U
Ahir un nou ple al teatre de l’Ateneu, fet del qual ens en congratulem, per gaudir de l’adaptació de l’obra d’ Ira Levin “L’habitació de Verònica”.
Ira Levin, escriptor i dramaturg nord americà (Nova York 27/08/1929-12/11/2007) autor, entre d’altres, d’obres tan conegudes com: Un petó abans de morir (1953) El fill de Rosemary (1967) Un dia perfecte (1970) Les posseïdes de Stepford (1972) Els nens del Brasil (1976) L’estella (1991) ... Obres mestres del suspens portades, quasi bé totes, al cinema i l’escena. Com destaca el programa de mà proporcionat ahir per l’organització: Stephen King considera a l’autor de l’Habitació de Verònica “un rellotger suís del suspens”
L’habitació de Verònica fou estrenada el 25 d’octubre de 1973 en el Music Box Theater de Nova York i és una obra, en dos actes, on intervenen quatre personatges, un home, una dona, una jove i un jove. El trencaclosques comença quan una dona jove, Susan, va a sopar amb Larry i es troben en el restaurant amb una parella de vells, els Mackey. Aquests li diuen a la Susan que s‘assembla molt a una tal Verònica, una jove morta de tuberculosi l’any 1968, filla de la casa dels Brabissant, que ells guarden. La parella aconsegueix convèncer als joves perquè els acompanyin a la casa i ensenyar-li el retrat de la Verònica. Una vegada a la casa, convencen la Susan per a que es faci passar per la Verònica i fer veure a la Ceci, una germana de la Verònica malalta de càncer, que es creu que viu als anys seixanta, que la Susan és la jove Verònica perquè pugui morir en pau . De les bones intencions de la Susan arrenca un mal son: Susan no compren moltes coses que l’obliguen a fer, però una vegada que ha entrat a l’habitació de Verònica, no hi haurà volta enrere....i el final és .....totalment imprevist.
Dos
Com diu el director i adaptador de l’obra, Hèctor Claramunt, el gènere del suspens té una nul·la presencia a l’escena teatral catalana. Malgrat aquesta manca d’antecedents, la companyia posa en escena una obra rodona gràcies a una trama amb molts girs que es va mostrant a poc a poc, una escenografia adequada i uns actors en estat de gracia.
A mesura que avança l’obra, els espectadors, és a dir, nosaltres, vam anar trencant un munt de suposicions que havíem construït al llarg del desenvolupament de l’obra. Suposicions, que els girs de la trama fan miques fins al final, sense que es perdi, que és el més important, el fil conductor de la història... En definitiva, ¡genial! En aquesta crònica no desvetllarem el final de l’obra sinó que animen a que es vagi a veure al teatre.
Tres
En la representació participen els actores Lluís Soler, en el paper de senyor Mackey. Mercè Montalà (una actuació superba!), en el de senyora Mackey. Miquel Sitjar en el paper de Larry y Silvia Marty en el de Susan, sota la direcció de Hèctor Claramunt i la producció de Shankara Teatre.
Quatre
Com espectadors, un dubte ens queda al final de l’obra: l’habitació és una presó o un refugi? Què n’opineu?
