25/04/2021

gabriela

 

monumento "Bólivar cóndor", obra de Rodrigo Arenas Betancourt
Plaza de Bolivar, Manizales

Homenaje de Vespres Literaris a Gabriela, madre de nuestro compañero Gustavo, con todo el cariño.

 

Al final del camino 

Sólo pido

tu rostro para el sueño.

Tu nombre dibujado

en los telones del recuerdo.

 

Me iré con ellos lejos,

a la ciudad tranquila de los lirios,

de las campanas y de las violetas.

 

El tiempo será largo como un río

y seguirá copiando el mismo cielo

eternamente.

 

Y eternamente clara, casi viva

tu sombra estará cerca.

 

Maruja Vieira

(Manizales, 1922)




24/04/2021

caminos

 


Franz Schubert (1797-1828) compuso Winterreise (Viaje de invierno), un ciclo de veinticuatro lieder a partir de poemas de Wilhelm Müller (1794-1827), en dos fases separadas por unos diez meses al final de su vida. Müller, que ejercía desde 1820 como bibliotecario ducal en su ciudad natal de Dassau, era un poeta bien conocido por el compositor, quien había compuesto en 1823 su primer gran ciclo de canciones (La bella molinera) a partir de la  colección de poemas titulada Setenta y siete poesías procedentes de los papeles póstumos de un músico viajero (Sieben und siebzig Gedichte aus den hinterlassenen Papieren eines reisenden Waldhornisten).  Fue justo en 1823 cuando Müller publicó en la revista Urania unos poemas bajo el título de Canciones de viaje de Wilhelm Müller. El viaje de invierno. En 12 lieder. Al año siguiente publicó los veinticuatro poemas del ciclo en un libro titulado Poemas de los papeles legados por un corneta del bosque errante. Canciones de la vida y el amor. No se sabe en qué momento Schubert conoció los doce primeros poemas, pero a partir de ellos escribió un ciclo de canciones en febrero de 1827. El editor vienés Tobias Haslinger lo editó en enero de 1828. Para entonces, el compositor había descubierto ya la colección completa y en el otoño de aquel mismo 1827, amplió su ciclo inicial hasta la forma definitiva. Haslinger los publicó así el último día de 1828, cuando Schubert llevaba ya seis semanas muerto y Müller, que jamás llegaría a oír estas canciones, quince meses.



Este conocidísimo ciclo shubertiano es uno de los pilares del romanticismo alemán y de la canción errante. En la sociedad anterior a la revolución industrial, estas canciones se cantaban tradicionalmente en las reuniones o despedidas de los jornaleros. En la época romántica, la canción errante se redefine, el senderismo adquiere un nuevo significado, ya no se trata del mero viaje de un lugar a otro, sino de las experiencias que se pueden adquirir en este viaje. El viajero cambia durante su deambular, en el que es importante lidiar con las dificultades y superarlas

Mas el senderismo, en este nuevo contexto, se asimila a un caminar alegre y descuidado de la primavera y sus expectativas de renacimiento y positividad. En "Winterreise”, de Wilhelm Müller,  sin embargo, esta situación de partida no es así, y deja que su vagabundo entre en invierno y, por lo tanto, en una época de melancolía y tristeza.

Buenas noches es el primer poema del ciclo:

Buenas noches

 Como un extraño llegué,

parto también como un extraño.

Mayo fue benévolo conmigo

y me dio muchos ramos de

flores.

La muchacha habló de amor,

su madre incluso de boda.

Ahora el mundo es tan lóbrego,

el camino está oculto por la nieve.

No puedo elegir

la hora de mi viaje;

he de encontrar el camino

en medio de esta oscuridad.

Me acompaña una sombra

que proyecta la luna

y por los blancos campos

busco las huellas de animales.

¿A qué permanecer más tiempo

y que me echen?

¡Qué aúllen los perros vagabundos

ante la casa de su amo!

El amor gusta de vagar sin rumbo –así lo ha hecho Dios–

de un lado para otro.

¡Amada mía, buenas noches!

No perturbaré tus sueños,

sería horrible para tu reposo;

no escucharás mis pasos:

¡chito, chito, la puerta está cerrada!

Cuando paso por ella te escribo

en la puerta «Buenas noches»,

para que puedas ver

que he pensado en ti.

 

Wilhelm Müller

 

Para ti

 

 



18/04/2021

sant jordi 2021, contacontes

 

El proper dijous, 22 d’abril, dintre dels actes de la diada de Sant Jordi a la nostra ciutat, el company de Vespres Literaris Josep M. Riera, participarà a la tercera edició de la sessió de lectura en veu alta i teatralització de contes escrits per autors i autores locals.

L’acte, presentat pel periodista Toni Álvaro, comptarà amb la participació de Carme AlernEva Esther PérezJoan Todó,  Josep Maria Riera,  Luís Ezquerra,  Maite Barceló,  Marutxi BeaumontBernardí Martorell,  Masha Mor i Miquel Sánchez; i tindrà lloc als jardins del Museu de Ca n’ Ortadó (plaça de Sant Ramon, 23-24), des de les 19h.

            Si voleu llegir-los, el llibre es pot comprar ja a la llibreria l’Aranya (té un preu de 10 euros).

Aquesta edició està dedicada a Carles Morata, un dels impulsors més importants de l’iniciativa.

Els organitzadors són els amics de La Constància Factoria Cultural.

 


17/04/2021

Sant Jordi 2021, un suggeriment de Joan Francesc

 

Sort–Tel-Aviv

Dues bessones separades pel nazisme

Josep Calvet Bellera

Pagès editors, 2021

266 pàgines

 

El company Joan Francesc ens suggereix una lectura per aquest Sant Jordi: l'últim llibre del professor Josep Calvet, que prossegueix el seu gran treball de recuperació de les infinites històries que atresora el Pirineu.

 

“Amagada entre la documentació que guardaven els propietaris d’un antic hostal de Sort, l’any 2017 es descobreix una carta escrita el 1944 per una jove jueva que havia fugit del nazisme a través del Pirineu de Lleida. Aquesta carta, adreçada a la seva bessona resident a Tel- Aviv, va fer un llarg viatge d’anada, va ser retornada i va romandre oblidada durant set dècades. Aquest llibre narra com l’autor aconsegueix localitzar la destinatària mitjançant una recerca que li permet reconstruir la vida de les dues germanes separades pels nazis l’any 1939. El recorregut forçat d’aquesta família jueva, que discorre per Polònia, Alemanya, França, Espanya i Israel, i els efectes de l’Holocaust en les vides dels seus components s’entrellaça amb l’impacte de la postguerra i la deportació als camps nazis de quatre persones nascudes al municipi de Sort.

Aquest treball reuneix, analitza i entrellaça un riquíssim material documental i testimonial, i aporta claredat, profunditat i transcendència al paper estratègic que tingueren els Pirineus i els seus passos des de l’inici de la Guerra Civil Espanyola (1936) fins a la finalització de la Segona Guerra Mundial (1945).

Una fascinant microhistòria en la qual les trajectòries vitals dels individus i les famílies que visqueren aquesta odissea es recuperen a partir d’un minuciós treball d’arxiu, del testimoni dels seus múltiples protagonistes i d’una molt detallada reconstrucció històrica.

Una recerca que amb contundent fidelitat i màgia uneix present i passat, Espanya i Israel, la memòria de la guerra civil i del franquisme amb la memòria de l'Holocaust.

 

Josep Calvet Bellera (la Pobla de Segur, 1965) és doctor en Història per la Universitat de Lleida, especialitzat en l’estudi del pas per Espanya dels refugiats que fugien del nazisme i de la Segona Guerra Mundial a través dels Pirineus. Autor de Les muntanyes de la llibertat (L’Avenç, 2008) i Huyendo del Holocausto (Milenio, 2014), ha assessorat diversos documentals i ha comissariat exposicions d’àmbit nacional i internacional sobre aquesta temàtica. També ha estat l’assessor històric del projecte Perseguits i Salvats, impulsat per la Diputació de Lleida, que té per objectiu recuperar els itineraris utilitzats pels jueus que escaparen de la persecució a través del Pirineu lleidatà.

