Les nostres cançons contra la sida

Ahir vam assistir, al Palau Sant Jordi,  al concert "Les nostres cançons contra la sida" una festa musical organitzada per la Fundació Lluita contra la Sida i la sala Luz de Gas. La festa  tenia com a objectiu captar fons per poder continuar (maleïdes retallades!) les investigacions de l'equip del doctor Bonaventura Clotet en l'obtenció (molt propera) d'una vacuna eficaç contra la sida.

La festa, amb escenografia Lluís Donés -ens va agradar molt el muntatge de finestres velades que, alhora que avançava el concert, s'obrien per donar pas a la llum-, va començar amb la cançó de benvinguda "Qualsevol nit pot Sortir el sol", del Jaume Sisa, seguida de la versió de Manu Guix d'una cançó de Lluís Llach: "Que tinguem sort". Una magnífica Marina Rosell va intervenir amb la seva famosa "La gavina" i Miguel Poveda ens va  commoure amb la seva versió del "Cant dels ocells", acompanyat al piano per Albert Amargós i Chicuelo a la guitarra. Sincerament genial!!!!

Toti Soler va brodar  la versió del "Paraules d'Amor" de Sílvia Pérez Cruz. A continuació Silvia Pérez Cruz va donar pas al moment més àlgid de la nit,  quan va anunciar  la presència de Lluís Llach i Pep Guardiola. Tots tres van cantar y recitar el poema de Miquel Martí i Pol "Ara mateix".

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha complert, i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som; més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en què els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer. Tenim a penes

el que tenim i prou: l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la. Posem-nos

dempeus altra vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I en acabat, que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora!,

que tot està per fer i tot és possible

Ara mateix

Miquel Martí i Pol

L'ámbit de tots ela àmbits (1980)

Després del "Llença't" de Lax'N'Busto, "El tren de mitjanit", cantat per Pep Sala i Gemma Recoder i una versió molt rumbera de "L'Empordà", cantada per Gerard Quintana i Sabor de Gràcia, li va tocar el torn a Peret que, amb la seva interpretació de "El mig amic" i una sublim "L'emigrant" de Verdaguer,  va posar dempeus tot  el Palau.

La segona part del concert, per dir-ho així, va ser el torn de La Troba Kung Fu, amb el seu "Cançó del lladre", "La Flama" del grup valencià "Obrint Pas", i dels mallorquins Antònia Font i el seu "Alegria" . Mishima va tocar magistralment el seu "Un tros de pa" i la Beth i el Joan Masdeu van posar novament dempeus el Palau amb la cançó "Bon dia". A continuació, Teràpia de Shock van tocar la seva famosa "Sense Tu", Els Amics de les arts, "Jean-Luc" i Gossos "Corren".

Va tancar el concert la interpretació col · lectiva del "Boig per tu", amb Pep Sala i la resta de artistes convidats.

Gràcies als amics de Vespres Literaris per aquest magnífic regal: sou els millors!!!!