l'autora i la seva obra

Carles Cortés. “Com vas escriure Pedra de Tartera?

Maria Barbal. Jo vaig escriure la meva primera novel·la d’una manera força espontània, sense pensar que l’havia d’acabar per publicar, que és un element característic quan tens aquesta consciència d’escriptora. Per què? Doncs perquè com ha quedat palès en moltes intervencions, el llibre sorgeix de la necessitat d’expressar una ferida que ve de la història del nostre país i que va tenir conseqüències individuals i familiars. La necessitat d’expressar una cosa tan senzilla com la vida d’aquesta protagonista em va moure a escriure la novel·la. Com que jo era una persona amb uns estudis relacionats amb la llengua, que estimava la lectura i la literatura oral, vaig escriure un llibre. La meva consciència d’escriptora comença a partir de la rebuda de

Pedra de Tartera, després de la publicació i amb les primeres crítiques. Quant a la “pretensió”… no n’hi havia cap, si no és la d’escriure la novel·la.

Carles Cortés. En publicar-la, vas incorporar un pròleg en el qual justificaves l’opció lingüística, i que va desaparèixer en les edicions posteriors. Què ha canviat en el mercat editorial o en el lector català perquè aquest pròleg ja no tingui sentit?

Maria Barbal. Quan el llibre obtingué el premi, des de l’editorial se’m va comentar que potser el  títol era una mica problemàtic perquè molta gent no entendria el mot tartera. Van començar a trobar dificultats i volien que facilités la tasca a un possible lector ciutadà que se sentís sorprès i no sé si una mica agredit per un vocabulari que li seria estrany. Aquesta nota respon fonamentalment a això. Sona potser a disculpa i per això després es va retirar. M’ha estranyat saber que en algunes edicions ha tornat a aparèixer. Això pot ser resultat d’una meditació de la gent de l’editorial o bé d’una distracció, sincerament no he controlat prou aquest tema.

En tots aquests anys jo vaig revisar el text dos cops ; un, quan va passar de Laia a Empúries ; i l’altre crec que va ser quan va passar d’Empúries a la Magrana. Aquí vaig fer algunes modificacions, vaig treure alguns mots i alguna descripció que em va semblar que no s’avenia amb la protagonista. De fet, a mesura que em parlaven del llibre jo anava prenent consciència d’haver-lo escrit i d’algunes d’aquestes qüestions. Us confesso que a mi em costa llegir-lo, perquè fa més de vint anys que el vaig escriure i jo ara l’escriuria d’una altra manera. No canviaria l’argument, ni els personatges, només alguna sintaxi, substituiria o eliminaria alguns mots. Crec, però, que he de respectar l’escriptora que vaig ser. Alhora, aquests plantejaments me’ls faig precisament gràcies a què el llibre ha tingut vida fins ara, per tant ho considero una fortuna. El que passa és 3que en aquests anys jo he fet un entrenament com a escriptora i ara hi ha un cert distanciament amb aquesta manera d’escriure.  

Carles Cortés .País íntim no és una segona part de Pedra de Tartera, però sí que hi ha una voluntat de revisió històrica o d’abordar un mateix període. Quina relació real hi ha entre País íntim i Pedra de tartera?

Maria Barbal. A País íntim la història és explicada per la néta d’aquesta Conxa. No és una continuació, la història de Conxa només és un rerefons. La neta explica la seva experiència amb la mare, l’Elvira, aquesta filla forta que apareix a Pedra de tartera. A País íntim, l’Elvira parla alhora de la seva experiència amb la seva mare. Al darrere hi ha la història, que condiciona inevitablement la relació. No és una continuació, però el passat hi és present, condicionant. Jo no el volia tornar a treure, però vaig veure que era indispensable.

Carles Cortés .Per què en aquestes novel·les, la primera i l’última, has volgut abordar un tema històric com el de la Guerra Civil? Hi havia, al darrere, una voluntat didàctica, una finalitat de divulgació històrica, o només buscaves fer ficció?

Maria Barbal. La meva intenció no és dir com haurien de ser les coses, però sóc molt conscient que enraono sobre el tema de la injustícia, que és un gran tema, present arreu, que sovint es relaciona amb la guerra però no sempre. Aquest tema a Pedra de Tartera queda molt subratllat, com a rerefons de la vida de la protagonista; a País íntim també hi és molt present, perquè la noia es planteja sempre el perquè: per què la seva mare es comporta amb ella com es comporta; i mentre, la mare es planteja per què li ha passat el que li ha passat. Les respostes a aquests perquès només les té la vida, és a dir ningú. Sóc conscient que parlo d’això però no vull que ningú es vegi obligat a pensar d’una manera determinada.

Carles Cortés .Quin és el poble de la Conxa? Hi ha algun poble que faci de referent de Pallarès o és un poble inventat, barreja de molts de diferents?

Maria Barbal.  (Pallarès) podria ser qualsevol poble del Pallars Subirà o, per què no, de l’Alta Ribagorça o de l’Alt Urgell. Podria ser fins i tot d’alguna altra banda. Ara, en la meva imatge interna, hi ha una vall en concret del Pallars Subirà, però podria haver estat una altra; hauria pogut ser la Vall de Cartabòs, la Vall Farrera, la Vall d’Àneu, la Vall d’Àssua… Qualsevol d’aquestes valls, perquè els pobles s’hi assemblen. De fet, quan Conxa és a l’església a Pallarès i pensa en l’ermita, diu que els àngels de l’ermita la miraven amb els seus ulls i li preguntaven si havia fet bondat. Si hi ha ulls probablement és Àneu.... Això vol dir que ella ha anat de la Vall d’Àneu a una altra vall. Però a una altra vall pròxima, perquè caminant amb l’oncle triga aproximadament un dia.

Carles Cortés .Hi havia una Conxa tal qual o és una barreja de diversos personatges?

Maria Barbal. Hi havia una Conxa tal qual, i jo partia de la imatge d’una persona real i d’un argument verídic d’uns fets històrics. Però és clar, aquí recordaria el que ja s’ha dit, que vaig escriure la vida i la història de moltes persones, de moltes famílies en una època determinada.

Carles Cortés .Potser el personatge existia, però també hi trobem coses teues. Tot i que són èpoques diferents, la protagonista arriba a Barcelona igual com vas fer tu, tot i que en el teu cas hi vas anar a estudiar i molt més jove… Però en els dos casos hi ha un canvi de lloc. En aquest sentiment de trasllat, no creus que hi poden haver elements teus biogràfics, conscients o inconscients?

Maria Barbal. Segur que sí. Justament en l’últim capítol crec que vaig traspassar la meva vivència de noia jove de Tremp, que va a estudiar a Barcelona i que veu les coses diferents, a aquesta protagonista, que és una dona vella i que té unes circumstàncies molt diferents i que es troba també en aquesta gran ciutat. Potser allò de la llet, dels gossos passejant, eren més experiències meves aplicables a la protagonista.

Qüestions a Maria Barbal

Carles Cortés