“La desesperació viu en els racons més insospitats de les nostres vides, alimentant-se de la por, de la ignorància. […]
Sovint busquem una perfecció utòpica que ens allunya de la felicitat. I, en nom seu, ens condemnem a nosaltres mateixos a vagar en el temps, com ànimes en pena, intentant canviar coses que ja no poden canviar-se. [...] Sols l’ara i aquí ens pertany, amb l’esperança que ens portarà el futur si aprenem a acceptar-lo. Malgrat els buits o l’excés d’equipatge. Malgrat tot...cal saber tirar endavant.
La vida només por viure’s en present, no en passat,..."
El primer dia de les nostres vides
Teresa Roig
Proa, pagines 148-149
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada