Entrevista Carlos Utrera

A raíz de su exposición en la Biblioteca Municipal de Ripollet, Carlos Utrera ha sido entrevistado por Albert Hernàndez para la revista de Ripollet. Reproducimos la misma para los amigos de Vespres Literaris:

"'No faig quadres per fer-me ric; a mi pintar ja m’omple’ 

'L'art té moltes lectures, però  has d'estar conforme amb el que fas, creínt-ho'  

Carlos Utrera, pintor d'art ètnic i aborigen

Per Albert Hernàndez 

21/11/2008 •Pinta, crea, dibuixa, innova en l’art de la pintura. Les seves obres són una simbiosi entre les persones i la naturalesa. Carlos Utrera és un nouvingut a aquest món, en el qual porta poc més de tres anys, tot i que des de petit ja deixava espurnes d’aquesta vocació amagada. Un accident li va servir per treure-la a relluir i des de llavors ha estat associat amb l’èxit. La Biblioteca de Ripollet en recull aquests dies una petita part.

Revista de Ripollet: Les teves creacions artístiques estan basades en l´art ètnic i aborigen australià. Tens algun vincle amb aquest país?

Carlos Utrera: Vaig fer un curset; em vaig informar, llegint llibres; em va agradar aquesta temàtica; la seva manera de treballar, perquè plasmen coses de la naturalesa, coses de la vida, la Terra... i vaig començar a fer aquesta pintura i a la gent li va agradar. I així d´exposició en exposició.

RdR: De quant temps estem parlant?

C.U.: Des de fa uns tres anys. Gràcies, també, a treballar a l´Escola d´Arts Plàstiques de l´Ateneu de Cerdanyola, en un curs d´art aborigen. Em va agradar molt i vaig iniciar la tasca amb la fusta, les cordes, la tela, etcètera.

RdR: ... I has visitat mai Austràlia?

C.U.: No, però m´agradaria anar-hi. Encara que l´economia no m´ho permet. Tot i així, m´han proposat moltes vegades exposar fora, no a Austràlia, però sí a altres llocs. Quan vaig fer el camí de Santiago, vaig coincidir amb una pintora brasilera i li vaig enviar la meva obra i a un altre de Canadà per internet. Als dos els hi va agradar moltíssim les meves creacions.

RdR: Suposo que la xarxa és un gran aparador per al teu art?

C.U.: Sí, algunes vegades ho utilitzo.

RdR: Com t´inspires per fer un quadre?

C.U.: Surt de la meva imaginació; em poso a pintar i ja veig la forma que li donaré, segons vaig treballant, però la idea ja la tinc al cap. Estic contínuament pensant quadres, et puc treure un del que vulguis... per això crec que li agrada a la gent. Per exemple, una vegada passejant vaig trobar una fulla gran d´eucaliptus al terra i li vaig veure una forma. La vaig elaborar i em va sortir un cocodril, sense pensar-ho, només treballant-ho. I aquest em va fer molta pena vendre´l, era el primer.

RdR: Abans comentaves que havies estudiat en una escola d´art; quin tant per cent de valor té l´escola i quin l´artista en la creació?

C.U.: Un 40 l´escola i un 60 l´artista. T´ensenya tècniques per emprar una pintura o una altra, la manera d´utilitzar el pinzells, a fer barreges... però, després, ha de venir la inspiració d´un mateix. El més important d´un artista és tenir la ment oberta, saber plasmar el que veus.

RdR: Com és el procés de creació d´una obra d´aquest tipus?

C.U.: Primer s´ha de treballar la fusta per a què no es deteriori. Després, s´han de fer vàries capes com ara acrílic; és tot un procés. Per últim, vas pintant, en el meu cas, amb un pinzell d´aquests de barbacoa, que em permet fer puntets i donar forma als dibuixos.

RdR: I el temps que hi dediques?

C.U.: Un mes i mig, però depèn molt del quadre.

RdR: I per què Austràlia i no la cultura maia o la de les tribus africanes?

C.U.: Pel tipus de dibuix, perquè fan formes i sobre aquestes representen el que la seva ment pensa. A vegades, quan es reunien, no es prenien res al·lucinogen, però es posaven contents i treballaven, sobretot, sobre teles, mocadors i seda. Però jo treballo la fusta. Vaig començar per aquí, però els dibuixos ja no són tan australians sinó més ètnics.

RdR: L´art està concebut per crear una reacció, una sensació en aquell que el consumeix. Quina esperes que sigui aquesta reacció en el teu?

C.U.: Per exemple, a la primera que vaig fer, que estava molt espantat, va ser un boom a Cerdanyola. En general, a la gent se la veu satisfeta amb l´obra, perquè li dóna moltes maneres de veure, d´interpretar-la. I això m´anima molt.

RdR: Com vens el teu producte?

C.U.: Porto un catàleg, amb moltes fotografies del que he fet, del que he venut i així es veu la meva línia artística. Ara, tinc una pendent a Terrassa, al Centre de Belles Arts; m´han trucat perquè els interessa.

RdR: Com neix aquesta vocació?

C.U.: Vaig estar a l´Escola de Pintura de Belles Arts de Sant Cugat durant un any i, després, vaig patir un accident a la mà i l´art em va servir de teràpia, per treure el que tenia dintre; he tingut bona crítica i he continuat. Després, vaig dedicar-me a pintar a l´Ateneu.

RdR: I la gent, quan veu les teves creacions, sense saber que ets l´autor, què comenta?

C.U.: Innovació, coses noves, que se surt de la rutina del que veuen normalment, com ara poden ser paisatges. Aquí, a la Biblioteca, una parella gran es va assabentar que n´era el creador i em van venir a felicitar i això et motiva.

RdR: Però l´originalitat no és eterna, algun moment es quedarà obsoleta.

C.U.: Pot ser, però vaig variant. Treballo i canvio l´estil, introdueixo coses noves. Aquest art té moltes sortides en el sentit que puc treballar moltes coses.

RdR: Un pot viure d´això?

C.U.: No, quan organitzo una exposició venc tres o quatre quadres. Sempre ho faig, des de la primera que vaig fer a Cerdanyola. Aleshores, vaig ser el que més havia venut en l´estrena. No demano molt, perquè tampoc m´agrada que paguin molt. Si a la gent li agrada quan se l´emporta ja estic satisfet.

RdR: Val la pena el que es paga amb el treball i material que s´utilitza?

C.U.: Sí, perquè no vaig a fer-me ric amb això. M´omple pintar. I el material és reciclat, tot ho treballo. Tampoc em surt car fer un quadre.

RdR: Quants n’has fet en tot aquest temps? I quants n´has venut?

C.U.: He fet uns 50 i n´he venut una vintena.

RdR: I, per curiositat, si es pot dir, el més car?

C.U.: 700 euros. Precisament, el que comentaven de l´eucaliptus.

RdR: Pel que expliques, la teva irrupció en aquest món ha estat un èxit. Però si haguessis començat amb mal peu, hauries llençat la tovallola?

C.U.: Hagués continuat, perquè l´important són les amistats, que són els que t´animen. L´art té moltes lectures, però has d´estar conforme amb el que estàs fent, creient amb el que fas. Sinó no continuïs.

RdR: Tens ofertes per exposar, a part del que ja has fet a Sabadell, Premià, l´UAB o l´Esplai La Caixa, entre d´altres. Hi haurà un moment que et saturarà tanta creació?

C.U.: No, perquè no em consumeix la vida. Vaig fent i em sento molt a gust. Entro a l´estudi i passen les hores volant. Puc entrar a les 9 del matí i sortir a les 3 o 4 del matí. A la nit, curiosament, és quan m´agrada més pintar; no sé per què.

RdR: Pots compaginar-ho amb la teva vida fent aquests horaris?

C.U.: Sí, perquè restauro mobles i cobro una pensió per l’accident i això em permet tenir molt de temps."