 |
| la vall d'Àssua |
“Pels
camins de ” és una ruta literària per conèixer els indrets més significatius de la
novel·la “Pedra de tartera”. L’itinerari
transita per la vall d’Àssua, el Montsent i el Pallars Sobirà. La ruta recorre
alguns dels indrets on va viure i treballar la Conxa, protagonista de la
novel·la.
La ruta comença a Altron i passa per Bordes d'alegre i Pessó, Borda de Botiguet, Vodoliu de la Costa, Camí de Trases, Solati, Bordes d'Opl, Sant
Josep d'Olp i torna a acabar a Altron.
La durada es de unes quatre hores i mitja
i exigent en quant a la dificultat del
recorregut.
 |
| vista de l'alt pirineu lleidetà desde l'ermita de Sant Josep d'Olp |
“Aquell maig de 1931 vam reunir-nos una bona colla
de dones de Pallarès per collir carreretes i moixarrons a la muntanya. Pel camí encara vam aplegar la cunyada del
Jaume, l'Agnès, i dues o tres xicotes més de Sarri que van venir amb nosaltres.
El Jaume les havia avisades que hi aniríem aquell dimecres. Érem ben bé deu o onze.
Jo m'havia trobat abans amb la Delina i havíem arreplegat
dues cistelles cada una. ¿Les ompliríem? Dins de la més xica portàvem la
berena. Pa amb pernil. D'aigua, massa que en trobaríem.
Vam sortir a punta de dia i al principi estàvem
esvalotades com criatures, ens semblava que ens havia de faltar temps per
xerrar, però, quan va començar la pujada, aviat es van parar les llengües per
no quedar sense alè.
M'agradava aquella sortida perquè em sentia enmig
dels prats resseguint l'herba fosca de les carreres, sense cap més pensament
que es posés al meu cap que la il·lusió boja d'encertar les clapes ben plenes i
d'omplir aviat el cistell. La caminada era forta però, després de pujar tant,
només quedaria la baixada, que es feia en un no res. Des de dalt es veien tots
els poblets a prop, amb els teulats negres i alguna fumera que s'escapava per
dir que hi havia vida. Amb les galtes bullint i la fresca al coll, ens aturàvem
a esmorzar abans de començar a buscar de valent els bolets preciosos. ¿Qui
gosava presentar el guisat de la Festa Major sense acompanyar-lo amb un bon
suquet de carreretes? Els moixarrons encara eren més valorats pels paladars
fins i, així tendres, els fèiem en truitada.”
Pedra de tartera
Maria Barbal
Columna, 2009
pàg. 86-87
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada