si sabessis el mar com és bonic, presentació

 

    Dijous passat, dia 22, vam organitzar la presentació del llibre “Si sabessis el mar com és bonic”, de la Gemma Calduch.

    El company Joan Francesc Sánchez, en la seva introducció a l’autora i la seva obra, ens va destacar que Calduch és una nova veu en la narrativa catalana, ja que aquesta és la seva primera obra, amb una personalitat molt marcada.

    El llibre recrea un món devastat singularitzat en el petit poblat pesquer de Port. El relat ens endinsa en una realitat on la fam, el fred i la brutícia són ben presents i on les sirenes, criatures primordials per a la pesca, fa cinc anys que no apareixen. Però tot sembla canviar quan en Príam aconsegueix pescar una i la porta al poble. La presència de la sirena actuarà com a pol catalitzador, provocant reaccions diverses entre els habitants de Port.

    Joan Francesc va observar que “Si sabessis...” és una novel·la sobre la incomunicació i la soledat: personatges que no expressen sentiments, individus que no saben (o no poden) comunicar-se, records que impedeixen tot intent de viure el present, l’enveja, relacions tòxiques. A mesura que avança el relat, la natura es manifesta ingovernable pels humans. Així, la sirena es converteix en símbol de la fragilitat humana, de les pors i de la lluita per la supervivència dels habitants de Port.

    El company Sánchez va subratllar la fluïdesa la narració, on utilitza tant la descripció omniscient com les reflexions, pensaments i diàlegs dels personatges, batin una obra coral de veus, i un llenguatge molt poètic.

    Per la seva part, la Gemma Calduch va manifestar que la obra es fruit d’un un primer relat gestat fa 14 anys, quan feia un curs d’escriptura creativa a l’Ateneu Barcelonès, que pivotava al voltant del tema de la sensació d’estranyesa i falta d’encaix social. Per motius laborals, aquest primer esborrany, va raure al calaix fins que l’aturada de la pandèmia la va empènyer a rescatar l’obra, però desprès de nou anys, les inquietuds e interessos de l’autora havien canviat molt del relat inicial.

    Calduch va puntualitzar que la història, des del començament, és una distòpia futurista trenada pels relats de cinc personatges principals que conformen un espai i una textura de convivència determinada per una natura hostil. Per donar amb el to del relat, es va inspirar en l’obra Mentre em moria, de Faulkner i La mort d’Ivan Ilitx de Tolstoi, que la va ajudar a narrar allò essencial i desempallegar-me de tot artifici.

    En quant al títol de l’obra, està extret d’un vers del poema “L’Empordà” (1909), de Joan Maragall, en el fragment que diu:

“Ella canta: —Pastor, me fas neguit.—

Canta el pastor: —Me fas neguit, sirena.—

—Si sabesses el mar com és bonic!

—Si sabesses la llum de la carena!

—Si hi baixesses series mon marit.

—Si hi pugesses ma joia fóra plena.

—Si sabesses el mar com és bonic!

—Si sabesses la llum de la carena!

La sirena se féu un xic ençà,

i un xic ençà el pastor de la muntanya,

fins que es trobaren al bell mig del pla,

i de l’amor plantaren la cabanya...

Fou l’Empordà.”

    Calduch ens va destacar que el llibre ha patit molta, molta, molta reescriptura. Que va llençar moltes pàgines al llarg de tres anys i mig de escriptura intensa.

    El fet de triar la figura de la sirena com personatge central ve motivat perquè volia reinterpretar el mite de la sirena, dignificar-lo, perquè al llarg del temps s’ha anat frivolitzant: des de la Grècia clàssica, amb aquells personatges que eren una amenaça amb el seu cant, fins a l’edat mitjana es forja la imatge de la sirena perversa, lligada al pecat i la luxúria; Hans Christian Andersen la infantilitza i Disney dibuixa una sirena que viu sola i se sacrifica per un home. Per contra, Calduch vol reivindicar el caràcter monstruós de la sirena, però deslligat de la perversió i de la mort. La Sirena és la vida, l’amor i el poble depèn d’ella. Per altra banda, va destacar, la sirena no necessita dels homes, no necessita la mirada de ningú per existir, viu fora del patriarcat, està emancipada, no és mare i viu entre amigues, en la línia de reforçar el paper de fortalesa dels personatges femenins de l’obra.