Membre del Servei d'Història, Patrimoni i Documentació de la Universitat de Lleida, ha dedicat bona part de les seves recerques a estudiar els primers anys de franquisme als Pirineus. És autor del guió dels documentals: Terra de frontera i Els Pirineus catalans entre dues guerres (1938-1945) i del llibre Avions i aviadors de la Segona Guerra Mundial als Pirineus editats per la Universitat de Lleida. Reconegut per la seva recuperació de la memòria dels que fugien a través dels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial, ha coordinat el projecte de creació del museu El Camí de la Llibertat inaugurat l'any 2007 a Sort i també és assessor històric del projecte Perseguits i Salvats que impulsa la Diputació de Lleida per recuperar els camins de fugida pel Pirineu de Lleida de famílies jueves perseguides pel nazisme. Ha comissariat diverses exposicions sobre aquest mateix tema.

En els darrers temps ha centrat la seva recerca en els pallaresos que van ser deportats als camps de concentració nazis.

És coautor dels següents llibres:

Salàs de Pallars 1936-1939. Tres anys dins la història d'un poble. Virgili&Pagès, 1987. Conjuntament amb Manuel Gimeno.

La batalla del Pirineu: xarxes d'informació i d'evasió aliades al Pallars Sobirà, a l'Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial. Garsineu, 2011. Conjuntament amb Annie Rieu-Mias i Noemí Riudor. Editat en francès per Le Pas d'oiseau.

Barcelona, refugi de jueus (1933-1958). Angle editorial, 2015. Conjuntament amb Cristina García, Rosa Serra, Víctor Sörenssen i Manu Valentín.

Poble català, posa't a caminar. 40 anys de la Marxa de la Llibertat. Angle editorial, 2016. Conjuntament amb Oriol Lujan.

Perseguits i Salvats. El Pirineu de Lleida: camins de llibertat i memòria del poble jueu. Diputació de Lleida, 2016

 


16/04/2021

sant jordi 2021 i 18

 

Los ojos cerrados

Edurne Portela

Galaxia Gutenberg, 2021

208 páginas

 

Los ojos cerrados es una novela de un solo lugar, un pueblo que podría tener cualquier nombre y que por eso se llama Pueblo Chico. Pueblo Chico está anclado en una sierra agreste que a veces se cubre de niebla, otras de nieve, una sierra en la que a veces se pierden los animales, desaparecen las personas. En el pueblo vive Pedro, el anciano protagonista de esta novela, depositario de secretos que rodean a la violencia que ha atravesado el lugar durante décadas. Cuando Ariadna llega a Pueblo Chico por motivos al principio poco claros, Pedro la observa y vigila, mientras Ariadna va desvelando su propia vinculación con la historia silenciada del lugar. El encuentro entre pasado y presente, entre Pedro y Ariadna, da pie a una novela en la que Edurne Portela indaga sobre una violencia que si bien trastoca para siempre la vida de los personajes, genera la posibilidad de crear un espacio de convivencia y solidaridad.


sant jordi 2021, 17

 

Alguien camina sobre tú tumba

Mis viajes a cementerios

Mariana Enrique

Anagrama, 2021

400 páginas

 

Este libro reúne una serie de muy particulares crónicas de viajes por medio mundo. La autora recorre países y continentes para visitar algo muy concreto y acaso inusual: cementerios.

Desfilan por estas páginas camposantos célebres y cargados de historia como el de Montparnasse de París, el de Highgate en Londres o el cementerio judío de Praga, y otros recónditos, decrépitos, remotos o secretamente bellos. Asoman tumbas de personajes famosos –la de Elvis en Memphis, la de Marx en Londres...–, epitafios extravagantes, esculturas dolientes, ángeles sensuales, rastros de vudú en Nueva Orleans, escritores románticos, criptas góticas, catacumbas, esqueletos, vampiros, fantasmas y una inagotable retahíla de leyendas e historias: el poeta enterrado de pie, la tumba del caballo fiel, el cementerio inundado...

Publicado por primera vez por la editorial Galerna en Argentina en 2014, la presente edición incorpora nuevos paseos, y los dieciséis cementerios originales pasan a ser aquí veinticuatro. Este libro singularísimo puede tener cierto aroma macabro, pero va mucho más allá, con sus pinceladas de humor, sus referencias literarias y su desinhibida crónica de andanzas personales que incluyen la búsqueda en La Habana del misteriosamente desaparecido guitarrista de los Manic Street Preachers.

Una propuesta heterodoxa y brillantísima que nos invita a adentrarnos en los secretos de los cementerios y que es además una puerta de entrada al universo literario de Mariana Enriquez, convertida ya por derecho propio en una autora fundamental de la literatura de terror del siglo XXI.