pedra de tartera, 3

“La casa és el fonament de la vida pirinenca. Unitat bàsica de pobles i valls, és la base econòmica de les famílies. Perquè la casa no és només allò físic, sinó el conjunt, el que simbolitza. Durant segles, les famílies que han viscut, han anat canviant el cognom, mentre la casa continuava d'arrel antiga unida al seu propi nom. Un nom que ha passat inevitablement als seus propis habitants. La casa és una institució. Com a tal ha necessitat tot un funcionament gestionat i on els papers estiguessin ben establerts. Des de  l'hereu o hereu o la "pubilla" -el sistema tradicional pirinenc, d'un i altre costat, de nord a sud i d'est a oest, ha procurat cuidar sempre la figura de la dona en cas de ser la major- , amos de la casa, fins als "tiones" o "cabalés", germans o altres familiars polítics, la casa ha estat i és el cor de la muntanya pirinenca. D'una a una altra casa, les relacions amb els veïns, el poble, han creat llaços de solidaritat i tradicions culturals i lingüístiques. D'alguna manera, la casa simbolitza la frontera que no ha estat sempre la que és al Pirineu, és a dir, no és - excepte en períodes de guerra-, perquè el contacte sempre ha existit, permutant cultura i coneixements, i sobretot molta pau per sobreviure.”

fragment de l’exposició: 

“La dona, referent social i cultural al Pirineu”

any 2005