Ahir un grup de Vespres Literaris va assistir al tercer recital del festival de Poesia a les Caves d'enguany que, com cada any, organitza l’amic i poeta vilafranquí Santi Borrell juntament amb la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.
En aquesta darrera jornada de la dissetena edició del festival, que va tenir lloc a la Cava Joan Sala de Freixenet, van intervenir les poetes Sandra Blanch, Montserrat Costas i Bel Granya.
Ha estudiat història, antropologia, teatre, gestió cultural, món àrab, clown, mediació, idiomes. Avui treballa pensant, gestant i desenvolupant programes socials, però a la vida ha fet una mica de tot: de cambrera, de redactora, de monitora, de guionista, de dependenta, de professora...
Com a poeta, ha publicat Explicar les punxes (Pagès Editors, 2017), que va ser premi Nit de Poesia al Carrer; Era això (Adia Edicions, 2019), que va guanyar el premi Miquel Bauçà i del qual ha fet un espectacle de poesia i música original, i Amarar (Pagès Editors, 2024), mereixedor del premi Màrius Torres 2023.
Fan mal a la pell
Fan mal a la pell
els teus mots
com bufetades
i tot d'una
queden amarats
pit ventre coll
i també l'espai
del costellam
que ja no dona
aire.
I ara què en faig
de les raons
pobretes
moribundes
i penjant d'un fil
com aranyes
esventrades?
Si jo
ja me n'anava.
Montserrat Costas
Poeta i periodista anoienca afincada a Barcelona.
Ha publicat els llibres La Murga (2013), L'amplitud dels angles (2003), Híbrid (1999, amb Jordi Condal) i Poesia egocèntrica (1997).
Ha estat guardonada amb els premis de poesia Vila de Martorell 1999 i Divendres Culturals de Cerdanyola del Vallès 1996. Apareixen poemes seus en diverses antologies de poesia contemporània catalana i ha estat traduïda al noruec i al japonès.
La seva obra, influïda per poetes com Vinyoli o Màrius Sampere, es caracteritza per l’estil concís i sobri, el to d’humor i ironia i la predilecció pels temes contemporanis.
També ha destacat en l'acció poètica de recitar, tant en festivals dels Països Catalans com a l'estranger, i ha organitzat i promogut diversos esdeveniments literàries de la mà del seu grup poètic, les Donzelles de l'any 2000.
Habitació 305
Per què els miralls de casa
m'havien amagat
aquesta clapa atroç de cabells blancs
com una escopinada?
Llagues per burxar.
Gats per acariciar.
Pecats per expiar.
Finestres per tancar.
Tot era a punt,
esperant-me que arribés.
Però si arribo tard
els pecats es refreden.
No hi ha microones moral.
Ni bidó d'escombraries.
Avui mateix he de fer net.
Bel Granya
Llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a tècnica de cultura a l’Ajuntament de Badalona on, entre altres coses, ha estat la responsable del projecte Espai Betúlia. Centre de la Paraula i les Lletres (2007-2022).
S’ha dedicat a l’estudi de la cultura i la literatura catalanes i ha publicat diverses monografies, destacant Els poetes de l’Escola Mallorquina i l’Associació per la Cultura de Mallorca (2007), premi Crítica Serra d’Or 2008. També és autora d’estudis sobre Maria Aurèlia Capmany, Salvador Espriu, Maria Mayol, Rosa Leveroni, Joan Estelrich, Maria Verger i Miquel Ferrà. És responsable de l’edició de l’Obra poètica de David Sanahuja (2015).
És autora dels poemaris Anagrama de sal (2011), Mudar de pell (2016) i Síndria esberlada (2020).
Encetar el vers
Tal vegada
la tinta que crema
dins del bolígraf
no bastarà per escalfar la por
i profanar el silenci.
He trobat, no sé com,
el desllorigador de les paraules,
i ara, quan només cal
encetar el vers,
encara no sé cert
si vull o no saber
a on em voldrà dur
la meva desmemoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada