sucre amarg, la crònica

 

    Ahir, a la sala Enric Granados de la Biblioteca Central de Cerdanyola del Vallès, es va desenvolupar la presentació del llibre (organitzada per Vespres Literaris i presentada pel nostre company Joan Francesc Sánchez) “Sucre amarg. Crònica d’un indià”, de l’autor andreuenc Sebas Puga Sitja. El llibre, editat per El Punt Volat, va sortir al carrer el 20 de gener d’enguany,

     Joan Francesc, a la seva introducció, va destacar, en primer lloc, el singular recorregut vital de l’autor, ja que arriba a la literatura després formar-se i treballar com enginyer (treball que va deixar, com ens va confessar ell mateix, quan els resultats econòmics van ser més importants que la investigació i la creació) ; posteriorment, desprès de formar-se com psicòleg clínic, s’especialitzà en teràpies cognitives i hipnosi ericksoniana i, una vegada jubilat, va iniciar-se en l’escriptura creativa en diferents escoles, completant-la a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Aquesta experiència diversa, va destacar Joan Francesc, es reflecteix en la seva narrativa per la profunditat psicològica dels personatges i per una mirada molt acurada sobre els clarobscurs de la condició humana.

    Sucre amarg és una novel·la històrica ambientada entre la Guerra del Francès, una Barcelona en plena industrialització i la Cuba colonial i esclavista del segle XIX. A través de la figura dels indians, l’autor retrata una època marcada per l'ambició, el comerç i els vincles econòmics i humans entre Catalunya i Cuba, sense defugir les profundes desigualtats que sustentaven una part d'aquella prosperitat.

    Més enllà de la reconstrucció històrica, la novel·la planteja una pregunta que continua sent plenament vigent: quin preu té el progrés quan es construeix sobre l'explotació d'altres persones?; així, estem davant d’una novel·la colpidora, profunda i ambiciosa que defuig els tòpics de la figura de l'indià. Fruit d'un minuciós treball de recerca, Sucre amarg destaca per la seva capacitat de trenar amb mestria els esdeveniments històrics, reals i certs, amb la historia de ficció d’uns personatges que evolucionen i creixen, amb les seves contradiccions, a mesura que llegim.

    

    Sucre amarg, temporalment, es situa a finals del segle XIX , John Ricard conversa amb el seu avi; d’aquestes converses, John va reconstruint la trajectòria vital del seu avi, una trajectòria marcada per la lluita, l'ambició, l'amor i la supervivència. El relat transita des de l'horror de la guerra napoleònica fins a la promesa de riquesa a ultramar, abastant dècades de canvis històrics fonamentals de la historia de Catalunya.

    El llibre, segons l’autor, utilitza el sucre com a metàfora. Si bé inicialment simbolitza riquesa i benestar, acaba revelant una realitat profundament amarga, mostrant que darrere la resplendor econòmica de l'època hi ha sempre grans ombres.

    Com va destacar Joan Francesc: hi ha novel·les històriques que ens expliquen el passat. I n'hi ha d'altres que, a més, ens ajuden a entendre el present. Sucre amarg pertany a aquesta segona categoria. Sebas Puga és una veu literària que debuta amb una obra ambiciosa, intensa i plena de matisos.