Ahir, a l’Ateneu, vam organitzar la primera presentació del llibre “Apnea”, de la Goretti Sánchez Colomé.
La nostra companya Joana, encarregada de la introducció a l’autora i la seva obra, va destacar la formació acadèmica (en imatge i so) de la Goretti, remarcant que la autora conjumina la seva activitat d’il·lustradora amb el seu amor i cultiu de la l’escriptura.
En la primera lectura del recull, ens va comentar, li va quedar un pòsit de tristesa i incomoditat. En lectures posteriors -seguint en el nivell de “impressions de lectura”- va trobar “espurnes de llum “i trets d’esperança.
Per la Joana, “Apnea” és un recull de textos poètics que verbalitzen tot un món de sensacions, pors i dubtes de manera crua, despullada de artificis i molt directa. Aquest textos, moltes vegades enigmàtics, ens atansen, amb un lloc de paraules viu , a la nuesa, vulnerabilitat i sensibilitat amb que l’autora s’enfronta a les seves pors més intimes.
Per part seva, l'autora ha afirmat que l’escriptura, per ella, és un acte com respirar, intuïtiu , vital per superar els moments de “apnees vitals” involuntàries. Per la Goretti, escriure li permet expressar-se amb total llibertat i, rotundament, amb un component terapèutic de primer ordre.
El recull aplega tot un treball de més de deu anys d’escriptura a raig, sense gaire sistematizació ni reflexió en moments molt durs per l’autora, enfrontada a la presencia angoixant d’un mateix. Una vegada superat l’enfrontament amb els jos que ens habiten, Goretti pot afrontar posar ordre a aquest vast “mar” de deu anys d’escriptura. D’aquest procés neix “Apnea”, “una vida, un mar” amb múltiples camins on emergir i mostrar al món la metamorfosi que s’ha produït des de la immersió a la foscor fins a la llum de l’acceptació.
RIU, SI US PLAU
Jo vull ser l’aigua que fuig de la neu de les muntanyes.
Que escapa del fred i es torna fluir, buscant l’escalfor
del mar.
Jo vull ser l’aigua clara com el gel i el cel, com la
Música del torrent, com la bassa de l’estiu rogent.
Jo vull ser l’aigua que cura, que san, que viu.
Jo sóc l’aigua que neix del riu.
(el subratllat és nostre)
Apnea
Goretti Sánchez Colomé
Ediciones Passer
Pàg. 28
En finalitzar l'acte, vam fer entrega a la Fina i el Juan Antonio d'un petit regal, de part del grup, en homenatge a les seves atencions i hospitalitat a la nostra recent sortida a terres de Lleida.
