En el Tot Cerdanyola de esta semana, en el número 1.000 y en su sección "Bústia" , se reproduce una carta de Juan Rodriguez sobre la exposición "La Maternidad d' Elna, bressol dels exiliats" que ha estado expuesta estas últimas semanas en el Ateneu y de la charla de la autora del estudio, Assumpta Montellà, con motivo de la misma.
En su carta menciona elogiosamente el trabajo que realizó el grupo con motivo de la inauguración de la misma. Por tus palabras y en nombre de Vespres Literaris, gracias Juan .
Lo que empezó como una lectura y un viaje , organizado en parte gracias a tú desinteresada colaboración, ha resultado para todos nosotros una experiencia de profundo conocimiento del pasado de nuestros abuelos pero, sobre todo, de nosotros mismos: de nuestros sentimientos, emociones y capacidades. Desconozco si volveremos a representar la escena, mas, si así fuera, no dudes que seras el primero en saberlo. De nuevo gracias de todo corazón.
"Elna, maternitat de I'esperarnça
El febrer de l'any passat, uns amícs em demanaven el cotxe per anar a Elna. Com a membres de Vespres Literaris havien compartit la lectura de La maternitat d'EIna. Urgencia per visitar-la. Cotxes no disponibles. Ulls vius i paraules enceses d'emocíó. Qualsevol s'hi negava... ans al contrari. Aquell viatge i tot el treball posterior han per-més un dels brots més luminosos en aquesta estranya primavera: Grácies, Vespres Literaris.
El primer desig ja està expressat. Però confesso un altre interès: contribuir a reparar, amb aquesta minúscula aportació, l'oblít i l'aclaparadora foscor que els dispensadors d'informació sotmeten als gestos humans carregats de generosítat i d'esperança.
El dia de la inauguració a l'Ateneu de la ínteressant exposició sobre la Maternitat d'EIna, després de les paraules institucionals, encertades i reparadores, es va fer una dramatització sobre aquesta experiència generosa, encoratjada i tossuda contra la mort dels nadons als camps de refugiats republicans de l'entorn d'EIna. Ignoro si Vespres Literaris la repetirà. El privilegiat centenar de presents no l'oblidarem, ni la dignitat escènica del grup, ni les emotives llàgrimes autèntiques de la Mari Carmen, ni la mirada lluminosa de la Victòria, ni la magistral ínterpretació del «Cant dels ocells» de l'Andrea, el Borja i en Dani. Ulls humits a l'auditori intergeneracional. Sentiments de reconeixement vers l'Elísabeth Eidenbenz, la voluntària suïssa creadora de la Maternitat.
Dies després es va tornar a omplir la sala. L'Assumpta Montellà, autora del llibre, qui va rescatar de les penombres aquest tros de la nostra història recent, ens va submergir en aquell món de mort, misèria i feixisme. Sorprenent capacitat de comunicació. Silenci de complicitat absoluta a l'auditori. I, filtrat entre les escenes terribles de les llargues cues de l'exili, de l'amargor de la derrota, de la ràbia per la injusticia, de la tristesa per la mort, s'anava obrint un horitzó de tendresa i esperança. Gràcies, Assumpta, per les teves investigacions, pel llibre i per la història que ens vas transmetre. A Elisabeth Eidenbenz el meu profund reconeixement. Persones com ella si que són imprescindibles. Una recomanació: llegiu el llibre, entreu en aquesta història".
El febrer de l'any passat, uns amícs em demanaven el cotxe per anar a Elna. Com a membres de Vespres Literaris havien compartit la lectura de La maternitat d'EIna. Urgencia per visitar-la. Cotxes no disponibles. Ulls vius i paraules enceses d'emocíó. Qualsevol s'hi negava... ans al contrari. Aquell viatge i tot el treball posterior han per-més un dels brots més luminosos en aquesta estranya primavera: Grácies, Vespres Literaris.
El primer desig ja està expressat. Però confesso un altre interès: contribuir a reparar, amb aquesta minúscula aportació, l'oblít i l'aclaparadora foscor que els dispensadors d'informació sotmeten als gestos humans carregats de generosítat i d'esperança.
El dia de la inauguració a l'Ateneu de la ínteressant exposició sobre la Maternitat d'EIna, després de les paraules institucionals, encertades i reparadores, es va fer una dramatització sobre aquesta experiència generosa, encoratjada i tossuda contra la mort dels nadons als camps de refugiats republicans de l'entorn d'EIna. Ignoro si Vespres Literaris la repetirà. El privilegiat centenar de presents no l'oblidarem, ni la dignitat escènica del grup, ni les emotives llàgrimes autèntiques de la Mari Carmen, ni la mirada lluminosa de la Victòria, ni la magistral ínterpretació del «Cant dels ocells» de l'Andrea, el Borja i en Dani. Ulls humits a l'auditori intergeneracional. Sentiments de reconeixement vers l'Elísabeth Eidenbenz, la voluntària suïssa creadora de la Maternitat.
Dies després es va tornar a omplir la sala. L'Assumpta Montellà, autora del llibre, qui va rescatar de les penombres aquest tros de la nostra història recent, ens va submergir en aquell món de mort, misèria i feixisme. Sorprenent capacitat de comunicació. Silenci de complicitat absoluta a l'auditori. I, filtrat entre les escenes terribles de les llargues cues de l'exili, de l'amargor de la derrota, de la ràbia per la injusticia, de la tristesa per la mort, s'anava obrint un horitzó de tendresa i esperança. Gràcies, Assumpta, per les teves investigacions, pel llibre i per la història que ens vas transmetre. A Elisabeth Eidenbenz el meu profund reconeixement. Persones com ella si que són imprescindibles. Una recomanació: llegiu el llibre, entreu en aquesta història".
Juan Rodríguez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada