“Segons la llegenda, el nom d'aquesta comarca (hauríem de pronunciar
Pallàs, amb la erra muda), ve de palla. Resulta que fa molt temps hi hagué una
sequera que afectà al llarg d'unes anyades bona part de Catalunya. El blat tot
just aixecava un pam i, doncs, no tenien palla per alimentar els rucs. En
aquestes valls, en canvi, es van salvar de la calamitat. La pluja va ser tan
generosa, que no sabien on encabir la palla. En comptes de cremar-la o de
fer-la podrir per fer fem, la llençaven al riu amb la intenció de fer dentetes
a la gent de pravall. Aquests van començar a dir que el riu baixava de les
valls de la palla, d'aquí ve el nom de Pallars. “
Pep Coll (1949)
Pep Coll és un
escriptor que ha convertit els Pirineus en un univers literari. Ente
les seves obres destaquem:
Muntanyes Maleïdes, de 1993; El rei de la Val d'Aran, de 2002; El salvatge
dels Pirineus, de 2005 o Dos taüts negres i dos de blancs, de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada