Por d'estimar
Cal perdre
per conèixer els límits
del que et pertany.
Glaçar els vespres
amb blanc esguards d'amor
l'instant etern.
Fer giragonses
a l'aire, com l'ocell,
deshabitar.
Sentit tan sols
l'avorriment del cos
llunyanament
con un esglai
d'amor que s'intueix
des del parèntesi.
Isabel Garcia Canet (1981)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada