La pel·lícula Jo Capità del director italià Matteo Garrone, rodada el 2023, narra l’odissea real de les persones que fugen dels seus països d’origen per intentar arribar a Europa a la recerca d’un futur millor. El cineasta per explicar aquesta història es va inspirar en diverses històries reals.
La primera part de la història, on els protagonistes, Seydou i Moussa, dos adolescents que segueixen la ruta migratòria des del Senegal, s’enfronten a les màfies del desert del Níger, als mercaders d’esclaus a Líbia… està inspirada en la història real de Mamadou Koussi, la segona part on els protagonistes s’enfronten a la travessia pel mar…, està basada en la història real de Fofana Amara
Aquestes travesses pel mar Mediterrani sovint es cobren moltes vides. Segons la Organización Internacional para las Migraciones, gairebé 30.000 persones han perdut la vida intentant creuar el mar Mediterrani des del 2014. Segons l’ONG Accem el 2023 van perdre la vida 3.997 persones en aquesta ruta migratòria.
Són moltes les pel·lícules que tracten el tema migratori i fins i tot algunes organitzacions com Accem compromeses amb la lluita contra la discriminació, el racisme i la xenofòbia, tenen un projecte anomenat “Refugiados en el cine” en què treballen pel·lícules amb aquesta temàtica, per realitzar una tasca de conscienciació ciutadana sobre el problema migratori i on la pel·lícula Jo Capità ocupa un lloc destacat.
La rellevància d’una pel·lícula com Jo Capità dirigida per un director italià i produïda parcialment amb capital italià s’entén millor quan es llegeix a la premsa les polítiques antimigràtories de governs com el de Giorgia Meloni. Aquest decret migratori segons les ONG de salvament marítim, contravé el dret internacional ja que entre altres modificacions, limita el nombre de rescats i assigna ports llunyans per al desembarcament dels vaixells amb migrants rescatats.
Que una pel.lícula italiana abordi el tema de la migració d’una manera tan directa, posant cares als migrants d’Àfrica, donant-los una dimensió heroica a la seva història, és d’una importància capital per remoure consciències en una Europa i en un món que cada cop mira més a la dreta.
De fet Matteo Garrone creu que les pel·lícules tenen la capacitat de canviar la nostra mirada… Si fos veritat, els dirigents de la Unió Europea haurien d’haver vist Jo Capità abans de redactar el seu últim pacte migratori .. I és que el cineasta demostra una gran astúcia en transformar un drama brutal en «una fábula homérica». Segons les seves paraules… “Si hubiera hecho una película de denuncia, según el patrón clásico del cine político, su alcance hubiera sido limitado. En cambio, al contar esta historia como si fuera «literatura popular», al concebirla para un público transversal, las posibilidades de romper la cámara de resonancia progresista y llegar a ese desorientado votante de Meloni (o de Abascal, o de Le Pen, o de esa derecha tradicional que coquetea tranquilamente con el fascismo) se multiplican.”
També el director atribueix un paper educatiu a la pel·lícula, per ajudar a visibilitzar el que hi ha darrere d’aquestes migracions, que encara que comencen com el somni d’uns adolescents per arribar a un món milllor en paraules del mateix director… “Yo capitán busca sensibilizar a los espectadores, tanto a los europeos como sobre todo a los africanos, ante la violencia que rodea a la inmigració n ilegal". “La película se ha hecho con la intención de que los jóvenes, como los protagonistas de esta historia, puedan reflexionar y entender que a veces este viaje es un viaje de muerte, porque, aunque lo saben, no lo han visto nunca. Entonces, al verlo, quizás no emprendan ese viaje".
A la pel·lícula Jo Capità, es manifesta la injustícia universal. Néixer en un lloc en lloc d’un altre determina les teves oportunitats, els teus drets, la teva sort. Aquestes circumstàncies sobrepassen qualsevol expectativa. L’accés als recursos, a l’habitatge i a l’educació depenen del lloc on t’ha tocat créixer. Res no es pot objectar contra els que volen sobreviure i fer-ho dignament.
En aquesta entrevista a Garrone, el cineasta afirma… “Yo capitán no es el viaje de seres humanos huyendo de la guerra o del desastre climático, es la migración de unos jóvenes en busca de un futuro mejor. África es un continente muy joven, el 70% de la población está compuesta por jóvenes que tienen constantemente una ventana abierta a Occidente. Ellos, debido a la globalización, debido también a las redes sociales, conocen Occidente, tienen imágenes de Occidente, y de ahí que piensen que pueden emprender este viaje en busca de esa promesa, aun a sabiendas de que pueden poner en riesgo sus vidas.” "Es un tema que atañe a los Derechos Humanos",
Segons paraules del director: “Hace años que arrastramos este debate, y seguiremos discutiendo sobre ello hasta que no se ofrezcan más visados a la gente que quiere venir a trabajar a Europa. Es el único modo de acabar con el tráfico de personas y con la inmigración ilegal.”
Com a reflexió final Fosfana Amara l’autèntic Jo Capità en què està inspirada la pel·lícula diu:
"Con suerte, la película logrará una mayor comprensión y también alentará a los abogados y jueces a tener una mente más abierta señalando el hecho de que la migración entre Europa y África es una necesidad para ambas regiones y sería beneficiosa si se manejara mejor.”
"África necesita a Europa y Europa necesita África y tenemos que encontrar una manera, una solución".
El tràiler de Jo Capità:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada