l’haiku i 26

 

Fred

Fulles vermelles:

crepuscle vegetal

abans del fred.

Mentre ens besàvem,

l'heura d'aquella tanca

s'ha dessagnat.

Sota la neu,

podrint-se lentament,

hiverna el món.

Volves de nit.

Sembla que només nevi

vora el fanal.

Sobre la branca,

semblen flors d'ametller,

aquelles volves.

Neu als cabells:

no vols que sigui mai

una metàfora.

Emília Rovira Alegre (1989)

l’haiku , 25

 

Por d'estimar

 

Cal perdre

per conèixer els límits

del que et pertany.

Glaçar els vespres

amb blanc esguards d'amor

l'instant etern.

Fer giragonses

a l'aire, com l'ocell,

deshabitar.

Sentit tan sols

l'avorriment del cos

llunyanament

con un esglai

d'amor que s'intueix

des del parèntesi.

Isabel Garcia Canet (1981)

l’haiku , 24

 

1.

No oblidis Quios,

el viatge és cadència

cap a l'origen.

2.

No saps què costa

dur un fill a les entranyes.

Pressentir els versos.

3.

Llosa de pedra

i, al budell de la terra,

fossa comuna.

4.

Dins la tenebra,

la llum germina. Negra

claror de l'alba.

11.

L'univers vibra.

Teoria de les cordes.

Tu, a les palpentes.

Àngels Marzo (1978)

l’haiku , 24

 

Blanc titani

no se sap on neix 

la flor

                                          ni on mor la neu--

blancs precipitats

endins la fosca

mulles pinzells inhàbils

per fer la flor

                                           més blanca

com neu suspesa

                 es desfà              l'enramada

flor----

                                        i és dolç l'aire!

pètals translúcids ---

un cos els acull mentre

dormo i oblido

en tren. desvio

del llibre       els ulls---

                                                    s'hi posa

la neu d'enfora

Abraham Mohino (1969)

l’haiku , 22

 

D'aspra tendresa

Petges inútils 

fonedissa, la vida,

com la neu tova.

Al bassal tèrbol,  

la llum em torna el rostre:

préstec efímer.

El pes de l'ombra:

gramatge d'aire propi

en murs ingràvids.

S'estella el dia...,

instants vacus i brèvols

com canya seca.

Quanta tendresa

en un polsim de cendra

arreplegada!

Mònica Miró i Vinaixa (1969)

l’haiku , 21

 

I en qui , l'ofec?

en el cor de la pedra

ser l'aigua, el foc i l'aire

Victor Sunyol, Quadren de port

sagnosa i fonda 

la llum que l'heura augura

silent en l'amunt

... o cos i flama 

si és que ens és d'embat el temps

que ens assevera...

galop brau de mans

i el vi encès de tenir-nos

--pluja ara d'agràs

d'un cel clivellat

en el cor de l'au blanca

--rojors d'entresolc

com més gras el crit 

de l'arca al llom de l'aigua

--aram dels sarments

Roger Costa-Pau (1964)

l’haiku , 20

 

Carretera grisa, 

despullada ànima.

Cabina alta.

Tendresa crua, 

soledat esquerdada,

mapes, mirada.

Al retrovisor

camps, casa, record. Adéu.

I no em torneu.

Les mans tinc plenes

de presó pura. Reixa

d'on fuges, somni.

Solitud Alta. 

Filla del ventre obscur.

Solitud Alta.

Dolors Miquel (1960)