2ª sessió Cinefòrum 2025-2026, la crònica

 

CRÒNICA CINEFÒRUM:

MARTHA MARCY MAY MARLENE

per Pilar Marcos

    El passat divendres 5 de desembre va tenir lloc al Teatre de l’Ateneu de Cerdanyola del Vallès la segona sessió d’aquesta ja tercera temporada del Cinefòrum de Vespres Literaris. 

    En aquesta ocasió el tema triat va ser “Identitat i manipulació: sectes. Com pot el poder d’un grup esborrar la teva voluntat”. El debat va ser conduït per Emma Antelo, Graduada en Psicologia i Criminologia, Doctora en Psicologia Social i psicòloga general sanitària; i per introduir el tema vam veure la pel·lícula “Martha Marcy May Marlene”.

“Martha Marcy May Marlene” és una pel·lícula nord-americana de l’any 2011 escrita i dirigida per Sean Durkin i protagonitzada per Elizabeth Olsen, que va ser premiada tant al Festival de Cinema Independent de Sundance com al Festival de Cannes. El director va començar el projecte l’any 2007 estudiant, d’una banda, algunes de les sectes més mediàtiques als EUA, i després, entrevistant diversos testimonis de persones que havien viscut a alguna secta. I va ser amb retalls d’aquestes històries que va construir el guió del film.

    La pel·lícula fa un estudi psicològic de la dificultat que suposa tornar a la “vida normal” per una jove que decideix abandonar la secta en què va viure durant dos anys. Durkin aconsegueix dibuixar amb precisió l’inquietant de la situació, oferint al mateix temps un retrat ferotge del món tancat de la secta i del perfil de la protagonista; i això ho fa principalment combinant el present de Martha amb flashbacks de la seva vida a la secta durant els dos anys anteriors. Aquests flashbacks sense transicions clares ajuden a retratar perfectament la confusió de Martha, els seus traumes i la seva fragilitat, molt ben transmesa, d’altra banda, per Elizabeth Olsen.

    Un cop projectada la pel·lícula i abans de donar entrada a les intervencions i preguntes dels assistents, l’Emma Antelo va fer una interessant i necessària explicació sobre el que els experts prefereixen anomenar “grups abusius” o “sectes coercitives”, intentant desmentir també algunes de les idees preconcebudes i falses que moltes vegades es tenen sobre aquests grups, com per exemple, que són grups religiosos minoritaris i alternatius, que la gent entra i es queda per què vol, que les persones que entren tenen problemes familiars o psicològics previs, que les sectes utilitzen tècniques estranyes o esotèriques de control, o que són grups fàcils de detectar i que, per tant, “a mi mai em captarien”…

    De fet, segons ens va explicar, el que defineix a aquests grups no és tant la ideologia o la religió (poden revestir-se amb projectes o modalitats molt diferents), com més aviat, l’abús psicològic que es comet dins seu i les estratègies que utilitzen amb aquest objectiu. Aquestes estratègies d’abús són principalment: la captació de persones en situació de vulnerabilitat; la creació d’una façana idíl·lica on ofereixen un entorn al qual pertànyer fent servir la tècnica anomenada “bombardeig d’amor”; un procés subtil i continuat d’abús psicològic mitjançant l’aïllament i el control de la informació amb l’objectiu que la persona anteposi el grup a tot… Tot això fa, doncs, que la sortida sigui molt complicada, ja que s’han perdut els vincles amb l’exterior. Normalment, es triga anys a decidir la sortida i l’impacte que comporta és global perquè afecta a tots els àmbits: el personal, l’econòmic, el social… Per concloure, la ponent va destacar que és important entendre que qualsevol persona pot arribar a estar en aquesta situació i va posar com a exemple del que suposa l’entrada en una secta la faula de la granota i l’olla d’aigua bullent: “Una granota salta a una olla amb aigua bullent i escapa de seguida, però hi ha una altra que entra en una olla amb aigua freda; aquesta s’adapta tranquil·lament mentre la temperatura va pujant a poc a poc, s’acostuma gradual i agradablement a la calor, per tant, no percep el perill i acaba morint.

    El torn de preguntes i debat va ser molt participatiu i entre altres coses es va parlar de què existeixen associacions com AIS (Associació d’Atenció i Investigació de les Socioaddiccions), o AFISE (Asociación de Apoyo a Afectados e Información sobre Sectas) que treballen en la prevenció i l’assessorament sobre grups coercitius; així com també del Grup Invictus Investigació, al qual pertany la mateixa Emma Antelo: un grup de recerca de la Universitat de Barcelona, que també ofereix formació, divulgació i serveis d’assessorament sobre el tema.

    La pròxima sessió del Cinefòrum de Vespres Literaris tindrà lloc el dilluns 9 de febrer i la temàtica serà “L’ètica en la genètica”. Com a introducció veurem la pel·lícula “Gattaca” dirigida l’any 1997 per Andrew Niccol i protagonitzada per Ethan Hawke i Uma Thurman.

Us hi esperem!!!!