

La caçadora de cossos. Editorial Planeta. 2011

    Una dona jove se’n va al llit amb tota mena d’homes, els col·lecciona. Està convençuda que això és el que la satisfà i l’allibera. Tanmateix, quan comença a treballar netejant la casa d’un home que l’observa i l’escolta s’adona que alguna cosa no rutlla. Potser la seva caça de cossos no és res més que un mecanisme per fugir d’ella mateixa.

    Najat El Hachmi, en aquest llibre, reflexiona sobre el cos, la sexualitat i les contradiccions del desig femení en la societat contemporània; com la cultura dominant perverteix i manipula el desig.

La filla estrangera. Edicions 62. 2015

    La filla estrangera narra l’entrada en la vida adulta d’una noia nascuda al Marroc i criada en una ciutat d’interior de Catalunya. És la història de la seva rebel·lió personal, del dilema que comporta el fet de sortir o no sortir del món de la immigració i del dur conflicte intern que suposa trencar l’estret vincle emocional que la uneix amb la mare. La jove protagonista d’aquesta novel·la ha acabat l’etapa de l’institut i amb tan sols divuit anys ha de decidir si accepta el matrimoni arreglat amb el cosí que li proposa la mare o si marxa sola a Barcelona per desenvolupar el seu talent. Al llarg del relat, en què la llengua actua com a element actiu de la trama, símbol de les dificultats de comunicació i del xoc d’identitats, la noia reflexiona, entre moltes altres coses, sobre la llibertat, les arrels, les diferències generacionals o la complexa realitat personal, social i cultural que la condició d’immigrant imposa.

Mare de llet i mel. Edicions 62. 2018

    A l’epíleg de La filla estrangera (2015), la narradora anunciava: «Escriuria la seva història (la història de la mare) i així podria ser jo sense ser per ella però també ser jo sense ser contra ella».

    Tres anys hi ha esmerçat Najat El Hachmi a escriure la novel·la Mare de llet i mel. Hi narra en primera persona la vida d’una dona musulmana del Rif, la Fàtima, que ja adulta, casada i mare, deixa la seva família, el poblet on ha nascut, i emigra a Catalunya sola amb la seva filla, on malda per tirar endavant.

    Mare de llet i mel ens ofereix una visió exhaustiva i convincent de l’experiència de la immigració des del punt de vista d’una dona musulmana , i alhora en ofereix un fresc complet del que suposa ser dona avui dia en el món rural musulmà.

Sempre han parlat per nosaltres. Edicions 62. 2019

    Poques veus tenen tanta autoritat per parlar de feminisme i identitat com Najat El Hachmi. Més enllà de la seva condició d’immigrant i de filla de família musulmana marroquina, el seu món narratiu és un món de dones. Amb aquest coneixement de primera mà, s’ha format una opinió sobre el que suposa ser feminista avui dia. Per això ha escrit aquest assaig, per exposar el seu punt de vista i denunciar les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones.

    La seva mirada, a més, s’enriqueix amb les particularitats amb què es troben les dones immigrades a Europa, que experimenten la següent paradoxa: viuen en una societat moderna i democràtica, on la igualtat de drets és una realitat legal i on existeix una consciència feminista creixent, i, en canvi, a les “filles” de procedència migratòria musulmana encara els costa treure la veu a l’esfera pública per denunciar el masclisme concret en el qual creixen.

Feminisme i identitat. Un assaig valent i necessari.

D’aquest llibre, Vespres Literaris, vam organitzar la seva presentació a Cerdanyola del Vallès el 15 de gener de 2020

Dilluns ens estimaran. Grup 62/ El lunes nos querrán.Destino. 2021

Lectura del mes de gener 2026

Els secrets de la Nur. Estrella Polar. 2025

La primera novel·la juvenil de Najat El Hachmi.

    La Nur és una nena de 12 anys molt intel·ligent, filla de pares immigrants. Un dia, la tutora de la Nur convoca els pares i els dóna una gran notícia: ha estat escollida per cursar els estudis secundaris al millor institut de Barcelona de manera gratuïta, gràcies a una beca.

    D'una banda, la Nur està contenta, perquè que l'hagin becada és una recompensa al seu esforç, però al mateix temps no vol marxar lluny ni deixar l'Amal, la seva cosina i gran amiga, amb qui ha anat tota la vida al col·legi.

    Quan arribi el setembre descobrirà un món molt diferent del seu, que la portarà a veure clarament les desigualtats i el rebuig que es creen al voltant d'allò que per a alguns és desconegut: a l'institut se sentirà diferent per primera vegada, però, lluny de quedar-se de braços creuats, s'enfrontarà al racisme alhora que intenta construir una identitat pròpia, a cavall entre dues cultures i entre la infantesa i la joventut.