
23/04/2010
22/04/2010
Presentación libro

Un ejemplo de cápsula:
Una sugerencia
1962, el comedor de un piso de l’Eixample repleto de realquilados .
Cuatro momentos. Cuatro espacios. Cuatro retazos de nuestra historia contempóranea desde la óptica y el trabajo de cuatro generaciones de autores y actores.
Un experimento teatral y generacional que reflexiona sobre la memoria colectiva y la personal.
Muy, muy recomendable.
16/04/2010
Xerrada col·loqui a Nou Barris

Avui divendres 16 d'abril i en el Ateneu Popular de Nou Barris (carrer Portlligat, 11-15-sortida 2 de la Ronda de Dalt), tindrà lloc la Xerrada-documental-exposició: Dones i resistència al feixisme, des de les 18.30 h.
Nota de l’Ateneu anuncia’n l’activitat:
"Volem dedicar una jornada a reivindicar la memòria de totes aquelles que varen resistir en una de les etapes més fosques de la història recent.
En especial, volem apropar el testimoni de dues dones, amb la presència de Neus Català amb la que farem un debat i l’exposició dedicada a Mercedes Nuñez, ambdues simbolitzen la lluita d’una generació en la resistència contra el feixisme."
Programa:
Xerrada: “Neus Català, una vida de resistència” Comptarem amb la seva presència.
Exposició: “Mercedes Núñez Targa: El valor de la memòria”
Documental: “Ravensbruck: L’infern de les dones”
Moderadors: Manel Ladrón i Montse Giral
14/04/2010
Vespres con Garzón

08/04/2010
La "Carmeta" amb el jutge Garzón

El proper diumenge Passi-ho-bé Teatre i Vespres Literaris representem en el Ateneu l’obra Carmeta, una dona de Cerdanyola, amb motiu del 79ª aniversari de la proclamació de la Segona República. L’obra és un homenatge a totes les dones i homes que van lluitar i morir pel somni republicà de conquerir un món millor i més just . Per això defensem la investigació dels crims del franquisme instruïda pel jutge Garzón i estem en contra del seu processament
dempeus pels caiguts
Deixeu-me que avui canti damunt de vostres tombes,
el foc de la recança que encén tot el meu cor,
traient-vos del silenci d'oblidances profundes
—poeta de la vida— sobre el camp de la mort.
Germans no us demano la llengua ni la raça,
ni per quin Déu movíeu els llavis en resar,
només sé que avançàveu amb fermetat la passa,
lluitant per la gran causa, contra el mateix tirà.
(...)
Sé més, si és que s'oblida, pels vius en llurs febleses:
que sou far i senyera per a seguir lluitant,
que estan les cendres vostres del tot encara enceses,
com focs follets que flamen, tots els crims acusant.
Que el vent no les escampi i en faci perdre el rastre,
que el temps amb sa petjada oblida el més sagrat,
fer-ne una gran estiba, muntanya de desastre
i que amb els fèmurs digui: morts per la llibertat
Alceu-vos de les fosses, refeu l'anatomia
— exèrcit, sacrifici, quedant-se ben plantat—,
i un mar irat, les veus, guanyant la llunyania,
crideu l’ànsia que us corca de vostra veritat.
Fragment del poema de Roc Llop i Convalia “Dempeus pels caiguts” (Miravet 1908-París 1992), extret del llibre Roc Llop i Convalia, l’exili d’un poeta miravetà; assaig de Josep María Sáez i Emigdi Subirats, editat pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, juliol de 2008.
Gràcies a la companya del grup, Juani, per donar-nos noticia del llibre i de l’autor del poema.
07/04/2010
Diumenge, la memòria de la República (Carmeta, una dona de Cerdanyola)

los hombres y mujeres que nos acompañaron en aquel intenso período histórico, refugiados unos, militares de la República los otros, fueron dando, quizás sin saberlo, a Cerdanyola una nueva identidad, pues la hicieron más grande, más humana, más cosmopolita y sobre todo la hicieron inmensamente solidaria. Cerdanyola se identificó con ellos, con los refugiados y ellos, en recompensa, la alababan. Aquellos miles de hombres y mujeres que albergó en su seno la hicieron suya y al marchar se la llevaron grabada para siempre en sus corazones (…)
La Cerdanyola dulce, vegetal, repleta, de jardines, de flores y rosales, la del amor y la esperanza, la del odio y la guerra; la Cerdanyola espiritual y combativa, la Cerdanyola del canto y de la alegría republicana ya ni existía, había muerto (…) La gran retirada había empezado (…) La carretera que enlaza con Sant Cugat se pobló de piernas caminantes. Todos los pasos de dirigían al éste, se perdían más allá de Ripollet(…)
En la segunda decena del mes de enero de 1939, los últimos refugiados y la población autóctona comprometida políticamente, las personas de izquierdas abandonaron el pueblo. El exilio se los tragó para siempre. Los hubo que sucumbieron en el holocausto nazi; otros engrosaron el maqui francés durante la guerra contra los alemanes; América dio reposo a los más afortunados (…) Los cerdanyolenses que no huyeron, cerraron las puertas de sus casas y se encerraron dentro (…) Se impuso un compás de espera. “
fragments extrets de l’obra de José García Sánchez (Carreta) Estampas de nuestra guerra. Recuerdos y vivencias (Cerdanyola 1936-1939), editat per l’Ajuntament de Cerdanyola l’any 1991.
